Vetlla 173

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

173- VETLLA, que no diguis ximple al teu germà i t’exposis al foc de l’infern. Creure’t que algú és el canal de l’error, o magnetisme animal, sense blasmar aquesta imatge i fer-ne no res, és dir que el teu germà és un ximple perquè el veus com si estés separat de la Ment, l’únic origen de la saviesa, i fer l’error real.

Puix el propòsit de l’error és fer-te reconèixer la realitat del que no és real, tot allò que et tempta a admetre l’existència d’un poder o d’una persona a part de Déu, és l’error que s’ha de destruir immediatament, tant si es manifesta en tu com en un altre.

Viure dominat per la creença del magnetisme animal és ser al foc de l’infern, puix aquesta creença fa via vers la seva destrucció final. Ens pensem que progressem i fem la coneixença de les operacions de l’error en descobrir que els mortals són els canals del magnetisme animal, perquè és una cosa que el món no sap. Tanmateix saber això no destrueix l’error, només ens ensenya allò que l’error mira de fer-nos creure. Has de negar aquesta creença, altrament esdevindràs un servent del pecat.

La temptació de veure els altres com canals del magnetisme animal s’agreuja a casa nostra, puix si vivim amb gent que no són Científics Cristians, ens critiquen més per culpa del raser de pensament i de conducta que professem. I no se n’estan de dir allò que un foraster pot veure, però no gosa dir. La gent de casa nostra ens exigeix de treballar més que no faria un foraster per veure’ls com el fill perfecte de Déu, puix és més fàcil de tenir un sentit no científic de l’home sense reptar-lo a casa nostra que a fora.

La motivació per destapar i encarar l’error a casa nostra no hauria de ser només per la nostra protecció. Ho hauríem de fer perquè volem alliberar el nostre germà, si podem, de la servitud inconscient que sempre va de bracet del fer-se un canal per l’error.

És cert que has d’admetre que el teu germà és un ximple perquè actua menat per una ment ximple, abans de saber que el seu jo real és savi perquè és menat per la saviesa infal.lible de Déu; aquesta primera passa és dir la veritat de la mentida, o sigui, que acceptar la ximple ment mortal ens fa manifestar ximpleria, ni que sigui el testimoni d’una mentida.

Exigeix una demostració curosa canviar el concepte dels qui ens són més propers i estimats, de ser canals de l’error a canals de Déu; però això s’ha de fer tant pel nostre bé com pel bé de la nostra família. Has de saber que el teu germà és per tu un canal de benediccions infinites. Has de declarar i saber que Déu el fa servir sempre per beneir-te, i per beneir-se a si mateix i als altres.

La pregunta de Jesús, “Qui m’ha fet el teu jutge?” blasma la manera cofoia que tenim de jutjar-nos els uns als altres, dient que un és un canal pel bé i l’altre pel mal. La declaració de Jesús es podria expressar, “Et penses que tinc un sentit mortal que em fa declarar que un mortal és més bo que un altre, si sé que tots els homes, de fet, són els fills de Déu, i doncs, canals pel bé els uns pels altres i per mi?”

Cap error no et pot semblar real tret que et domini. Tot el què cal per fer que el magnetisme animal sembli real i et pensis que n’ets la víctima, és acceptar la il.lusió que opera per algun canal. Admet que té un canal en algun lloc i has admés tot el clam.