Vetlla 179 |

Vetlla 179

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


179- VETLLA, que no et donis a l’error esmentat a Joel 3:5, i portis al temple les bones coses plaents de Déu. Ni que les nostres coses plaents representin l’harmonia que ve de la demostració, no s’han de portar a l’església, puix l’església representa el maldar i l’activitat espiritual, que té per divisa “Posar-se a punt per la guerra.” (Joel 3:9) Les coses bones representen el fruit de la demostració, mentre que l’església representa la lluita amb el sentit material que no es pot afluixar fins que no s’acabi. El pensament de compleció no hauria d’entrar, doncs, dins de l’església, puix l’església representa creixement espiritual.

El perill dels resultats és que poden crear cofoïsme, que és la mort del progrés. Cap nen que ja ha passat la llar d’infants no pot jugar a la classe. La classe és el lloc d’estudi. La nostra església és, doncs, el lloc de la demostració.

Si hom vol un progrés constant, no hauria de voler ni cercar mai que un error fos fet fora sense demostració. Altrament no es posa a punt com cal per encarar el proper problema. Tenir un bon objectiu espiritual vol dir capir que progressar és vèncer de manera adient cada error que ens ve a trobar mentre fem camí, demostrant així la nostra fidelitat.

Passar per alt un error és deixar de moment la lluita. Un cop un estudiant de la Sra. Eddy declarà que a la primeria del seu estudi de la Ciència, quan patia una dificultat pregava que no fos feta fora si no era per la demostració. Per ell la demostració era una cosa tan vital i sagrada, que no volia perdre cap oportunitat de fer-la servir.

L’església no és un lloc on els estudiants hi van a embaltir-se amb la fàtua idea que la seva feina ja s’ha acabat perquè la demostració els hi ha fet a mans bones coses plaents. Ben altrament, és un lloc on els estudiants han de ser esperonats constantment a fer activitat espiritual.

Un lluitador de boxa professional lloga companys de combat amb l’únic propòsit d’esvivallar cada dia les seves millors habilitats, preparant-se pel gran combat. Però aquest entrenament no s’atura mai. L’església és un camp d’ensinistrament pels lluitadors que cerquen el premi espiritual; els hi ha de presentar, doncs, als estudiants, problemes que demanin constantment el grau més alt de traça i maldar espiritual. Una actitud progressiva acull joiosament tot allò que exigeix emprar el sentit més refinat de demostració assolida.

Ens posem a punt per una gran batalla, guanyant batalles menudes. Jesús esperonà contínuament oposició, com si llogués companys de combat a fi d’assegurar-se cada dia la preparació que li calia per la seva demostració final sobre la mort. La Bíblia ens narra que posant-se a punt per vèncer Goliat, David encarà el lleó i l’ós. Una nota escrita a la Bíblia de la Sra. Eddy diu, “Quan el magnetisme animal se li arrapava a la consciència, David encalçava l’error i en determinava la causa (a nivell de creença), i guanyava el terreny perdut. Això el menà a una condició mental que li féu veure el mal com una única suggestió, ni que encara fos gegantina, en lloc d’haver-ne d’encarar cada clam insignificant.”

És bo de fer memòria que la quimicalització de la ment mortal és l’error madurant per ser destruït. Aleshores hom no es desanimarà perquè no se’l deixi reposar al seu viatge, o portar les bones coses plaents de Déu dins del temple.