Vetlla 180 |

Vetlla 180

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


180- VETLLA, que a la vall de la decisió hi facis la decisió justa (Joel 3:14). Hom és cridat a triar entre una experiència humana que és harmoniosa mercès als efectes de la demostració, però que no ens fa créixer gaire, i una que emmena un desenvolument cada cop més gran perquè hi ha problemes constants. No hi pot haver gaire desenvolupament tret que hom tingui oportunitats de demostrar.

Un home que roda per la jungla pot triar entre caminar dins d’una seguretat imaginària, o llogar batedors per fer sortir les bèsties salvatges dels seus amagatalls i destruir-les. Amb la darrera tria el seu camí no serà tranquil, però serà progressiu i benèfic per tothom. Una bona tria és estar a punt que tota mena d’error sigui fet fora del seu amagatall, tan de pressa com hom sigui bo d’encarar-lo, per poder-se-les-hi heure i vence’l.

Si un globus esgarrifós jagués a terra quiet, no t’esfereïria. Tanmateix una hora o altra s’ha d’inflar, com més aviat s’infli, més aviat t’hi podràs encarar, vèncer la por que et fa, i punxar-lo.

Quan l’error s’infla, no es fa més poderós ni més real, ans surt del seu cau per a què te les hi puguis heure. Vol dir que s’ha fet fora del seu amagatall i està a punt de ser destruït.

La diferència entre l’home humanament sa i l’home malalt és simplement que els errors que constitueixen el cos humà romanen deceptivament amagats per l’home humanament sa. És com el qui patinant sobre glaç prim encara no s’hi ha enfonsat, mentre que l’home malalt ja s’hi ha empassat. La Sra. Eddy s’adonà que la ment mortal és el glaç prim, i que a la llarga sempre ens traeix. Els noms paorosos que li posà era la seva manera de posar el senyal, PERILL! sobre el glaç prim. S’adonà que hi havia estudiants tan indiferents i engorronits tocant als clams de la ment mortal, que hi posà tot de senyals per a què els estudiants se’n malfiessin en totes direccions.

La tria justa a la vall de la decisió és desitjar que tots els errors siguin fets fora dels seus amagatalls, tan de pressa com el nostre creixement ho pugui entomar, per poder ser destruïts. El nostre camí pot no ser gens planer amb aquest règim, però ens menarà a la llibertat a nosaltres i als altres.