Vetlla 181 |

Vetlla 181

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


181- VETLLA, que no colis un mosquit i t’empassis un camell. Si el camell representa l’efecte, o manifestació de l’error, i el mosquit la creença en la causa, aleshores aprenem la lliçó que, per grossa que sembli l’ombra de l’efecte, la causa, la creença que té l’home mortal d’una ment a part de Déu, no és més grossa que un mosquit.

Goliat era la visualització externa del mal entès com una creença falsa. David reconegué aquest fet, i emprant d’arma un còdol de riera, féu palès que, de fet, l’enemic que havia de vèncer era poca cosa. L’arma que hom fa servir a la seva lluita contra el mal és un indicador acurat de la concepció que en té de la talla i poder.

Els mortals colen un mosquit, o entelen el seu pensament per no copsar la veritable naturalesa causal de la creença mortal, i se n’empassen el camell de la manifestació, com si fos un veritable indicador de la seva mida i poder.

Si la part estreta d’un megàfon il.lustrés l’error a la causa, i començant pel cantó ample, l’efecte, anessis enrera fins a la causa veuries que es fa més i més estret. L’error causal és només un mosquit, no res, només la creença mortal de mal, una creença que pot ser destruïda per la Veritat.

Si fem servir el megàfon per il.lustrar la veritat, el procés es capgira, puix una manifestació menuda de la Veritat a nivell humà ens mena a l’omnipotència de Déu, que omple tot l’espai.

L’home mortal accepta l’efecte i passa per alt la causa. Ha d’aprendre a heure-se-les amb la causa i que l’efecte hi vagi al darrera. Aleshores hom s’adonarà que un sentit sencer de la veritat, simbolitzat pel còdol de riera de David, és adient per eliminar tota mena d’error, puix l’error no és res tret de la creença que en té l’home mortal .

Quan els mortals són testimonis d’una gran manifestació de l’error, accepten que la causa ha de ser proporcional a la magnitud de l’efecte. Aquesta falsa estimació és la causa de l’esclavatge continu de l’home mortal. Els sentits materials jutgen malament la causa, puix només són testimonis de l’efecte.

La Sra. Eddy, a casa seva, insistia que els estudiants empressin el seu enteniment de la Veritat per heure-se-les amb el temps, ensenyant-los-hi així la lliçó d’aquest punt de vetlla, la petitesa o el no res de la causa humana, – comparant-la amb l’aparent naturalesa aclaparadora del seu efecte. Volia que els seus estudiants s’adonessin del fàcil que és heure-se-les amb els Goliats de l’efecte, quan ens hi encarem mentalment i metafísicament, emprant allò que entenem de la Veritat per picar-los a la templa, o creença que tenen vida, intel.ligència i substància.