Vetlla 186 |

Vetlla 186

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


186- VETLLA, que servis la seqüència adient – primer establir la humilitat que et fa bo de sentir la veueta encalmada; després emprar aquesta autoritat i domini espiritual assolit per fer sentir aquesta veu a tota la creació.

Si quan és atacat per l’error, l’estudiant es pensa que tot el que se n’espera és que s’agenolli humilment cercant l’ajut i el poder de Déu, va errat. Per vèncer l’error ha d’exercir el domini espiritual, i posar-se dret amb autoritat. El sentit del poder infinit que reflecteix ha d’acoquinar i vèncer la il.lusió que clama la realitat oposada.

Quan la batalla s’ha acabat i s’ha erigit en més que conqueridor – puix sabia d’entrada que la victòria és sempre al cantó de la Veritat –, pot aprofitar la pau que se’n segueix per pujar altre cop a la muntanya de la humilitat i rebre la inspiració de Déu.

Quan un problema t’encara no és l’hora de pujar la muntanya deixant enrera una batalla que no s’ha lliurat. No és el moment de cercar l’absolut quan hi ha una batalla i cals a la vall. Si mai tens la temptació de creure’t que el teu poder guareix, has d’agenollar-te amb humilitat per saber que Déu és l’únic poder; aleshores has de fer la teva part, que no pots passar per alt, o sigui, emprar el poder diví amb autoritat i enteniment per solventar el problema humà.

Un submarinista primer ha d’agafar els ganxos a l’objecte que s’ha de treure del mar, abans de fer el senyal de tibar. Quan es fora de l’aigua pot pujar l’objecte fins a la barca.

Un ordre o seqüència errònia és mirar d’agafar una posició absoluta abans d’escandellar l’error. A la pàgina 412 de Ciència i Salut hi llegim, “El poder de la Ciència Cristiana i de l’Amor diví és omnipotent.” Si hom s’hagués de desempallegar d’una llenca de glaç gruixuda, l’hauria d’esmicolar amb un mall, aleshores el sol en fondria les miques. La Ciència Cristiana és el mall que fem servir per esmicolar la il.lusió de l’error, i l’Amor diví és la claror del bé absolut que l’esvaeix dins del seu no res nadiu.

A la història del bon Samarità, hi trobem una il.lustració de la seqüència errònia, quan el sacerdot i el Levita passaren pel costat del qui els lladres havien deixat baldat al mig del camí. Van ignorar l’error, i negligiren, doncs, de fer les passes humanes que fan la posició absoluta possible. Hom ha de reconèixer que hi ha una necessitat humana per encarar-la.

Si l’estudiant agafa una posició absoluta, refusant d’admetre primer el clam de l’error, demostra que no se’n recorda que a Ciència i Salut la Sra. Eddy hi escriu, “Un coneixement de l’error i de les seves operacions ha de precedir l’enteniment de la Veritat que destrueix l’error…” Demostrar vol dir agafar allò que és veritat, i empènyer la ment mortal, o sentit material, a reconèixer-la. En aquest procés la veritat de la mentida ha de precedir la veritat de la Veritat, igual que la humilitat ha de precedir l’autoritat.