Estima Més |

Estima Més

Premeu aquí per l’audio:

Tot el què és veritat va a favor nostre, individualment i recíprocament. Allò que no és veritat, que és irreal, la il.lusió, és tot el que va en contra nostra, i el seu pretès poder i la seva pretesa llei són irreals. La veritat de Déu i de l’home són explicats a la Ciència Cristiana, i no van de bracet de la matèria ni de la ment personal. La Sra. Eddy diu , “La Veritat és la intel.ligència de la Ment immortal.” (CiS 282) És la nostra Ment si pensem com aquesta Ment en lloc de només pensar en aquesta Ment.

Les nostres pors sovint són de coses que ens podrien passar, no només a nosaltres, ans a la humanitat. Hi ha una mena de por que va i ve, i hi és sempre. La por de la guerra. No hauries d’ignorar aquesta por, perquè hi ha gent que es pensen que estem condemnats a tenir-ne una ben aviat, i hi ha altra gent que estan del tot segurs que un dia o altra en tindrem una.

Establir la pau entre nosaltres és una qüestió d’allò més cabdal per la benanança universal. Fent un front unit, hauríem de fer palès el poder de la religió Cristiana entesa i demostrada científicament, per compensar i anul.lar les pors, les sospites i les supersticions per tota la humanitat.

No podem passar per alt el clam que hi ha constantment l’evidència d’una creença d’àvola oposició a l’espiritualitat. Els escrits més antics de l’Antic Testament, llegits de manera intel.ligent, ens ensenyen que el dit poble elegit era posat constantment a l’aguait d’aquest fet pels qui estaven prou il.luminats per reconeixe’l. Bàsicament és sempre el mateix clam: l’error oposat a la Veritat. Vetlla. No deixis entrar cap dubte al teu pensament tocant al poder de Déu per ajudar-te en tot moment. Evita la tendència de pensar que hi ha quelcom que és massa gros pel teu enteniment. N’hi ha prou amb la gràcia de Déu.

No permetis que aquesta mena d’aparents conflictes comencin i s’allarguin a la teva consciència. Els Científics Cristians no haurien de patir en progressar, i no patirien mai en fer camí vers el cel, si la porta del pensament fos closa a les creences i les pors que ja s’han deixat enrera, però que són revifades a voltes per suggestions que desvetllen records poc plaents. Tanmateix, ni que hàgim abaixat la guàrdia, no som impotents. Podem foragitar i excloure les suggestions àvoles estant a l’aguait i ésssent pràctics. Podem dir i saber, “Aquest no és el meu pensament. Refuso de creure-hi o pensar-hi.”

Estima més, sempre estima més, i més, i que no sigui un sentiment. Simplement estima; estima amb l’amor que ensenya compassió, que no condemna ningú, que no fa ningú fora del cel ni un moment, ans sempre redimeix. No hi ha res a l’univers que pugui resistir el poder de l’Amor, de l’Amor infinit, i quan hi pensis i diguis “t’estimo,” diga-ho de cor. Quan tu realment penses i sents l’Amor, no has de fer melosa la teva veu. Si el teu pensament és just, ningú no es podrà escapolir de la influència redemptora d’aquest pensament.