Esbotzar la Maledicció |

Esbotzar la Maledicció

Premeu aquí per l’audio:


A l’experiència humana hi ha un corrent soterrat de frisança i de neguit. Sembla que la humanitat pateixi un estat constant d’atribolament i descontentament. Aquest estat de neguit i patiment es manifesta en un desplegament continu d’esdeveniments desestabilitzadors arreu del món, des d’explosions nuclears a Corea del Nord fins atacs a escoles de Nord Amèrica, que amoïnen a molta gent. És tant estrany de trobar aquest sentit d’harmonia que la Sra. Eddy ha promès que és de l’home quan firma, “L’harmonia en l’home és tan bonica com a la música,” o aquest sentit del cel que trobem a la seva declaració, “el cel és harmonia, benaurança il.limitada i infinita”!! (Miscellany 267: 11) El cel sembla un lloc utòpic que no podem assolir mai, tanmateix si no estéssim neguitosos, de ben segur ja hi seríem.

Si hi ha una cosa que l’estudi de la Ciència Cristiana m’ha ensenyat és que els errors latents de la ment humana estan ben amagats i no es revelen si no és amb un maldar i una pregària devota. Si estem neguitejats en general o per una cosa en particular, la pregària devota sempre ens revela l’error que hem d’encarar. Aquesta revelació de l’error amagat que ens cal encarar fa palès el desplegament de l’Amor de Déu per la Seva criatura i la Seva voluntat de donar-nos el regne.

Pregant per aquest neguit latent que semblava que patís, se’m revelà que a l’arrel d’aquesta frisança hi ha la convicció errònia dins la ment humana, i emfatitzo la ment humana, que la raó de tot aquest atribolament és la sensació que d’alguna manera estem maleïts, maleïts per haver nascut, maleïts per haver de trobar la manera de deixar enrera la condició humana, maleïts pel fet de fer mal, maleïts pel sentit d’estar separats de Déu. Per culpa d’aquesta creença ens blasmem per aquestes condicions, i maleïm Déu, i goso a dir que el maleïm, pel desgavell perpetu que sembla que regni a les nostres vides.

Quan ens adonem d’aquest corrent soterrat de la creença d’estar maleïts prevalent al pensament, ens podem defensar de les seves pretensions. Aquest maldar es pot fer de moltes maneres i ser molt fructífer.

Puix som immortals, i Jesús ho demostrà, no patim la maledicció d’haver de morir. Puix la perfecció infinita és la realitat present, no patim la maledicció d’haver de demostrar que és veritat. Ja és veritat. Puix només hi ha una Ment, no patim la maledicció d’haver de lluitar amb altres ments ni d’amoinar-nos perquè els errors dels altres esgavellin la nostra vida. Puix som espirituals, no patim la maledicció d’haver-nos d’amoinar per un cos material que no va a l’hora. Puix el regne de Déu ja és un fet, no patim la maledicció d’haver-ne de fer una realitat al nostre pensament. Puix som la imatge i semblança de Déu, no patim la maledicció d’haver de capir qui som o què som. Puix som infinits no patim la maledició d’haver nascut.

No estem pas maleïts perquè sembli que res no va a l’hora a les nostres vides. No estem maleïts pel fet de pertanyer a una església radical que és sola reblant la validesa del guariment com part de la tradició Cristiana, sola a l’hora de casar-se amb la perfecció de l’home. No estem pas maleïts perquè esglésies més grans no els hi agradi la nostra teologia i la desprovin. Perquè la dita afirmi que cap bona acció no queda sense punir, no estem pas maleïts perquè fem el bé, som dolços i humils i modestos. No estem maleïts pel fet de dir la Veritat i no ser políticament correctes. No estem maleïts per no creure que hi hagi un element temporal on les coses poden destirotar-se.

No patim la maledicció de creure que hem estat separats de Déu, el nostre Pare del cel. No estem maleïts perquè no gaudim d’un coeficient intel.lectual de 180, no guanyem mig milió de dòlars l’any, ni tenim una casa de propietat. No estem maleïts perquè vivim sols, no tenim aparentment cap amic, ni sabem on anar el dissabte al vespre. No patim la maledicció de tenir pares humans dels qui heretem un gavadal d’idiosincràcies o febleses genètiques.

Mirar de treure l’entrellat de com aquests fets, aquest sentit de neguit, podria afectar les nostres vides no és tan efectiu com esguardar la solució científica cristiana que la Sra. Eddy ens ha fornit per espargir la maledicció del tot. Aquesta promesa la trobem a la seva obra cabadal Ciència i Salut amb la clau de les Escriptures, “Un sol Déu infinit, el bé, unifica homes i nacions, constitueix la germanor dels homes; acaba les guerres, sadolla aquestes paraules de les Escriptures, ‘Estima el teu germà com a tu mateix’, anorrea la idolatria pagana i cristiana, -tot allò que és injust als codis socials, civils, criminals, polítics i religiosos; equalitza els sexes, anul.la la maledicció que afeixuga l’home, i no deixa subsistir res que pugui pecar, patir, ser castigat o destruït.” (CiS 340: 19-26) Aquesta promesa ens exigeix que tinguem Déu per una realitat present, i no deixem entrar mai al pensament la suggestió que la bonesa, l’amor i l’harmonia no hagin estat sempre presents i actius a la nostra experiència. Ajuda a esbotzar la maledicció adonar-se que un Déu infinit, el Bé, vol dir que el mal, l’error, la malaltia i la mort no han tingut mai cap poder, ni al passat ni ara, de manifestar-se.

Mentre meditava aquest tema em va escriure un noi de Nigèria dient-me que era adicte a la mariuana. Al seu correu s’hi veia clar que això el neguitejava i volia alliberar-se’n. Vaig intuir clarament que li havia d’explicar que la humanitat no està maleïda per res. El vaig escriure dient-li que si es podia desempallegar del sentit que estava maleït per culpa de la seva adicció se les hi podria heure i desempallegar-se’n. De fet tota la seva adicció era el seu sentit de sentir-se maleït. Fet a la imatge i semblança de Déu tenia tot el dret de sentir-se lliure de tota maledicció que les circumstàncies humanes li miraven d’enganxar. Mai no havia estat maleït!! No em sobtà gens ni mica de rebre un missatge seu al cap de pocs dies dient-me joiós que havia estat alliberat de tots els problemes tocant a l’adicció.