El Reconeixement Crístic versus el Maldar Humà

Doris Henty

---

El punt de vista adient és el reconeixement Crístic de la Ment única demostrant espontàniament i directament el seu Ésser gloriós, immutable, perfecte, benaurat, actiu, tranquil.

La perfecció no és una terra promesa on ens cal arribar, ans la nostra condició actual: perfecta, immutable, sencera i lliure. La perfecció no pot començar des del concepte de l’ésser finit i imperfecte. Comença per la perfecció mateixa.

Mentre ens creguem que som persones treballant per ser testimonis de la Veritat – persones demostrant la Veritat – en lloc de saber que som la demostració de la perfecció mateixa de la Ment divina, no hem deixat enrera el concepte humà. I tanmateix seguir el Crist és no conèixer cap home segons el concepte humà. És conèixer l’home des del punt de vista de la Veritat mateixa o, en altres paraules, és la consciència Crística conscient de si mateixa, conscient de la seva plenitud, perfecció, llibertat, fortalesa, puixança, bellesa, poder, baldor.

No hem de pensar més que som persones emprant la Veritat per conquerir falses creences. Hem de començar sobre la base espiritual on la Veritat és testimoni de si mateixa: “Sóc la manifestació de la perfecció de la Veritat,” “Sóc aquí i ara la consciència Crística” (no pas una persona mirant d’assolir-la), “Sóc el fill del Déu viu.”

Tot el què és bo ja existeix dins la perfecció de l’Ésser – dins la perfecció del bé tot encloent. En lloc de generar el bé, només n’hem de reconèixer joiosament la presència.

“Sóc la manifestació divina aquí i ara de la glòria de la Ment, de la Seva plenitud, bellesa, benaurança, joia, continuïtat, goig, puixança, energia, i poder.”

Rebla sempre que l’home és la consciència Crística. La compleció espiritual de l’home va molt més enllà del que podríem esperar d’assolir amb el nostre maldar. Entenent aquest punt, només hem de saber què som des del punt de vista de la Veritat i discernir que el bé que sembla que manqui de fet hi és sempre i és dins del nostre propi ésser, que és la plena manifestació de la Ment. Sàpigues: “Sóc la idea mateixa de la Veritat. Sóc la constància mateixa de la Veritat. Sóc l’autoconsciència de la Ment divina, o la Ment conscient de si mateixa.”

Visquem l’existència com la Ment l’ha manifestada – l’existència com realment i divinament és. Viu l’ésser harmoniós, infinit, lliure, il.limitat, ben entès, i que el teu ésser veritable reconegui, “Sóc l’enteniment infinit aquí i ara. Sóc la mateixa realitat divina!”

En lloc de maldar per manifestar el bé només n’hem de reconèixer joiosament l’omnipresència.

La nostra tasca no és emmenar les coses de Déu a la terra, ans reconèixer que tot el que és bell, bonic, real i bo ja és part del nostre ésser veritable. El resultat en són condicions humanes més bones sense cap maldar de part nostre per fer més bona la situació humana. En lloc d’anar enfora per trobar el bé, reconeix que tot el bé ja és dins del teu propi ésser. Reconeguem que l’home és “la idea complexa de Déu que enclou totes les idees justes” i doncs, enclou joia, pau, harmonia, enteniment, salut i felicitat. Tot allò que humanament sembla desitjable és il.limitat dins la divina idea. Ho guanyem tot pel Crist, no ho deixem pas tot pel Crist.

Reconeix (sense cap maldar humà) “Sóc enteniment absolut ara i aquí sense cap procés d’assoliment. Estic sadollat aquí i ara. Sóc plenitud aquí i ara. Sóc plenitud de Vida, la seva acció, fortalesa i puixança perfecta. Sóc la plenitud de l’Ànima, la seva bellesa, el seu encant. Sóc la pura substància de l’Esperit en tota la seva continuïtat, sense minva. Dins la meva identitat hi ha tot element espiritual. El meu ésser real abasta totes les coses bones i boniques.” La inclusió divina és la llei d’exclusió de tot concepte fals.

Només començant per l’Esperit, per la Veritat mateixa, podem ser conscients del què realment som, i passar per alt tot el procés d’assolir l’enteniment que Déu té de Si Mateix, que és l’home. L’home és la Ment divina sabent, conscient de Si mateixa. Deixem que la Ment divina es declari a Si Mateixa en tota la seva plenitud i perfecció, que es fa sense cap maldar per part nostra, i bandegem per sempre el sentit de ser persones declarant l’acció tot poderosa de la Ment divina. L’activitat de la Ment divina és la continuïtat i la immortalitat de la bellesa, de la plenitud i de la perfecció de l’ésser, que és el nostre ésser. Saber que només hi ha una activitat és tan cabdal pels negocis com per la salut, perquè només l’acció de l’Esperit és l’únic que s’esdevé arreu. Ni la depressió ni el reeiximent ens afecten.

El reconeixement que la Ment divina és la nostra Ment ens allibera de tota mena de limitació, de restricció i d’imperfecció, puix vol dir que som la idea Crística aquí i ara.

La nostra traça és el Crist, no pas el maldar humà. La plenitud és el nostre estat actual, no pas un estat que hem d’assolir. Quan la suggestió material se’ns presenta no l’hem d’encarar mai pensant que destruirem l’error. Això és només prerrogativa de la Veritat. La manera consistent i científica d’encarar-lo és començar des de la Ment divina. Aleshores saps que ets ésser infinit, qualitat infinita, i gaudeixes sense escarrasar-t’hi, sense restricció i sense feina de la bellesa i de la baldor de l’ésser. La Ment divina és l’única presència, l’única condició, l’única consciència. A la unicitat de l’home no hi ha cap mena de dualitat. L’amor és l’únic poder que opera. Començant des de la realitat divina, saps que ets l’enteniment infinit de la Ment divina. No som persones agafant-nos a una idea justa, ans som la mateixa idea justa.

Encara tota situació amb el discerniment que ara i aquí som idea divina, inseparable de l’Amor.