El Secret

Una Carta enviada per la Florence, Itàlia

Pàgina 38 del n. 7 dels Healing Thoughts del Novembre del 1987

---

Et vull escriure per parlar-te dels meus ulls. Ha estat una gran cosa allunyar-me de Nova York, de mi mateixa. He après a demostrar, he après com fer-ne de la Ciència una cosa vital, no només paraules – i et diré quin n’és el secret corprenedor, perquè és corprenedor. És aquest: No veure, ni sentir, ni repetir, cap mena d’imperfecció. És veure, sentir i repetir el bé, i només el bé, a tota hora i en tota circumstància, malgrat el què diguin les aparences.

Faig aquest determini cada matí abans de desclucar els ulls, i el torno a fer cada hora del dia. Veig la perfecció, una Causa perfecta i un efecte perfecte, un Déu perfecte i un home perfecte, i refuso de fer cap excepció, refuso d’admetre la més lleu imperfecció en mi mateix, en els meus amics, en els meus dits enemics, als meus afers, i als afers dels món.

Em planto i reconec absolutament la perfecció de Déu, i de tothom i tot el què ha fet. Esguardo el món amb els ulls de Déu i el veig com Déu el veu, i refuso de veure’l de cap altra manera.

M’aturo dotze cops al dia per tornar a fer aquest determini i assegurar-me bé de no repetir l’error, deixant-me emportar per la por i la crítica. Estic a l’aguait dels pensaments que tinc de la gent – del coix, del vell – els lletjos (pels sentits) que em passen pel costat – i dels animals abandonats. M’he plantat radicalment per veure la perfecció de tota cosa, i no afluixaré, no amollaré de cap manera el raser de perfecció.

El resultat ha estat simplement meravellós. Prova-ho i no te’n recordaràs de posar-te les ulleres. Ja no et caldran. Hi veuràs amb els ulls de Déu, i contemplaràs un univers perfecte.

Les condicions exteriors són imatges del nostre pensament interior. Per canviar la imatge, hom ha de canviar els pensaments que creen la imatge.