El Veritable Coratge

William D. McCrackan

---

No hi ha cap excusa vàlida pel desencoratjament a l’univers de Déu. Hom no hi pot trobar cap element d’insuccés, de desengany, ni de limitació, puix l’harmonia i el sadollament espiritual caracteritzen la Seva creació. El desencoratjament només pot emergir d’un equívoc sentit de la realitat del mal. Admetre que el mal té poder, llei, ésser, força, o capacitat d’execució ha de desencoratjar per força el romeu que fa via del sentit a l’Ànima; mentre que la percepció espiritual de l’essencial irrealitat del mal encoratja el viatger a perseverar i fer festa. La Ciència Cristiana és un gran poder per esperonar el coratge de la humanitat. On més tret de les pàgines de la Bíblia i del llibre de text de la Ciència Cristiana, Ciència i Salut amb la Clau de les Escriptures, de la Sra Eddy, hi poden trobar l’home i la dona moderns la seguretat que Déu governa i és del tot bo?

El missatge bíblic de joia és intel.ligible, però ha de ser discernit espiritualment per poder espargir la suggestió d’un poder aparent oposat a la Ment divina. Cal el llibre de text de la Ciència Cristiana de bracet de la Bíblia per discernir Déu com el creador del bé, i només del bé. Aquest és un dels molts beneficis que la Ciència Cristiana li forneix a la humanitat, en descloure els tresors amagats de la Bíblia, i posar les seves històries, profecies, i preceptes a l’abast per l’enlairament i la salvació individual. Res, per exemple, pot ser més desencoratjador pel Cristià que dir-li que ha de seguir les petges del gran Mestre i assegurar-li alhora que Jesús estava dotat de poders miraculosos que es fongueren quan s’enfugí de la terra. El Cristià a qui se li ha ensenyat això, naturalment es pregunta com pot emular el profeta de Galilea si l’equipament per la lluita espiritual fóu dissenyat només per Jesús. Aquest ensenyament ha tingut un efecte negatiu sobre els seus seguidors i els ha desencoratjat d’obeir el seu manament de “guarir els malalts, purificar els leprosos, ressucitar els morts, i foragitar els dimonis.” La Ciència Cristiana, en demostrar que les seves obres eren naturals i científiques, encoratja els Cristians a imitar-les tant bé com puguin, i fer-se bons d’executar les directives del Mestre.

Ara i adés l’humà més educat es deixa arrossegar pel desencoratjament, tret que l’enteniment espiritual l’aguanti dret. Si l’espectacle passatger de l’activitat humana, de l’experiència, de la tristor, del patiment, de la joia fictícia, és vist desapassionadament, les raons per estar desencoratjat semblen prou més nombroses que les raons per estar agraït i fer festa. La simple existència material presenta només espasmòdics moments de satisfacció, i aquests moments són estalonats ràpidament pel dubte i la depressió. No hi ha gran cosa per esperonar la joia de viure si admetem que la vida humana està exposada als assalts de nombrosos enemics. El cos material és reconegut com la més complicada i fàcilment trastocada peça de maquinària. La dita ment dins del crani té un lloc de residència molt precari i ràpidament demostra senyals de desequilibri quan pateix tensió excepcional. La majoria de feines que la humanitat fa per nodrir-se i abillar-se són exposades a trasbalsos sobtats. Neguitjant-se per la pròpia seguretat, alarmes sovintejades, que traginen misterioses malalties encomanadisses físiques i també mentals, passen per la consciència humana.

Cada nou perill conjurat per la medicina material, per les (dites) lleis de la salut, i per la pseudociència tendeix a llevar-li valor a la vida humana i fa més llarga la llista dels desmoralitzats i desencoratjats. Per neutralitzar aquesta àvola tendència, la Ciència Cristiana estén la bandera de la llibertat espiritual blasonada amb la Veritat. Ensenya la naturalesa eterna de Déu i la irrealitat del mal. Encoratja la humanitat malalta, pecadora i trista asegurant-li que per tot hi ha una sortida, un guariment per cada malaltia, un alleujament per cada feix.

El veritable coratge només pot néixer de l’enteniment espiritual. El testimoni dels sentits no forneix prou bones raons pel coratge. El simple optimisme penja d’un fil, i en presència del perill és un zero a l’esquerra. Només l’enteniment de la veritat de l’ésser, de la realitat, pot salvar la humanitat de la pretensió de poder que l’error i la irrealitat reclamen. La Ciència Cristiana revela el fet que Déu és l’única Ment i és el bé absolut. I encara més, aquesta Ment del tot bona és llei, i amb aquesta Ment l’home pot adreçar-se al pecat i la malaltia com el qui té autoritat. Per si això no fos prou raó d’encoratjament, la Ciència Cristiana forneix la prova que el discerniment de la Veritat emmena el regne del cel a la terra, posa el cel veritablement a l’abast, i és bo de solucionar tot el què es presenti aquí i ara, sense haver d’esperar un estat d’existència futur.

Un cas peculiar de desencoratjament momentani és el d’Elies com es narra al primer llibre dels Reis. Ni que el gran profeta hagués rebut prova frapant de la benvolença infinita de Déu en fer que els corbs el nodrissin al rierol Xerit, i el setrill d’oli de la vídua no li fallés; ni que el poder de Déu l’hagués fet bo de ressucitar-li el fill de l’ombra de la mort i triomfar sobre els profetes de Baal; tanmateix, quan Jezabel, la reina dolenta, li envià un missatge amenaçant-lo, es donà al desencoratjament amargant, s’enfugí al desert, i s’assegué sota una ginebrera, i demanà de morir-se; digué, “ja n’hi ha prou, Oh Senyor, pren la meva vida, perquè no sóc més bo que els meus pares.”

El qui havia encarat la còlera d’Ahab, els perills de la fam, la presència de la mort, i el fanatisme de cinquanta profetes de Baal, s’esfereí davant la maledicció d’una dona dolenta, i temporalment fóu engrapat per l’encanteri aparent d’un son hipnòtic, inconscient del bé i del seu deure vers Déu. No fóu fins que “la veueta encalmada” vingué a rescatar-lo que Elies no es desvetllà del tot i agafà altra cop la feina de la profecia divina. Més d’un Cristià sincer ha dominat noblement les temptacions més òbvies del mal per esdevenir víctima aparent de les fines suggestions de la malícia, l’odi, i la revenja. Les naturaleses que s’han arrecerat dels atacs oberts, s’han de blindar contra les secretes influències que la Sra Eddy ha fet sortir del seu amagatall, tot avisant el món de guardar-se’n, al capítol Destapar el Magnetisme Animal del llibre de text de la Ciència Cristiana.

És assenyat que el Científic Cristià pràctic es guardi d’experiències similars a la d’Elies. Ha d’aprendre a separar tan clarament la Veritat de l’error, la Vida de la mort, l’Amor de l’odi, que l’irreal no pugui tocar el real, ni el fals, el veritable, a la seva experiència. Elies havia clavat un cop decissiu a la ment carnal. Havia encarat i sotmès els sacerdots del culte idòlatre. En fer això li caigué a sobre la malvolença de Jezabel, una dona d’ intencions àvoles i caràcter venjatiu. La vida del Científic Cristià fidel és exposada a experiències similars puix és la seva professió i carrera ajudar que el bé destapi el mal quan mira de fer-se passar per bé, i aleshores aguantar ferm en contemplar el foc del Senyor consumir (fer irreal) la llenya, les pedres i la pols de la creença material, reduïnt així el mal al no res. Aquest procés exigeix un coratge moral d’un ordre molt alt, i el desencoratjament naturalment voldria immobilitzar la mà i paralitzar la intel.ligència que anorrea el mal.

Fent esment d’un símbol de l’Apocalipsi, la Sra Eddy hi escriu a Ciència i Salut (p.514): “El coratge moral és ‘el lleó de la tribu de Judà,’ el rei del reialme mental. Lliure i sense por roda pels boscos. Imperturbable, jeu al ras, o reposa ‘en prats ufanosos … a tocar d’aigües encalmades’.”