Estar Desvetllat

Frances Harris

---

Tot Científic Cristià sincer vol per sobre de tot ser digne del “Ben fet” que Jesús li digué al servent fidel. Aquesta recompensa arriba només com el resultat d’un estar a l’aguait consistent; a l’aguait tant de la impotència del mal, com de la puixança absoluta del bé. L’estar a l’aguait veritable demana que detectem immediatament els clams de poder de l’error, i actuem instantàniament per negar-los-hi tota influència, ni tant sols momentània. Aquesta mena de desvetllament és el resultat, no pas de la por, ans de la saviesa.

Quan David vigilava els seus ramats, detectava rabent l’ós i el lleó que volien atacar els seus xais. Si no els hagués vist a venir, la seva agressivitat hauria destruït el ramat. Però puix estava a l’aguait, fóu bo d’anar-los a trobar i destruir-los.

Quan les fases punyents de la malaltia es manifesten a les nostres vides, ens cal estar desvetllats per reconèixer-les com fantasmes de la por, i depassar-les en copçar-ne la manca d’honestedat, la seva naturalesa falsa. Hem de refusar d’acceptar-les com una veritat. Com més rabent les detectem i les refusem per mancades de llei i impotents, de més salut i pau gaudirem a les nostres vides.

No és només de l’enemic palès que n’hem d’estar a l’aguait, ans sobretot del mal furtiu, insidiós, que s’arrossega mirant d’esmunyir-se sense ser vist dins del nostre pensament. Un d’aquests enemics és la llàstima d’un mateix, de bracet de l’enveja, la por, el cofoïsme, l’urc, i la crítica. Per protegir-nos d’aquests fins enemics, hem d’estar a l’aguait del nostre pensament, que cap suggestió dolenta entri a la nostra consciència. La llàstima d’un mateix sovint es vol fer passar per humilitat, i cofoïsme, o fa el posat d’una intel.ligència superior. Però a la ment del pensador desvetllat, per sempre conscient que Déu és l’única Ment, i que l’home és l’exacta semblança de Déu, aquests llops vestits de pell de xai no hi troben cap escletxa per entrar.

Al primer capítol del Gènesi a l’home li fóu donat domini sobre totes les coses que s’arrosseguen; tenim, doncs, el dret de foragitar de la nostra experiència no només els errors obvis, ans els enemics secrets com ara l’envelliment, el decandiment, el descontentament, i les febleses heretades. A mesura que estiguem més a l’aguait, refusarem aquests errors abans no agafin cos en formes esfereïdores.

Estar a l’aguait no vol pas dir tenir por de l’error. Jesús anomenà el diable “un mentider i el pare de la mentida;” i un cop i un altre a Ciència i Salut, la Sra. Eddy hi diu que el mal no és ni una persona, ni un lloc, ni una cosa, ans simplement una creença falsa. Veiem, doncs, que una creença falsa no ens ha de fer basarda, ans l’hem de reconèixer pel què és, no res. Saber que una mentida és una mentida, la fa impotent. Podem destruir cada fase de l’error sabent que Déu és omnipotent.

La Sra. Eddy hi escriu al Prefaci de Ciència i Salut, “El pastor desvetllat contempla les febles lluïssors de l’albada abans no arribi la plenitud esclatant del nou dia.” És “el pastor desvetllat,” el treballador a l’aguait, que contempla els primers senyals del dia. I havent depassat cada basarda que va de bracet de la nit, espera joiós la claror que revelarà prats encara més verds i aigües més clares i encalmades!

Malgrat, doncs, tota foscor aparent, ens podem recolzar en Déu i acceptar agraïts els primers senyals que el tel de la malaltia, del pecat, o de la mancança es vagi fonent. I a mesura que aprenem a ser més pacients, tendres i vigilants, ens adonarem que el nostre pensament just eclipa i destrueix la foscor de la por i de la limitació. Així, mercès a les nostres victòries, entrarem dins la joia que és la recompensa del fidel.