“Ara és l’Hora Favorable” |

“Ara és l’Hora Favorable”

Christian Science Sentinel, 26 d’Octubre del 1912

Premeu aquí per l’audio:


Joan el Babtista predicava “El regne de Déu és a l’abast,” fent girar els homes, expectants, vers la veritat revelada per JesuCrist, vers “l’ara d’or,” l’hora de fer l’experiència de la salut, de la santedat i del cel.

Un que visqué a la llar de la Sra. Eddy en va escriure, “No permeté mai que el seu dia despuntés enfosquit per les nuvolades de l’ahir, ans esguardant endavant s’afanyava vers l’objectiu.” Som convidats a “enrecordar-nos del dia del Sàbat, de servar-lo sant,” però quan és el dia del Sàbat? El Qui és “des de sempre i per sempre” no en sap res del temps; Per Ell no hi ha ni dissabtes ni diumenges, només és sabedor del dia etern. Ara és, doncs, el Sàbat que hem de servar sant amb el pensament espiritual just.

Que n’és de cabdal ”enrecordar-nos-en”! No ens ha de marxar mai del cap que aquesta és l’hora que ha de ser santificada. I com la santificarem i l’hi servarem? No només hem de perdonar, ans treure’ns del cap totes les ofenses, tots els torts, totes les tribulacions del passat, per servar l’”ara” santificat amb la pau i acceptable per l’Amor diví. No hauríem d’apuntar-nos dates de patiments passats, ni de tenebres, ni de dubte; ni a la grolleria, ni a l’avolesa, ni a la crítica no se’ls hi pot fer lloc al pensament ni als llavis en aquest Sàbat sempre present.

El Sàbat etern és un dia de repós; no hem d’escarrassar-nos ni amoinar-nos, ni deixar-nos dominar per la por i el neguit; hem de restar dins del sentit sagrat del govern del bé infinit. Quan quedem esmaperduts, quan el sentit material xixiueja que no sabem cap on girar-nos, quan cal decidir, ens arriba la resposta de la Veritat, “Enrecorda’t de servar el Sàbat sant.” Serva l’”ara” santificat per la fe activa, positiva, en l’operació del bé diví. El Qui és “el mateix ahir, avui i per sempre,” li forneix a la Seva creació el mateix bé cada dia.

Tot el què ha estat, tot el què mai pot ser, és avui aquí. Jesús demostrà que això és un fet diví quan li digué a l’home que feia trenta-vuit anys que estava malalt i no podia caminar, “Aixeca’t, agafa la teva llitera i camina.” No li va caldre temps per refer-se, puix l’”ara” tenia dins seu la salut i la fortalesa que calien. Els homes es posen drets arreu, s’aixequen i reclamen “ara,” el dia del Sàbat, la seva heretat sagrada de vista, d’oïda, de salut i de vida.

A “La Unitat del Bé” (p.37) La Sra. Eddy hi escriu, “El nostre Mestre digué, ‘El Regne és a l’abast.’ I doncs, Déu i el Cel, o la Vida, són presents aquí i ara, i la mort no és la passera real vers la Vida i la benaurança. Un canvi a la consciència humana, del pecat vers la santedat, revelaria aquesta meravella de l’Ésser.” Puix tota mena de malaltia és una experiència mental, una suposició i no pas una condició, només el canvi del pensament material al pensament espiritual pot fer el cos saludable. Puix la vida és un procés de pensament i no pas un procés respiratori, l’allerament de la malatia es pot esdevenir en “un batre d’ulls,” – al moment que el pensament discordant es dóna al pensament diví.

Els lassats ja no s’han de doblegar més afeixugats per les creences esclavitzadores de l’edat, del pecat, de la malaltia, ni del marriment, quan s’adonen que són els “Fills de Déu,” i “hereus amb el Crist.” Pot l’hereu de la Vida eterna envellir-se o perdre cap de les seves facultats? Pot l’hereu de la fortalesa il.limitada estar lassat? Pot l’hereu del bé omnipotent estar lligat per mals desitjos? No!, perquè està escrit, “Fill, tu ets sempre amb mi, i tot el que és meu és teu.” Quan? Ara! Ara la vida, la llum, la salut, la pau de Déu són nostres perquè som els fills i els hereus de Déu.