Fidelitat

Premeu aquí per l’audio:

St. Joan narra aquest missatge de l’àngel a l’església d’Esmirna: “Passareu deu dies de tribulacions: sigueu fidels fins al final, i us donaré la corona de la vida.” Si aguantem fins a la fi de l’error i en demostrem el no res, rebrem una corona de vida. Al mateix verset, l’àngel ens dóna aquests mots de consol: “Que res del què us fa patir us esporugueixi.” Aquests patiments ens ajuden a ser fidels, a servar la corona, a agafar-nos ferms a la visió Cristiana, just com Pau s’agafà fort a la visió que tingué al camí de Damasc.

Vencent els reptes, aprenem noves lliçons a la Ciència Cristiana. Els reptes són proves de sinceritat, proves d’haver capit. Si les suggestions malignes sembla que ens parlin, i manifestin problemes financers, físics, o de qualsevol altra mena, no ens diu això que ens calen vistes més clares de Déu i del Seu Crist? Quan la nostra consciència és plena del coneixement de Déu, les fineses de l’error no poden fer-se fortes al nostre pensament. L’aparició de l’error, manifestant por, mal o mancança, és una crida ressonant a desempallegar-nos del nostre deixament, a desvetllar-nos i renovar la nostra contesa de resistir l’error i d’assolir un coneixement més clar de Déu.

St. Joan vegé la durada de les tribulacions, finites, deu dies. Per Jesús el mal no tenia poder, ni lloc on sojornar, ni pes, ni element temporal; el destruí instantàniament. Per què són, doncs, els nostres feixos tan pesats, per què són crònics, allargant-se dies esgotadors i inacabables? No revelen ben clar que ens cal una renovada visió espiritual? Els nostres trencacolls poden allargar-se, si no ens en sortim d’emprar el poder de la Ment i cenyir-nos de l’omnipotència divina. El Crist truca sempre a la porta dels nostres cors, és sempre a punt d’entra-hi i d’il.luminar-nos “amb l’esclat de la seva presència.” El Crist sempre present declara, “Mireu, sóc a la porta i truco, si un home sent la meva veu i m’obre, vindré a fer-hi estada.”

Com podem enlairar-nos i assolir visions més clares de Déu? Éssent “instantani pensant el bé quan és temporada i fora de temporada;” pregant sense aturador pel guiatge i la protecció divina tant per nosaltres com per tota la humanitat; estudiant cada dia la Lliçó-Sermó. Hem de sospesar versets de la Bíblia i de les obres de la Sra. Eddy. Estudiar-ne les obres espiritualitza el nostre pensament, que és el nostre bé més gran. Quan el nostre pensament s’espiritualitza, bescanviem un punt de vista material per l’espiritual. Aleshores veiem les coses des d’una perspectiva nova i veritable, i controlem reexidament el sentit material. Quan treballem des d’aquest punt de vista espiritual, la irrealitat del mal, de la malaltia i de la mort esdevé clara i la consciència humana entra al regne del cel.

L’enteniment espiritual és el do de Déu. Ens ve a trobar quan hi estem a punt. Treballa, espera i prega de ser receptiu a la intuïció espiritual que Déu ens envia constantment per menar-nos, consolar-nos i guarir-nos. Aleshores la malaltia no esdevindrà crònica, ni la pobresa s’arrelarà. De quina manera assolim un sentit més clar del no res de la matèria? Negant-ne la realitat i sabent que Déu, l’Esperit, omple tot l’espai i és sempre present. El Creador de l’univers no crea res que Li sigui dissemblant. La matèria i les seves lleis són il.lusions, miratges, res més. La malaltia i el pecat no poden tocar més el qui té un enteniment espiritual que la foscor pot acostar-se al sol. La Sra. Eddy nega un cop i un altre la realitat de la matèria. Quan ens enlairem i assolim un sentit més afinat de la totalitat de Déu i del no res de la matèria, la malaltia i el mal esdevindran irreals per nosaltres, i es fondran de les nostres vides.

La Sra. Eddy ha ben assenyalat la via, “Només per un maldar persistent, constant, honest; sense girar-vos cap a la dreta ni cap a l’esquerra, sense cercar cap altre objectiu ni plaer que el que ve de Déu, podeu guanyar i portar la corona dels fidels.” (Miscellaneous Writings)