La Història de la Nostra Independència
El dia 23 de Febrer del 1987, la Cort Suprema de New Jersey decretà que l’ésglésia de Plainfield tenia el dret legal d’emprar el nom “Ciència Cristiana.” Aquesta decisió històrica acabà una batalla legal de dotze anys instituïda contra la nostra església pel Consell de Direcció de la Ciència Cristiana. Després d’aquesta decisió la nostra església ha estat rebatejada Església de la Ciència Cristiana, Independent, de Plainfield.
L’encalçament de l’Església de Plainfield començà el 1975 quan el Consell de Direcció de la Ciència Cristiana, seguint un model d’interferència als afers de les esglésies afiliades que s’havia fet habitual, demanà a l’ésglésia de Plainfield que canvies el seu molt respectat Consell d’Administració i n’hi posés un altre que jurés obediència als Directors de Boston. En una ferma resposta a aquesta injustificada interferència als afers interns de la nostra església, els membres refusaren l’exigència de Boston, aclarint als Directors que ells mateixos violaven amb la seva acció el Manual de la nostra Cap, específicament l’Article XXIII, Seccions 1 i 10, i l’Article IX, Secció 13.
El refús de l’Església de Plainfield d’acomplir les exigències dels Directors, provocà que la nostra església fos treta del llistat d’esglésies del Journal el 16 de Juny del 1977. Alhora els Directors ens comunicaren que no teníem el dret d’emprar el nom de “Ciència Cristiana,” de cap manera.
El 1983, tres anys després que la nostra església s’hagués posat el nom “Església de la Ciència Cristiana Independent,” els Directors ens portaren a judici, i s’emeté la injucció que ens prohibia d’emprar el terme “Ciència Cristiana” per identificar la nostra església. La nostra església aleshores es posà el nom, “Església de la Comunitat de Plainfield. Una església independent que practica la Ciència Cristiana” i apel.là la decisió de la Cort inferior davant la Cort d’Apel.lació de Nova Jersey, que derogà la injucció i decidí que el nom “Ciència Cristiana” és un terme genèric i no pas una marca registrada pertinença exclusiva del Consell de Direcció. Aquesta decisió fóu recolzada majoritàriament per la Cort Suprema de Nova Jersey el 23 de Febrer del 1987. Les nostres despeses legals totals, 257.000 dòlars foren pagades del tot per les contribucions dels membres i de gent d’arreu que ens recozà.
El Consell de Direcció tenia 90 dies per apel.lar a la Cort Suprema dels Estats Units. Han passat més de 90 dies i, han renunciat, doncs, per sempre al seu dret d’apel.lar a la Cort Suprema dels Estats Units tocant a aquest tema. Hem guanyat el dret d’emprar el nom de “Ciència Cristiana” on vulguem. Aquesta decisió legal és realment històrica. Fa lliure la nostra església d’emprar el terme “Ciència Cristiana” i fa pas a qualsevol església afiliada a Boston de reclamar – sense por de ser encalçats – l’autonomia i el dret a l’acció independent garantida per la Sra. Eddy a l’edició 88 del seu Manual, la darrera edició que la nostra Cap autoritzà pel govern de totes les esglésies de la Ciència Cristiana.
Des que esdevinguerem independents, l’església de Plainfield ha experimentat un creixement i prosperitat excepcional. Tenim una gran congregació, amb membres d’altres estats i de l’estranger. El guariment és el cor de l’Església de Plainfield, i fa molts anys que s’hi desplega una tasca de guariment meravellosa. Tots els nostres serveis es poden trobar on line, en viu i gravats, pels qui els vulguin escoltar. Els visitants comenten invariablement que en senten l’atmosfera de joia i d’amor.
El 1979 la nostra església començà a escriure les seves Lliçons Sermons, i el 1980 començà a publicar els seu independent Quaterly, basat del tot en la Bíblia i el nostre llibre de text, Ciència i Salut, de la Sra. Mary Baker Eddy. Aquestes simples Lliçons guaridores arriben a un llarg llistat de subscriptors, que escriuen sovint expressant el seu agraïment per les Lliçons.
El Maig del 1986 començàrem a publicar la nostra revista “Pensaments Guaridors.” Darrerament ens adonarem que era més adient canviar-ne el nom i la rebatejàrem “Love is the Liberator” (L’Amor és l’Alliberador) posant l’emfàsi a aclarir els molts malentesos de la Ciència Cristiana que emanen de l’organització centralitzada. Hem rebut els més càlids mots d’agraïment de tots els racons del món de gent que deleja la literatura pura i guaridora de la Ciència Cristiana.
La nostra església ha publicat moltes de les obres més refinades de la Ciència Cristiana escrites pels primers treballadors del moviment. Preservar-les i fer-les circular és una de les nostres activitats més cabdals.
L’any 2008 la Fundació Herbert W. Eustace trobà adient de confiar a la nostra església la responsabilitat de ser l’únic proveïdor del superb llibre del Sr. Eustace, “Christian Science, Its Clear and Correct teaching” i Complete Writings. (“La Ciència Cristiana, El seu Ensenyament clar i acurat”) Aquest fóu un formidable vot de confiança per la integritat i l’estabilitat de la nostra església. El Sr. Eustace fóu un dels grans treballadors de la Ciència Cristiana. Ni que fos anomenat administardor de la Societat de Publicacions el 1912, és clar que mai se li pogué “fer marxar del cap el seu deure vers Déu, vers la seva Cap i vers la humanitat” (1) que el menà a defensar la Societat de Publicacions al temps del “Gran Litigi.” Ni que perdés materialment la seva batalla legal – i fos excomunicat, la nova llibertat espiritual allerada de tot control humà centralitzat que el Sr. Eustace assolí fóu una gran benedicció, fornint-li la fortalesa de guarir i d’ensenyar com un Científic Cristià independent més de 40
anys.
(1) de “A l’aguait del Deure” de la Sra. Mary Baker Eddy, a l’edició 88 del Manual de l’Església.