La Pregonesa de l’Esperit
Herbert Rieke
Association Adress 1963
Premeu aquí per l’audio:
La gent és conscient que hi ha un element immaterial a l’univers anomenat pensament, actituds, emocions, sentiments, consciència. No trobem Déu als conceptes materials, ans a la pregonesa de l’Esperit, al veritable ésser immaterial. Amb el llenguatge simbòlic del primer capítol del Gènesi, se’ns diu que Déu féu totes les coses, les esguardà i vegé que eren molt bones. A l’al.legoria simbòlica del segon capítol del Gènesi, Eva digué, “Però imagina’t que Déu no fos el Tot en tot, que hi hagués quelcom més a part de Déu – aleshores què?” I ben aviat fóu encarada pel “què.” El pecat d’Eva fóu la seva mala actitud envers la vida, la incapacitat d’adorar Déu com el Tot en tot, la suposició que té un oposat.
Assumiràs l’actiud d’Eva i suposaràs que Déu no és el Tot en tot del teu ésser, de tot ésser? És a la pregonesa de l’Esperit, a la pregonesa de la teva actitud positiva envers la vida i la realitat que hi trobes Déu. Quan penses que el bé i el mal són reals, com féu Eva, sembla que Déu se t’esmunyeixi. Penses que hi ha quelcom a part de Déu, l’Esperit, anomenat matèria. Al cap de ben poc, et trobes llaurant la terra amb la suor del teu front, fins que esdevens un esclau de la matèria, foragitat del jardí de l’Eden. Al cap de ben poc crides, “On trobaré Déu?” Només hi ha una resposta – a la pregonesa de l’Esperit, al reconeixement que no hi ha res més fora de la Seva infinita bonesa, a l’actitud correcta envers la vida. La majoria de gent pensa que tant el positiu com el negatiu, el bé i el mal, l’Esperit i la matèria, la vida i la mort, la veritat i l’error, són reals. Amb aquesta mena de pensament perden Déu, just com el perdé Eva. On el trobarem? Només en un lloc – a la pregonesa de l’Esperit.
Nicodem rodava fora del jardí de l’Eden preguntant com podia trobar Déu i el Seu paradís. Jesús li forní la resposta: “Has de tornar a néixer, néixer de l’Esperit.” Havia de veure l’Esperit com la deu interior, el Tot i l’Únic del seu ésser. És a la pregonesa del pur ésser espiritual que hi trobem Déu.
Els científics físics, assumint que hi ha quelcom més a part de Déu, l’Esperit, han cercat més i més a fons dins la seva suposició que Déu, l’Esperit, no és el Tot en tot. I quan han arribat al final de l’arc de St. Martí de la materialitat, què hi han trobat? Un “forat al no res.” Heus aquí a què es redueix la seva suposició. Hi trobaràs Déu en un forat al no res? De cap manera – el trobaràs a la pregonesa de l’Esperit, al reconeixement que el Bé és el Tot en tot.