Preguntes i Respostes sobre la Ciència Cristiana i aquesta Església |

Preguntes i Respostes sobre la Ciència Cristiana i aquesta Església

Taula de Continguts



Com pot un Déu bo permetre tot aquest mal món?

Una pregunta més afinada és: “Quina mena de Déu permetria tot aquest mal al món?” Un Déu cruel o un Déu fals? De ben segur un Déu creat per l’home. La Sra. Mary Baker Eddy ens forneix set sinònims per definir Déu que ajuden el pensament a desempallegar-se d’aquest malentès d’un “gran Home al cel”: Ment, Principi, Ànima, Esperit, Vida, Veritat, i Amor. Són expressats en singular, i són infinits, just com Déu és un i infinit.

Déu, entès així, no deixa més lloc pel mal que el principi de les matemàtiques deixa lloc pels errors. D’un error, en culparies el principi? El temps emprat preguntant-nos per què el principi permeté
l’error és temps perdut! Com més temps passis lliurant-te a l’error en lloc de fer servir el principi per esmenar-lo, més temps patiràs l’error! Només si el pecat i la malaltia del món són esguardats com il.legítims, contraris a la llei de Déu, els podem sobremuntar.



Què és la Ciència Cristiana?

En mots de la Sra. Mary Baker Eddy, al llibre de text de la Ciència Cristiana, Ciència i Salut amb la Clau de les Escriptures, hi llegim: “El terme CIÈNCIA CRISTIANA fóu introduït per l’autora per a designar el sistema científic de guariment diví.

La revelació consta de dues parts:

  1. El descobriment d’aquesta Ciència divina del guariment-Ment, mercès a la interpretació espiritual de les Escriptures i als ensenyaments del Consolador, promès pel Mestre.
  2. “La prova, per la demostració actual, que els anomenats miracles de Jesús no eren una dispensació especial, que ara ja s’ha acabat, ans il.lustraven un Principi diví sempre operatiu. L’operació d’aquest principi fa palesa l’eternitat de l’ordre científic i la continuïtat de l’ésser.

“La Ciència Cristiana només ensenya allò que és espiritual i diví, i no pas humà. La Ciència Cristiana és infalible i Divina; el sentit humà de les coses s’erra perquè és humà.”

Ni que s’hi empri, la Ciència Cristiana no és una denominació ni una secta amb adherents, ni una marca registrada propietat de la primera Església del Crist, Científic, de Boston, Massaxussets!

“El Déu de la Ciència Cristiana és l’amor diví universal i etern, que no canvia ni crea el mal, la malaltia, ni la mort.” Tal com l’entenem, la Ciència Cristiana abasta les lleis (espirituals) de l’univers, i doncs, pot ser emprada per tota persona, a tot arreu – i s’adiu amb els ensenyaments del Crist Jesús, que lloà el Centener Romà perquè tenia més fe que tots els fills d’Israel, i digué, a la paràbola de la Bona Samaritana, que aquesta dona humil era bon tros més “Cristiana” que els sacerdots i Levites hipòcrites.

“Déu no fa diferència de persones.” – Actes



Per què sou independents?

La Sra. Eddy declarà que la Ciència Cristiana és divina, no pas humana. I no pot ser, doncs, restringida dins d’una organització humana. Establí el concepte d’església com un vehicle de guariment, no pas una professió de fe. Reconegué que una organització centralitzada i poderosa escanyaria la inspiració, i doncs, el guariment. Ens hem adonat que això és veritat. La nostra independència ha esperonat una vitalitat que no hauria estat viable si haguéssim romangut una església afiliada a l’organització de Boston.



La Cientologia és igual que la Ciència Cristiana?

El mot Ciència a tots dos noms és l’única semblança. A sota hi trobareu algunes diferències aclaridores:

  1. La Ciència Cristiana fóu descoberta i fundada per la Sra. Mary Baker Eddy; la Cientologia fóu fundada més tard pel Sr. L. Ron Hubbard.
  2. La Ciència Cristiana li fóu revelada a la Sra. Eddy, i és divina, no pas humana. La Sra. Eddy assegurà que la Bíblia fóu la seva única referència per aquesta revelació; el Sr. Hubbard arribà a la Dianètica, un seguit d’idees i pràctiques, menat pel seu propi intel.lecte i enteniment. No reclamà cap influència religiosa específica.
  3. La Sra. Eddy emfatitzà que els estudiants havien d’estudiar la Bíblia alhora que el llibre de text, Ciència i Salut amb la Clau de les Escriptures; el Sr. Hubbard no hi posà aquest èmfasi a la Bíblia.
  4. La Sra. Eddy tingué un gran respecte i estima pel naixement immaculat, la vida, els guariments i els ensenyaments del Crist Jesús, que influiren pregonament tots els aspectes de la Pràctica de la Ciència Cristiana, a l’esperit i a la lletra. Aneu específicament el segon capítol del llibre de text, “L’Expiació i l’Eucaristia”; el Sr. Hubbard? Honestament confessem que no en sabem res, però que una ullada superficial a les pàgines de la Cientologia, en forneix una evidència ben minsa.



Què en penseu de cercar ajut mèdic?

No és més pecat cercar ajut mèdic que menjar o dormir! El punt cabdal és maldar per reconèixer la supremacia de Déu en tot el què fem. Pensem que, sobretot amb la canalla, si un problema físic agressiu no es dóna ràpidament al tractament de la Ciència Cristiana, és de savis cercar l’ajut d’un metge.

Al tractament de la Ciència Cristiana, la primera passa és apaivagar la por, no pas posar a prova la fe. El nostre Déu és un Déu d’Amor, i no ens deixa mai sense consol, i això tant a l’oficina del metge com a l’hospital!



Per què emprar la Ciència Cristiana per guarir, si la Ciència mèdica és tan avançada?

Llegiu els testimonis de la nostra pàgina web. El tractament de la Ciència Cristiana guarí aquests casos malgrat els veredictes “incurables” de la ciència mèdica. La Ciència Cristiana és molt més efectiva i completa perquè no només elimina els símptomes, ans espargeix tota la por latent que va de bracet del problema. El guariment de la Ciència Cristiana és un “senyal de l’Emmanuel o ‘Déu amb nosaltres’, una influència divina” (Ciència i Salut), i és, doncs, indisputable.

Tanmateix si vols demanar que algú et faci un tractament de la Ciència Cristiana, no donis res per fet. Assegura’t que et pots refiar de la integritat moral de la persona a qui li demanes tractament. La Sra. Eddy deixa ben clar aquest punt: “Val més aguantar un metge infectat de verola que no pas ser tractat mentalment per un que no obeeixi els requeriments de la Ciència divina.” (Ciència i Salut)

Cap organització pot certificar aquesta obediència.

Back to the top of the page



No és de tòfols fer veure que no estàs malalt quan les evidències diuen ben clar que n’estàs?

Sí, és de tòfols, i fins i tots perillós fer veure que no està malalt si n’estàs. Però la bona pràctica de la Ciència Cristiana és ben lluny de cap mena de pretensió! És agafar-se a un principi immutable, igual que el matemàtic s’agafa a allò que sap que és veritat, fins que el problema és solventat. Un matemàtic no té por de dir que encara no ha solucionat un problema, i un Científic Cristià tampoc no n’hauria de tenir de “dir la veritat de la mentida,” per dir-ho d’alguna manera.

La Sra. Eddy digué, “Si dius, ‘estic malalt,” et fas culpable.” Però feia esment del camp de batalla mental amb el pensament dins d’un mateix, no pas de l’aplicació pràctica en un món d’observadors potser inconscients de com treballa la Ciència Cristiana. Negar que quelcom no va a l’hora a una ànima amorosa que s’amoïna per la teva benanança agreuja la por, i no és Ciència perquè no és amor!



A la Ciència Cristiana, m’hauria de sentir culpable quan pateixo un problema o vaig a veure un metge?

“La part vital, el cor i l’anima de la Ciència Cristiana, és l’Amor.” – Ciència i Salut. Mary Baker Eddy.

Només una Ciència Cristiana borda podria fer-te sentir culpable. La culpabilitat és el mitjà del fals profeta per instituir control sobre l’individu. Les organitzacions religioses miren de controlar què creu la gent per a justificar el seu sistema de creences particular. Amb en Thomas Jefferson, hauríem de “jurar sobre l’altar de Déu una hostilitat eterna a tota mena de tirania que lligui la ment de l’home.”

Per un Científic Cristià és una abominació sentir-se culpable pel fet d’ anar a veure un metge o prendre medicaments, o tenir qualsevol mena de problema. Només la voluntat humana podria provocar aquesta mena de travestiment!

“Els drets de l’home són envaïts quan hom posa pals a les rodes a l’ordre diví, i el manifasser mental pateix el càstig que el crim exigeix.” – Ciència i Salut.



Què fa diferent la Ciència Cristiana dels altres mètodes mentals?

Les llibreries estan plenes de llibres d’autoajut que empren mitjans mentals per fer més bona l’experiència del lector. Obviament, van bé fins un cert punt i refinen el jo -li donen confiança, altrament no gaudirien de la popularitat que tenen. A la bona pràctica de la Ciència Cristiana, tanmateix, cada demostració de la seva efectivitat li forneix a l’individu un sentit més fort de la Intel.ligència Única, i el clar sentit que és a tocar i és amor. També el fa més depenent d’aquesta Intel.ligència, no pas menys, i més agraït.

Per il.lustra-ho, si et cal aparcar el cotxe en una zona atapeïda de gom a gom, molts sistemes mentals fan a mans tecniques de visualització i d’espectativa positiva. Quan l’aparcament perfecte apareix, et felicites de la teva habilitat. A la bona Ciència Cristiana, et qüestionaries el teu motiu, miraries que no fos egoista ni entestat. Només aleshores esperaries que la Ment, que ho sap tot, et fes pas. Si l’aparcament apareix, en fem un reconeixement del Seu amor, i del Seu govern, “Totes les coses treballen pel bé dels qui estimen Déu.” (St. Pau)

Adona’t que al primer cas, pots aconseguir el que vols, però circumstàncies imprevistes en poden fer un malson. Al segon cas, amb la Intel.ligència infinita al governall, allò que et cal et serà proveït només si és el millor per tu. Per aquesta raó, és una manera de fer segura, mentre que a l’altre cas, puix només reps el què vols, no hi ha cap protecció pels imprevistos.

Entenem que aquesta bona manera de fer de la Ciència Cristiana s’adiu amb la manera de fer de JesuCrist, el qui ens ensenyà la via.



En què és diferent la vostra església?

Més d’una persona ha preguntat què fa diferent l’església de Painfield de les esglésies afiliades a Boston. Aquest article vol destacar algunes de les diferències més cabdals.

Aquestes diferències a l’hora de practicar la Ciència Cristiana haurien de ser una crida a l’acció per tothom qui estimi la pura Ciència de la Sra. Eddy. L’esment d’aquestes diferències és pel bé de la gent del nostre temps i també pel de les generacions futures. “Les coses que s’arrosseguen” lliscaren dins l’organització de Boston perquè no estaven desvetllats i a l’aguait de les obres del mal. Si no estem a l’aguait, el mal, l’error, o la “ment humana” lliscarà també dins la notra església i destruirà la Ciència Cristiana.

  1. Emprem l’edició 88ena del Manual, l’edició final autoritzada per la Sra. Mary Baker Eddy.
  2. Responem a Déu no a un Consell de Direcció a Boston. Fem el què fem, ens preguntem si Déu hi donaria el vist i plau, i després si la Sra. Eddy l’hi donaria.
  3. Escrivim les nostres lliçons i publiquem la nostra revista. Això exigeix una demostració constant.
  4. Vetllem diàriament, com es feia a la llar de la Sra. Eddy.
  5. Maldem per servar una organització espiritual. Les coses es fan sense burocràcia ni paperassa. Quan hom té una bona idea, les decisions són ràpides.
  6. Les obres dels primers treballadors són a l’abast i es poden llegir aquí. No hi ha literatura “desautoritzada,” ningú que et digui què pots o no pots llegir.
  7. La Classe d’instrucció a Boston dura deu dies, i és escrita. La instrucció a Plainfield és interactiva i contínua. No només deu dies.
  8. Únics, això és el que som. Simplement seguim el lideratge de la Sra. Mary Baker Eddy. Ens hi centrem. Ara parlem de diferències perquè
    la gent ens ho ha preguntat.
  9. De Maryland – Aquí hom s’amara d’un gran sentit de responsabilitat, que a l’altra església era inexistent. Allí tot s’acabava llegint la Lliçó i anant a l’església el diumenge; no havíem de fer res. Però aquí, hom espera que treballem cada dia. És per això que les nostres trobades testimonials són tran diferents, perquè som bons de compartir el què hem après i practicat, i els resultats que se’n segueixen. A l’altra església les trobades testimonials era ben bé altrament – nigú tenia res per dir perquè ningú feia res. I amb aquesta responsabilitat hi va de bracet un gran sentit del poder Diví, perquè sabem que sempre podem fer quelcom – no hem de seure i empassar-nos el què està malament – hi podem fer quelcom.
  10. D’Alemanya – Aquí a Plainfield l’error es destapa i s’hi deixa entrar la Veritat i l’Amor, en lloc de dir “Déu és Amor,” i envernissant-ho tot amb una actitud optimista falsa. Aquí se’ns ensenya a destapar l’error, veure’l, i posar-lo a to.
  11. De Califòrnia – A les esglésies afiliades a Boston tot era gentilesa, i tot era plaent i bo; però aquí a Plainfield és real. Hi pots sentir la Veritat sòlida. Tota aquesta gentilesa tapa un gavadal de pecats. Nosaltres fem sortir les coses per a ser guarides.
  12. De Georgia – A l’organització ningú se les havia amb els canvis morals que haurien d’anar de bracet del guariment. Ningú deia que hom era egoista, ple d’urc, ni res d’això. No vaig sentir mai que res d’aquesta mena fos adreçat – cap practicant va esmentar mai que hagués de treballar en quelcom més. Sempre era, “Que l’Amor faci la feina.”
    Però hi ha coses que cal canviar. La Sra. Eddy ens diu que el guariment va de bracet de la reforma del caràcter, no és només trobar-se bé. Per això és tan perillós avenir-se a pensar, “Sóc un Científic Cristià i tot està bé,” quan res no està bé.
  13. De Califòrnia – La meva mare em parlà de Plainfield. Em donà una còpia de la revista de Plainfield, la vaig començar a llegir – i em vaig adonar que no hi havia culpabilitat. A l’altra església sempre em vaig sentir culpable, aquí, no.
  14. De Pensilvània – L’ensenyament del magnetisme animal és molt clar en aquesta església. Tot el què havia llegit abans no era clar, tot era mitges tintes. Aquí no hi ha mitges tintes, i això és cabdal.
  15. D’Alemanya – Quan treballes amb un practicant de Plainfield, sempre et dóna quelcom per treballar i pensar-hi. T’hi has d’implicar – és una classe d’instrucció constant.
  16. De Georgia – Plainfield rebla la importància de posar Déu primer – Déu ha de ser el primer. Abans, llegir la lliçó no era la primera feina del dia – potser la llegia més tard, o en llegia només un tros. Aquí, però, Déu és primer; l’hem de posar primer – després ve la practicalitat d’emprar allò que aprens. Aquestes petites coses pràctiques, practicar la Ciència de la manera que s’hauria de practicar, canvia la vida.
  17. De Virgínia – Una cosa que revifa molt d’aquesta església és que tot és obert i honest, tothom explica les seves coses, no hi ha secrets, i tothom en treu un benefici de les experiències dels altres i del què diuen. Tot plegat sense gens d’urc. Saps que algú ha depassat un repte, quan en pot parlar, veure que era un error, i que, de fet, no era ell.
  18. De Nova York – L’església de Plainfield és responsable de les seves finances. L’Església de Boston feia fallida, i no admetia que havien fet quelcom malament.



Quines són les diferències entre l’edició del 1910 de Ciència i Salut amb la Clau de les Escriptures de la Sra. Mary Baker Eddy, i l’anomenada “Edició Autoritzada” emprada per l’església de Boston?

Ens estimem més l’edició del 1910 de Ciència i Salut amb la Clau de les Escriptures de la Sra. Mary Baker Eddy perquè és la versió final del seu llibre de text aprovat per ella mateixa.

Puix no seguim ni sabem les maneres de fer de Boston, tret que algú en parli davant nostre, hem d’esmentar el que d’altres n’han escrit. Això és de l’Helen Wrigth:

“El Consell de Direcció ha fet canvis a Ciència i Salut. Han tret el retrat de la Sra. Eddy de la portada del llibre; han canviat* de lloc i han esborrat testimonis que la Sra. Eddy va triar amb cura; han canviat títols marginals; hi han afegit literatura autoritzada de la Primera Església del Crist, Científic, de Boston, Massaxussets; han fet llistats de llibres i fulletons a la pàgina de guarda de Ciència i Salut; han reduït la mida de la creu i la corona de la insignia a Ciència i Salut, etc. – fragment del Manual de l’Església de la Sra. Mary Baker Eddy i “l’Església Universal i Triomfant” de la Sra. Helen M.Wright, pàg. 143

* Els dos darrers testimonis dels Fruits foren bescanviats. “Una benedicció inestimable” (698-699) fóu treta del tot, i al lloc d’ “Insanitat i Epilepsia Guarida” (604-605) s’hi posà “Problemes d’Espinada i de Mal Pair Guarits.”

“El 1908 la corona de la imatge fóu bescanviada per una ‘Corona Cristiana” o celestial,’ … El diseny fóu lleument modernitzat el 1971.” – De la Biblioteca de la Sra. Mary Baker Eddy, Boston.

A més, la Sra. Helen Wright té un capítol al seu llibre Si el Manual de la Sra. Mary Baker Eddy fos Obeït on hi trobem dates, còpies de documents i enregistraments de les passes fetes pel Consell de Direcció tocant als drets d’autor abans i després del 1910. El Sr. Andrew Hartsook també adreça aquest tema al seu llibre, La Ciència Cristiana Després del 1910, a la pàgina 72.