La Consciència Individual |

La Consciència Individual

Premeu aquí per l’audio:


Avui és el dia de la unicitat conscient amb Déu, i tota la nostra vida pot començar de cap i de nou, avui mateix. Agafem el dia d’avui com el nostre dia. Ni l’edat, ni l’experiència passada, ni les mancances no hi poden dir res. Que avui sigui el dia de “la unitat conscient amb Déu.” Pregunta’t “He fet l’experiència de Déu com la consciència de l’ésser individual?”

Tot el poder és Déu, que és la meva consciència individual. La meva experiència, doncs, tant si és l’experiència de la meva salut, de la meva llar, de les meves amistats, del meu negoci, del meu abastiment, tot, és el desplegament del meu estat de consciència. Se m’ha donat tot el poder, i tot el poder és, i només pot ser, Déu (el Bé). Si aquesta Veritat esdevé la meva consciència, aquesta consciència es manifesta a si mateixa com el que sembla una persona, una circumstància, un lloc, una cosa o una condició més bona. Tota la meva experiència és el desplegament de la meva pròpia consciència. No hi ha volta de full. Quan discerneixo que tot és Déu desplegant-se i descloent-se a Si Mateix, les experiències que atrec són al nivell d’aquest discerniment. No serveix de res culpabilizar un altre pels errors de la meva experiència; no serveix de res culpabilizar cap circumstància o condició, ni pensar que hi havia o hi ha algú que s’escapoleix del meu control. La culpa real és a al llindar de la ignorància d’aquesta Veritat; no tenim cap excusa, doncs, de passar més temps deixant-nos dominar per persones, coses i situacions.

Tot el què passa a la nostra experiència és el resultat directe de la nostra pròpia consciència. Quan estem “desafinats,” no podem harmonitzar res ni a ningú, pero quan hem assolit aquest sentit d’UNICITAT, som una llei de salut i de pau per a tohom qui és dins la nostra consciència. Aprenguem a no carregar els neulers a ningú pels nostres problemes. Allo que traginem a la nostra consciència, per força, s’ha de manifesar exernament. L’activitat harmònica (divina) dins la consciència es manifesta com harmonia exterior. Hem fet la nostra feina quan hem assolit el nostre sentit d’UNICITAT amb Déu.

Guarir-se no és realment vèncer la malalia ni és un canvi de condicions determinades dins del cos. Guarir-se és, més aviat, obrir la nostra consciència a la influència de la Veritat espiritual, i a mesura que aquesta Veritat l’omple, es manifesta com un cos, una condició i una salut més bones.

Assumim que hi ha un òrgan o una funció que no rutlla prou bé al nostre cos. Ens hem de girar cap dins i preguntar-nos “tenen salut, poder i activitat, els òrgans i les funcions del cos? O bé el cos és totalment un efecte de la Consciència, és Consciència? I no és la Consciència la que el governa i el controla? I la Consciència no és Déu?”

I doncs, no té Déu, el Bé, el control absolut d’allò que veiem com una persona, un lloc, una cosa, un òrgan o una funció?

Al moment que discerneixes aquesta Veritat has demostrat el domini sobre la malaltia o l’acció discordant.