La Pregària

Bicknell Young

Miscellaneous Articles p.11-12

---

La gent que prega assiduament per la benanança física o financera són encara molt egoistes, i la seva capacitat de rebre quedarà estroncada tret que no facin un canvi de cor. Aquesta idea a voltes és confusa per l’estudiant, però no n’ha de ser. Hom només s’ha d’adonar del motiu que incita la seva pregària. Hom ha de saber que Déu no pot retenir cap bé del qui és bo per rebre’l, i el qui no n’és bo no en treu res de suplicar, d’implorar, o de fer una harenga metafísica per fer-se’l seu. És el Fill de l’Home que a la terra té el poder de perdonar els pecats, i incidentalment, els efectes del pecat manifestats com condicions que calen ser guarides. Quan la consciència justa sigui assolida les lleis de l’ésser operaran no només per fer palès un home bo ans també un home sencer. Un home sencer és l’home que no pot estar malalt. El propòsit no és assolir coses materials ans desenvolupar la consciència per assolir l’estat de l’ésser que fa sobreres les pregàries formals. La pregària formal enclou afirmacions, negacions i altres rituals. Amb la comunió espiritual hom assoleix l’esperit desinteressat i altruista que el fa bo de rebre més que mai no podia esperar. Aquest assoliment no és mesurat en guanys materials ni espirituals, ans finalment en un nou estat de l’ésser.

Hom sempre rep allò que li cal per créixer en gràcia i coneixement, i esdevenir el “Fill Estimat,” de qui en ve la redempció. Allò que ens cal és el que afaiçona l’home espiritual; el Pare n’és sabedor, i per això hi llegim a la Bíblia “… el vostre Pare sap el què us cal abans no li demaneu.” (Mateu 6:8) Les coses externes que ens són proveïdes mentre la vida fa via són els mitjans per assolir la consciència dels valors interiors que representen. Les coses externes ens calen com mitjans de creixement, però ens arriben com el resultat de cercar el regne de Déu interior. Hom hauria de pregar més aviat per discernir la paciència, la dolcesa, la consideració, la veritat, la fortalesa, la saviesa, l’amor, l’enteniment, l’altruisme, l’honestedat, … que no pas per un cos sa, un bon cotxe, o una estufa nova i tots aquests símbols “externs.” L’afilerament just de la consciència amb l’esperit Crístic altruista crearà l’espressió més noble d’harmonia possible a nivell “extern,” ni que la Voluntat divina vagi encarrilant la consciència vers la manifestació de l’estat de l’ésser real i veritable.