Una Ànima
Bicknell Young
1936 Primary Class
Premeu aquí per l’audio:
En vista del fet que el nostre llibre de text anuncia clarament que només hi ha una Ànima, no n’hauríem de tenir cap dubte. Una Ànima. No hi ha ànima en cap ésser humà ni en cap animal. No us faci por d’adonar-vos-en. I us dic que tothom s’hauria de desempallegar d’aquesta vella noció que tenim una ànima dins del cos que se n’ha d’enfugir. Aquesta mena de coses no passsen pas. Només hi ha una Ànima – Déu. I aquesta és l’única Ànima que tothom té.
L’Esperit és la substància per sempre harmoniosa, sempre activa, sempre bona, sempre present, duradora i substancial de tota la creació, la vostra substància, tota la substància que teniu. L’Ànima assenyala una altra cosa. Emprat humanament, el mot Ànima té un sentit una mica més alt que el mot Esperit. Tot el que és bonic hom diu que és produït per l’Ànima. És, si us agrada, aquesta traça particular de la infinitat d’expressar-se a si mateixa en tota la seva bellesa infinita, a la creació. Tot el bonic de què en som sabedors, té el seu origen a l’Ànima, la Ment divina. Aquesta és la raó del perquè per expressar bellesa una persona ha de ser quelcom més que un intel.lectual. Hi ha milers de persones que no poden expressar gens de bellesa perquè no tenen Ànima. Oh, bé, tenen una Ànima, és clar, però no s’han desvetllat a la Seva presència. Hi ha gent que l’expressen amb una gran espontaneïtat en un aspecte i els hi manca en d’altres.
N’hi ha que poden cantar. N’hi ha que poden pintar. Expressada en una direcció, en diem naturalesa artística. Però no hauria de ser unilateral. Capint més bé l’Ànima, no perdem res que sigui legítim o adient en la manera d’expressar-la, ans esdevenim més efectius i podem ajudar molt més el món. Jo era un cantant professional i solista a la Primera Església de Xicago quan els serveis es feien al vell Auditori del teatre. Em vaig adonar que seleccionar les meves cançons i interpretar-les per plaure a tothom era una tasca neguitejadora i impossible. Aleshores un dia, en entrar al teatre, vaig tenir la clara intuïció que si cantar tenia cap element veritable, aleshores tothom cantava. Això redreça tota la situació, perquè cantàvem tots plegats. Aquesta és la naturalesa de l’Ànima.
La bellesa no pot ser afectada per cap creença perquè té el seu ésser en Déu. És per sempre, una amb la seva pròpia infinitat i perfecció. No pot ser neulada ni afeblida de cap manera, perquè no hi ha cap altre poder ni presència. No hi ha cap manera concebible de malejar-la, perquè no hi ha res que pugui concebre el mal. La bellesa en tota la seva gloriosa perfecció, és concebuda per Déu només com la concepció de Déu. La bellesa, malgrat tot clam material, és espiritual. Com la Veritat, és eterna. No critiqueu nigú, doncs, perquè miri de ser eixerit! Tots serem eixerits al cel, en podeu estar ben segurs!
La via de la Ciència és la de l’educació adient, i posa punt i final a la vella creença que hi ha una ànima al cos que se n’ha d’enfugir. Ensenya que Déu és l’Ànima, i que la infinitat no pot entrar dins de res. Tota la bellesa existeix com una qualitat de Déu, l’Ànima. No és material. Diem, ‘No hi posa gens d’ànima quan canta, o pinta, o escriu.’ Aleshores diem que no té ànima. L’ànima és la deu veritable de tot el que en sabem de la bellesa, de la grandesa, de tot el què fa l’existència suportable.
A la tasca guaridora l’Ànima és tan essencial com la Ment. Ens enlaira més enllà de la inèrcia de repetir paraules, i ens ensenya que la inspiració és més que un mètode. I mirem de fer tots tan goig com puguem! És ben legítim per tothom de mirar de fer goig! No podem anar al cel sense bellesa! El regne del cel és el regne de la bellesa.
L’ànima és l’epítom del saber real, i vol dir felicitat, harmonia, pau, etc … i quan hom demostra l’Ànima, la bellesa de l’Ànima es manifestarà al seu voltant. L’Ànima és la substància de tota la bellesa, el Principi i l’activitat i la llei de tot el que és bell i harmoniós. Podem associar la matèria amb la bellesa, però la bellesa és eterna, inspiradora, noble i grandiosa. No hem de pensar que podem ignorar la bellesa del dit món material. L’eternitat de la bellesa es farà palesa en la mesura que no associem més la matèria i la personalitat amb la bellesa.
Si una persona es desempallega de la seva por i les seves emocions humanes són redimides per l’Ànima, esdevindrà intuïtiva i tindrà una clara percepció, prou per guarir ràpidament els casos – on una qualitat no tan amorosa ni tan bella no se’n sortiria de copsar el bo i veritable. A voltes la gent “emocional” són molt més científics que els plàcids. L’emoció humana no s’ha de passar del tot per alt. A mesura que avances a la Ciència de l’Ànima, veuràs bellesa on no n’hi havies vist mai.