L’Intel.lecte Humà

Gilbert Carpenter

---

Hi ha una cosa que, a tots els temps, l’home refusa de deixar anar quan li arriba la crida, -el seu parer humà. Per això, l’exigència més cabdal de la Ciència Cristiana és que l’home es doni a Déu, Li doni la seva entestada voluntat.

En diu molt de la naturalesa humana veure l’obstinada resistència dels qui en treurien més profit dels mètodes moderns que eliminen la feina feixuga! I tanmateix aquesta resistència no és res si la comparem amb la inflexibilitat que troba la Ciència Cristiana quan declara que les creences afaiçonades per l’educació i els parers de l’intel.lecte humà no tenen cap valor des del punt de vista espiritual, -quan mira de convèncer l’individu de desempallegar-se’n a favor de la Ment divina.

Des del temps del Mestre, el món no ha vist un exemple tan notable de la declaració de Jesús, “que no es faci la meva voluntat, ans la Teva,” com la Sra.Eddy. Aquest fóu el crit de guerra de Jesús, l’objectiu del seu assoliment, i la Sra. Eddy se’l féu seu. Arribava a una decisió, però si s’adonava que s’havia torçat i allunyat ni que fos una engruna de la visió més noble de la voluntat divina, que amatent, i amb quina humilitat i manca d’urc la bandejava per fer la voluntat de Déu!

Un dels requeriments cabdals per reflectir la Ment divina és que l’home reconegui la supremacia de Ment divina que reflecteix, i el no res de si mateix, seguint la declaració de Jesús, “Per mi mateix no puc fer res.”