Com Treballa la Ment Maliciosa?

Herbert Eustace

La Ciència Cristiana, el seu Enseyament Clar i Just. p.539

---

Per gaudir d’un sentit d’absoluta llibertat, és essencial que el Científic Cristià entengui que la ment àvola no té manera de fer passar directament cap mal. La ment àvola o maliciosa no pot treballar directament per provocar pecat, malaltia, mort, limitació ni condició de cap mena. L’autopalesa ment àvola, el mal practicant erroni, no pot fer servir directament aquests arguments perquè sap que són mentides i que tu no ets pecador, ni estàs malalt, ni mort, ni limitat de cap manera, altrament el malpracticant no faria mans i mànigues per provocar aquestes condicions. A la ment del malpracticant li manca, doncs, la convicció de la veritat dels seus arguments; i sense convicció no hi poden haver resultats.

Per l’acompliment dels seus propòsits és essencial, doncs, que el malpracticant trobi primer un canal innocent on hi pugui abocar les seves mentides i fer-li creure que les falsies que declara d’altri són veritat. Si se’n surt, s’ha fet seva una convicció honesta i ha començat un atac àvol, puix les conviccions honestes porten dins seu el poder mental i la possibilitat d’acompliment.

Com s’ho manega el mal per fer això? Amb arguments silents i audibles convenç al qui mira de fer servir de canal, que la seva pretesa víctima està malalta, es mor o és pobre, té mal temperament, odia, està desencoratjada o el què sigui que vol manifestar. Si se’n surt ha engegat una convicció honesta de la realitat d’aquestes falsies de la seva víctima i se’n segueix una activa mala pràctica mental, que si és acceptada, finalment destrueix a nivell de creença la seva víctima.

La Sra. Eddy en parla al seu article, La Pràctica Mental, als Miscellaneous Writings, on hi diu que “si la gent es creu que un home està malalt, en parla, el veu com un home malalt, posa a les ments dels altres que està malalt, publica als diaris que té mala peça al teler, i no afluixa la seva acció de la ment sobre la matèria, l’home es creurà que està malalt, – i Jesús li digué a la dona que es faria segons la seva fe; tanmateix si amb la certesa de la Ciència sap que un error de creença no té el poder de la Veritat, i que no pot produir ni produeix el més mínim efecte, no té poder sobre seu.”

No ens diuen aquest mots que el mal treballa per l’acció d’una ment sobre una altra? Però per haver-hi resultats, sempre hi ha d’haver la convicció de part del pensador, puix la convicció és la qualitat mental que opera al reialme de la mentalitat. Els arguments no tenen cap efecte tret que vagin de bracet de la convicció. Com s’hi declara a Ciència i Salut, “estigues del tot convençut a la teva pròpia ment de la veritat que penses o declares, i seràs el triomfador.”

D’aquesta manera t’adones que et pots fer mala pràctica a tu mateix creient-te els arguments del mal que se’t suggereixen hipnòticament. Tu pots esdevenir aquesta víctima innocent tan efectivament com qualsevol altre. Si no refuses aquestes mentides, ans les acceptes com una realitat, et faràs mala pràctica a tu mateix fins que a la llarga esdevindràs impotent per esbotzar el mesmerisme que t’encara.

Toleraràs aquesta irracionalitat? És clar que no! Refusa, doncs, cada falsia amb la Veritat que saps de tu mateix, del teu Jo real (Déu), fins que ja no escoltis ni complagut ni esporuguit res que no emani de Déu, l’única causa.

Denuncia tota mena de mal, entenent-lo com una suggestió hipnòtica. No et pots permetre de ser gentil en fer la denúncia de l’àvol magnetisme animal. És una metzina mental mortal i si no ens en guardem, el neutralitzem i el destruïm, tornant-lo a Déu, i afirmant la veritat que revessa, acomplirà el seu propòsit de destruir-te.

El mal pel Científic Cristià no és un dimoni intel.ligent, que roda com un lleó enfurit mirant a qui pot devorar, ans simplement l’oposat suposicional del seu enteniment de la Ment divina. Com digué doncs, St. Pau, i com entén el Científic Cristià, hom no pot ser mai temptat més enllà del què pot entomar, puix només ha de fer servir el què sap de Déu per trobar la manera d’escapolir-se’n, “ser bo d’aguantar-ho,” i enlairar-se triomfant de l’experiència.

És només la manca de comprensió que fa esfereir el Científic Cristià en ser encarat per la mala pràctica. S’hauria de fer palès pel més novell a la Ciència Cristiana que no hi pot haver un oposat suposicional del què no sap. És només, doncs, allò que sap que és cridat a defensar. El mal no opera com quelcom “a fora” de la pròpia mentalitat. Sempre opera com el negatiu d’allò que sap. És d’aquesta negació que el Científic Cristià se n’ha de guardar i no pas d’un enemic imaginari que el vol destruir. Capir que el mal és la negació del què sap el fa l’amo de la situació en tots els casos. Cal, doncs, estar a l’aguait constantment per ser fidel a la Veritat que hom sap.

El Científic Cristià sap instintivament que és més fàcil guarir una mentida operant com una llei de suggestió hipnòtica, que no pas guarir una mentida de la mateixa ment operant com una llei natural. I això sobre la mateixa base que un clam agut sembla més fàcil de guarir que no pas un de crònic. Aquesta és la raó del perquè un argument àvol sempre agafa cos com una aparença natural suggerint l’operació d’una llei natural, material o hereditària, o quelcom d’aquesta mena, per arrodonir l’engalipada. El Científic honest queda, doncs, confós en tornar-se-li a presentar com una creença de llei de recaiguda, el que sent que ja ha destruït. L’avolesa del mal es presenta com un clam normal o natural de la matèria.

El Científic Cristià ha de capir que hauria d’encarar sota la jurisdicció de l’àvola mala pràctica mental tota mentida o creença errònia que abans, a les seves formes més simples de matèria, hagué d’encarar sota la jurisdicció de la materialitat. Jesús digué, “Primer el lluc, després l’espiga, tot seguit la garba sencera.” El lluc té tot el què té l’espiga, però no està tan desenvolupat. Podem fer servir aquesta idea per a solventar els diferents fenòmens de la ment àvola manifestant-se com simple materialitat. Al lluc, el mal no s’hi fa gaire visible. Tanmateix, ja hi és del tot, i emergeix quan la mala pràctica mental àvola es revela en tota la seva perversitat, despullada de tota aparença de bé. Tal com preguntà la Sra. Eddy a Retrospecció i Introspecció, “Encara no et coneixes? Fes la coneixença d’aquest jo, doncs. ‘Coneix-te a tu mateix’ com diu la clàssica dita grega. Adona’t bé de la falsia d’aquest jo mortal!! Contempla’n la vilesa i enrecorda’t d’aquest pobre ‘estranger que és dins les teves portalades.’”

Aleshores heu-te-les amb cada fase del mal com una suggestió àvola just amb el mateix entusiasme que al començament de la teva carrera de Científic Cristià te les havies amb cada clam de la matèria. Si romans ben desvetllat i fas festa d’encarar aquesta fase final del mal com una pura suggestió àvola, gaudiràs del teu viatge dels sentits a l’Ànima. No mormolaràs ni et desencoratjaràs, ans tindràs l’esperança i la certesa que en tens prou amb allò que saps de la Ment divina i de les Seves operacions per heure-te-les i destuir tota mentida del mal.

Jesús digué, no hi ha res amagat que no s’hagi de revelar. Encara hem de capir què volia dir amb aquest mots. El Científic Cristià al seu tractament hi discerneix i declara , “Sé tot el què em cal saber d’aquest cas i ho sé tot d’una.” Per què? Perquè Déu, éssent la intel.ligència única, ho sap tot, i doncs, no hi ha res que romangui amagat de la Intel.ligència Infinita ni de la Seva manifestació, l’home. Seria del tot inversemblant que Déu sapigues una cosa, tret que el Seu home també la sabés. Altrament Déu no tindria manera d’expressar el Seu saber. El practicant de Déu declara, doncs, “Sé tot el què em cal saber d’aquest cas,” i actua d’acord amb aquesta declaració. És igual al cas del pecat malèvol que al de la malatia. El practicant n’ha de saber tot el què cal saber, i ha de saber-ho i ho sap instantàniament.

És la tasca de la saviesa servar tots els canals oberts per rebre la informació. Tens el dret se saber tot el què ets i et passa. No et rabeges en l’error, ans serves totes les teves avingudes d’intel.ligència obertes, de manera que saps el què et cal saber al moment just. Dit altrament, en paraules de la Sra. Eddy als Miscellaneous Writtings, “Descloem els nostres afectes vers el Principi que ho belluga tot harmoniosament, – des de la caiguda d’un pardal fins els giravolts d’un món.”

No hi ha res massa insignificant ni massa important per tu de saber, si saber-ho t’és bo. I no pots saber res si no és bo. Te n’has d’adonar, perquè la suggestió del mal tant pot mirar d’omplir-te de porqueria innecessària com de no deixar-te saber el què hauries de saber. Estigues a l’aguait!

Una cosa sobretot que els Científics Cristians haurien de tenir ben clara de tot el què s’ha dit, és que hom pot esdevenir facilment una eina innocent de l’àvola mala pràctica quan com aquell qui res xafardeja de persones, llocs i coses. Creure’s la veritat exposada no ens allera de ser l’eina de l’àvola mala pràctica mental, i de fer, doncs, la feina del diable. Només hi ha una manera d’estar ben segur de no ser l’eina del mal, i és basar tot el què diem en Déu com l’única causa, començant sempre amb Déu i contemplant tots els efects com l’emanació de Déu.