El Deure del Científic Cristià

Herbert Eustace

---

El deure del Científic Cristià és restrènyer el crim. Un al costat de Déu és majoria. El Científic Cristià no posa pals a les rodes de la Ment, però de ben segur en posa a les rodes de la mala pràctica mental i de les seves operacions. Definitivament no tolerarà cap condició discordant als afers del món més que hi tolera la malaltia, les turbonades o d’altres circumstàncies impensades. Està ben decidit a tenir cura dels afers del Seu pare, la destrucció de tot el què és dissemblant de Déu.

Només tu ets responsable del què passa al teu món. No és quelcom “allà,” ans consciència just “aquí.” Tu tens tota la puixança i l’autoritat de pensar i d’actuar justament. Tu com l’activitat de Déu, la Ment divina, has d’entendre el veritable sentit del teu món. En fer-ho, enrecorda’t que constrenys la ment àvola a aturar les seves suggestions, que és tot el que declara aquest desgavell, misèria i mort.

Tanmateix, has de reconèixer que malgrat ser tot plegat suggestió hipnòtica, només dir-ne hipnotisme no en canvia els efectes. Simplement el posa on te les hi pots heure i refutar-ne la follia destructiva.

Diagnosticar un cas és una passa. Posar-hi remei és la propera passa i la més cabdal. És en posar-hi remei que l’exactitud del diagnòstic és recompensat amb la desaparició del mal. No pots defugir, ni hauries de voler defugir, la teva responsabilitat de fer judicis justos. La Sra. Eddy va exhortar a Pulpit and Press, “Sàpigues, aleshores, que tens el poder sobirà de pensar i d’actuar justament, i que res no et pot desposseir d’aquesta heretat ni malejar l’Amor.”

Si el Científic Cristià no és conscient del seu poder, com el pot exercir i fer visible el bé? La raó del reeiximent d’un Científic Cristià a la seva tasca de conquerir el pecat, la malaltia, la mort, i tota mena de limitacions és que està del tot segur que no són de Déu. I doncs, s’hi abraona amb tot el poder i autoritat, perquè sap que només són mesmerisme, i que el mesmerisme és la base de tota aparença errònia. Refusa tolerar cap fals sentit de control es digui dictadura, totalitarisme o tota altra manipulació, opressió, o dominació, i els destrueix en un tres i no res en reconèixer que tota aquesta mena d’influències són àvola mala pràctica mental, pur mesmerisme.

Així la veu de comandament del profeta Isaïes és sadollada, “Afluixa el cadenat de la malícia, deslliga les corretges de la servitud, allibera els oprimits, i trinxa tota mena de jou.” (Isaïes 58:6)