La Mala Pràctica, Irreal

Herbert Eustace

---

El mal pel Científic Cristià no és un dimoni intel.ligent, rodant arreu com un lleó famolenc a veure qui pot devorar, ans és simplement l’oposat suposicional del seu propi enteniment de la Ment divina. I doncs, tal com digué St. Pau i és entès pel Científic Cristià, mai no pot ser temptat més enllà del què pot aguantar, puix només ha de fer servir el què sap de Déu per trobar la manera d’escapolir-se’n, “ser bo d’aguantar la temptació,” i enlairar-se triomfant de l’experiència.

És només la manca d’enteniment que fa l’àvola mala pràctica mental esfereïdora pel Científic Cristià. S’hauria de fer palès pel més novell a la Ciència Cristiana que no hi pot haver un oposat suposicional del què no sap. És només el seu saber que és cridat a defensar. El mal no opera com quelcom “allà” fora de la pròpia mentalitat, sempre opera com el negatiu del què hom sap. És de la negació que el Científic Cristià s’ha de guardar i no pas d’un enemic imaginari que mira de destruir-lo. Capir que el mal és només la negació de la veritat que sap, el fa l’amo de tota situació. Cal, doncs, un estar a l’aguait constant, per ser fidel a allò que hom sap.