Posem-nos Drets i Fem
Herbert Eustace
Els Científics Cristians no han de ser mai deixats ni passar per alt de posar sempre el sentit veritable i bo de coses, persones i situacions al lloc del sentit erroni que foragiten, de manera que l’error no trobi cap porta sense barrar ni cap cambra buïda on pugui entrar. No han d’agafar l’actitud de cridar, “Pau, pau, quan no hi ha pau.” La pau només pot ser assolida i servada quan hem fet la guerra santa i ens hi hem abraonat tant que el mal és foragitat per sempre en veure’n el seu veritable sentit, el seu no res.
Qui no deleja la pau? Però avui és el covard sota la direcció del mal qui demana pau. La batalla de la Veritat encara no s’ha guanyat. Només l’àvola mala pràctica mental diu que s’ha guanyat per a fer-te aturar la contesa. Que no et marxi mai del cap que no es pot embeinar l’espasa fins que primer no s’ha desembeinat.
Els Científics Cristians són soldats de la creu, i han de lluitar fins que no es fan seva la victòria. El mal sempre ens empeny a deixar el combat i “esperar que Déu ho faci.” Déu no pot fer més del què ja ha fet. Ho ha fet tot. Molt bo. És la feina dels Científics Cristians demostra-ho, manifestar-ho.
Si el mal us pot persuadir a vosaltres, els Científics Cristians, que us ho agafeu amb calma, ha assolit el seu propòsit. Aleshores després de tots aquests anys esmerçats treballant amb fidelitat, quan et pensis que ets a punt de gaudir de la recompensa de la teva tasca, “casa” teva neta i polida, hi entra i et furta els fruits del teu maldar. I ho fa perquè has escoltat la veu de l’engalipador que et diu que no siguis tan abrandat denunciant el magnetisme animal maliciós, perquè Déu és Amor i l’Amor ho fa tot i té cura de tothom. Ben veritat, però no ha estat l’Amor sempre Amor, i no ha tingut sempre tendra cura de tota la Seva creació? Com pot “fer” una cosa que ja ha estat feta?
És la nostra tasca demostrar amb puixança que Déu és Amor, i que fa palesa la Seva cura posant els Seus fills a l’aguait i fent-los actius.
Tenim feina per fer; no podem esperar que Déu faci la nostra feina. Déu no pot sentir aquesta mena de pregària. Només escolta la pregària d’estar per la Seva feina. Com diu la Sra. Eddy a Miscellaneous Writings, “Sigues actiu, i ni que vagis a poc a poc, el teu reeiximent és segur; treballar és triomfar.”
Si te’n surts de deixar la teva ment en blanc, pensant que en fer-ho et poses en una actitud d’escolta per a sentir la veu de Déu, no has passat el forrellat de la porta i has obert casa teva per a què hi entre el diable (les creences limitades materials i mortals). Aquest estat d’ànim de ganduleria, d’indiferència, és justament l’oportunitat que desitja el diable, i Satanàs trobarà ràpidament quelcom per a omplir les ments gandules. Sigues actiu i per lent que sembli el teu progrés, el reeiximent final està assegurat.
Guarda’t de la vetlla negativa que et fa embaltir, que et fa pensar que una pau apàtica és una pau duradora. Avui l’única pau és l’espasa de la Veritat.
Un, que va ser el secretari de la Sra. Eddy molts anys, em parlà més d’un cop del neguit, gairebé desesperació, que patia la Sra. Eddy de vegades, en pensar què se’n faria dels Científics Cristians quan ja no fos aquí per a fer-los posar drets i vetllar i treballar amb empenta.
Puc veure feblement què pensava, que la mala pràctica mental maliciosa engaliparia tant el Científic Cristià amb un fals sentit de pau, que li seria presa la seva capacitat d’oposició als fins arguments de l’error, i de mica en mica, la foscor agafaria el lloc de la claror i el món es tornaria a enfonsar dins les tenebres.
Això és el que inevitablement s’esdevindrà si ens tornem ganduls i ens afigurem que tot el que hem de fer és escoltar la veu de Déu. Hem de ser la veu de Déu, i estar enfeinats fent la Seva tasca a cada moment. No podem reposar. Els arguments àvols sempre miren de fer-nos embaltir. Estar a l’aguait és la nostra única protecció. Com diu el Salm d’en Longfellow,
“Posem-nos drets i fem,
El cor fort davant del fat;
Assolint, tirant endavant,
Aprenent a treballar i a esperar.”