El Guariment

Martha Wilcox

---

Uns quants anys enrera mentre el visitava, el Sr. Young em digué, “Has d’aprendre a llegir de manera adient Ciència i Salut per poder fer una bona tasca de guariment.” I, si nosaltres, els Científics Cristians, capíssim les veritats del nostre llibre de text de la manera que les capia la Sra. Eddy, en treuríem molts més beneficis de la nostra pràctica de la Ciència Cristiana.

Hi ha dos punts fonamentals a la nostra tasca de guariment que haurien de ser aclarits. El primer és que el nostre pensament hauria de ser especialment nítid tocant al veritable sentit del guariment. El guariment no és guariment en el sentit usual de refer quelcom, ans és un procés de pensament que revela allò que ja és sencer i perfecte. Li podríem dir a un pacient, “No et puc guarir, o sigui refer-te, però et puc revelar com ets realment.”

El segon punt fonamental de la nostra tasca guaridora és la veritable avaluació dels clams de la ment mortal. Tots els clams de la ment mortal, por, dubte, neguit, odi, ràbia, mancança i desig són pecat. El pecat, tal com és emprat al nostre llibre de text, és un mot que designa allò que no és mai actiu, mai conscient, mai presència, mai existència. Tot pecat és ignorància de la Veritat. Tot pecat és el clam que la Ment pot no ser-hi, que ens pot mancar enteniment.

A la nostra pràctica no guarim, o sigui no transformem els clams del mal en bé; ni els destruïm. Ans tot analitzant el mal amb la raó i la lògica que se’ns expliquen al nostre llibre de text, ens adonem que tot el pecat o mal no és ni causa ni efecte, i és tant impotent per fer-nos mal com n’és la nostra ignorància de la música o de les matemàtiques.

Al nostre llibre de text la Sra. Eddy no hi va exposar els clams de la ment mortal per ensenyar-nos com guarir-los o destruir-los, ans analitzant-los, els reduí al seu no res nadiu de mà de la raó, la revelació i la lògica. Dit altrament, va treure les rodes del carros dels Egipcis per nosaltres. La Sra. Eddy s’adonà de la importància d’avaluar els clams de la ment mortal, no pas com quelcom que s’hagués de guarir o de destruir, ans entenent-los com no res.

El món en general i molts Científics Cristians són del parer que la pràctica de la Ciència Cristiana és pel propòsit explícit de guarir; o sigui refer el cos malalt i demostrar proveïment. Però el fet és que el guariment, tal com el revela la Ciència Cristiana, no hi té gran cosa a veure amb un cos malalt ni amb la mancança.

La Ciència Cristiana és la Ciència de LA MENT INFINITA ÚNICA, una Ment on no hi ha mal. La Ciència Cristiana ensenya que els clams de la dita ment mortal són reduïts al seu no res i autodestruïts per l’anàlisi, la raó, la revelació, i la lògica que assolim amb l’estudi pregon i intensiu del nostre llibre de text.

La Sra. Eddy diu, “Guarir la malaltia és la part més minsa de la Ciència Cristiana. És només la clara crida a pensar i a actuar dins l’òrbita més alta de la bonesa infinita. L’emfàtic propòsit de la Ciència Cristiana és guarir el pecat.” (Rud. 2:23-27) Però el guariment del pecat no vol pas dir que el pecat existeixi de fet. La Sra. Eddy, per la seva anàlisi del clam del pecat, el reduí al seu no res, just com féu amb el clam de la malaltia.

No acomplir els Requeriments de la Ciència Cristiana

Sovint a la nostra tasca guaridora no ens en sortim de sadollar els requeriments de la Ciència Cristiana, la Ciència de la MENT ÚNICA. Als nostres tractaments, o sigui, a les firmacions de la Veritat i a les negacions de l’error, sovint fem les nostres afirmacions i negacions assumint que hi ha una malaltia que cal eradicar. Amb aquesta actitud fem caure el nostre tractament al nivell de la matèria mèdica, que sempre veu la malaltia com una entitat o condició de la que hom s’ha de desempallegar.

També quan emprem un tractament per eradicar el pecat o el mal, practiquem la Ciència Cristiana al mateix nivell de la Teologia Escolàstica, que té el pecat i el mal per entitats, per quelcom que ens hem de treure de sobre o eradicar de la ment dels mortals.

La dificultat és que no ens en sortim de servar el nostre tractament al pla de la Ment divina on el pensament opera com Omnipresència. Sovint en argumentar ens allunyem del punt de vista de la Ment divina. Però per servar el nostre pensament Científic, hem d’argumentar des del punt de vista de l’OMNIPRESÈNCIA I L’OMNISCIÈNCIA DE DÉU.

La Sra. Eddy diu, “La lletra i l’argument mentals són només auxiliars que ajuden a harmonitzar el pensament amb l’esperit de la Veritat i de l’Amor, que guareix el malalt i el pecador.” (CiS 454:31)

És el Crist, l’enteniment viu, conscient, irresistible, o veritable consciència, que guareix, i guareix per la seva mateixa presència. No és mercès a nosaltres ni als arguments humans que emprem que el guariment s’esdevé, ans és el Crist, la Veritat dins nostre, que fa el guariment.

Practicants

Al nostre guariment sembla que un practicant faci una cosa per un altre, però com a practicants hauríem de tenir sempre al cap que un altre no és un altre per Déu. Com a practicants hem de discernir que el qui sembla un pacient és ara mateix el Fill de Déu. El qui sembla un pacient és l’home, la coincidència de l’humà i el diví.

A la creença, el somni i el somniador són un. El practicant és part del somni; però quan nosaltres, com a practicants, ens enlairem del somni vers la pura consciència, ja no veiem més un pacient com un pacient, ans veiem “l’home perfecte.” Quan la sensació de tenir un pacient vagi a la baixa, les espifiades a la nostra pràctica també minvaran. El pacient és sempre la Ment divina desplegant-se, i no hi ha lloc on la Ment divina no s’expressi com l’home perfecte. No hi ha cap pacient pel “JO SÓC EL QUE SÓC.”

El Procés de Guariment

Què és el procés de guariment? El guariment és la consciència creixent de perfecció més que no pas l’eradicació de la malaltia. Hem de reconèixer que el procés de guariment va de bracet del desplegament espiritual individual.

El guariment d’un Tumor

Una estudiant fidel de la Ciència Cristiana es trobà afeixugada pel que s’anomena un fibroma. El tumor amb els anys s’anà fent més gros, i malgrat haver rebut l’ajut de més d’un practicant la situació no anava per bé. Fóu menada a demanar l’ajut d’una altra practicant consagrada. Aquesta practicant li digué a la dona corsecada, “Cerques pau a la matèria; vols que la malaltia sigui foragitada o eradicada del teu cos, o vols estimar Déu, la Veritat, amb tot el teu cor i pregar per la Ment de JesuCrist?” La Practicant també digué, “tot el què cal ser foragitat o espargit és la teva creença que ets una entitat a part de Déu, feta de volunta pròpia, autojustificació i amor propi; i aquest empedreïment de l’error, aquesta creença en dues ments, només pot ser foragitada o espargida pel solvent universal de l’Amor.” Aleshores agafà Ciència i Salut i llegí la pregunta, “Estimes el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva Ànima, i amb tota la teva Ment?” (CiS 9:17)

L’estudiant besllumà que si aquesta estimació per l’Únic Déu esdevenia suprema al seu afecte, desplaçaria o foragitaria de manera adient, primer mentalment, després físicament, tot el què era lleig o dissemblant del Crist a la seva consciència. Unes quantes setmanes seguides va passar cada minut estalviat de la feina estudiant la Bíblia i les obres de la nostra Cap amb actitud de pregària, i començà a gaudir d’una llibertat mental tan gran que pogué dir, “Ni que sembli que un tumor se m’hagi arrapat, jo conec i estimo el Déu Únic supremament.”

Finalment la por del tumor s’anà fonent. Després arribà el joiós discerniment que puix Déu és tota la Vida, tota la substància, de ben segur la matèria no li podia fer creure que era una entitat intel.ligent que creixia. Uns quants dies després d’aquest clar discerniment de la totalitat de Déu vegé el resultat del bon pensament. El tumor es va fondre sense mal ni ròssec.

Aquesta estudiant havia trobat el procés de guariment per totes les malalties, l’ESPIRITUALITZACIÓ DEL PENSAMENT. Va aprendre mercès a la seva experiència, com tothom ha d’aprendre, que hem d’assolir el nostre coneixement de Déu, just com hem d’assolir el nostre coneixement de les matemàtiques o de la música. (Aneu al testimoni de la Sra. Teorey al Sentinel del 30 de Juliol del 1938) El guariment no vol dir l’eradicació de la malaltia. Si pensem que ens fem nostra la salut només si eradiquem la malaltia, la perpetuem. El coneixement del Déu Únic és la nostra salut i és el que esvaeix la malaltia per sempre. Quan la Veritat que l’home és tan perfecte com Déu és perfecte ens fóu revelada per la Ciència Cristiana, també ens fóu revelat el fet que el desplegament espiritual és el procés de guariment.

Tot Existeix Perfecte Ara

Mercès a la Ciència del guariment, es fa palès que tot el què existeix és perfecte ara. Tothom pot ser guarit perquè som sencers ara mateix. Si guarim un cas de malaltia del cor, és perquè a l’únic cor que existeix no li cal guariment. El cor que ara tenim assenyala un fet diví. És un fet diví, concebut imperfectament. Allò que veiem com un cor material és ara mateix una idea divina, i és perfecte ara. A mesura que aquesta veritat és acceptada a la consciència, bandeja la necessitat de guarir la dita malaltia del cor.

No Fiqueu la Malaltia al Cos

Només l’Esperit és l’Ésser. L’Esperit és substància, infinita substància. La malaltia, doncs, no és part de l’existència. Aquest és un fet científic i pot ser demostrat per la ciència del guariment.

El Dr. Mayo diu, “La malaltia és rebel.lió contra la llei i l’ordre fonamental. Tot creixement anormal és la rebelió d’una cèl.lula que després es multiplica.” Segons aquesta declaració el Dr. Mayo pensa, i el món en general pensa, que la malaltia té una causa mental. També hi ha la creença popular que la Ciència Cristiana ensenya que la ment humana és la causa de totes les malalties, i efecta el cos per bé o per mal.

Totes aquestes creences, que són els “ismes” del món, són, és clar, falses. I contradient aquestes creences, la Ciència Cristiana ensenya la TOTALITAT DE LA MENT ÚNICA. La creença prevalent és que la por i la ràbia, destorben el pair, que l’odi és una metzina letal; que el pensament pot generar nafres, i hom ha dit erròniament que aquestes creences s’adiuen amb els ensenyaments de la Ciència Cristiana. Però totes aquestes creences són pecat i són falses.

La Sra. Eddy diu, “Aquestes teories no tenen cap relació amb la Ciència Cristiana, que resta sobre la concepció de Déu com l’única Vida, substància, i intel.ligència, i bandeja la ment humana com un factor espiritual a la tasca de guariment.” (CiS 185: 17)

El Mal no té Causa

Si acceptem la creença que tot el pecat, la malaltia, les tragèdies i calamitats són causades per la rebel.lió, l’odi, el resentiment, el neguit, el dubte, i la por, hem d’acceptar també la creença d’una creació material governada per una ment que pot pensar el mal. Però això és del tot contrari als ensenyaments de la Ciència Cristiana.

Els trasbalsos emocionals com ara la rebel.lió, la resistència, el neguit, l’odi, la por, no tenen cap poder en si mateixos ni per si mateixos, i no poden, doncs, produir destarotaments corporals ni malalties. L’emocionalisme és de la ment mortal, i aquesta ment, la Sra. Eddy ens ensenya que no és mai substantiva, ans il.lusió; és només ignorància; és la falsa representació de l’home.

Cites del Nostre Llibre de Text

Cal d’allò més estudiar el nostre llibre de text amb una ment que entengui el que estudia. A la pàgina 411 hi llegim, “La por, la ignorància, i el pecat són la causa que predisposa a la malaltia, i en són el fonament.” El pensament no il.luminat pot entendre que la ment mortal crea la malaltia. Però aquesta referència del nostre llibre de text no és la declaració d’un fet, ans és l’anàlisi que la malaltia aparentment és mental i física.

A la pàgina 419 hi trobem la declaració oposada, “Ni la malaltia mateixa, ni el pecat, ni la por, tenen poder de produir cap malaltia ni cap recaiguda.” I a la pàgina 415 hi llegim, “La Ment Immortal és l’única causa; i doncs, la malaltia no és ni causa ni efecte.”

Ens hem de desempallegar dels mals científicament. No patim ni pecat ni malaltia, en tenim la sensació a nivell de creença, de la mateixa manera que tenim la sensació d’un cavall verd si portem ulleres de vidres verds. De la mateixa manera copsem la creació perfecta, l’home i l’univers, com si fossin matèria contrafeta, malalta, limitada o mortal perquè hi veiem amb les lens del sentit material. Les imperfeccions que copsem no són condicions que hagin de ser eradicades o foragitades de la creació perfecta més que n’ha de ser foragitada la verdor del cavall blanc. Tret que copsem que la creació és perfecta i espiritual ara, “no tenim cap Principi per demostrar, ni cap regla per demostra-lo.” (My. 242: 9-10)

No Fiqueu la Malaltia al Cos

A la nostra tasca guaridora, cal d’allò més capir que no fiquem mai la malaltia al cos. El cos no hi té res a veure amb l’experiència anomenada malaltia.

Un estudiant d’una ciutat llunyana li digué al seu practicant que feia trenta- cinc anys que patia una malaltia del fetge. El practicant li recalcà que no fiques la malaltia al cos. Aquest estudiant m’envià una carta preguntant-me si feia malament de ficar la malaltia al fetge.

Li vaig replicar emfàticament que anava malamement posant la malaltia al cos; que si havia patit el problema trenta-cinc anys ficant-lo al fetge, en podria patir trenta-cinc anys més si anava fent igual; no hi podria fer res mentre el fiqués al cos. Li vaig dir que la Ciència Cristiana ens ensenya que tota malaltia és una imatge a la ment mortal, i després li vaig donar aquestes cites:

“No podem girar-nos massa aviat de la malaltia al cos per trobar la malaltia a la ment mortal, i el seu guariment, treballant per Déu.” (Mis. 343: 5-7)

“Tota condició física covada a la ment mortal es projecta sobre el cos.” (CiS 411:24)

“La dita malaltia és una sensació de la ment, no pas de la matèria.” (My. 228:4)

Aleshores vaig mirar de fer-li veure que després de traspassar el problema del cos a la ment, si el deixava a la seva ment com un fet mental, no hi guanyaria gran cosa. Però si entenia clarament que la malaltia no era una condició del seu cos, ans una imatge impersonal del pensament mortal, aleshores en tenia el domini.

Li vaig explicar que era més gran que els seus pensaments i sentiments, i podia doncs, heure-se-les amb el sentit de la malaltia al punt de la creença que en tenia. Només en aquest punt mental podia realment fer contacte amb el què anomenava malaltia del fetge i el què abastava aquesta percepció.

La Bonesa Humana

La bonesa humana no se les pot heure reeixidament amb el problema de l’ésser. Hem de ser Científics Cristians. Acceptar el Cristianisme sense acceptar-ne la Ciència és acceptar la Teologia Escolàstica, la creença en dues ments. La Ciència Cristiana és la Ciència de la Ment Única, i l’únic pecat de la humanitat és creure en dues ments, i practicar des del punt de vista que hi ha dues ments.

La Sra. Eddy aclareix la via del deslliurament per tota la humanitat, quan diu, “Només hi ha un camí cap al cel, l’harmonia, i el Crist a la Ciència divina ens n’ensenya la via. És no conèixer cap altre realitat – no tenir altra consciència de vida – que el bé, Déu i la Seva reflexió, i enlairar-se per sobre del pretesos patiments i plaers dels sentits.” (CiS 242:9)