El Proveïment

Adresses

Martha Wilcox

---

Uns quants anys enrera un Conferenciant de la Ciència Cristiana féu aquesta sorprenent declaració des de l’escenari, “És un pecat ser pobre.” Poc després, un Científic Cristià prominent em digué, “No té solta ni volta que els Científics Cristians pateixein tanta mancança, si saben el què fan amb la Ciència del Proveïment.” I un altre científic Cristià, d’experiència i d’una qualitat de pensament molt per sobre de la mitjana, féu també aquesta punyent declaració, “No gaudir de prou proveïment és una malaltia, com n’és no gaudir de prou salut.”

Aquestes declaracions reptaren la meva ortodoxa manera de pensar. Inconscientment com tants d’altres, m’agafava a la vella creença que una manca de riquesa sovint desenvolupa trets de caràcter valuosos. M’agafava al pensament que la pobresa i la mancança eren virtuts, quan de fet, la pobresa i la mancança són pecat. Em vaig adonar ben aviat que el pensament de la majoria tocant al proveïment era un pensar no gens afinat. Com jo mateixa, gairebé tots els Científics Cristians caminaven “amb el corrents de la ment mortal” pel què feia a la demostració del seu proveïment.

Els Resultats del Nostre Pensament

Nosaltres, com a Científics Cristians, encetem aquesta nova era del tot conscients que no podem escapolir-nos dels resultats del nostre propi pensament. Si pensem amb els corrents de la ment mortal, en rebem els resultats, i quan pensem exercint el domini amb que Déu ens ha dotat, fem l’experiència del proveïment sempre a l’abast de Déu. Fem la collita del pensament que servem. Avui som on el nostre pensament ens ha menat, i tant és el nostre ambient, en caurem, hi romandrem estacionaris, o ens enlairarem vers noves alçades segons els pensaments que servem.

El Proveïment Existeix Fonamentalment

Tothom sap que el proveïment és vital per la benanaça de la humanitat. Com Científics Cristians, capim que el nostre proveïment ja existeix, capim que la Ciència que demostra la salut, és la mateixa Ciència que demostra el proveïment. Se’ns ensenya que allò que li cal justament a cada cor humà és proveït, tant si la necessitat és “un infant de promesa,” com Isaac, St. Joan, i Jesús, o pans i peixos, o diners pels impostos.

El Proveïment és Mental

Nosaltres que capim una mica la Ciència Cristiana, creiem que la Ciència del proveïment existeix, és establerta, i és tan practicable com n’és la ciència de les matemàtiques. Quan capim clarament que el caràcter del proveïment és tan mental com les matemàtiques, tindrem el nostre proveïment a l’abast, sempre. No anem fora de la nostra ment per trobar el resultat matemàtic, i no anem fora de la nostra ment per haver el proveïment que ens cal.

Jesús no anà enlloc pels pans i pels peixos. Es girà tot seguit vers la seva pròpia Ment pel proveïment que li calia. Jesús sabia que els pans i els peixos eren purament mentals; eren menes de pensament. Sabia que cada consciència individual ja abasta pans i peixos i també tot altre bé. Jesús féu palès en aquesta demostració que ja som el proveïment infinit que Déu és.

Tot a la Consciència

Tot del què hem estat conscients, i tot del què mai serem conscients, afaiçona la nostra consciència. No hi ha res a fora o a part de la nostra consciència. El nostre proveïment és purament mental, i és fet d’infinites idees divines a la nostra consciència. Aquestes idees divines són perfectes i establertes, i afaiçonen la nostra consciència per tota l’eternitat.

El Bé infinit és el Tot de Cada un de Nosaltres

El bé infinit és el tot de cada un de nosaltres, com les qualitats del sol són les qualitats de cada raig individual de sol. El Pare li digué al fill pròdig, o sigui, la Ment del fill pròdig li digué al pròdig, “Fill, tu ets sempre amb la teva Ment infinita, i tot el que la teva Ment infinita és, és tu.” Ser un amb el nostre Pare Ment és ser la presència de la Ment; és ser el bé infinit, que se’ns fa visible com totes les coses.

Quan entenem que el nostre proveïment és purament mental i és fet d’idees que ja són a la nostra ment, gaudirem del proveïment de tota cosa sense ajornament, sense maldar mental i sense “la suor del nostre front.” Allò que pugui ser el proveïment per demà o per l’any vinent, fóu el nostre provement milers d’anys enrera. El nostre proveïment d’infinites idees divines és inherent a la Ment divina, la nostra ment, des del principi. No hi ha temps ni distància entre el proveïment i la nostra ment que és el nostre proveïment. El proveïment que sembla allà fora és aquí a la nostra consciència com una idea divina, infinita.

Extracte de l’obra del Sr. B.Young

En Bicknell Young ha dit, “Arribarà l’hora que els Científics Cristians, a milers, pensaran amb la pregonesa de la Ment divina, sense processos, i es faran seus els objectes dels seus pensaments sense ajornament i amb la certesa de la Ment divina.”

Tot és Nostre

A voltes sembla que l’ésser humà vol i li calen moltes coses. Aquesta és la pitjor mala pràctica de la ment mortal. De fet, no patim mai un estat de necessitat ni de mancança, perquè les infinites idees divines a la consciència ja hi són, senceres i establertes. Aquest fet de la nostra compleció, exclou per sempre que ens calgui o ens manqui res. Voler quelcom ens priva de tenir-ho, de gaudir-ne.

Puix ja posseïm la infinitat de les idees divines a la nostra consciència, no podem alhora menester ni desitjar res. Quan finalment sobremuntem la nostra ignorància de la Ciència del proveïment, ens adonarem que posseïm tota cosa. Ens adonarem que estem segurs, gaudim de baldor de proveïment, i estem sadollats.

Molts diuen que en pic la guerra s’acabi, tindrem cotxes, benzina, pneumàtics, i sucre, i moltes altres coses. Però, per què ens hem d’esperar que la guerra s’acabi? Els cinc mil homes haurien pogut ser atipats més tard, però Jesús no veié cap necessitat d’esperar-se fins més tard. Jesús sabia que tothom en aquest cinc mil de colla ja posseia pans i peixos, i totes les altres idees divines en aquell mateix moment, per reflexió. Jesús capí que el proveïment era mental i eternament present, idees divines (perfectes) a la consciència. Com la Ciència de les matemàtiques, la Ciència del proveïment era per Jesús una operació mental, i exercint aquesta Ciència, els pans i els peixos eren a l’abast.

Establir el Sentit de Proveïment

La Sra. Eddy ens exhorta, “Estableix el sentit científic de la salut, i alleujaràs l’òrgan oprimit.” (CiS 373:22) I de la mateixa manera també hauríem d’establir a la nostra consciència el sentit científic del proveïment, i d’aquesta manera alleujar la situació oprimida. I no hauríem d’afluixar a l’hora d’establir aquest sentit científic del proveïment fins que tota mena de mancança sigui espiritualment guarida. En reconèixer que aquesta mancança és simplement un fals clam, i mai una entitat, ja no ens fa més por, i ràpidament se’n segueix la destrucció total del clam.

El proveïment és purament mental, i quan bescanviem el sentit de mancança a la nostra consciència pel veritable sentit de proveïment, aquest sentit de proveïment que contemplem i nodrim es manifestarà a la nostra consciència humana. El nostre Pare celestial (la consciència divina) és sempre conscient d’abundor, i per la llei de reflexió divina, podem individualitzar aquesta consciència de baldor. És un fet espiritual actual que posseïm abundor, i res no en pot entrebancar l’expressió a la nostra vida. Havent assolit aquesta consciència de baldor, no la podem perdre mai, puix és el sentit científic del proveïment. Tant és on anem, la portem amb nosaltres, i ni que el nostre proveïment humà actual ens fos pres temporalment, res no pot destorbar el nostre sentit de proveïment científic, i es manifestarà.

La Collita és Mental

La Sra. Eddy ens digué que, “A Jesús no li van caldre ni cicles de temps ni de pensament per posar-se al punt de la perfecció i de totes les seves possibilitats.” Jesús digué, “El Regne de Déu és aquí, i és dins la Ment.” Declarà, “Dieu que encara queden quatre mesos per la collita; però jo us dic, mireu enlaire, no pas avall, perquè els vostres camps ja són rossos, a punt de segar; i aplegueu la collita per processos mentals, no pas materials.” (Un. 11:24)