La Simplicitat del Tractament Metafísic
Peter V. Ross
Premeu aquí per l’audio:
Fer servir la Ciència Cristiana per la salut, pels negocis, per la pau, per la seguretat, i per la benanança universal no és un procés misteriós. Ni és difícil, ni sofisticat, ni feixuc. És la simplicitat mateixa. Comença pel reconeixement d’un Déu perfecte, d’un home perfecte i d’un univers perfecte; Déu entès com Vida exhuberant, Ment munificent, Amor persuassiu, Principi vital; l’home entès com la manifestació impecable de Déu; i l’univers, com el sojorn gloriós i amical de les filles i els fills del Totpoderós.
“La pregària,” declara Emerson, “és la contemplació dels fets de la vida des del punt de vista més alt.”
Tennyson remarca, “Més coses són afaiçonades per la pregària de les que aquest món pot sommiar.”
La pregària no canvia Déu, perquè ja és sempre el bé actiu i introntollable. La pregària canvia el qui prega, fins al punt que es comença a adonar de la seva unitat amb l’Eternal, i doncs, de la seva possessió actual de totes les coses que li calen.
Com aplicarem, doncs, la Ciència Cristiana als nostres problemes? Sospesa dia i nit el fet que l’home és espiritual, immortal, i que la seva vida ni ve ni se’n va, que no en sap res de l’edat ni de la malaltia, que gaudeix de la plena possessió de la glòries i les energies de l’Eternal. Aquestes veritats, servades inteligentment i amb expectació, s’actualitzaran en cossos més bons, en intel.lectes més bons i en carreres més bones. No hi ha límits en aquesta direcció.
El reconeixement que en realitat l’home és individual, espiritual, ajudarà a afermar al teu pensament diari la teva impecabilitat, la teva integritat, la teva invulnerabilitat, i menarà la teva dignitat. Aleshores no pots ser atacat de cop ni consumit lentament pels mals de la carn ni per circumstàncies inesperades de la natura que siguin. “Alça’t radiant, que arriba la teva llum i la glòria del Senyor despunta sobre teu.”
Pots assolir tranquil.litat d’ànim reconeixent com n’és de cert, que no només ets governat pel Principi, ans que tothom amb qui fas contacte també és sota el Seu govern, suposats rivals i antagonistes i tot.
Hom va directament vers la llibertat esbotzant l’hipnotisme de la malaltia, de l’edat, de l’opressió, i de la dissolució, quan reconeix que l’home espiritual, impecable i imperible és el seu únic i veritable ésser. És aquest home etern que la Ciència té per perfecte.