L’Home Interior de l’Esperit |

L’Home Interior de l’Esperit

Premeu aquí per l’audio:


Quan acluques els ulls i fas callar els sorolls suggerits pels cinc sentits, observes que ets una consciència més que no pas una corporalitat. I tot d’una tot tu t’eixamples. Si segueixes el fil de pensament que et forneix aquest punt clau i reflexiones una mica sobre les meravelles interiors de l’ésser més que no pas sobre les atraccions externes del món, potser arribaràs a l’astoradora conclusió, que ets una expressió externa de la intel.ligència, que passa pel món cercant refinament i assoliments.

De ben segur no ets un mortal material. Com hem pogut lliscar fins aquest concepte tan groller de l’home? Per què ens diem un cop i un altre que som mortals? Una estranya perversitat, oi? I pel que tu i jo sabem, inexplicable. I tanmateix, un dia rera l’altre, caiem del nostre nivell nadiu d’espiritualitat fins al nivell gens natural de la materialitat, i de tant en tant, de la virilitat a l’emasculació.

Aparentment ho fem voluntàriament, pel simple i tanmateix devastador procés de tenir-nos per mortals, condemnats a caminar per aquest món turmentat uns quants anys i tot seguit portats a judici davant d’una cort desconeguda per ser premiats o castigats. Quan, de fet, sempre hem estat immortals, amb estructures espirituals i eternes, habitants d’un reialme on la seguretat i el sadollament són garantits. Ara, dedueix-ne les implicacions, i et començaràs a conèixer a tu mateix i a adonar-te que has estat fet meravellós i extraordinari.

Aquest rebaixar la nostra estimació de l’home al nivell d’un mortal, és la caiguda que les tradicions esmenten. És el pecat original, que no és res tret d’un allunyament de la realitat, d’una desviació de la veritat, d’una renúncia del nostre dret de naixement. Obviament té conseqüències (il.lusòries) mentre ens hi donem i ens hi deixem arrossegar. Però la via per tornar a un estat de pau és oberta. Ara mateix ens podem reorientar, o sigui, hom pot canviar el pensament i esdevenir sensible, dient-se una hora darrera l’altra que és un home, i fent-hi la seva part, cosa que no hauria de ser difícil quan fa memòria que l’home, com ja hem dit, és una intel.ligència, no pas un pilot de fang.