La Vanaglòria
Escrits Miscel.lànis. Mary Baker Eddy
Premeu aquí per l’audio:
Les comparacions fan pudor – Shakespeare
Tot a l’ample de la història humana, els resultats vitals de la Veritat han estat humiliats i s’han perdut temporalment per culpa de l’envaniment, la covardia i la manca d’honestedat personal. L’ocell que envola l’ala dreta per surar enlaire, mentre bat l’esquerra avall, cau a terra. Totes dues ales han d’estar emplumades per les atmosferes rarificades i el vol ascendent.
La humanitat ha de gravitar del sentit a l’Ànima, i els afers humans haurien d’estar governats per l’Esperit, el bé intel.ligent. L’antípoda de l’Esperit, que anomenem matèria, o mal inintel.ligent, no ajuda l’ésser ni mica ni gens. Les causes que predisposen i determinen tota desfeta i victòria sota el sol, resten sobre aquesta base científica: que l’acció, obeint Déu, espiritualitza els motius i els mètodes de l’home, i els corona de reeiximent; mentre que desobeir aquest Principi diví materialitza les maneres de fer i la consciència humana, i les esclafa.
Dues requestes personals donen sentit a les accions humanes: Qui serà el més gran? i, Qui serà el més bo? La glòria terrenal és vana; però no pas prou per estar-se’n d’assenyalar el camí del cel, l’harmonia de l’ésser. La seva altivesa és agosarada! Les victòries imaginàries de la rivalitat i la hipocresia són desfetes. L’Únic Sant digué, “Tant de bo haguessis fet cas dels meus manaments! La teva pau aniria a l’ample com un riu.” No està a punt per la Veritat i la demostració del poder diví, el qui s’allunya de la Ment vers la matèria, i de la Veritat vers l’error, cercant mitjans més bons per guarir el malalt i foragitar l’error.
El Científic Cristià resta fidel a la via. Tota la seva cerca i demostració s’inscriuen dins del fil de la Veritat; i doncs, no s’estavella a la nit sense estels dels niells de la vanaglòria. La seva medicina és la Ment – el bé omnipotent i omnipresent. “El seu ajut és del Senyor,” que guareix el cos i la ment, el cap i el cor; canviant els afectes, il.luminant els sentits malmenats, i guarint tant el pecat com el mortal pecador. Els remeis de Déu pels malalts són barreges de les Seves pròpies virtuts. Les Seves teràpies són l’antídot pels mals de la ment i del cos mortal. No adulterem, doncs, els Seus remeis pels malalts amb mitjans materials.
Els imperis cauen per manca de fortalesa moral. Només el bé és irresistible, permanent, etern. Enrecordeu-vos que l’urc humà fa perdre el poder espiritual, i tant el bé indecís com l’error altívol es moren per culpa dels seus propis elements. És a força de paciència que hom es fa seu el sentit de la Veritat; i la Veritat està feta a aguantar. “Encomana al Senyor els teus camins, refia-te’n, deixa’l fer.”
Emparant-se en la falsia per guanyar la llibertat, Galileo virtualment la perdé. Hom no pot escapolir-se dels seus propis límits si empresona el seu sentit moral. Escolteu què hi diu el Mestre: “Ningú pot servir dos senyors perquè si estima l’un avorrirà l’atre, i si fa cas de l’un no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i mammon.”
Hi ha un home que pugui definir més bé l’ètica, elucidar més bé el Principi de l’ésser, que el qui “parlà com ningú ha parlat,” i deixà uns preceptes i un exemple d’una vitalitat perpètua en relació als esdeveniments humans?
Qui és el que entén, clarament, una fracció de la Ciència real del guariment-Ment?
És el qui ha demostrat honestament el seu coneixement sobre una base mental, científica, Cristiana; que ha fet la seva tria entre la matèria i l’esperit, i ha demostrat que la Ment divina és l’únic metge. Aquestes proposicions es fan paleses en si mateixes: que l’home només pot ser Cristianitzat per la Ment; que sense la Ment el cos no pot actuar; que la Ciència és una llei de la Ment divina. Se’n segueix la conclusió que el bon guariment-Ment és el mitjà adient del Cristianisme, i és Ciència.
La Ciència Cristiana es pot vendre al mercat. Molts s’esbarallen per fer-se-la seva. L’error s’aprofita de la confiança, sabent que els mortals són propensos a acceptar l’error sense qüestionar-se’l. El Revelador contemplà la desclosa d’aquest segell mental silent, i sentí el gran Drac Vermell xiuxiuejant que “ningú no pugui comprar ni vendre si no porta l’encuny, és a dir, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom.”
Som a la Vall de la Decisió. Agafem el bàndol del qui “va tombar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,” – dels qui baraten la integritat i la pau pels diners i el renom. Quin artista qüestionaria la traça dels mestres d’escultura, música o pintura? Ens allunyarem de l’exemple del Mestre de la Ciència Cristiana, Jesús de Natzaret – l’ideal més noble de la humanitat? Qui demostrà el seu poder sobre el pecat, la malaltia, i la mort, és el Mestre metafísic.
Cercar o emprar altre mitjans que els emprats pel Mestre per demostrar la Vida científicament és perdre el coneixement inestimable del seu Principi i de la seva pràctica. Jesús digué, “Cerqueu primer el regne de Déu, i la seva justícia, i tota la resta us hi serà afegida.” Pervingueu a un Cristianisme pur; puix això és el requisit per guarir el malalt. Aleshores no us caldrà cap altre ajut, i tindreu una fe plena en la seva profecia, “I hi haurà un sol ramat i un sol pastor;” però la Paraula ha de romandre en nosaltres si volem assegurar-nos aquesta promesa. No ens podem allunyar del seu sant exemple, – no podem deixar el Crist per les escoles que el van crucificar, i tanmateix seguir-lo al camí del guariment. La fidelitat als seus preceptes i a la seva pràctica és l’únic passaport vers el seu poder; i la via de la bonesa i la grandesa passa pels modes i mètodes de Déu.
“Si algú es gloria que es gloriï en el Senyor.”