La Ciència Cristiana i l’Amenaça del Control Mental |

La Ciència Cristiana i l’Amenaça del Control Mental

Continguts


Introducció

Hi hagué un temps que la suggestió subliminal, el control mental, el rentat de cervell, i la màgia negra eren termes desconeguts al meu món. No hàviem de tancar les portes amb clau i forrellat ni tancar-nos a casa en fer-se fosc. L’atmosfera mental del nostre país era tèbia i dolça, oberta i refiada.

Tot això ha canviat. La llibertat i la seguretat que donàvem per fet, han fet pas a un altra atmosfera mental. A les darreres dècades del segle vint s’ha anat aplegant una foscor cada cop més grossa. Un núvol ominós d’empedreïment, d’odi i crueltat ha agafat el lloc dels dies clars i lluents del passat. Aquest núvol fosc ja no és en un lloc o un temps llunyà. Penja sobre les nostres vides cada dia.

Què ha emmenat aquest canvi? No hi ha hagut cap gran guerra, cap atac declarat i clar a la civilització occidental. Mes aviat sembla que estiguem atrapats en una altra mena de guerra – una guerra mental entre les forces del bé i les del mal. L’obsessió amb el poder del mal posa pals a les rodes a centúries de Cristianisme, destruint la moral que aquí ha estat el fonament de la vida més de tres centúries. Si el poder del mal mai arribés al punt de sobrepujar el poder del bé, la civilització tal com la coneixem s’esfondraria en l’anarquia.

Hi ha moltes raons que expliquen aquesta desintegració de la nostra societat, però indubtablement una causa major n’és la presència creixent de la hipnosi secreta i del control mental practicat per la màgia negra i la ciència negra.

En un article previ, La Mala pràctica: Protegir la Ment de les Influències hipnòtiques amb la Pregària, hi vaig explorar les menes de suggestió mental agresiva més comunes que trobem diàriament, sobretot a les relacions humanes i als mitjans de comunicació. Però no hi vaig discutir gens ni mica la munió d’àvoles formes de control mental treballant secretament al reialme invisible de la consciència del món. El control mental és una amenaça tant seriosa que exigeix un article a part. El meu propòsit en escriure aquest article és el d’explicar com protegir la ment de l’hipnotisme àvol que una ment secretament empra per atacar-ne una altra amb la intenció de fer-li mal, seduir-la, controlar-la, o destruir-la.

Escric això amb l’experiència d’haver sobreviscut àvols atacs hipnòtics de moltes menes. Ja fa uns quants anys que vaig aprendre la meva primera lliçó en haver-me-les amb l’hipnotisme àvol, i reeixir. En vaig sortir perquè com a Científica Cristiana se m’havien fornit besllums del poder de la pregària científica per heure-se-les amb el què a la Ciència Cristiana s’anomena mala pràctica maliciosa, i era ben conscient que aquest àvol treball mental no s’havia aturat.

En aquest cas particular. Havia maldat unes quantes setmanes per guarir amb la pregària un problema físic seriós. La pregària que havia anat tant bé al passat, semblava que no li feia cap efecte al mal que patia. Sabia que calia heure-se-les amb la mala pràctica per tractar problemes severs, i ho havia fet de manera general, sense resultats.

Una nit, quan patia tant que no podia dormir, li vaig demanar humilment a Déu la resposta d’aquest problema. Em va venir al pensament de negar la mala pràctica que venia directament d’una persona que coneixia prou bé. Sense malícia ni esperit de revenja, vaig encarar els pensaments de ràbia, d’odi que podien amagar-se al més fons del seu cor, i simplement els vaig blasmar reconeixent que no tenien realitat ni poder perquè no eren de Déu. Al cap d’uns quants minuts el mal s’esvaí i em vaig adormir. Fóu la fi del problema.

Vaig quedar esmaperduda i trasbalsada, en veure que aquest individu, sense cap senyal aparent, nodria tanta hostilitat amagada. Encara vaig quedar més esmaperduda en aprendre que la ràbia i l’odi d’una ment es podia projectar agresivament a una altra ment per crear aquest mal i patiment.

No em cabia al cap que, a l’Església de la Ciència Cristiana, no se m’hagués explicat gens com heure-me-les amb la mala pràctica. Als Científics Cristians se’ls hi deia que si tenien un problema havien de redreçar el seu pensament. Tret de ben poques excepcions, no se’n parlava que calia heure-se-les amb la mala pràctica. Des d’aleshores he après que la Sra. Eddy escriví i ensenyà sense aturador tocant a la necessitat d’heure-se-les amb l’hipnotisme àvol. Però amb el seu traspàs, els seus ensenyaments invaluables tocant a aquest tema foren soterratas de mica en mica per l’Església. Amb els anys, aquest punt cabdal dels seus ensenyaments s’anà passant cada cop més per alt fins que tota mena d’instrucció tocant al tema s’esvaí dels ensenyaments i de la literatura oficial de l’Església.

Jo he estat prou sortosa d’haver-ne rebut ensenyaments de la meva família i d’altres Científics Cristians, i he pogut vèncer atacs de mala pràctica cada cop que han tret el cap a la meva experiència. Aquests ensenyaments de com heure-se-les amb la hipnosi àvola, m’han fet bona de discernir quan una influència maligna mira de fer-me mal; i aleshores amb la meva comprensió de la Ciència Cristiana, la puc neutralitzar, i evitar que m’influeixi gens ni mica.

Vaig ser pujada a la Ciència Cristiana, i a la meva infantesa vaig gaudir de més d’un guariment que em salvà la vida. Molt impressionada per aquests guariments vaig començar a estudiar aquesta Ciència quan feia el Batxillerat. Després de casar-me, vaig servir de moltes maneres en una església Científica Cristiana, abans de consagrar-me a la tasca de guariment i esdevenir un practicant de la Ciència Cristiana.

Estudiar la Ciència Cristiana em féu capir la naturalesa de Déu i la naturalesa del mal, i vaig aprendre a defensar-me amb la pregària de tota influència mental negativa que produís discordança i malaltia a la meva experiència. Sovint em vaig adonar que només havent-me-les amb la mala pràctica podia vèncer problemes que la pregària no havia guarit.

També he vist com el món al meu voltat perdia la seva innocència i llibertat, i es feia coneixedor del poder de la hipnosi i del control mental, i he arribat a discernir que el propòsit principal de la Ciència Cristiana és el de fornir-li al món una mena de pregària que faci bo a tothom, a tot arreu, de defensar la seva ment de l’avola i secreta tasca hipnòtica. Totes les menes d’hipnotisme que esmento poden passar i passen. N’he patit prou per saber que passen.

L’ús de la hipnosi secreta no fa diferència de persones. És més agressiva on hi ha concentració de poder i riquesa; però també pot ser emprada per qualsevol ment àvola per revenjar-se, controlar, o simplement gaudir de la sensació exhilarant de tenir un poder mental que pot destruir la llibertat, la salut o la vida d’un altre sense ser detectada ni punida.

Aquesta discussió no vol esfereir-vos, ans donar-vos les eines per reconèixer la pràctica de l’hipnotisme maliciós, i entendre com us en podeu defensar amb la pràctica de la Ciència Cristiana.

Hem d’aprendre a encarar aquest ocultisme creixent amb el poder de la pregària si hem de menar el nostre món pel mig d’una guerra cada cop més gran entre les forces mentals del bé i les del mal. De fet, hem estat beneïts d’haver els mitjans científics per fer-ho amb els ensenyaments de la Ciència Cristiana.

Hi haig d’afegir que no he estudiat hipnosi, i no sé com hipnotitzar. He experimentat mala pràctica mental molts cops i sé el patiment que pot produir. Però la feina de la meva vida ha estat capir la Ciència Cristiana, i en aquesta cerca de la Veritat, he après com detectar i vèncer l’àvola mala practica amb la pregària. Espero que aquest article us ajudi a fer el mateix.

Ann Beals


Capítol I


La Guerra del Segle Vint-i-Un

L’Agost del 1945 els Estats Units féu esclatar la primera bomba atòmica, i el món entrà en una nova era. Alliberar el poder de l’àtom encetà la transició de la guerra física a la mental. Els grans poders ja no podien arranjar les seves diferències amb la guerra perquè la destrucció horrorosa d’homes i propietats que es podia produir amb aquesta guerra era impensable.

Tanmateix la bomba no eliminà la urgència primitiva de conquerir i de dominar, de lluitar i de destruir. La guerra, per força, s’ha de fer a un nou nivell més fi i d’elit. Canvia gradualment del pla físic al mental, i avui som testimonis dels estadis primerencs de la guerra basada en l’ús diabòlic de la màgia i la ciència negra per controlar les ments del món civilitzat.

Les guerrres del passat es confinaven al camp de batalla, amb bàndols clars i causes ben definides. Avui, la violència i l’agressió s’escampen arreu del món. Els enemics de la llibertat i de la justícia treballen secretament al reialme mental, afaiçonant un Armageddon que mai no ens hauríem pogut imaginar.

L’ús hipnòtic del poder del mal és practicat pels qui viuen entremig nostre. Els enemics, que abans eren lluny de casa, poden viure ara al pis de costat, o atacar les nostres ments a distància, o influir les nostres vides sense que ni en siguem conscients.

Aquesta nova guerra va de bracet de l’ús creixent de la hipnosis i de la tecnologia científica. És una guerra que deixa el món intacte mentre mira d’esclavitzar els cors, les ànimes i les ments de les masses. Els esdeveniments diaris són testimoni de l’amenaça creixent de ments criminals treballant per controlar, contrafer i destruir el món lliure amb l’hipnotisme secret i la tecnologia electrònica. Els morts d’aquesta guerra mental se soterren com si s’haguessin mort de causes naturals.

Se n’han escrit volums sobre l’ocultisme, el Satanisme, la bruixeria, el vudu, el Jesuïtisme, la teosofia, el misticisme oriental i la hipnosi. I ara una nova amenaça s’ens abraona a sobre de mà d’una sofisticada tecnologia electrònica que pot llegir els pensaments, observar les accions, afectar la salut, controlar la conducta, i fins i tot provocar la mort d’una persona sense ser detectada. Els qui són conscients que aquests poders malignes són emprats, diuen, “No queda enlloc on poguem amagar-nos!” De fet, el factor més esfereïdor d’aquesta guerra no és la tecnologia i l’hipnotisme emprat per controlar-ne d’altres, ans la manca de defensa a l’abast de les víctimes innocents que són atacades. Sembla que no tinguin armes per defensar les seves ments. I en aquest moment, l’envestida més grossa d’aquest atac és contra les creences i pràctiques Cristianes.

A la ment moral i ètica que mai no pot practicar la hipnosi àvola se li ha de fornir la manera de defensar-se de tot control mental. El propòsit d’aquest article és respondre a aquesta necessitat. Perquè hi ha una resposta – hi ha un lloc on amagar-se.

Aquest article se centra en l’hipnotisme més estricte – la voluntat depravada o follia moral que mentalment ataca una víctima innocent que no sospita res, amb el propòsit de controlar-la, fer-li mal, o destruir-la emocionalment, mentalment o físicament. La feina secreta dels hipnotitzadors d’experiència repta la imaginació.

Pot ser que vostè, el lector, no trobi les formes més àvoles d’hipnotisme descrites aquí. Però també les podríeu trobar. Vista la tendència del pensament del món, no ens podem informar més del compte tocant a aquest tema. El coneixement i la pràctica de l’ocultisme esdevé tan normal que fins els estudiants de l’escola primària en saben. Els de secundària aprenen a practicar-ne. S’apleguen en cercles de bruixes per donar poder als seus experiments de bruixeria. Qui pot dir què faran aquesta canalla quan seran adults i decideixin fer servir la hipnosi per assolir el què volen? I què passarà quan els qui practiquen hipnosi, en practiquin entre ells? Pot arribar a passar. Als qui reconeixen els mals que van de bracet d’aquest treball mental depravat, els hi cal saber la manera de protegir les ments i les vides dels seus efectes devastadors.


Una Història de l’Ocult

El poder mental àvol no és un fenòmen de darrera hora. La màgia negra es pot resseguir 6000 anys enrera, la trobem a l’adoració primitiva de les forces invisibles de l’univers. La creença en el poder del mal i en esperits sobrenaturals destructius, menà a la contrucció dels primers temples i a l’adoració ritual. Hom creia que certs homes a les tribus primitives feien contacte amb forces que treballaven en contra del bé de la tribu, i a mesura que aquests homes assumiren l’autoritat de sacerdots i guaridors, l’ocultisme creixé sobre la base de les religions antigues. Hom creia que els sacerdots podien entrar dins del món de l’esperit i apaivagar els esperits dolents o déus, comunicar-se amb els morts, i emprar poders sobrenaturals per bé i per mal. I així, la màgia i la religió eran una i la mateixa cosa. Els mites grecs i romans crearen déus amb naturaleses bones i dolentes alhora. Les religions paganes bastiren les primeres grans civilitzacions sota l’encanteri hipnòtic dels sacerdots.

Només amb l’adveniment del Judaïsme, una mena de religió més alta, la humanitat començà a ser alliberada del paganisme i de la idolatria. Després de la resurrecció i l’ascenció de JesuCrist, el Cristianisme començà a escampar-se per tot el món civilitzat, esbotzant la grapa de l’ocultisme del sacerdoci. El Cristianisme separà Déu de Satanàs, els àngels dels dimonis, i les pregàries dels encanteris. Reconeixia el poder dels encanteris de l’ocultisme. Quan la malaltia o la mala sort no es podia explicar de cap altra manera, era atribuïda a l’obra àvola de la màgia negra. La bruixeria, els poders màgics i la demonologia foren condemnats per l’Església, i es maldà per acabar l’adoració dels ídols.

Puix el Cristianisme féu una radical separació entre Déu i el mal, l’èmfasi del mal i de l’infern a l’Edat Medieval menà al clam que tots els sospitosos de bruixeria feien pacte amb Satanàs. Malgrat la condemna i l’encalçament que el món Cristià féu de la bruixeria, la pràctica de la màgia negra romangué part de la cultura Occidental. A l’Edat Medieval la bruixeria anava de bracet de l’aprenentatge de manera que hi havien erudits de la màgia. La màgia esdevingué més sofisticada, amb llibres d’encanteris secrets i fòrmules alquímiques.

La Reforma organitzà un fort atac contra tota mena de bruixeria. Moltes pràctiques de l’església catòlica foren condemnades perquè s’arrelaven al paganisme. Malgrat l’encalçament de bruixes, la bruixeria es practicà fins al segle XVII. A l’època de la raó, la bruixeria declinà, però tornà al segle XIX creant societats secretes. I a la darrera meitat del segle XX, l’ocultisme de bracet de les noves tecnologies electròniques ha esdevingut la base de la nova guerra – conquerint i controlant les ments dels homes sense destruir-ne la riquesa material.


Les Moltes Menes d’Ocultisme Modern

Al temps antic, les religions ocultes eren místiques i secretes. Avui l’ocultisme es vesteix de moltes maneres. Per defensar-nos del control mental, començarem fent una breu ullada a algunes de les pràctiques d’ocultisme de control mental electrònic actuals. Hi fem una ullada per fornir una idea de l’àvola tasca mental que s’esdevé al voltant nostre. Ni que no la patim directament, ni n’estem aparentment amenaçats, hem d’adonar-nos que aquests mals pensaments i emocions dolentes s’irradien a l’atmosfera mental on vivim. La seva pràctica, activa en ments al nostre voltant, és una força mental que pot contrafer l’espiritualitat de la ment Cristiana, i enfosquir el nostre pensament sense que ens n’adonem.

L’antiga batalla entre les forces del bé i les forces del mal assoleix un estadi crucial. En analitzar l’ús modern de l’hipnotisme, podem reconèixer la urgència de desenvolupar un mitjà efectiu de neutralitzar forces amagades que amenacen d’engolfar el món dins d’ “una nit sense estels.”


La Hipnosi Esdevé Coneixement Comú

L’educació per emprar personalment la hipnosi ha esdevingut normal. Llibres i classes que expliquen com hipnotitzar-se a si mateix i als altres, forneixen instruccions explícites de com emprar la hipnosis per vèncer mals hàbits i malaties, per ser més atractiu, intel.ligent i desitjable. També ensenyen com influir els pensaments dels altres. Hem de fer memòria que som a les beceroles d’aquest ús general de la hipnosi. Al passat, l’ocultisme s’embolcallava de secret i la pràctica es feia d’amagat de la gent. Però puix ara se’n parla i s’ensenya obertament, ha esdevingut una gran amenaça per la llibertat i la vida individual, perquè només cal una ment depravada per pervertir l’ús aparentment inocu de la hipnosi i atacar-ne d’altres àvolament.

Malgrat avisar als qui estudien hipnosi de no emprar-la amb finalitat dolentes, seríem babaus si ens creguéssim que aquesta recomanació s’observa sempre en una societat on el poder i el control han esdevingut el motiu i l’objectiu de tants. A qui sap com envair, influir i controlar la ment d’un altre, no li cal equipament ni ritual especial. No hi ha evidència visible que assenyali l’agressió hipnòtica. Aquesta activitat mental deshonesta en ser una acció mental amagada, pot esdevenir una amenaça constant per una víctima innocent. Quan és més entesa i practicada pot produir tota mena de malalties, daltabaixos i discordances imaginables a l’experiència de la víctima.

Tothom qui estigui a l’aguait de la vida moderna, sap que això no és una remota possibilitat o una predicció del dia del judici. Ja és un fet al nostre món. Tota mena d’educació, d’informació i d’entreteniment que fa servir la hipnosi és un gran negoci, i el coneixement i l’ús de la hipnosi encara és a les beceroles!! Esdevindrà sense cap dubte més forta i agressiva a mesura que les tècniques més avançades de control mental que governs i sectors privats desenvolupen, siguin més generalment conegudes.


Control Mental “Tou”

La influència hipnòtica més escampada la trobem als mitjans de comunicació, on la ràdio, la televisió, els diaris (els mitjans socials a la nostre era d’internet) i els llibres influeixen i afaiçonen el nostre pensament. D’aquest mesmerisme se’n diu control mental “tou.” Treballa tan fi que la víctima no és conscient de ser envaïda mentalment ni de ser receptora d’una informació que menyscaba la seva llibertat, salut, i benança. Aparentment no afecta la seva vida ni la seva salut. I tanmateix, mica en mica aquest mesmerisme ha soscavat la moralitat i la seguretat del nostre món.

Per controlar mentalment les masses, determinada propaganda és presentada com un “fet,” i es fa tan professionalment i es repeteix tan sovint que la gent acaba acceptant-la inconscientment i creient-se-la.

El control mental de les masses també s’esdevé secretament de mà de la suggestió subliminal perquè la ment rep i respon a la informació i a la instrucció sense ser-ne conscient. Aquestes tècniques subliminals s’empren a les pel.lícules, a la ràdio i a la televisió. La suggestió mental agressiva entra a la ment aturant primer el pensament conscient, tot distreient-lo. Quan els processos de pensament no hi fan resistència, la ment pot ser programada repetint una informació que queda gravada a l’inconscient. La suggestió subliminal que desinforma o informa malament es presenta com “fets” als mitjans.

Els mitjans de comunicació han esmicolat també els fonaments Cristians de la nostra nació tot dramatitzant la sexualitat, la crueltat mental i física, el conflicte, la violència, el crim i la conducta irracional.

La hipnosi no es fonamenta ni en el Principi ni en fets. És purament el poder de la suggestió. Però la suceptibilitat de la ment humana a la suggestió secreta i fraudulenta, ha menat a un ample control i a la manipulació mental. El control mental “tou” és l’ús més comú de la hipnosi, i seria la menys dolenta si no fos que afecta tota una nació, i tot un món, i aparentment pot afaiçonar el pensament i la conducta de milions. Què en sabem del què és implantat per la suggestió subliminal? Som destruïts mica en mica per les suggestions amagades que ens giren els uns contra els altres, que ens emmalalteixen, que ens fan dubtar de l’existència de Déu! Que ens empedreeïxen i ens fan ser amorals!

La màgia negra i la ciència negra semblen molt més perilloses que el control mental “tou” perquè la hipnosi àvola s’enfoca en un cert individu per fer-li mal. Però a la llarga, els mitjans podrien ser més perillosos perquè arriben a milions de ments arreu del món, i la seva influència poderosa pot fer-se més negativa i antiCristiana.


La Màgia Negra

A la darrera meitat del segle vint, les religions ortodoxes no se n’han sortit de fornir ni als Cristians ni als d’altres fes, les respostes espirituals i pràctiques del reptes que els encaren. Per això, molts s’han girat vers l’ocultisme i el misticisme Oriental, la bruixeria, i el Satanisme, i hi han descobert com emprar la hipnosi. Dubtar que la descoberta d’aquests poders mentals sigui emprat pel propòsit erroni, es pot esvair en llegir les descripcions que se’n fa de l’ocult a molts llibres i revistes.

Les descripcions que trobareu tot seguit són exemples de l’ample ús de l’hipnotisme al nostre país:

La Bruixeria i el Vudú: La bruixeria o màgia negra, amb els seus motius satànics, prolifera entre els joves i els desenganyats. És l’ús del poder de voluntat depravat de bracet de l’odi o del desig, projectat sobre la seva víctima. Aquest poder de voluntat té l’objectiu d’alterar o controlar relacions, d’encantar una víctima amb desitjos sexuals, destruir-li la salut, o fins i tot, matar-la. El Vudú té les arrels a l’Àfrica, i arribà al món Occidental amb l’esclavatge. Les bruixes que fan Vudú empren nines que representen les víctimes. Fan encanteris i malediccions. Fan servir beuratges i fan sacrificis per matar una víctima. S’ha demostrat que aquesta màgia negra crea confusió i discordança dins d’una llar, fa passar accidents, malalties terribles, insanitat, mala sort, i la mort.

Hi ha llibres a l’abast que forneixen instruccions detallades de com “turmentar,” o de com “crear angoixa” o “contrafer i matar” amb la màgia negra. Aquestes intruccions expliquen la malícia que la bruixa ha d’aplegar i llençar-li a un altre per fer-li mal o destruir-lo. I expliquen exemples de com en són de reeixits aquests atacs hipnòtics.

Centúries de Vudú i de bruixeria són testimoni de la seva efectivitat. Molts dels qui en dubten el poder, diuen que són al.lucinacions de la víctima. Però els qui han patit aquests atacs mentals saben que el patiment produït per la bruixeria i el Vudú no era el producte de la seva imaginació.

El Satanisme. Més tenebrós que la bruixeria és el satanisme – l’adoració del dimoni. L’adoració del dimoni implica el rentat de cervell i el control mental, la crueltat física i mental, i fins i tot sacrificis humans. L’adoració del dimoni es fa en ceremonies rituals tenebroses, i va de bracet de l’abús sexual, la tortura, el sacrifici, i l’assassinat. És el mal premeditat més sàdic que la ment mortal pot fer. Un culte anomenat l’Església de Satan, amb coves arreu del món, adora Satanàs amb una missa negra, i és l’essència de l’anticrist. Predica una filosofia del tot sacrílega que degrada i esmicola tot el que el món Cristià creu.

Els rituals satànics (que també es fan a la bruixeria i al Vudú) són de tres menes: (1) Un ritual destructiu o ritual d’odi emprant encanteris, malediccions o un agent destructiu. Aquests rituals apleguen molts creients, i la mala pràctica col.lectiva fa el ritual especialment poderós i efectiu. (2) Un ritual compassiu per ajudar un altre. (3) Un ritual sexual que emprant un atac hipnòtic seductor li fa desitjar a la víctima una certa persona.

Una cerimònia màgica celebrada per una colla pot ser especialment efectiva perquè la força col.lectiva de moltes ments fa el mal extremadament agressiu, sobretot quan es fa per maleir o matar una víctima. Aquesta mala pràctica reïx en proporció a la violència de les emocions – la luxúria, l’odi, la revenja, el poder de voluntat depravat – que s’hi generen. Les nines, els beuratges, els cants i els rituals només són accessoris. Són les emocions les que endeguen l’atac.

La intensitat d’aquestes emocions, de bracet del poder de voluntat malarec que és a la base de tota bruixeria i Satanisme, sembla que li forneixi a la hipnosi el poder de fer mal. La persona que n’ataca una altra, és bàsicament sàdica, sense consciència del mal i del patiment que crea. La pràctica del satanisme va a més. Hom sap que el jesuïtisme practica l’hipnostisme àvol. Hom sap de ben segur que des del segle cinquè, els sacerdots Catòlics Romans han viatjat a l’Orient per aprendre l’hipnotisme. Aquest coneixement s’ha escampat a tota la clerecia Catòlica, i aquesta mala pràctica s’ha fet servir sobretot contra la Ciència Cristiana, perquè és l’única que ensenya com esdevenir immune a la tasca secreta de l’Església de Roma.

El Misticisme Oriental. L’hipnotisme oriental és potser el més avançat, fi i maligne dels que es practiquen al món. Trobem literatura a desdir del místic hindú controlant del tot la ment de la seva víctima. L’hindú indueix l’èxtasi i se centra en la seva víctima fins que sembla que ell esdevingui la víctima. Aleshores comença a pensar els pensaments de la víctima. Sota aquest control hipnòtic, tota mena d’il.lusió esfereïdora i afeblidora pot ser projectada sobre la ment de la víctima, com una realitat aparent. El clam que la tasca hipnòtica dels sacerdots Orientals encarna tot el poder temporal i etern és el que la fa especialment diabòlica.

La Teosofia. Aquesta mena d’ocultisme, malgrat exhibir aparentment un cert grau de consciència social, té les arrels a les creences i pràctiques místiques Orientals. És primariament la base del moviment de la New Age de l’Oest.

La Teosofia i el misticisme Oriental no tenen cap Déu Totpoderós, cap concepte d’obediència a una llei moral de base divina, i doncs, cap reconeixement de pecat, de redempció, ni de virtut com té el Cristianisme. En tots els principis fonamentals, el misticisme de l’Est i el Cristianisme de l’Oest són del tot oposats. Sense una base moral, tant el misticisme de l’Est com la Teosofia no se n’estan de fer servir el poder hipnòtic pel què volen.

L’ocultisme de l’Orient llunyà creu que els encanteris hipnòtics descluen el poder dels sacerdots de les civilitzacions antigues, i també creu que no hi ha cap protecció efectiva que neutralitzi les forces invocades pel místic, forces transmeses pels màgics i sacerdots de l’antigor.

Els gurus i capitosts de culte d’avui exerceixen poder hipnòtic en nom de la religió. La hipnosi és l’essència de molts cultes que atreuen i engrapen un fotimer de víctimes innocents, que no poden allunyar-se de l’encanteri màgic “d’un salvador personal.” Quelcom més que la por o l’afalagament els fa esclaus mentals del capitosts magnètic de l’ocult.

La bruixeria, el Satanisme, i el misticisme de l’Est tenen les arrels al passat, i lliguen l’hipnotisme amb la religió. El despuntar de la ciència encetà una nova era per la hipnosi, perquè se separà de la religió i es començà a estudiar com una ciència. A Europa, a les darreries del 1700, Mesmer descobrí el que anomenà magnetisme animal. Els seus experiments foren els primers d’emprar l’hipnotisme per alleujar el mal i el patiment dels pacients que hi anaven a guarir-se. D’aquests començaments barroers se n’han desenvolupat poders hipnòtics que depassen de llarg la màgia negra del passat. La hipnosi ara s’empra no només per atacar i punir una víctima, ans per controlar-ne la ment i emprar-la per tota mena de propòsits diabòlics i immorals.

Després de la Segona Guerra Mundial, quan la hipnosis amenaçà la seguretat del nostre país, el govern dels Estats Units començà a fer-hi experiments seriosos. Avui, l’estudi científic de la hipnosi ens ha menat a diferents menes de control mental molt desenvolupades que amenacen la vida. Són les primeres batalles d’una guerra que s’esdevé invisiblement. El camp de batalla és la ment humana.

Aquest ús molt desenvolupat i no religiós de la hipnosi assumeix el control total del pensament, la memòria i les emocions de la víctima. És el control absolut de la ment d’un individu per un altre.

Abans s’assumia que hom no podia ser hipnotitzat sense el seu consentiment. Però el temps ha demostrat que, de fet, hom pot ser hipnotitzat sense el seu consentiment, i se li poden fer fer actes criminals contra la seva voluntat. Això s’assoleix afeblint la seva resistència a la hipnosi amb drogues o abús físic, o amb tots dos. O pot ser hipnotitzat mentre dorm quan la seva resistència és mínima.

Sigui per propi consentiment, mentre dorm, per abús físic o amb drogues, quan una víctima cau sota el control hipnòtic d’algú experimentat en la hipnosi avançada, la víctima pot ser despullada de la seva veritable identitat. La seva ment i la seva ànima poden ser desfetes, i refetes perquè li marxin del cap certes experiències i informació. Quan les drogues van de bracet de la hipnosi, un individu pot ser afaiçonat i manipulat fins que no es pot arribar a reconèixer. Els records poden ser destruïts i falsos records implantats a la seva ment, de manera que es pensi que aquests records implantats foren un esdeveniment real de la seva vida. Aquesta tasca hipnòtica pot ser tan fina que és difícil de detectar si una víctima és o no controlada hipnòticament.

Quan la víctima és sota control hipnòtic, pot ser programada per obeir les ordres de l’hipnotista. Pot ser programada per assassinar quan se li mani en una data futura. Al moment exacte, executarà l’ordre, i després se li pot manar de suicidar-se. De manera semblant, se sap que agents han estat ensinistrats per espiar i matar altres agents hipnòticament a distància.

Després d’haver programat una víctima, se’n pot bloquejar la memòria del subconscient, fent impossible que es pugui refer de les experiències implantades al seu banc de memòria interna que han alterat la seva ment. La víctima no se’n recordarà que se l’ha condicionat i programat perquè els bloqueigs hipnòtics creen amnesia. Aquests canvis a la ment, a la memòria i a la conducta són fets a nivell subconscient o inconscient.

Emprant drogues, abús físic, i tortura, la voluntat de la víctima pot ser del tot destruïda, i pot esdevenir hipnotitzada i controlada per un altre permanentment. La víctima bàsicament esdevé “l’esclau” de la ment de l’amo, forçada a aguantar tota mena d’abús mental i físic, i sense esperança d’escapolir-se’n. Històries d’aquesta mena de despòtic control que exposen aquestes pràctiques sadistes, han començat a emergir. Fa esgarrifar llegir les experiències dels pocs que han sobreviscut l’esclavatge hipnòtic i se n’escapoliren per poder-ho explicar.


La Ciència Negra

Afegit a la màgia negra de l’hipnotisme, la tecnologia científica ha creat la ciència negra on l’ús de la tecnologia electrònica, de bracet de les computadores, es vol fer servir per controlar les masses.

Amb mitjans electrònics, el camp bioelectrònic de la víctima pot ser detectat remotament, i es pot observar arreu on vagi. Un individu a qualsevol lloc pot ser localitzat i seguit secretament vint-i-quatre hores al dia per l’espionatge electrònic. Sembla que ara la tecnologia electrònica també pot matar a distància.

Una altra mena de ciència negra són els mapes del cervell generats per computadores, que poden observar contínuament l’activitat elèctrica del cervell. L’activitat cerebral al centre de la parla del cervell esdevé els pensaments verbals del subjecte. Sense cap contacte físic, el monitor pot representar en un mapa l’activitat del cervell i ensenyar-ne les imatges en una pantalla. Dit altrament, avui hi ha tecnologia que pot llegir les nostres ments. Cada pensament, reacció, esdeveniment auditori, i imatge visual del cervell pot ser llegida electrònicament com el pensament, la imatge i el so de la víctima. I encara més, un audio subliminal pot ser enviat al cervell de la víctima (passant de llarg les orelles), i imatges subliminals poden ser enviades al cervell (passant de llarg els ulls), alterant les percepcions, els estats d’ànim, i el control motor. Observar bioelectricament la informació del cervell humà és el darrer sistema de vigilància i control.

En descriure algunes de les moltes menes de control mental “tou,” de màgia negra, i de ciència negra, m’adono que he passat per alt moltes àrees d’aquesta amenaça creixent. Però aquest llistat ens fornirà una idea de com n’és d’urgent trobar la manera de defensar la ment innocent d’aquestes àvoles pràctiques.

Conquerir i controlar la raça humana és el darrer poder. Controlar els individus i les masses sembla l’obsessió dels qui estudien i practiquen la màgia negra i la ciència negra. Els resultats de les recerques secretes que el govern fa de tota mena de control mental esdevindrà finalment informació general. Quan n’esdevingui, la ment criminal els farà servir per tota mena de finalitat diabòlica. A mesura que la màgia negra i la ciència negra es vagin desenvolupant, el control mental serà a l’abast de qui el pugui pagar.

Abans del desenvolupament de la ciència negra, tota mena de control mental es feia amb la hipnosi. Al nostre temps, tanmateix, el desenvolupament del control metal suggereix que l’ús de l’electrònica i de la programació per computadors mira de confinar no una – ans totes les ments humanes dins d’una garjola electrònica.

Es pot arribar a fer? Probablement no, però innombrables víctimes innocents podrien patir i morir en provar-ho.


El Patiment Produït per l’Hipnotisme Àvol

No podem descriure l’angoixa mental, la desesperació, l’entenebriment, el mal i el patiment que els atacs hipnòtics poden infligir a una víctima. Poden crear tant mal que la víctima se’n mori. Poden crear esfondrament mental i emocional, insanitat, depressió obssessiva. Poden fer que una víctima esdevingui violenta, irracional, esquizofrènica.

Els símptomes de gairebé totes les malalties conegudes poden ser induïdes per la hipnosis. Hipnotistes d’experiència poden suggerir febre, paràlisi total o parcial, tumor cerebral, leucèmia, atac de cor, embòlia – qualsevol malaltia letal. Una suggestió constant de malaltia suggerida hipnòticament a una ment indefensa farà que la víctima manifesti la malaltia. Si se’n mor, semblarà que ha traspassat per causes naturals.

La hipnosi pot induir el suïcidi. Pot provocar eczema, coïssor, maldecaps forts, mareig i perbocar, mal als peus, a les juntes dels ossos i a les dents. Pot fer embaltir quan hom hauria d’estar despert, i de nit pot provocar insommia o malsons esfereïdors. Pot fer que ones d’esfereïment et trasbalsin sense cap raó. Pot ser tan agressiva que fins i tot faci dubtar de l’existència de Déu – un estat mental especialment fosc i desesperant.

La hipnosi àvola pot provocar atacs discordants, cruels i sense raó venint de família, veïns, amics, i socis de negocis. Pot destruir la llar, el matrimoni, el negoci, i la feina de la víctima i pot fer que els seus amics més íntims se li girin d’esquena.

Se’ns pot suggerir com por d’un accident – fins que la por en fa passar un. Els símptomes de diferents metzines i drogues poden ser administrades hipnòticament fins que la víctima en pateixi els símptomes com si se l’hagués pres.

La hipnosi pot crear un desig sexual tan viu que la víctima vagi a darrera del sexe al preu que sigui – fins i tot perdent la seva reputació, matrimoni, família i negoci o carrera.

La hipnosi pot fer que la ment senti que li han xuclat tot sentit, i esdevenir tant empedreïda i dura que no trobi raó per viure – una condició extremadament punyent.

No hi ha final a les malures, malalties, temptacions, adversitat, discordança, angoixa mental i emocional, i mal físic que pot ser el resultat de la hipnosi àvola.

Tant és el mètode emprat per infligir mal i patiment, la màgia i la ciència negra es poden reduir a un terme bàsic – hipnotisme. Una ment sàdica que troba plaer en fer patir els altres amb atacs hipnòtics és una ment del tot ximple moralment. Aquest hipnotisme és poder de voluntat demònic. Quan hom no té Amor Crístic, ni fe en Déu, ni concepte del bé i del mal, ni compassió pels altres, les seves energies mentals són usualment formes de voluntat, d’agressió i d’hostilitat depravada. Si aquesta mena de ment desenvolupa el poder hipnòtic per atacar els altres, esdevé del tot amoral o immoral.

Una ment brillant amb un poder de voluntat depravat pot aprendre hipnosi per exercir un control despòtic sobre els altres. Emprar aquest poder mental no deixa ningú a recer dels qui ataquen per la raó que sigui – odi, revenja, gelosia, enveja, o per la simple raó d’impressionar algú, o per la satisfacció de poder fer patir un altre ésser humà.

Les arts de l’ocultisme no es limiten al pensament individual o de masses. Poden afectar adversament el temps. Una acumulació de mal a l’atmosfera mental general pot provocar tempestes violentes, secades, nevades, ventades i altres actes “de Déu.” Si capíssim prou la hipnosi col.lectiva, podríem resseguir i atribuir molt probablement moltes menes de condicions inusuals i conductes anormals a la feina hipnòtica secreta. Podria ser l’explicació real de molts esdeveniments estranys i tràgics que passen cada dia. El control mental tou i la hipnosi dura poden afectar el temps, l’economia, el govern i la salut d’una nació. Una força de pensament col.lectiva negativa o trastocada mena a l’esfondrament de la societat.


Culpabilitzar les Causes errònies

Abans que l’interès per l’ocultimes no s’escampés, la persona normal no tenia gaires probabilitats d’experimentar atacs abusius o violents de cap hipnotista. Però a mesura que la hipnosi esdevé coneixement comú, tothom hauria de saber com detectar-ne la influència i defensar-se’n. Altrament, anirem culpabilitzant encegats altres causes per la malaltia i l’adversitat, quan de fet, la causa n’és la mala pràctica o el control mental tou.

Malgrat veure l’ocult a la televisió i a les pel.lícules, llegir-ne, i sentir-ne a parlar, ben poc sovint, si mai, pensem que la mala pràctica pugui ser la causa de les experiències discordants a la nostra vida. Ara mateix, el més probable és que l’arrel dels nostres problemes no sigui la hipnosi àvola dirigida especificament en contra nostra personalment, però que en direm del control mental tou a què els mitjans de comunicació ens sotmeten diariament? Ens cal saber com defensar-nos-en, perquè en podríem ser una víctima a qualsevol moment si ja no en som, i en patim la influència negativa.

El repte a l’hora d’heure-se-les amb l’hipnotisme àvol és reconèixer que una malaltia o adversitat té la seva arrel a la mala pràctica, i no pas en cap causa que sovint associem amb el problema. Aquest mesmerisme és difícil de detectar perquè les suggestions hipnòtiques creen problemes que són semblants als que passen diariament a la nostra experiència i a la dels altres. Una suggestió hipnòtica s’assembla tant a la nostra mentalitat que sembla els nostres pensaments.. Creiem que la casualitat, el fat o les circumstàncies han creat una adversitat determinada. O creiem que algú ha decidit arbitràriament de fer-nos la vida impossible sense cap raó aparent. Diem que les nostres malalties són culpa dels virus, dels germens, de l’edat, de l’herència … Si som al mateix pla que l’hipnostista no en podem “sentir” la influència hipnòtica, perquè és la mateixa mena de pensament que el nostre, i així atribuïm la discordança o el patiment a d’altres causes.

Som suceptibles a la suggestió hipnòtica quan a la nostra ment hi ha imatges i trets, creences i emocions similars a les de les suggestions hipnòtiques projectades per l’hipnotista. Així doncs, la nostra por de la malaltia, dels accidents, de l’edat, dels gèrmens, de l’herència, les nostres creences en la mala sort, el fat, o la casualitat, ens fan receptius a les suggestions de l’hipnotista; …. Atribuïm el nostre problema a aquestes causes i no ens en sortim de veure que la causa real és la mala pràctica. Hem de veure-hi més enllà de l’hàbit d’atribuir tots els reptes a les causes materials, mortals ordinàries, i aprendre a destriar les que vénen de la hipnosi, del treball mental de practicants àvols.

Si discernim que els nostres problemes són induïts hipnòticament, no n’hi ha prou de detectar aquest treball mental. Hem de poder-ne defensar la ment. Al nostre temps, fins la ment mortal més forta no sembla prou bona per vèncer completament tots els atacs mentals d’hipnotistes experimentats que l’han triat de víctima. Hem de trobar, doncs, la manera de reconèixer quan la nostra ment ha estat envaïda, i hem de ser bons per defensar-la d’aquest control. Les suggestions hipnòtiques agressives han de ser acceptades a la nostra consciència abans no ens pugui fer mal. Estem segurs quan podem reconèixer influències alienes, neutralitzar-les i foragitar-les amb la nostra pregària científica. Ningú no ho pot fer per nosaltres. L’única defensa segura la trobem quan els conceptes de la Ciència Cristiana queden permanentment afermats a la ment individual.


Defensa contra l’Hipnotisme Àvol

Per detectar la invasió mental i evitar que la ment sigui hipnotitzada, podem esmentar la declaració feta per un Hindú. Quan hom li preguntà si hi havia cap defensa per l’hipnostisme, replicà, “L’única defensa contra l’hipnotisme és agafar-se a un fet. Per senzill que sigui. AGAFA’T A UN FET!” Per exemple, s’ha demostrat que si hom s’adona que se’l vol hipnotitzar, i s’agafa a un fet absolut – com ara 2 més dos són quatre – no pot ser hipnotitzat. Això s’ha demostrat efectiu en situacions on l’individu era conscient que estava en perill de ser hipnotitzat.

Aquí hi trobem la primera resposta bàsica per defensar-nos contra la hipnosi secreta. Ens hem d’agafar a un fet!

Aquesta manera de protegir la ment, tanmateix, s’ha d’adaptar al nostre estil de vida occidental. A la nostra vida diària, no se’ns avisa de quan estem a punt de trobar alguna suggestió hipnòtica. Ens pot arribar per moltes vies i de moltes maneres, a qualsevol hora del dia o de la nit. No podem repetir constantment dos més dos quatre per neutralitzar la posssibilitat de ser hipnotitzat.

Però la civilització occidental té una veritat que és molt més pràctica i efectiva que les matemàtiques, i pot ser sempre amb nosaltres. La trobem primer de tot a les Escriptures. La Bíblia ens forneix fets espirituals que poden protegir la ment, i és una resposta universal. Tothom, arreu, en tot temps, pot protegir la seva ment de suggestions malignes amb un fort caràcter cristià i agafant-se als fets que trobem a les Escriptures.

Els fets espirituals de l’ésser ensenyats pels profetes, per JesuCrist i els apòstols són veritats, o fets suprems, infinitament més poderosos que una equació matemàtica per anul.lar l’àvola mala pràctica. Puix la simple pregària ens forneix una mesura de protecció per la ment, l’ocult esguarda el Cristianisme com el seu enemic mortal. Fes prou recerca de l’ocult i t’adonaràs que treballa secretament, agressivament, silenciosament per colgar el Cristianisme, perquè quan hom s’agafa fermament a les veritats Bíbliques i aquest fets són clars a la consciència, és difícil o impossible d’influir aquesta ment hipnòticament.

La pregària de fe comença protegint la ment, perquè quan reduïm tot l’ocultisme al seu comú denominador – hipnotisme, il.lusió, l’antiCrist – ens adonem que amb la pregària que s’agafa a la veritat de les Escriptures, podem esbotzar el poder (suposat) del mal.

Tanmateix, a mesura que més gent aprèn a practicar la màgia i la ciència negra, i es tornen cada cop més poderosos, deshonestos, murris i sofisticats, la fe Cristiana i les pregàries de súplica no són prou poderoses per protegir del tot la ment dels atacs més agressius – sobretot quan hipnostistes treballen plegats contra un individu, per afectar el temps, o influir les condicions mundials …. A mesura que aquesta tasca sadística vagi a més, ens caldrà una Veritat absoluta i ferma on agafar-nos, un coneixement de Déu més pregon, i una mena de pregària més efectiva. La Ciència Cristiana ens forneix aquesta intel.ligència i amor més alt que pot encarar i vèncer aquesta amenaça.

S’ha provat molts cops de posar la Ciència Cristiana al mateix sac de les pràctiques místiques de les religions de l’Est i reduir-la al nivell de l’ocultisme. Però una recerca curosa ens ensenyarà que les forces místiques i sobrenaturals són la mateixa antítesi de la Ciència Cristiana. Aquesta Ciència és la descoberta científica de les lleis que hi havia a la base dels guariments de JesuCrist. Els miracles de l’ocultisme i les experiències sobrenaturals són la mateixa antítesi de la Ciència Cristiana. L’ocultisme abasta encanteris, cants, rentat de cervell, control mental, rituals i sacrificis satànics, adoració ritualista i hipnosi àvola que li provoquen a la víctima excitament sexual, patiment físic i possiblement la mort. Enlloc als reculls de l’ocultisme hi trobem narracions de guariments espirituals com els narrats a les Escriptures.

La nació Hebrea fóu la primera d’esbotzar l’encanteri del paganisme i de l’ocultisme de les primeres civilitzacions, i de començar a adorar un Déu infinit, la Deïtat totpoderosa.

A la Bíblia hi ha moltes narracions de guariment espiritual, proveïment, protecció i benediccions que els Fills d’Israel reberen en adorar el Déu únic. La història d’Israel menà fins a la misssió de JesuCrist. Les seves obres meravelloses demostraren que els seus ensenyaments de Déu eren Veritat. Després de la seva resurrecció i ascenció, els seus primers deixebles guariren com Jesús. Els deixebles de Jesús, i de Pau, començaren a convertir els Gentils al Cristianisme de mà de guariments i ensenyaments. El guariment ere part integral del Cristianisme primitiu, i els seus seguidors guariren com Jesús, per l’evangeli de l’Amor.

Al final de la tercera centúria, tanmateix, aquests guariments havien desaparegut. Però amb la descoberta de la Ciència Cristiana, les lleis científiques a la base del guariment espiritual es posaren altra volta a l’abast del món. Més d’una centúria, els guariments fruit d’aquesta revelació han igualat els del Cristianisme primitiu.

El mateix poder espiritual que guareix i regenera, pot defensar també la ment de la invasió i del control. La Ciència Cristiana és ben bé l’oposat de les forces àvoles de l’ocultisme. Es basa en fets espirituals, la Veritat eterna, la intel.ligència divina de la Ment. L’ocultisme es basteix sobre les il.lusions i en la creença, el poder i la realitat del mal. La Ciència Cristiana fa una clara i distinta separació entre l’un i l’altre.

Entremig dels termes emprats pel mal a la Ciència Cristiana, el més descriptiu és magnetisme animal. Aquest terme abasta tota mena de mal conegut per la ment mortal. El terme mala pràctica s’empra per definir la influència hipnòtica. Hi ha diversos graus de mala pràctica o suggestió mental agressiva. La mala pràctica ignorant, la fraudulenta i l’àvola o maliciosa. El meu primer article sobre aquest tema, titulat La Mala Pràctica: Protegir la Ment de les Influències Hipnòtiques amb la Pregària, explica en detall la mala pràctica ignorant i fraudulenta que són comuns en tots els aspectes de la vida al món d’avui. Però en aquest article no hi vaig dir gairebé res de la mala pràctica àvola que s’escampa per la nostra societat d’avui. Aquest segon article tracta exclusivament d’aquesta amenaça creixent.

L’ocult té les seves arrels al passat, i és tan complex i escampat que una reposta a l’amaneça que representa no és simple ni fàcil. Hem d’introduir dins la consciència una nova intel.ligència – una de tan il.luminada per la Veritat, o fets, que poguem fer contesa amb l’hipnotisme arreu i a qualsevol moment, i conquerir-lo.

Exactament, com forneix la Ciència Cristiana aquesta protecció? És una pregunta que exigeix una resposta llarga i curosa, tocant tot un seguit de punts bàsics: la manera d’escapolir-se de la mala pràctica és fent visible la dimensió espiritual per la descoberta científica; la clau d’aquesta dimensió la trobem a la Ciència Cristiana; la Ciència Cristiana és una descoberta revolucionària que revela Déu com el Tot, i el mal, una il.lusió; defineix el reialme amagat científicament, i forneix la pregària científica que anul.la la influència hipnòtica; aquesta pregària és la deu d’un nou poder que pot ser emprat per vèncer el mal.

En explicar aquest punts, espero fornir una resposta rigorosa amb pèls i senyals que us faci entendre que cal per protegir la vostra ment dels mals efectes de l’hipnotisme àvol.


Capítol II


La Sortida

Puix la hipnosi àvola és una amenaça universal, la manera d’escapolir-se’n també ha de ser a l’abast de tothom, arreu. La declaració, “No hi ha enlloc on amagar-se,” no és del tot certa, però aquest lloc no s’ha descobert fins fa gaire. És un amagatall inesperat que s’ha revelat mercès al progrés científic d’aquesta centúria.

Aquest amagatall el trobem a la dimensió immaterial a la base de l’univers i de l’home. Els físics assumiren temps ha que si escandellaven prou l’àtom, hi trobarien una causa material final de tota cosa. Però en furgar més i més a fons dins del misteri de l’àtom, no se’n sortiren de trobar-hi cap causa material – perquè no n’hi ha cap. Ben altrament, descobriren que l’àtom no té més substància sòlida que un pensament o una sensació. L’univers sòlid i el cos material on vivim, no és res més que espai buit i ones d’energia. La massa sòlida de l’univers visible ha desaparegut dins d’una dimensió intangible on hi rau la causa final de tota cosa. Aquest reialme immaterial s’ha establert científicament – és una realitat demostrada.

El temps revelarà que aquesta dimensió amagada té la resposta de la necessitat urgent d’escapolir-se de tot control mental. Aquest reialme és a mà de tothom que s’hi vulgui girar per trobar-hi un “ajut ben a l’abast a l’hora de les tribulacions.” A mesura que aprenem la naturalesa, l’estructura i els continguts d’aquest reialme amagat, desenvolupem una intel.ligència més refinada, i mercès a aquesta intel.ligència, aprenem a fer estada “Al lloc secret de l’Altíssim.” Allí, som immunes a tota influència hipnòtica perquè les mentides, les il.lusions, l’irreal, no pot entrar dins d’aquest reialme de Veritat pura, o realitat. Quan aprenguem a viure en aquesta dimensió espiritual, la influència hipnòtica no tindrà cap poder sobre nostre.

Aquesta escapatòria no és cap mena de consciència alterada que ens guarda de l’ocult amb una hipnosi més forta o superior. Ens n’escapolim mercès a una intel.ligència més alta, o coneixement espiritual. La nostra comprensió de l’univers i de l’home encara evoluciona, i a mesura que ens endinsem en aquest reialme invisible, trascendirem l’era científica i entrarem dins l’era espiritual. Pensarem amb una intel.ligència que abasta els fets espirituals tocant a aquest reialme amagat.

Per trobar aquesta protecció, primer hem d’adonar-nos del tot que la naturalesa d’aquesta intel.ligència més alta és molt diferent de la intel.ligència que ara tenim. Si fos com el nostre enteniment actual, no hi hauria una mena de consciència més alta on fugir, i no hi hauria enlloc on amagar-se!

Trobem aquest nou coneixement afegint-hi a l’univers una altra dimensió – una dimensió espiritual. El descobriment d’aquesta dimensió va de bracet del despuntar de l’era espiritual. Per valorar el significat d’aquesta nova era, la podem comparar al desenvolupament de l’era científica. La dimensió científica de l’univers ha existit sempre, però fins al Renaixement, fóu un reialme amagat. La ment de l’Edat Fosca estava amarada de falsa teologia, superstició, assumpcions errònies, i ignorància grollera. La humanitat era del tot inconscient de la dimensió científica, ignorant de la seva presència, orba al bé latent que hi havia. Aleshores gradualment la dimensió científica es féu visible. Un per un, donà els seus secrets, fins que ha esdevingut la nostra realitat. Hi pensem sense trencar-nos-hi les banyes. La ment s’ha transformat en una intel.ligència que pensa i viu la dimensió científica.

Ara, en encarar la presència amagada d’aquest reialme immaterial, la nostra relació amb aquesta nova era és comparable a la de la ment medieval abans del Renaixement. El món és del tot inconscient de la presència i del poder d’aquest reialme amagat. Fins i tot els qui en són conscients, n’ignoren les lleis, les energies, qualitats i elements, estructura i continguts, inconscients de la vida espiritual que és a l’abast dels qui els copsen.

Discernir que aquest reialme no fóu inventat – fóu descobert, ajuda a sentir-ne la presència. Les lleis i els principis científics no foren inventats – foren descoberts. Han existit sempre, són les forces que governen l’univers. De la mateixa manera, el reialme espiritual amb les seves lleis i principi no és nou. Sempre ha estat la causa primera de la creació. A mesura que mirem de capir-lo, farà visibles lleis espirituals i morals que han existit tota l’eternitat. Ens n’hem fet parcialment conscients mercès a la religió i la filosofia, però ara aquestes lleis i qualitats emergiran com els fets científics tocant al reialme espiritual. La naturalesa amagada d’aquest reialme quedarà establerta sobre un fonament científic, puix no és un reialme místic, més enllà de la raó i de l’enteniment. És la ciència i la religió foses en un tot harmoniós. A mesura que capim aquest reialme, descobrirem que l’univers i l’home no són materials, són espirituals – l’efecte d’aquest reialme amagat de la Ment.

Malgrat haver aclarit científicament que aquest reialme és real, i que l’univers i l’home no són materials, encara retenim a la consciència una convicció concreta de la visió material de la creació, i experimentem, doncs, la discordança, la malaltia i la limitació de l’existència material i mortal. Creiem en el poder i la realitat de la matèria i del mal. Fins i tot Cristians bons i honestos romanen mortals, experimentant malaltia i adversitat, perquè no gaudeixen de l’enteniment científic del reialme espiritual. Es creuen encara que el mal i la matèria són tan poderosos com Déu. Aquesta creença bàsica del poder i la realitat del mal els fa suceptibles a influències hipnòtiques de tota mena. Mentalment, encara són al mateix pla que l’hipnotista. El seu estat mental mortal és tant semblant al de l’hipnotista, que les suggestions hipnòtiques hi troben a la ment de la víctima molts elements mortals on arrapar-s’hi, i doncs, entra-hi i controlar-la no és difícil. És perquè totes dues ments són bàsicament similars que l’hipnotista pot tocar i controlar la seva víctima. En no capir el reialme espiritual, som sensibles a les suggestions hipnòtiques perquè ens són familiars. Però en eixamplar el nostre pensament i capir aquest nou reialme, espiritualitzem la consciència, i aleshores podem detectar i rebutjar tota influència mental àvola, perquè és del tot dissemblant d’aquest estat espiritual mental.

Per posar un exemple d’aquesta immunitat, si tornessim a l’Edat Fosca, amb les creences de la vella teologia, la por dels esperits malignes, i la pràctica de l’alquímia, la nostra intel.ligència científica ens faria immunes a la influència d’aquestes creences errònies. Res no ens podria convèncer que fossin veritat. Ni que tothom al nostre voltant hi cregués, la nostra ment més il.luminada seria més enllà de l’abast del seu fals coneixement, perquè veiem la dimensió científica de l’univers. De la mateixa manera, en afegir un reialme espiritual a l’univers visible, capir aquest reialme ens situarà fora de l’abast de la influència hipnòtica del magnetisme animal.

Amb la traça de capir el reialme espiritual, hi veurem més enllà de l’univers visible vers la causa espiritual subjacent, i en capirem les lleis espirituals i morals, les energies, qualitats i substància. En capir aquest reialme espiritual, la nostra intel.ligència serà tant més enllà de la mentalitat material, mortal de l’hipnotista que el seu maldar per controlar la nostra ment, no ens afectarà. Així, la intel.ligència divina i una consciència estructurada espiritualment, forniran el recer i l’escapatòria de tota influència errònia.


Una Visió més Alta

Per entrar dins d’aquest reialme hem de gaudir d’uns mitjans acurats per capir-lo. No és un eixamplament de les causes materials, ni té la mateixa estructura de la ment humana. Si fos com la nostra mentalitat actual, podríem copsar-lo. Però roman amagat.

Cal una visió trascendent – una que acuradament reveli la plena naturalesa d’aquesta dimensió. Ens cal una visió que desplegui un coneixement avançat, o comprensió científica, del reialme amagat, la visió d’una intel.ligència més pura i alta. La Ciència Cristiana forneix la veritable visió que desclou aquest reialme.

Vist de manera adient, la Ciència Cristiana és la descoberta científica més avançada d’avui a la terra. És tan avançada que no hem ni començat a valorar la pregonesa i l’amplada de la seva revelació del reialme amagat. Ens mena més enllà del punt de vista material i mortal actual vers una visió trascendental, fent-nos veure que tota cosa té una dimensió espiritual. Emmena la intel.ligència més avançada que revela una imatge més alta i completa de la creació. Amb aquesta visió trascendent, encetem una era espiritual, una era d’intel.ligència divina.

A més, la Ciència Cristiana és la primera acurada i completa explicació de la Ment que governa el reialme espiritual. Fent una ullada al desenvolupament de l’era científica, ens adonem que no hi ha un grapat de principis per cada fenòmen. No hi ha molts principis de l’aerodinàmica, ni més d’una taula de pesos atòmics, ni mombroses lleis d’electromagnetisme. Al principi hi havia potser moltes teories mirant d’explicar el fenòmen, però amb el temps només una es demostrà científicament bona, una que treballava universalment, una amb la què tothom s’hi avenia.

Fins avui, s’ha maldat per definir la dimensió espiritual. Hi ha hagut moltes escoles de filosofia, de religió, de metafísica, moltes teories i assumpcions mirant d’explicar el gran irresolt misteri de la realitat. Amb el temps, tanmateix, el món reconeixerà que només la Ciència Cristiana ens forneix la primera clau científica completa d’aquest reialme invisible de la Ment. La Ciència Cristiana fóu descoberta el 1966 per la Sra. Mary Baker Eddy. Presentà la seva revelació d’una manera tan planera – una revelació tan allunyada del pensament prevalent del món – que era massa radical per ser acceptada per la majoria. Més de cent anys la Ciència Cristiana ha estat mal entesa pel món en general, perquè és del tot diferent del coneixement de les ments fins i tot més educades. Hi ha molt poc a l’atmosfera mental d’avui que lligui amb els conceptes espirituals i científics que trobem a la Ciència Cristiana. Tanmateix, si aquesta Ciència fos com el què ja sabem, no hi hauria cap visió trascendent que ens fes bons d’emergir vers l’estat mental que ens pot protegir de la hipnosi àvola o maliciosa. Però quan comencem a capir la Ciència i aprenguem a emprar-la per guarir-nos i protegir-nos, aquesta Ciència serà universalment reconeguda com la primera descoberta científica cabdal de la dimensió espiritual.

La Ciència Cristiana revela les lleis espirituals a la base de la tasca guaridora de JesuCrist, i són les obres guaridores de la Ciència Cristiana les que demostren que aquesta Ciència és la clau de la realitat divina. Els qui l’estudien i l’arriben a capir, experimenten guariment darrera guariment – problemes físics que repten la medicina i tot. Le seves vides esdevenen més harmonioses, les seves relacions més plenes d’amor. Veuen com la seva vida esdevé més fàcil i rica. Aventurar-nos dins del reialme espiritual ens forneix molt més que la protecció de la mala pràctica. Guareix, beneeix, i fa prosperar l’estudiant dedicat que malda per capir i viure tot el que la Ciència Cristiana ensenya.

A mesura que aquestes lleis i qualitats espirituals siguin la base del nostre pensament, guarirem espiritualment com feren els primers Cristians. La consciència espiritualitzada trobarà recer de tot mal en aquest nou reialme de la Ment. És ben diferent de la mentalitat que pot ser hipnotitzada. La consciència espiritual educada és tan dissemblant de la consciència mortal – no tenen res en comú –, que el treballador mental àvol no hi pot arribar. Quan hom entèn el reialme espiritual, és bo de determinar si pensa els seus pensaments o està sotmés als pensaments hipnòtics malignes d’un altre, i mercès a aquest discerniment que li forneix la Ciència Cristiana, es pot agafar als fets espirituals que el fan immune a tota mena de control mental.


Capítol III


La Ciència Cristiana – La Clau de la Dimensió Espiritual

Tota gran descoberta desclou una nova veritat que topa amb la visió prevalent. En una era pagana cruel i freda, Jesús ensenyà que Déu és Amor, i que hom ha d’estimar els seus enemics. Copèrnic descobrí que la terra girava al voltant del sol, contradient del tot els cinc sentits i la falsa teologia de l’Edat Fosca. Einstein publicà la seva troballa sobre la relativitat, i tota l’estructura d’un univers mecanístic s’esfondrà.

Aquestes grans veritats foren refusades, fins i tot escarnides, quan es van presentar, perquè topaven directament amb tot el que es tenia per veritat o ciència, i tanmateix, a la llarga van revolucionar la consciència del món.

Quan visions d’aquesta magnitud són introduïdes, són refusades perquè són malenteses. Com més gran la visió, més resistència troba. Tanmateix, tret que una visió trascendent introdueixi idees revolucionàries, no és una visió, i sense aquesta visió, no hi ha nou coneixement que il.lumini i sigui benèfic per la humanitat.

En revelar la Ciència de Déu, la Sra. Eddy presentà un reialme d’idees tan radical i revolucionari que han estat malenteses i rebutjades pel món en general fins al dia d’avui. I tanmateix aquestes idees són els fets que ens fan entrar al reialme espiritual, i escapolir de la foscor i del patiment d’aquests “darrers dies.” A més el temps demostra, que la va encertar en tot el què va escriure. A les darreries del 1800, quan la teoria mecanicista era prevalent, la Sra. Eddy va parlar de la causa i de l’origen espiritual subjacent de la creació. Va discernir del tot el reialme que només ara reconeixem com una nova dimensió de la realitat.


La Ciència Cristiana – Una Descoberta Revolucionària

Als seus escrits, la Sra. Eddy exposà un grapat d’idees revolucionàries que ara es demostren acurades.

Primer, a les darreries del 1800, quan la teoria mecanística es tenia per una explicació científica ben arrodonida de l’univers, definí el reialme espiritual científicament, amb les seves qualitats i lleis morals absolutes, i estructura i continguts científics.

Jesús féu esment d’aquest reialme amagat com del Regne de Déu. Déu és científicament definit al llibre de text de la Ciència Cristiana com, “Ment, Esperit, Ànima, Principi, Vida, Veritat i Amor incorpori, diví, suprem, infinit.” Al seu llibre de text, La Sra. Eddy revela aquest reialme de la Ment com la causa i l’origen primari de tot el què és real.

Segon, puix Déu és Esperit, l’home i l’univers són espirituals. Tenen la mateixa essència i substància que el seu creador. Déu és causa i l’home i l’univers són efecte. “Déu crea i governa l’univers, encloent-hi l’home” hi llegim a Ciència i Salut. Però l’univers i l’home només poden ser entesos científicament quan sabem que som semblants a Déu. En la mesura que capim Déu, som bons de capir l’home a la Seva imatge, i pensar i viure en aquest reialme espiritual.

Aquest fet, mena a la conclusió que no hi ha matèria com hi pensem ordinàriament. No hi ha lleis materials, ni causa i efecte – un fet que es fa més i més palès quan capim la naturalesa mental de les coses. La declaració “Tot és consciència,” s’accepta com un fet universal. Als Miscellaneous Writtings de la Sra. Eddy, hi llegim, “L’acció atòmica és Ment, no pas matèria.” Això fóu escrit quan l’àtom encara es tenia per una bola de billar infinitessimal, i la massa i l’energia per coses del tot diferents. També va escriure, “Tot és la Ment infinita i la Seva infinita manifestació, perquè Déu és el Tot en tot.”

Quart, la Sra. Eddy ha desclós les lleis científiques que eren a la base de l’obra guaridora de JesuCrist. La Ciència Cristiana revela que els miracles del Cristianisme primitiu es basaven realment sobre un Principi diví que és absolut i etern. Amb l’estudi de la Ciència Cristiana, les obres de guariment del passat es poden tornar a fer a mesura que la dimensió espiritual es desplega al nostre temps. La Ciència Cristiana va aparèixer al tombant del segle vint, quan el guariment espiritual no era practicat a les esglésies. De fet, el ministeri d’aquell temps deia que aquesta mena de miracles eren cosa del passat. Però el moviment de la Ciència Cristiana ha prosperat sobretot pels guariments que van igualar els del Cristianisme primitiu. Moltes malalties, encloent-hi malalties incurables terminals, s’han sobremuntat i guarit simplement llegint Ciència i Salut. Les obres de guariment són el resultat inevitable de l’estudi de la Ciència Cristiana.

Cinquè, mirant de capir com guaria la Ciència Cristiana, la Sra. Eddy experimentà amb placebos i s’adonà que tot el benefici que hom rep d’una droga ve de la fe que hom hi té – de res més. Escriu, “La droga no pot fer res, perquè no té intel.ligència.”

Sisè, i el més cabdal per aquesta discussió. La Sra. Eddy va reconèixer el poder letal de l’hipontisme maliciós o àvol. Quan va aprendre el mal que li pot sobrevenir al qui és atacat per la mala pràctica àvola o maliciosa, mirà amb gosadia d’avisar i armar els seus estudiants amb l’enteniment espiritual que els hi calia per protegir-se’n. Molt abans que el món en general fos conscient del perill de la hipnosi secreta, va escriure prolíficament del seu mal ús i de com guardar-se’n. Però anava desesperadament d’avançada del seu temps. El desenvolupament de la hipnosis com la coneixem avui, era dèdaces lluny.

Quan va escriure i parlar de la mala pràctica, els seus estudiants reaccionaren de maneres diferents. A molts els hi va semblar que estava obsessionada amb el mal, i se’n van allunyar – sovint perquè no sabien com heure-se-les amb la mala pràctica que ja patien pel fet de ser estudiants seus. D’altres n’estaven tan esfereïts que no van voler saber res més de la Ciència Cristiana. D’altres van capir el què explicava, i van esdevenir treballadors útils als primers temps del moviment.

Però el més trasbalsador per la Sra. Eddy fóu adonar-se que amb els seus ensenyaments sobre la mala pràctica també fornia la instrucció dels poderosos efectes de l’àvola tasca mental als estudiants sense escrúpols. Ni que mai no ensenyés hipnosi, alguns estudiants, havent après el poder del pensament, começaren a pervertir la seva habilitat de guarir-ne d’altres i els atacaren, esdevenint hipnotistes molt perillosos. Per això va haver d’aturar el seus ensenyaments sobre la mala pràctica en general, i i fer-los a mans només dels estudiants de qui es podia refiar.

Va escriure i ensenyà a desdir tocant a la mala pràctica pels seus estudiants lleials. En fóu la víctima molts anys seguits. Sabia com en podia ser d’agressiva i el patiment que podia produir. El Catolicisme Romà, la Teosofia, l’Orientalisme, i totes les altres menes d’ocultisme estaven molt amenaçades per la Ciència Cristiana, i els qui practicaven l’ocultisme sabien que la seva descoberta armaria el món amb uns mitjans de defensa contra l’hipnotisme que cap altre religió ni sistema de metafísica podia fornir. Van mirar d’aturar la seva tasca de portar la Ciència Cristiana al món, i d’exposar la tasca mental secreta. Però al final, se’n sortí de donar la Ciència Cristiana a la humanitat, fornint una mena de pregària que pot prevenir l’efectivitat de l’hipnotisme.

Entre les moltes declaracions que féu tocant a l’hipnotisme àvol, hi trobem:

De la segona edició de Ciència i Salut (1878); “La llei penal s’haurà d’ajustar als temps que el qui odia el seu veí, no li caldrà entrar per la porta per destruir-li la pau i la prosperitat, neular-li la salut, desmoralitzar casa seva; perquè la ment dolenta hi entrarà amb el mesmerisme, i no serà vista fent el crim en pròpia persona. Aquest ‘conflicte irresistible’ ens espera, i ha de ser encarat primer per la llei i després per la Ciència, o el mesmerisme, aquest flagell de l’home, no deixarà dret res sagrat, a mesura que la ment esdevinguí conscient dels seus poders latents.”

De la tercera edició de Ciència i Salut (1881): “Els crims comesos mentalment arrosseguen l’època vers l’autodefensa; esperem que els mètodes que adopti siguin més humans que els del passat. El restabliment de l’era Cristiana serà encarat per la demonogia, o la crueltat sense llicència de la ment mortal, que empenyerà la humanitat a aprendre metafísica per arrecerar-s’hi i defensar-se. Aleshores s’acomplirà la paraula de les Escriptures, “L’odi de l’home Us lloarà, i la resta Vós la restrenyireu.”

De la primera edició d’Introspection and Retrospection: “… l’ús comú del terme Mesmerisme o hipnotisme no en forneix tot el sentit que haurien d’abastar aquests fenòmens del Magnetisme Animal que afecten la víctima sense fer-hi contacte i sense el seu consentiment ni voluntat….

“He vist una persona, que sota l’efecte de l’hipnotisme obeïa la voluntat d’un que no hi era, sense saber que l’obeïa. Jo dubtava que aquest efecte es pogués produir sense el consentiment de la persona afectada, però aquest dubte s’esvaí quan vaig veure esmaperduda, un estat de mesmerisme induït sense que l’afectat en fos conscient.

“Els mètodes del Magnetisme Animal, sobretot la seva feina secreta, s’haurien d’exposar. Només això pot protegir la gent d’un futur regne del Terror, que en farà de l’error i el terrorisme de l’edat Fosca un joc de criatures. Hom no n’ha d’estar pas esfereït d’aquest mal, si és conscient dels seus clams i de la seva presència, i sobre la base de la Ciència Cristiana, n’entén la impotència. El Magnetisme Animal és el contrari de la Ciència Cristiana; i els seus efectes sobre els sentits és foragitat facilment, si la causa d’aquest efecte és entès.”

El 3 d’Octubre del 1888, la Sra. Eddy li va escriure a en Joseph Adams: “És només deixant a la vista els disbarats del magnetisme animal i de l’àvola mala pràctica que la raça humana pot ser salvada de l’esclavatge que en farà un joc de criatures de l’esclavatge d’Egipte, puix el poder del pecat excedeix la inèrcia de la matèria a l’hora de fer patir.”

En molts casos, donà als seus estudiants ensenyaments específics sobre el tema personalment o per carta. Tot seguit en trobareu alguns:

“M.A.M (el magnetisme animal maliciós o àvol) està enfurismat i els Científics Cristiana haurien de ser forts i encarar aquesta influència secreta amb el treball mental que el neutralitza.”

“Un argument fals no té poder. No se’ns pot fer acceptar allò que rebutgem.”

“Sàpigues que el M.A.M no té la intel.ligència de fer una llei que el verí de mercuri o d’arsènic pugui ser administrat mentalment per produir inflamació al cos. Déu és l’únic legislador. No hi ha creença d’una mentalitat on la metzina hi pugui ser administrada hipnòticament.”

“Tots els estudiants han d’encarar la mala pràctica mental diàriament; encara-la amb la teva protesta mental que esbotza la pretesa llei de la mentida, altrament estaràs predisposat a patir l’efecte d’aquesta mentida inconscientment. Estimat, enrecorda’t. El nostre Mestre digué ‘Si l’amo de la casa hagués estat a l’aguait, els lladres no hi haurien entrat’.”

“Els Científics Cristians han de treballar diàriament per anul.lar les pregàries dels injustos, els qui injustament preguen que les pregàries de la Ciència Cristiana no puguin guarir el malalt.”

“Saps que l’àvol magnetisme animal no pot dominar, afirmar el seu poder ni actuar de mà de cap mortal – si ho saps, no et pot tocar ni esfereir. La paraula que et cal, ‘Sóc Jo, no tinguis por.’ ‘El deslliuraré perquè m’estima’.”

“Tracta’t mentalment afirmant que res pot governar les teves accions ni venir-te al pensament que no sigui de la Ment divina. Fes-t’hi fort. Tantes suggestions sinistres vénen al pensament! Vetlla! I cada dia posa’t a les mans del nostre únic Pare, refia-te’n, gira-t’hi en tots els teus camins perquè il.lumini els teus passos, et faci savi per destriar el blat del jull – de manera que puguis jutjar de manera adient entre la ‘suggestió’ humana o dolenta i el bé o empenta divina.”

“No hi ha menta mortal, home, ni personalitat, que pugui pensar per mi, llegir els meus pensaments, ni canviar, influir, temptar, destirotar, ni enfosquir la meva consciència.”

“Déu revessarà tot argument de l’error abans no ens arribi, amb la Paraula, que és l’espasa de dos talls, que viu i serva per sempre.”

“Obeir conscientment les exigències secretes o clares de les ments dolentes, assegura la mort física i moral. Sotmetre’s de manera ignorant a aquestes exigències malignes i inaudibles és condemna segura. Els teus ulls han d’estar ben oberts que puguis veure i sentir aquest influència amagada; perquè si en capissis la causa, l’assetjaries amb la Ciència, fins que constrenyissis la ciutat del mal a capitular, i et salvessis. La Ciència és més exigent que els sentits; no afluixa ni una exigència. Tot progrés a la Ciència Cristiana és sacrificat pel qui es dóna a la influència del magnetisme animal. Sabent-ho, el mal practicant envejós, mirant de fer-te baixar al seu raser, t’envia mentalment els seus arguments desmoralitzadors; però alhora et xiuxiueja al teu pensament: “no sóc pas jo qui t’enflueix; és aquest o aquest altre.”

La Sra. Eddy també defineix les qualitats mentals d’una àvola ment hipnòtica: “un sentit moral empedreït; gran mancança de sentiments espirituals; el desig de sotmetre; secretisme incomparable emmascarat per la innocència i la joventut.”

A Ciència i Salut i altres escrits de la Sra. Eddy hi trobem declaracions que fan esment de l’assassinat mental, de la bruixeria, i del perills de donar-se mentalment a la hipnosi. Tenia per cabdal aquesta declaració del llibre de text: “Científics Cristians, sigueu la vostra pròpia llei, que la mala pràctica mental no us pugui fer cap mal ni quan dormiu ni quan esteu desperts.”

Aquestes cites, seleccionades de les obres publicades i no publicades de la Sra. Eddy, fan palès com n’estava d’amoïnada per la ment que pot ser victimitzada per l’ocult. Moltes de les seves declaracions de l’edat de l’ocultisme que s’apropa assenyalen que serà més tenebrosa i amenaçadora que avui no sembla.

La Sra. Eddy féu més que avisar als seus estudiants sobre la mala pràctica o l’àvol magnetisme animal. També els hi forní els mitjans per neutralitzar-la i que no els hi pogués fer mal. Tot això s’explicarà més enlla. Però primer, haig desmentir i deixar ben clar, un darrer punt cabdal.


La Idea més Revolucionària Presentada per la Sra. Eddy

Molts dels conceptes de la Sra. Eddy, com ara el reialme amagat de la Ment, la irrealitat de la matèria, la naturalesa mental de l’home i de l’univers, i l’amença de la hipnosi secreta – al seu dia tan afrosament poc realista – s’han demostrat certes. Però aquest darrer punt és un punt espiritual i científic, tan revolucionari que encara és refusat en general pel món, i tanmateix és el més important per vèncer l’hipnotisme àvol.

La Ciència Cristiana revela el fet que el mal no té ni realitat ni poder. El mal és una il.lusió. A Ciència i Salut hi llegim: “La noció que tant el mal com el bé són reals és una delusió del sentit material, que la Ciència anorrea: El mal no és res, ni cosa, ni ment, ni poder. Manifestada per la humanitat és una mentida, el no res clamant ser quelcom, – és la luxúria, la manca d’honestedat, l’egoisme, l’enveja, la hipocresia, la maldiença, l’odi, el furt, l’adulteri, l’assassinat, la demència, al insanitat, la inanitat, el dimoni, l’infern, amb tots els etzèteres que el mot abasta.”

La irrealitat del mal és un fet difícil, si no impossible, per molts d’acceptar actualment, i tanmateix és la veritat absoluta que ens forneix el poder d’heure-nos-les i vèncer l’hipnotisme àvol. Tot el mal és il.lusió hipnòtica. No és real ni té poder. A més, aquest clam pot ser demostrat a la Ciència Cristiana.

La lògica d’aquest clam es resumeix a l’obra de la Sra. Eddy, La Unitat del Bé. Hi escriu, “Puix Déu és Ment, si aquesta Ment en sap res del mal, tot no hi pot ser bo. El nostre model infinit ens seria arrabassat. El què hi ha a la Ment eterna ha de ser reflectit per l’home, la imatge de la Ment. Com se’n podria escapolir l’home, o esperar escapolir-se’n, d’un coneixement que és etern a la Ment creadora?” I més enllà hi afegeix, “Tot el que és, Déu ho ha creat. Si el pecat té cap pretensió d’existència, Déu n’és el responsable; però el pecat no és real, perquè Déu no el pot contemplar, ni reconèixer-lo més que el sol pot coexistir amb les tenebres. Bastir el sentit espiritual individual, només conscient de la salut, de la santedat i del cel, sobre els fonaments d’una Ment eterna que és conscient de la malaltia, del pecat i de la mort, és una impossibilitat moral; perquè l’home no pot posar altres fonaments que els que ja hi han posats.’ (I Corintis 3:11) Com més ens apropéssim a aquesta Ment, ni que fos, (o pogués ser ) Déu, més reals esdevindrien aquestes imatges per nosaltres; fins que l’esperança d’eludir-ne la presència paorosa es donaria a la desesperació, i el sentit punyent del mal acompanyaria per sempre el nostre ésser.”

El temps ha demostrat que la Sra. Eddy tenia raó en tots els altres punts que semblaven tan erronis fa cent anys, i hem de pensar seriosament que la seva afirmació de la irrealitat del mal serà també finalment certa – absolutament vàlida i probable. La mateixa gosadia d’aquest clam ens hauria de fer aturar i preguntar-nos com l’hauria pogut fer si no fos veritat. Acceptant aquesta afirmació per la fe, t’adonaràs, amb el temps, que en pots demostrar la veracitat. Pots aprendre a exercir poder absolut sobre tot mal capint els conceptes fonamentals de la Ciència Cristiana, resumits en aquests tres punts:

1)Déu, el Bé, és el Tot en tot. L’home i l’univers són l’efecte espiritual d’aquesta Causa espiritual única.

2)El mal no és real. És il.lusió hipnòtica que pot ser destruïda en capir la Ciència Cristiana.

3)Al nostre temps, el mal no pot ser ignorat ni titllat com aquell qui res, d’irreal. Cal resistir-s’hi i vènce’l amb l’estudi i la pràctica de la Ciència Cristiana.

El mal és irreal perquè la dimensió invisible és espiritual, com Déu. Com més ens endinsem i capim aquest reialme de la realitat espiritual, ens adonarem que el mal es va fonent, fins que desapareix del tot de la consciència i de l’experiència. Però dir, com aquell qui res, que el mal és no res tret d’una il.lusió a la ment, mentre és una amenaça per la nostra salut i la nostra felicitat, no és científic. Ha de ser blasmat i destruït per la pregària científica. Aquesta pregària en destruir el mal, demostra que, realment, Déu és el Tot i el mal és irreal. L’agresivitat del mal, no només avui, ans a tota la història ens voldria fer creure que és real. Però quan acceptem la responsabilitat de treballar per vence’l tot trascendint l’estat mental científic i capint el reialme espiritual, descobrirem que no només és una il.lusió, ans que podem destruir-ne el poder aparent que fa semblar altrament.

El propòsit de la Ciència Cristiana és fer-nos bons de demostrar la irrealitat del mal amb l’estudi i la pregària. Quan les idees presentades per aquesta Ciència s’accepten amb fe, i s’estudien religiosament, comencen a transformar la nostra consciència. La dimensió espiritual comença a gafar cos i substància. La comencem a capir, a pensar-hi i a viure-la, i en fer-ho, reduïm el pecat a la inexistència.


Fer la Pregunta Adient

Al començament d’aquesta contesa mental, ens hem de fer la pregunta adient tocant a la irrealitat del mal. La pregunta no és, D’on ve el mal? O com puc explicar-ne la presència? Ans, Com puc demostrar que el mal és irreal? Quan tenim aquesta pregunta sempre clara al pensament, comencem a tenir domini del mal. A mesura que els guariments són el resultat de la nostra pregària, ens adonem que la irrealitat del mal i de la matèria pot ser demostrada. Mercès a les nostres pregàries, podem escapolir-nos fins i tot de les formes d’hipnotisme més àvoles, perquè l’hipnosi oculta és una mena de mal, i cap mal pot resistir les lleis de Déu.

La Ciència Cristiana no fa una anàlisi pregona de la hipnosi i de com treballa. No fem batalla mental amb l’hipnotista d’acord els seus termes, emprant el seu mètode de lluita. Si ho féssim, ens destruirïem a nosaltres mateixos amb les nostres emocions i pensaments dolents. La pregària científica no és una confrontació entre el poder de voluntat humà dolent i el poder de voluntat humà bo. Ben altrament, ens agafem als fets espirituals que fan el mal hipnòtic impotent. Quan ens retirem dins del reialme espiritual i omplim la consciència d’intel.ligència divina, la hipnosi no és una amenaça, puix no pot entrar dins d’un reialme mental curull de fets absoluts.


La Guerra Amagada

Naturalment, no hi ha gaire gent que es cregui que el mal i la matèria siguin il.lusions. Però sospesa el fet que podem alliberar la consciència d’una il.lusió, però no pas d’una realitat. Es pot canviar un error que tenim al pensament, però no pas la veritat. Puix el camp de batalla amb l’àvola mala pràctica és a la nostra consciència, hom pot vèncer el mal amb el bé. Tot s’acompleix mentalment. L’atac hipnòtic s’esdevé mentalment; la destrucció del mal també s’esdevé mentalment.

L’hipnotista treballa d’amagat. Projecta el seu pensament amb violència, odi, sadisme, i l’omple d’energia amb el seu poder de voluntat depravat i àvol. Ataca sense avisar. La seva única esperança de reeiximent és projectar pensaments carregats emocionalment a la ment de la seva víctima, de manera que els accepti com els seus propis pensaments, i o bé en pateix i se’n mor, o acaba sota el control de l’hipnotista. Però l’hipnotista sap que aquestes suggestions no són els pensaments naturals de la seva víctima, i que ha d’imposar aquestes àvoles suggestions pel seu poder de voluntat.

El Científic Cristià es defensa amb la pregària. També treballa secretament, però és motivat per l’amor espiritual i la intel.ligència divina. No ataca el poder de voluntat dolent amb el poder de voluntat bo. S’arrapa als fets esprirituals de l’ésser. Nega tot el que no és com la Veritat. I a més, es refia del reeiximent de la seva posició, perquè sap que les lleis espirituals de l’univers recolzen la seva pregària. Arrapant-se als fets de l’ésser és un amb Déu i les Seves lleis, i doncs, la seva pregària consistent el farà bo de vèncer o de sobreviure el poder de voluntat de la ment sàdica. Capint el Tot de Déu i la irrealitat del mal, el Científic sap que l’actitud de pregària de la ment justa gunyarà l’atac injust de la ment oculta.

Amb aquest mètode d’heure-se-les amb la suggestió mental agressiva, el Científic s’enlaira per sobre del nivell del bé humà a la seva lluita amb el mal humà. S’allunya del reialme humà i s’arrapa als fets espirituyals de l’ésser amb tanta constància i confiança que l’hipnotista finalment llença el barret al foc per manca de resultats. Llençar pensaments i emocions àvols a una víctima és esgotador, i no es pot fer indefinidament. Tanmateix, el científic, al cor de la pregària, és sostingut i protegit per Déu, i la tasca, ni que sigui exigent, és inspiradora i recompensa. Cada victòria li forneix més fortalesa espiritual, i el fa bo d’esdevenir més murri a l’hora de detectar i heure-se-les amb tota mena d’hipnotisme.

La nostra tasca no és revenjar-nos del mal practicant, ans espiritualitzar la consciència, que siguem més enllà de l’abast dels seus pensaments, i no ens afectin.


El Fat de l’Hipnotista

Sovint els qui practiquen l’ocultisme experimenten un sentit d’eufòria, de ser sobrehumà, de ser més enllà de la mà de Déu i de la llei. Pot semblar que facin barbaritats mentals, i Déu no els hi pugui fer res. Sembla que se les maneguin amb el crim en tots els sentist de la paraula, i romanguin sense detectear i sense càstig. Però no és pas així: Les lleis espirituals de Déu són tan inviolables com les de la gravetat. Hom les pot reptar una temporada – prou temps per reformar-se. Però si hom esdevé un pecador empedreït, aleshores ha de patir pels seus crims.

La hipnosi àvola destrueix la ment de l’hipnotitzador. Esdevé amoral, i sovint foll. La ment s’enfonsa mica a en mica dins la nit més negra. El patiment mental físic i emocional d’aquest estat sense Déu és indescriptible. Pot començar a la seva vida terrenal, però s’allarga després de la mort indefinidament. La ment és reduïda a un estat de depressió tan torturat i a una desesperació sense Déu que esdevé impotent de fer patir mai més a un altre. I sembla que aquest estat mental tenebrós i angoixant s’allarga fins que la persona s’ha reformat del tot, i no té mai més la tendència de fer aquests pecats tan greus i imperdonables.

La frustració i la desesperació del pensador just en veure que la ment àvola no és detectada ni castigada, és només natural. Però, malgrat que el càstig no sembli aparent, arribarà l’hora que el qui repta les lleis de Déu haurà de passar comptes amb Déu pels seus pecats. I doncs, si no podem portar l’àvol malpracticant sota el braç de la justícia, Déu l’hi portarà. He vist que passava un munt de cops, fins i tot en aquest experiència present, per no estar-ne segura.

No hem de destruir la nostra espiritualitat consumits per la ràbia i la revenja vers l’hipnotista, puix aquests reptes ens beneeixen fent-nos anar més endins de la protecció del reialme espiritual. Aquestes lliçons ens fan metafísics traçuts. A mesura que capim i demostrem la Ciència Cristiana, ens adonem que cada idea revolucionària i radical presentada per la Sra. Eddy és veritat, l’afirmació que el mal no és real i tot. I és perquè gosà escriure que Déu és el Tot i el mal no res, que tenim un recer i ens podem escapolir de l’hipnotisme àvol de l’ocult.


Capítol IV


La Il.lusió del Mal

S’ha demostrat que els qui “s’agafen a un fet” no poden ser influïts per la feina hipnòtica d’un hipnotista experimentat, però els qui se’n sortiren d’evitar que un hipnotitzador professional els afectés, eren conscients que se’ls volia hipnotitzar. Tanmateix, no se’ns avisa quan un atac se’ns abraona a sobre perquè diàriament hi ha un fotimer de menes d’hipnosi i de control mental tou. Per gaudir de la protecció absoluta d’aquestes amenaces, ens cal una veritat d’una magnitud tan gran que la seva presència a la consciència pugui neutralitzar tota mena d’hipnosi. Aquesta veritat ha de ser una part tan permanent dels nostres processos mentals que hi pensem naturalment i sense escarrasar-nos-hi. A mesura que ens endinsem al reialme espiritual, descobrirem una intel.ligència divina tan a l’abast com ara hi tenim les lleis de la ciència i de la tecnologia. Aquesta intel.ligència trascendirà la nostra intel.ligència actual, i ens fornirà una protecció constant de tota mena d’hipnosi.

Aquesta veritat enclou el fet que el mal és una il.lusió. El mal és una il.lusió col.lectiva a la consciència mundial – una il.lusió que no és apuntalada per cap principi, fonament ni fet real. És emès per ments ignorants o depravades. La intel.ligència divina, o la comprensió espiritual, que trobem a la Ciència Cristiana, la pot neutralitzar i destruir. Aquesta intel.ligència avançada és el proper estadi de l’evolució de la civilització.

A la història de la humanitat, cada pas progressiu ha fet visible “l’inesperat.” La creença medieval d’un univers ple d’esperits bons i dolents i de forces sobrenaturals, féu pas gradualment a un univers governat per lleis i principis científics. Començant al Renaixement, els científics gradualment passaren de la superstició i les falses assumpcions de l’Edat Fosca a un univers dinàmic de llei i ordre, pla i direcció. Fóu el resultat inesperat del Renaixement.

Aquest segle, també hem topat amb “l’inesperat,” quan una massiva estructura atòmica es fongué esdevenint llum i energia. Hem passat de l’àtom sòlid a un reialme subjacent impalpable, i hem vist que la matèria, tal com l’entenem, no existeix. Contorn, forma i color hi són en una varietat infinita, però l’univers no té més substància sòlida que un sentiment o un pensament. Qui hauria pogut preveure que aquest seria el resultat del progrés científic?

Amb cada estadi de desenvolupament, l’univers és el mateix. Sempre ha estat governat per lleis científiques. Sempre ha estat una creació exquisida d’àtoms eteris. Amb cada estadi de progrés no fóu pas l’univers que canvià, ans la ment de l’home. Aquest progrés ha estat una experiència interior – del tot subjectiva. La llum de la revelació ha espargit les tenebres de la ignorància i del raonament fals. L’home sempre ha viscut en un univers científic. Sempre ha viscut en formes de llum i energia. I també ha viscut sempre en un reialme espiritual.

Ara, mentre anem vers aquest reialme espiritual i discernim la naturalesa d’aquesta causa amagada, ens adonarem que travessem la il.lusió hipnòtica del mal, i que no hi ha causa real ni origen del mal. El mal i les seves suggestions hipnòtiques estan destinades a esdevenir impotents i obsoletes a mesura que els fets espirituals tocant a Déu, l’home i l’univers es vagin fent visibles.

Sembla increïble que el mal pugui ser una il.lusió, sobretot, quan sovint ha semblat un poder més gran que Déu. Però encara no un segle enrera, l’àtom era vist com una bola de billar dura i indestructible. El món científic havia concebut una imatge de l’univers bastida sobre l’assumpció que l’àtom era immutable. La filosofia mecanística era tinguda per la darrera paraula a l’hora de definir la naturalesa de la creació. L’univers semblava un gran rellotge. Fins l’home era vist com una màquina bioquímica. Però al segle XX el món sòlid es fongué en ones d’energia, i el punt de vista mecanicista s’esfondrà. Era una teoria, i ni que semblés demostrada científicament, era una estructura mental bastida sobre la sorra del temps, una il.lusió.

Ara, en encarar la dimensió espiritual, tornem a trobar “l’inesperat.” En passar més enllà de la superfície de l’univers visible, entrem en un reialme que és buit de mal. És el descobriment de la darrera Veritat. El mal i les seves suggestions hipnòtiques no s’originen en aquest reialme amagat de la Ment, i no tenen base a la realitat. La dimensió espiritual és una dimensió d’intel.ligència i d’Amor diví.

Aquesta descoberta de la irrealitat del mal semblarà tan increïble com en fóu la descoberta que no hi ha matèria sòlida a l’univers. I tanmateix, és un fet científic. Tota hipnosi és buida de principi i de poder. L’única força que pot clamar, ve de les emocions negatives i del poder de voluntat de l’hipnotista. Aquesta tasca mental agressiva no s’origina ni al reialme espiritual, ni té cap influència sobre la Ment que és Déu.

Puix la suggestió hipnòtica és sempre un estat mental erroni, no hem de vèncer res al món extern per escapolir-nos de la seva àvola influència.La nostra escapatòria ve de dins. L’hipnotisme no ens pot fer mal si no pot entrar dins la consciència. I la nostra defensa, doncs, és del tot subjectiva. En aprendre els fets tocant a Déu i a l’home, serà natural pensar en aquesta veritat, i evitarà que les falses suggestions llisquin dins la consciència i s’objectivin en una experiència angoixant.

Tothom pot demostrar per si mateix la irrealitat del mal, reptant-lo a la seva consciència. Els mals pensaments i les emocions dolentes no poden forçar la seva entrada dins la nostra ment. Sabent que les suggestions hipnòtique són il.lusòries, podem encarar totes les suggestions del mal, esdevenint l’agressor. Amb la pregària científica en podem negar el poder i la realitat perquè no vénen de Déu, i deprés avergonyir-les. En fer-ho ens adonem que l’error s’esfondra. Ja no existeix. Som lliures de l’amenaça de la discordança i del patiment que l’hipnosi àvola clama infligir. Per real i agressiva que pugui semblar la tasca mental de l’hipnotista, és una il.lusió destinada a afluixar la grapa quan entrem al reialme amagat de la Ment.

Podem començar a raonar sobre aquesta resposta inesperada a l’amença de la hipnosi secreta. Ni que la irrealitat del mal per tu sigui només una teoria, pots començar a emprar el poder de la pregària – la veritat final – per neutralitzar les suggestions mentals agressives que se’t presenten. Simplement arrapant-te al fet que Déu és el Tot i el mal és irreal, n’hi ha prou per foragitar el control mental tou que s’empra avui.

Quan comencis a reptar tot el mal com una suggestió hipnòtica, sentiràs que la hipnosi que ara és a la consciència es fon. Tota suggestió mental que aparentment ataca la consciència, no et podrà tocar. I els efectes de la hipnosi – el trasbals i la malaltia emocional i mental que en resulta d’aquest treball mental secret – ja no serà més part de la teva experiència.


Capítol V


La Dimensió Espiritual Definida Científicament

Amb la influència hipnòtica, el control mental enfosqueix, materialitza i insensibilitza lentament la ment, destruint la fe en Déu i l’habilitat d’adreçar-nos-hi amb la pregària. Quan l’ocult destrueix les qualitats espirituals i morals, despulla la ment de la seva única protecció contra el control hipnòtic. Aquesta desmoralització és subjectiva. És fer callar la consciència individual que destria el bé del mal.

La inspiració i la redempció espiritual és també subjectiva. Déu ens ve a trobar amb la veueta interior. La Sra. Eddy a Ciència i Salut hi parla d’una “influència divina sempre present a la consciència humana.” La ment, doncs, és influïda, o bé pel desplegament dels pensaments de Déu, o bé per les suggestions hipnòtiques del magnetisme animal.

Aquesta veu interior és pot afeblir, però res la pot fer callar del tot, puix Déu la serva com una part indestructible del nostre ésser. Pot ser revifada i enfortida per l’estudi de la Ciència Cristiana, amb la seva pregària d’afirmació i negació. Per l’estudi i la pregària, fonamentem la nostra relació interior amb Déu. Ens adonem que ens Hi podem comunicar, i descobrir nosaltres mateixos la naturalesa i el contingut del reialme espiritual.

Comencem a capir el reialme de la Ment quan a la consciència hi despunta la il.luminació espiritual. Quan delegem capir Déu, i comencem a cercar la intel.ligència divina, Déu sent les nostres pregàries. Respon a aquest deleig impartint al nostre pensament que escolta intuïcions i idees espirituals, i un sentiment del Seu amor. La Seva intimitat, la Seva compassió, la Seva habilitat de contestar les nostres pregàries d’una manera que poguem entendre. La protecció de tota influència hipnòtica comença amb el desplegament dels pensaments de Déu al cor de la consciència.

És corprenedor adonar-se que la nostra defensa de tot control mental és dins dels nostres pensaments més íntims, i que no depenem de cap ajut exterior. Només ens cal desenvolupar el nostre enteniment espiritual de Déu, i això s’esdevé en agafar la Veritat que trobem a la Ciència Cristiana i fer-nos-la nostra.


L’única Visió Veritable

Per entrar en aquest reialme espiritual ens cal una visió per treballar – una primera intuïció que en reveli l’estructura científica i les lleis. I per això ens girem vers la Ciència Cristiana. Aquesta Ciència parla a la ment que cerca. Toca als qui estan afamats de la presència de Déu, delerosos de capir-lo. Quan, humilment, preguem a Déu que ens forneixi enteniment, visió espiritual, la Ciència Cristiana esdevé una gran claror que espargeix les tenebres de l’ànima. Ens identifiquem amb els seus conceptes revolucionaris i trobem la pau, el consol, el guariment, puix aquesta Ciència de Déu té respostes per totes les preguntes que les altres religions, filosofies, i metafísiques no se n’han sortit de contestar.

A mesura que explorem aquest reialme espiritual de mà de la Ciència que el defineix tan magníficament, ens veiem del tot diferents – fets a la imatge espiritual de Déu. L’estudi consagrat obre una nova dimensió de la ment introduint conceptes de Déu que són molt diferents dels de la vella teologia. Les idees espirituals que es despleguen a la nostra pregària, esdevenen la fibra mateixa del nostre ésser. Hi pensem i hi vivim, en fem la nostra veritable identitat. En aquesta nova individualitat, som conscients d’una relació amb Déu que és subjectiva, una que és més enllà de tota influència externa.

En afegir una dimensió espiritual a la nostra identitat, som transformats en una “nova criatura” que pensa dins d’una estructura d’idees encara desconeguda. La nostra individualitat real només encarna els pensaments de Déu. L’home a la semblança de Déu té una ment buida de les il.lusions materials i mortals. Els qui s’aventuren dins d’aquest reialme són l’avantguarda d’avui, pioners de la Ciència que finalment rescatarà tota la humanitat de l’anticrist.

Aquesta revelació és massa pregona per ser tractada en aquesta discussió. Només en podem oferir intuïcions en la mesura de la seva relació amb el control mental.


Un Déu que és Científic

Aquest reialme amagat de la realitat no és místic, material, ni mortal, no és un regne de sort i probabilitats, de bé i de mal, de veritat i d’error, d’amor i d’odi, de vida i de mort. No és caòtic ni partit. És un tot sencer, governat per lleis científiques morals i espirituals absolutes.

Una clau de la naturalesa del reialme espiritual la trobem a l’estructura científica de l’univers. Emergint d’aquest reialme amagat hi ha un univers basat en lleis científiques. Aquestes lleis governen aparentment tot temps i espai. I perquè l’univers és governat per lleis fixes i immutables, podem concloure que el reialme amagat de la ment és racional, intel.ligent, lògic. No és mai irracional, impulsiu, caòtic, inestable, erràtic o poc fiable. L’estabilitat de l’univers, el seu pla i evolució, unitat i ordre, ha de venir d’una moral sòlida i d’un fonament espiritual. Si l’origen no fos fix i immutable, l’univers no en seria.

Podem concloure, doncs, que aquest reialme amagat és de naturalesa científica, i podem assumir que és un reialme que podem capir. En vista del fet que hem entès la dimensió científica que temps ha era desconeguda pel món, hauríem de tenir fe que gaudim de l’habilitat latent de capir la naturalesa de la Ment que n’és la deu.


Un Déu que és Moral

Sota de la dimensió científica, hi ha d’haver una dimensió moral del reialme amagat. Un creador que és científicament estable ha de ser moralment estable. La causa final de totes les coses no es pot assemblar a la disposició humana -mutable, indecisa, impulsiva, bona i dolenta, que estima i odia, moral i immoral. Un univers científic implica una causa que és immutable, eterna, moral i bona. Comencem a capir el reialme amagat per les lleis morals exposades a les Escriptures. Els Deu Manaments i el Sermó de la Muntanya no eren els punts de vista personals de Moisès i de JesuCrist, ans el seu discerniment de les lleis morals de l’univers.

Els Deu Manaments declaren clarament les lleis morals amagades a la dimensió de Déu: “No tindràs altres déus fora de mi. No prendràs el nom de Déu endebades. Santifica les festes. No facis ídols. Honora el teu pare i la teva mare. No matis. No cometis adulteri. No furtis. No llevis falsos testimonis. No desitgis … res del teu veí.” Les lleis de Moisès es resumiren en els manaments bàsics que JesuCrist ensenyà. “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tota la teva força, i estima el teu germà com a tu mateix.” El Crist Jesús ens forní una explicació encara més gran de la realitat al Sermó de la Muntanya. Ensenyà que tota la humanitat hauria de ser pura, humil, misericordiosa, dolça, i perdonar. Els homes haurien de treballar per la pau, i estimar els seus enemics com als seus germans. Haurien de pregar en secret i cercar el regne de Déu sobre tota cosa.

Les lleis morals de les Escriptures podrien ser tingudes per lleis científiques perquè defineixen en part l’estructura de la dimensió espiritual. Són, també, conceptes que entenem. En un cert grau, hi pensem i els vivim, i hauríem de saber quan els violem.

Les lleis morals són tan absolutes com les de la gravetat i l’aerodinàmica. No les podem desobeir i pensar que ens escapolirem del càstig de la discordança, de la mancança, de la malaltia i de la mort. Són imposades per la Ment única, Déu.

Un reialme governat per lleis científiques i morals implica que hi ha d’haver també, lleis espirituals absolutes. Una causa final prou poderosa i sàvia per imposar lleis morals i científiques, ha de ser una Ment infinita posseïdora de lleis i qualitats espirituals absolutes, i una estructura i un contingut ben definit. Puix podem capir la dimensió científica i moral, hauríem de tenir l’habilitat de capir la dimensió espiritual. El temps revelarà que només l’individu i la societat que obeeixi les lleis morals tindrà accés al reialme amagat.


Déu, la Causa Espiritual

No podem detectar el reialme espiritual amb els cinc sentits perquè és immaterial, i existeix més enllà dels sentits. Puix l’àtom no és més sòlid que un pensament o un sentiment, l’univers i l’home bo no són més sòlids que un pensament o un sentiment. Són del tot immaterials. I doncs, la causa i el creador de tota cosa ha de ser també immaterial – o espiritual. L’univers i l’home són els efectes d’una causa espiritual que és l’únic poder creador i governador de tot l’univers.

No detectem la presència d’aquesta causa amagada perquè la Ment que ho sap tot és sempre present. No va i ve; és la realitat constant on vivim. No sabem què és viure’n a part, separats. La presència de Déu es podria comparar a la llei de la gravetat. La gravetat és arreu de la terra. No sabem què és viure’n a part. De la mateixa manera, no hi ha absència de Déu que pugui ser comparada amb la Seva presència. És sempre amb nosaltres.

La Ment única és també infinita. Omple tot l’espai perquè no podem anar fora de la infinitat, no podem estar realment separats de Déu. És el Pare-Mare Déu, i nosaltres són sempre amanyagats dins la Seva cura amorosa. És etern. Tant enrera com poguem anar temporalment, Déu hi és. Tan endavant com puguem veure del futur, Déu hi és. És sempre present, omplint l’ara etern.

Déu està també intimament lligat amb la seva creació. No és passiu ni inert. És actiu. És el pensament força que crea, governa i serva l’univers i l’home. De les grans galàxies als vorals de l’univers conegut, fins als detalls de la flor més menuda, tot és Ment. La Ment habita la dimensió espiritual, com l’única causa, amb l’home i l’univers espiritual com l’únic efecte.

Aquest regne de Déu sembla que estigui amagat de la nostra visió perquè és buit de mal. No hi ha cap element negatiu. Aquest indret sagrat, aquest reialme de la Ment infinita i de l’Amor diví, és tan pur i bo que no en podem detectar la presència amb el conflicte, la discordança, el neguit, ni els pensaments i les emocions negatives de cap mena.

Així veiem que la naturalesa d’aquesta Ment és científica, moral, espiritual, sempre present, infinita, eterna, sempre activa – una Ment d’una bonesa tan pura que és buida de tot mal.


Definició Espiritual de Déu

Contestant la pregunta, Què és Déu? Ciència i Salut declara: “Déu. Incorpori, diví, suprem, infinit, Ment, Esperit, Ànima, Principi, Vida, Veritat, Amor.” Capir aquest set sinònims de Déu – Ment, Esperit, Ànima, Principi, Vida, Veritat, Amor – ens forneix un primer besllum del reialme espiritual.

La protecció del control mental comença estudiant els set sinònims que defineixen Déu. Una comprensió de la Seva naturalesa automàticament evita tot control mental, puix la consciència és tan plena dels fets espirituals que la influència hipnòtica no pot trobar la manera d’entrar-hi.

Un estudi de la naturalesa de Déu revela encara més clarament com l’ocult esmorteeïx la consciència, empedreeïx el cor, enfosqueix la ment, i entrebanca la nostra inclinació natural vers tota allò que és moral i espiritual. L’objectiu de l’anticrist és diluir la bonesa natural a la consciència per deixar la ment indefensa contra l’hipnotisme. Sortosament, els sinònims forneixen una base científica a la nostra pregària perquè poguem servar la llum interior que és la nostra protecció.

Capir els sinònims ens fa bons de separar els veritables pensaments i emocions de les suggestions hipnòtiques del magnetisme animal. Malgrat la Veritat ser real i el mal irreal, la diferència a voltes pot ser tan fina i deceptiva que no podem destriar l’un de l’altre. Però a mesura que restituïm i eixamplem la nostra relació íntima amb Déu, podem omplir tant la nostra consciència de veritat i d’amor que esdevinguem més murris a l’hora de separar el fet de la il.lusió. Aquesta separació es fa més clara en aprendre la naturalesa de Déu estudiant els sinònims, i la naturalesa del mal veient-ne els trets i creences falses.


Aprendre la Naturalesa de Déu estudiant els Sinònims

Podem començar a relacionar-nos amb Déu amb el sinònim Veritat. Definida per la Ciència Cristiana, la Veritat és la realitat. La realitat resta sobre un fonament de Veritat absoluta, puix Déu és Veritat. I doncs, tot el que és real o veritat s’ha d’originar a la Ment que és Déu. Els fets espirituals de l’ésser lliguen només amb Déu i la seva creació. Déu és la veritat immortal, i no podem anar més enllà de la Veritat immortal, perquè no hi ha res més enllà.

Una veritat fonamental es resumeix en el fet que Déu, el bé, és real, i el mal, una il.lusió. Exposant el mal com una il.lusió, la Ciència Cristiana forneix una separació científica i completa entre Déu i Satanàs, el bé i el mal, la Veritat i l’error, el fet i la ficció, el real i l’irreal, les idees espirituals i les creences materials. A mesura que la nostra comprensió de la Ciència Cristiana es desplega, la separació entre l’un i l’altre es fa més clara.

La Veritat és ciència. La Veritat eterna és la roca on hi reposa tot fet científic. És més enllà i per sobre de les moltes estructures de la “veritat” que han anat i vingut centúries seguides. La Veritat al reialme espiritual és absoluta, eterna, final. Puix aquest reialme ara és una descoberta científica, la Veritat de les Escriptures és pot classificar de científica i també religiosa. La Bíblia es basa sobre les lleis espirituals i morals que governen l’univers i l’home.

A mesura que estudiem la Veritat espiritualitzem la consciència i establim un fonament de fets i de lleis per pensar-hi naturalment, constantment. La Veritat ja és present en un cert grau a la Ment Cristiana que sap destriar el bé del mal, la moralitat de la immoralitat, l’amor de l’odi. La fe Cristiana forneix una certa protecció de les influències hipnòtiques. Però no n’hi ha prou amb una fe cega en Déu per vèncer les sofisticades i fines menes de control mental d’avui. Capir Déu científicament és la darrera defensa contra les suggestions del magnetisme animal.

La desintegració de la nostra societat es pot atribuir, en gran mesura, a la creença que la veritat és relativa. Aquesta falsa filosofia no ens forneix un esmolat sentit del bé i del mal. Embalteix i esmorteeix la consciència i mena a una “justificada” desobediència de les lleis de Déu. La creença que la veritat és relativa, ens fa suceptibles a tota mena de control mental, puix crea una ment inestable, insegura, furtant-li els fets absoluts on agafar-se.

L’erosió del raser moral en aquest país volia alliberar-nos del falsos ensenyaments de la vella teologia. Però, en lloc d’alliberar la humanitat, ha produït una desintegració moral i un estat mental que no té gaires, per no dir gens, de defenses contra el control mental. L’honestedat, la integritat, la justícia, la fiabilitat, la lleialtat són fortes qualitats basades en la Veritat. Resisteixen les suggestions d’immoralitat, d’engany, d’hipocresia, de deshonestedat. Sense un raser moral, una ment pot ser controlada i desmoralitzada per l’anticrist perquè està mancada de fets absoluts.

Tot control mental és una mena d’ensarronada. És un acte injust, cruel, àvol, que no té base en res humà ni moral. L’hipnotista es refia de l’engany per controlar la ment d’un altre i projectar-hi una àvola influència. Depèn de que les mentides s’agafin per veritats. La víctima s’ha de creure que les il.lusions són reals. Si no sabem destriar el bé del mal, quan aquestes il.lusions se’ns presenten tan convincents i amb una lògica tan diabòlica com es presenten sovint, no hi veiem més enllà. La falsa filosofia que tot és relatiu ha produït inseguretat i confusió perquè ningú sap què ha de creure. La ment no és lliure, ans va perduda perquè no gaudeix del fonament de la veritat absoluta i de les lleis morals que li forneixen estabilitat i seguretat. Com més capim la Ciència Cristiana, més discernim entre la Veritat i les fines perversions de la Veritat que el mal fa. Capint la Veritat, ens podem escapolir de la confusió i dels parers i teories contradictòries, de la indecisió i de la incertesa que la creença de la relativitat del bé i del mal, del just i de l’injust, crea. Podem arrecerar-nos al reialme espiritual de la Veritat pura. En aquest reialme no hi ha cap il.lusió, cap mal, cap creença material, just com als principis o lleis científiques no hi trobem fantasmes, ni esperits malignes, ni forces sobrenaturals, tan reals per la ment Medieval. La Veritat que espigolem de la Bíblia i de Ciència i Salut es farà més gran i pregona a mesura que anem endavant, però no canviarà.

Les lleis científiques no són relatives, les lleis morals no són relatives, les lleis espirituals no són relatives, perquè la Veritat no és relativa. Abans de la descoberta de la Ciència Cristiana, cap ensenyament metafísic, filosòfic o religiós no havia descrit el mal com una suggestió hipnòtica. Amb aquesta Ciència, els fets tocant a Déu i a l’home, i les falsies del magnetisme animal són separades tan clarament que podem saber la diferència i triar a qui volem servir.

Agafem ara el sinónim Principi. El Principi és llei. Déu és el Principi diví de l’univers, encloent-hi l’home. Déu no és una persona corporal, ans el Principi infinit que origina, crea, governa i serva la llei, l’ordre, la unitat i el pla de la Seva creació.

Avui, entenem que hi ha lleis científiques governant l’univers físic – lleis de la gravetat, de la química, de l’aerodinàmica … També hi ha les lleis morals de l’honestedat, de la integritat, de l’amor, de la justícia, de la misericòrdia. A la Ciència Cristiana hi aprenem que hi ha lleis espirituals, com ara la llei de la salut, de l’harmonia, de la perfecció, del bé infinit, de l’amor i la intel.ligència divina, que forneixen estabilitat, continuïtat, sentit, i propòsit a l’home i a l’univers.

Les lleis científiques assenyalen vers la presència d’un Principi que és de naturalesa científica, estable, immutable, immortal. Aquest Principi es relaciona amb l’univers i amb l’home amb lleis clarament definides. El món visible no està afaiçonat pel caos i la probabilitat, ans per lleis divines que són arreu i hi són sempre. Puix el Principi diví és l’Amor, les Seves lleis treballen només per beneir allò que la Ment crea.

Experiències que semblen miracles o guariments per la fe són de fet l’operació de lleis espirituals que encara no capim. Un recull primerenc d’aquestes lleis el trobem als Deu Manaments i al Sermó de la Muntanya. S’hi exposen lleis tan absolutes com la de la gravetat. L’incompliment d’aquestes lleis és la causa de la mancança, de la malaltia, de la discordança i de la manca de reeiximent. Tot patiment és proporcional a la desobediència d’aquestes lleis.

Quan el reialme de la Ment sigui entès, hom veurà que és un sistema i una estructura de lleis espirituals – la llei de l’Amor, la llei de la Vida, la llei de la baldor, la llei de la salut, la llei del bé inexhaurible.

L’operació de les lleis espirituals sembla especialment amagat perquè el Principi diví és l’Amor, i les lleis de l’Amor són tan gentils, intel.ligents, sàvies i justes, que no en discernim l’operació a través de la grolleria, la lluita, la força, el conflicte, la discordança. A mesura que capim la nostra unitat amb el Principi, l’Amor, ens adonarem que les lleis de Déu operen tant a l’experiència de l’home com a l’univers.

Governat per una causa espiritual, l’home no és a mercè de la sort i de les circumstàncies, ni és la seva vida el resultat del caos i la probabilitat. És governat per les lleis immutables de Déu, el bé.

Capir aquest Principi subjacent és bàsic per prevenir el control mental, perquè ens forneix lleis estables i poderoses, fets on ens hi podem agafar. Mentre passem del present estat de consciència al reialme espiritual, també travessarem la il.lusió del mal. I en adonar-nos que el mal no és ni real ni poderós, no ens podrà amagar més temps aquest reialme.

Tot el què el control mental i l’ocult representen és l’oposat del Principi diví. Tot el que és bo i sant resta sobre el Principi i les Seves lleis. Tot el que és dolent i Satànic no té cap principi subjacent que n’apuntali l’activitat àvola i fraudulenta.

L’ocult viola les lleis del reialme espiritual. Nega els drets personals de llibertat mental i de privacitat. Es basa en el domini, el control, la discordança, i la destrucció. Per això no es pot basar en un principi perquè no hi poden haver dos principis oposats a l’univers – el bé i el mal.

Els qui practiquen el control mental es pensen que són més enllà de l’abast de la llei, i que la seva tasca, feta secretament no pot ser detectada ni punida. Però, de fet, aquestes ments ja estan empresonades dins d’una mentalitat infernal que ha de sojornar a les seves pròpies tenebres fins que no es reforma.

Mentrestant, els qui obeeixen les lleis de Déu són immunes al control mental. Viuen al “lloc secret” on són sota la cura del Principi diví, l’Amor. Cap munt de força de voluntat depravada pot forçar la seva entrada al reialme espiritual, perquè les lleis del Principi li neguen l’entrada.

La nostra tasca en defensar les nostres ments és capir que som governats per un Principi diví que és amorós, intel.ligent, savi, racional, just, i bo. No som a la mercè de les ments àvoles quan el nostre pensament resta al fets eterns de l’ésser o les lleis del Principi. Així, els nostres pensaments estan segurs perquè res no hi pot entrar que sigui dissemblant de Déu.

El proper sinònim, i per mi un de cabdal, és Ment. La Ment és intel.ligència, saviesa, enteniment. La creació no s’esdevingué basada en el caos i la probabilitat. És l’efecte d’una causa intel.ligent – la Ment. La Ment és activa. És una mar d’idees que s’expressen en pensaments i agafen cos en forma i acció. Ni que interpretem aquestes idees com forma i energia atòmica, la Ment és l’activitat mental darrera de l’univers i l’home visibles.

Els pensaments de Déu ens arriben com idees – idees espirituals, idees creatives, idees intel.ligents, idees pràctiques. El desplegament de les idees de Déu sempre beneeix i guareix. Els Seus pensaments espiritualitzen la consciència, i vivim de pensaments immortals, més que no pas de creences mortals. Ciència i Salut defineix els àngels com els pensaments de Déu. Vivim immersos en un reialme d’intel.ligència, saviesa i enteniment espiritual. Puix som l’efecte de l’única Causa, la Ment, el nostre ésser és en aquest Ment divina. Quan ens girem vers aquesta Ment, pregant, i escoltem des de dins, els pensaments de Déu ens vénen a la consciència. Es manifesten com idees noves i inspiradores que ens il.luminen i ens guareixen.

En pensar la nostra via vers el reialme espiritual, tibem de la intel.ligència, de la saviesa, i de l’enteniment de la Ment única. Tot el què sap la Ment, nosaltres ho podem saber per reflexió. Aquesta intel.ligència concreta es demostrarà tan específica i pràctica com s’hi han demostrat la ciència i la tecnologia. Aquesta intel.ligència és diferent, més rica, més càlida, més benaurada, més saludable, que la intel.ligència que ara tenim. Tot el què perdem en endinsar-nos vers la Ment són les falses concepcions i la ignorància nades del no conèixer Déu.

Aquesta intel.ligència més alta és la nostra protecció del mal. En començar el nostre estudi de la Ciència Cristiana, la nostra ment és tant com l’atmosfera mental del nostre voltant, que no podem dir si pensem els nostres pensaments o si som influïts pel pensament d’un altre. Però a mesura que progressem espiritualment, el nostre pensament deixa enrera la ment mortal humana i s’harmonitza espiritualment amb els pensaments de Déu. Escoltant des de dins assolim sensibilitat per copsar pensaments que no són els nostres. Sentim els pensaments de Déu desplegant idees pràctiques, intel.ligents, sàvies pel dia a dia. Sentim la seva gentil presència inspiradora, guaridora i regeneradora.

A mesura que aquesta sensibilitat es desenvolupa, esdevenim més conscients de les suggestions mentals agressives entrant intrusivament dins la nostra ment. Són tan dissemblants del nostre estat mental espiritual, que instantàniament ens en podem protegir i estar a l’aguait de no deixar-les entrar. Sabem la diferència entre els nostres pensaments – els pensaments de Déu – i la suggestió mental agrassiva o l’anticrist. Els pensaments de Déu imparteixen inspiració, il.luminació, saviesa, enteniment, intel.ligència, joia, pau, amor, salut, harmonia, felicitat – tot el què és positiu i bo. L’ocult imparteix tenebres, confusió, neguit, angúnies, por, patiment, mal, desig, angoixa – tot el que és negatiu i discordant.

A mesura que la nostra pregària ens fa bons de sentir la presència de Déu, ja no és més abstracta, mística, desconeguda. Esdevé la Ment única, sempre amb nosaltres, sempre a punt amb una resposta per cada menester. També podem sentir la intrusió de l’ocult. Com més sensibles som a la presència divina, més sensitius som a la influència hipnòtica.

A mesura que sentim la presència de la Ment divina impartint-nos inspiració espiritual i idees, som conscients de la dimensió espiritual com d’una realitat aquí i ara, i aprenem a viure en aquest reialme amagat – més enllà de la influència de l’anticrist.

Deprés, podem agafar el sinònim Esperit. L’Esperit és substància. La creativitat, originalitat, diversitat, pla, ordre i evolució de l’univers assenyalen que l’origen de tota cosa ha de ser una causa pensant – una que és infinitament més enllà de la ment humana. No és ni material ni mental, ans espiritual. Un efecte immaterial – l’home i l’univers – han de venir d’una causa immaterial. L’Esperit, no pas la matèria, crea i governa la realitat. La realita és, doncs, espiritual – o sigui les formes que veiem tenen realment el seu origen a l’Esperit, o Ment. El nostre univers sembla material per la nostra manca d’intuïció dels reialmes espirituals que ens fa interpretar les coses com si fossin creades sense causa intel.ligent. A mesura que capim el reialme amagat de l’Esperit, aquest punt de vista esdevé obsolet, i és bescanviat per un punt de vista que hi veu més enllà de l’univers, i hi discerneix la causa creadora i governant de l’Esperit expressant intel.ligència suprema, un poder inofensiu, i una substància benigna en una creació espiritual. Això mena a la conclusió que la realitat és espiritual, i doncs, hi ha un Esperit, Déu, una causa produint un efecte.

Les formes visibles són, de fet, manifestacions de la divina substància de l’Esperit. Són immaterials, però són més que un fenòmen mental. Són creacions espirituals d’una Ment infinita.

L’ocult veu l’univers i l’home purament materials, governats per lleis materials. Creu en esperits – entitats no físiques amb el poder sobrenatural de fer bé o mal. Creu que els esperits àvols i les forces mentals del pensament àvol o maliciós poden projectar luxúria, discordança, patiment mental i físic i destrucció de l’home material. Aquest treball hipnòtic clama ser un poder que no pot ser oposat ni ens en podem escapolir.

Semblaria que els poders mentals de l’ocult poden atacar i controlar una mentalitat purament material. Però a la claror de la Ciència Cristiana, sabem que els esperits malignes, els dimonis, les malediccions, els encanteris són il.lusions. No emanen del reialme espiritual. Tota substància o energia ve de l’única causa, l’Esperit, Déu, i Déu no crea ni recolza els esperits malignes.

La creença en els esperits malignes, les forces materials, el fat, la sort i les circumstàncies esdevé obsoleta en discernir que només hi ha un Esperit, una causa, una substància, una llei – i que és Déu, el bé. El coneixement basat en causes i efectes materials és una il.lusió. Tot el mal és il.lusori. L’origen de la creació és una causa intel.ligent, racional i amorosa. Capir que el fonament de la realitat és Déu, el bé, és espiritualitzar la consciència.

Per l’individu de ment espiritualitzada les lleis morals i espirituals de l’univers són al mateix fonament de les seves pregàries, i el protegeixen de malediccions, encanteris i anatemes. No som sols en aquesta contesa, combatent les forces del mal. Ens refiem del poder de Déu, i les nostres pregàries es demostraran efectives, perquè els Seus pensaments, les Seves idees espirituals i inspiració són la Veritat pura que anorrea el mal.

Les lleis espirituals i morals governen el reialme invisible de l’Esperit, i puix són la deu de tot poder real, poden anul.lar el poder aparent de tota mena de control mental. Encanteris i rituals de la ment oculta són impotents davant l’únic Esperit, Déu.

Quan a les nostres pregàries sentim el poder de Déu, l’Esperit, tenim l’habilitat de vèncer el control mental. El desplegament de les idees divines ens fan sentir la inspiració de l’amor, de la joia, de la pau i de la bonesa; és la presència de l’Esperit que s’ensenyoreix de la influència hipnòtica i la destrueix.

L’únic poder aparent en un atac hipnòtic és el de les emocions i poder de voluntat de l’hipnotitzador. L’única possiblitat de reeiximent del control mental tou és ensibornar. Quan hem entès la irrealitat del mal, i ens en defensem amb la pregària científica, la influència de l’ocult esdevé impotent. Fins i tot les suggestions subliminals i el control mental tou es poden detectar i foragitar.

És finalment una guerra mental entre les lleis espirituals de la realitat, i la malícia i el poder de voluntat al rerafons de les il.lusions mortals i les irrealitats. Quan discernim que no hi ha matèria, ni forces o lleis materials operant a part del reialme espiritual, que no hi ha matèria real on hi puguin actuar, aleshores podem raonar des d’una base espiritual que Déu és el Tot i el mal no res, i destruir la influència mental del magnetisme animal.

En progressar dins del reialme espiritual, ens adonem que l’origen de tota vida és Déu. La Vida és l’ésser. Aquest reialme espiritual és habitat per Déu, l’origen de tota vida. La vida de l’home espiritual és Déu, però la seva vida és quelcom més que l’acte d’estar viu, encarna una estructura conscient dels sentiments i dels pensaments de Déu que expressen la seva veritable identitat. Aquest vida en Déu és una vida sense mal – sense pecat, malaltia, mancança, edat ni mort. És una vida eterna i sense edat, una vida de bonesa, sadollament, compleció, felicitat, vitalitat, activitat, bellesa, puresa i amor. És una vida de salut perfecta.

Aquesta vida real existeix ara mateix intacta al reialme espiritual. En endinsar-nos en aquest reialme, aquesta vida es farà visible a través i dins del nostre ésser i la nostra cultura actual. Anirem més enllà de la ciència i la tecnologia, dins d’una vida governada per les lleis espirituals i els elements de la Ment única.

A la Ciència Cristiana, trascendim mica en mica la nostra vida present, bescanviant-la per un nou coneixement, i una experiència més rica, saludable i harmoniosa. En fer-ho, els grans esdeveniments i els detalls menuts de la nostra vida són governats per la Ment única. Fins que no entenguem la irrealitat del mal i la seva tasca hipnòtica, aquesta vida realment satisfaent, esperant-nos al reialme espiritual, ens eludirà.

Ben bé el contrari d’una vida governada per la Ment divina és la vida mortal sotmesa a les suggestions agressives del magnetisme animal. El control mental tou ens ha engalipat més i més dins del materialisme i el sensualisme de l’existència mortal. La mentalitat oculta treballa per enfosquir la ment de la víctima amb els seus mateixos pensaments i emocions negatives.

El control mental es basa en la vida a la matèria, no pas la vida en Déu, i sovint promou les il.lusions més tenebroses i negatives de l’existència mortal com la “realitat.” Aquesta “realitat” es basa en una vida caòtica i sense sentit, en la malaltia, el mal, els accidents, l’adversitat, les drogues, la violència, el crim, la sexualitat, el materialisme groller, la luxúria, la gasiveria, el fatalisme, la mort – clamant ser una representació del què realment és la vida.

Puix la gent esdevé insensible de veure tant patiment i mal als mitjans, els mitjans miren d’arribar a la seva audiència amb efectes més trasbalsadors, imprimint tota mena d’imatges brutals i vils sobre la ment conscient i inconscient. Aquestes imatges entren dins la ment abans no hi pugui bastir cap defensa, i s’amunteguen dins nostre per afaiçonar un jo interior tenebrós i trasbalsador.

Si som mesmeritzats per aquesta imatge de la vida i l’acceptem a la consciència, la projectem a les nostres vides en diversos graus de discordança. Quan aquestes emocions i imatges mentals negatives esdevenen la norma de la nostra vida, i sojornem prou dins la il.lusió del mal, ens convencem no només que és real, ans també poderós – més poderós que Déu, el Bé. És de mà d’aquesta creença que les imatges més agressives, esfereïdores i trasbalsadores són imprimides a la ment.

Avui, la ment pot anar en dues direccions. Pot treballar per capir la naturalesa de Déu i de l’home i el sentit de la vida espiritual, i emergir mica en mica dins d’una vida més harmoniosa. O pot ser xuclada encara més dins la tenebrosa i destructiva experiència projectada per la influència hipnòtica de les ments sense Déu.

El món no ha pogut fer sempre aquesta clara tria. Déu i el mal, la vida i la mort, l’Esperit i la matèria, s’han tingut per realitats oposades molts segles. Però només amb el descobriment de la Ciència Cristiana hi ha hagut una absoluta divisió entre totes dues, en declarar que Déu és real i el mal irreal. Fins que la irrealitat del mal no fóu revelada, el mal era tingut per tant real i poderós com Déu, el Bé.

En capir que Déu és la Vida, travessem la il.lusió del mal i ens adonem que les suggestions hipnòtiques no són res més que foscor mental, i que la foscor no té poder sobre la il.luminació espiritual.

Ens hem d’agafar a aquest fet – que Déu és Vida, i el mal il.lusió. Aleshores si cap influència hipnòtica suggereix altrament, podem evitar que ens faci mal.

Després, trobem el sinònim Ànima. L’Ànima és identitat, individualitat. L’Ànima abasta moltes qualitats que són la marca dels qui tenen la ment espiritualitzada, com ara gràcia, bellesa, puresa, temperança, elegància, refinament, creativitat i originalitat. També abasta una qualitat cabdal en aquesta discussió – sensibilitat. Ens cal sospesar especialment la sensibilitat en relació a heure-se-les amb el magnetisme animal, perquè és éssent sensibles als pensaments de Déu que hi fem comunió, i és amb la nostra sensibilitat a les suggestions mentals agressives que som influïts per l’ocult.

El deslliurament de tot mal s’edevé mercès a l’activitat de l’Ànima, revelant-nos noves idees – idees que abans no sabíem. Aquestes idees han de venir d’una deu exterior. La ment humana no pot ser la deu d’una idea que abans no sabia. Tocant al reialme espiritual, descobrim que vivim dins d’un univers d’idees infinites, abastant tota la intel.ligència de la Ment. aquestes idees se’ns fan conèixer quan escoltem des de dins. En un moment donat no en sabem res, després les sabem. El punt de consciència on entren és definit com el nostre reflex de l’Ànima. En estudiar i pregar, escoltant des de dins amb la receptivitat de l’Ànima, ens adonem que les idees espirituals es despleguen com els nostres pensaments, revelant-nos la naturalesa de Déu i de l’home a la Seva imatge. Aquestes idees manifestant-se subjectivament, s’objectiven amb guariment, progrés i protecció. Són la clau per entrar al reialme de Déu, perquè ens revelen la realitat espiritual.

La nostra veritable individualitat es fa visible de mà de la veu interior que revela la veritat de Déu i de l’home. Amb la sensibilitat de l’Ànima vers els pensaments de Déu, reconeixem i afermem els Seus pensaments a la nostra consciència. Afaiçonem i tornem a afaiçonar el nostre pensament fins que trascendim la nostra ment actual, i trobem la pau i l’harmonia d’una ment conscient de la realitat palpable del reialme espiritual. Les qualitats espirituals agafen el lloc dels trets falsos de la personalitat mortal, i ens fan cada cop més sensibles a les idees divines.

L’habilitat de la ment de ser influïda pels sentiments i els pensaments de Déu, és molt bàsic a la nostra emergència de les tenebres vers la llum. La consciència espiritual és sensible a la presència de les idees de Déu – els pensaments de Déu desplegant-se com els seus pensaments. Transformen la consciència en quelcom més del què era. Aquestes idees espirituals són els fets on ens agafem per lluitar amb la hipnosi. La consciència espiritualitzada no pot ser mesmeritzada fent-li acceptar com a fets les il.lusions i mentides d’una ment dolenta.

Els qui volen controlar les ments de l’individu i de les masses, treballen per embalbir i esmorteir-ne la sensibilitat espiritual, una qualitat de l’Ànima, tot glorificant la violència, la sexualitat, la grolleria, la profanitat, la lletjor, l’odi – tot el que és degradant i destructiu. Promouen la immoralitat i la impietat.

Una exposició constant a l’anticrist endureix el cor, l’ànima i la ment. Mena a la follia moral. Hauríem d’adonar-nos de què li fem al jo interior en amarar-nos diariament de les diferents menes de magnetisme animal que desensibilitzen la ment.

L’efecte més fort i durador de l’ocult a l’hora d’emmudir la nostra veu interior és trasbalsar la ment amb crueltat indescriptible. A mesura que ens endurim, l’impacte de la brutalitat, de la vilesa, de la grolleria, de la porqueria ha de ser més trasbalsadora. Aquest cicle va a més fins que la ment empedreïda ha perdut temporalment tota sensibilitat per sentir la veu de Déu.

Es parla molt de la canalla exposada a la violència i la sexualitat. Però que n’hem de dir de la ment dels adults? Estan tan insensibilitzats per les trasbalsadores impressions mentals sensuals i violentes com la canalla. Les imatges gràfiques del magnetisme animal esmorteint la ment i empedreïnt les emocions, clouen temporalment totes les qualitats de l’Ànima. L’adult pot ser tan malejat per la influència hipnòtica del magnetisme animal com l’infant.

Per restituir la fe espiritual i la bonesa, podem triar de cercar Déu amb la pregària. Per molt que ens hàgim enfonsat dins les tenebres, la nostra unitat amb Déu no pot ser destruïda. El patiment que sentim per la nostra manca de fe, d’esperança, d’amor, ens fa girar tard o d’hora vers Déu i cercar i trobar altra volta aquesta relació interior amb Déu.

La pregària i l’estudi de la Ciència Cristiana rescabala aquesta sensibilitat. En llegir i sospesar els escrits d’aquesta Ciència, revifem la sensibilitat espiritual, que és sempre amb nosaltres, indestructible perquè Déu és indestructible, i ens la serva quan sembla que l’hàgim perdut. Per molt que sembli que ens hàgim allunyat de Déu, aquesta veu interior hi és, esperant-se, i parlarà quan la volguem escoltar des de dins.

El darrer, però potser el més cabdal, és el sinònim Amor. L’amor és poder i relació. L’amor serva la nostra relació indestructible amb Déu. Sense cap mena de dubte la dimensió espiritual presenta un gran repte. Científicament, definir un reialme que és més enllà dels sentits podria semblar impossible. Però ja en tenim un definició en paraules de l’apostol, “Déu és Amor.” Tot el què és en Déu i de Déu és una expresió de l’Amor diví. Déu ha creat un univers benigne, un reialme sant, amarat del Seu amor.

A la base d’aquesta creació hi ha una causa intel.ligent que evoluciona tan gentilment i amorosament que no hi ha fricció, tensió, conflicte ni discordança que assenyali la presència i l’activitat de l’Amor. El principi diví, l’Amor, no força mai; desplega i sadolla. Proveeix el bé infinit a tota cosa, arreu i sempre. A mesura que traduïm el nostre concepte de l’univers de la matèria a l’Esperit, sentirem l’esclat tebi de l’Amor de Déu com un poder sempre present omplint tot el temps i l’espai.

A la seva breu experiència terrenal, Jesús no ensenyà obertament la Ciència del guariment Ment, però ensenyà que calia estimar. Els seus seguidors van haver d’aprendre a viure l’amor, estovar i purificar el cor, abans no poguessin capir els seus ensenyaments més avançats.

Centúries seguides aquest llevat de l’Amor ha anat preparant el segon adveniment del Crist. Al seu moment, s’esdevingué la descoberta de la Ciència Cristiana. Avui aquesta Ciència emmena guariment i regeneració a tota la humanitat, esbotzant la il.lusió del mal i demostrant-ne la impotència. A mesura que aquest revessament continua, el poder de l’ocult serà esbotzat. Perquè passi, hem de sospesar la raó cabdal de l’èmfasi que Jesús posà en l’amor espiritual.

Hi ha moltes raons per viure el Principi diví, l’Amor. Primer, fa palesa la nostra obediència al manament de Déu, “No tindràs altres déus fora de mi.” L’amor espiritual és també la via a la vida Cristiana – estimar els nostres germans i els nostres enemics.

Però hi ha una altra raó encara no gaire ben entesa. La nostra entrada al reialme amagat es fa mercès al desplegament de les idees espirituals que despunten subjectivament. Cada persona ha d’experimentar aquest raig d’idees al seu pensament més íntim si ha de gaudir de la seva revelació individual de la Veritat. Perquè aquestes idees despuntin hi ha d’haver una atmosfera mental que hi sigui sensible i receptiva, una que s’hi identifiqui, s’hi relacioni i les retingui. Desenvolupem aquesta atmosfera mental en aprendre a pensar, a sentir i a viure les qualitats de l’amor – la dolcesa, la compassió, la paciència, el perdó, la gentilesa, la humilitat, la generositat, la puresa, la bonesa. Aquest amor estova el jo interior i crea una atmosfera sensible i plena de caliu on els pensaments de Déu s’hi poden desplegar. Obediència a la llei de l’Amor ens fa receptius a les idees i intuïcions que ens protegeixen de tota influència hipnòtica, puix no hi ha cap fals pensament que pugui entrar dins d’aquesta atmosfera d’Amor.

Una ment que ha après a estimar ni que sigui un mínim, comença a experimentar un raig d’idees espirituals. És per l’Amor que el nostre primer besllum del reialme espiritual es desplega. Aquest amor elimina aquests trets i emocions negatives que ens fan suceptibles a la influència hipnòtica. Quan la consciència és plena de perdó, de compassió, de gentilesa, d’amor espiritual, això és pregària sense aturador, la presència de sentiments espirituals viscuts com l’estat natural de la ment.

Una ment que reflecteix l’amor diví no pot practicar cap mena de control mental, perquè sap que fa mal i fa patir l’altre, i la ment del Crist no pot fer mal ni als seus enemics.

Una ment plena d’emocions negatives – urc, odi, sentit de superioritat, autojustificació, ràbia, por, pròpia voluntat – no pot reconèixer ni relacionar-se amb les idees espirituals. I aquestes idees sembla que mai vinguin al pensament, i les ments romanen en un estat mortal, descloses a tota mena de control mental.

L’ocult és motivat per les emocions fortes i malaregues de la voluntat depravada, la malícia, l’odi, el sadisme. Les formes més fines de la suggestió subliminal i manipulació mental es basen en la manca d’honestedat i la mentida. Els qui practiquen les arts i la ciència negra tenen només el poder aparent generat per la seva voluntat i odi depravat. No hi ha cap principi universal ni poder amagat que recolzi o imposi la seva tasca hipnòtica. Els qui es giren vers Déu per cercar-hi recer del control mental s’apuntalen en el Principi totpoderós, l’Amor, que anul.la l’atac de l’anticrist i el redueix a un irrealitat, una il.lusió sense pensaments ni emocions que puguin fer mal ni matar. I això és fet subjectivament quan el caliu de l’Amor emmena la intel.ligència de la Ment.

En reflectir l’Amor, som un amb l’Amor diví, i podem exercir un poder absolut sobre la tasca hipnòtica de l’ocult. Podria semblar que el mal, amb la seva força bruta, malícia, dominació despiatada, engany i empedreïment de cor és més fort que l’Amor diví, que és càlid, amorós, gentil, dolç i compassiu. Però finalment el mal es destrueix a si mateix pel patiment. Ni que el mal miri de conquerir el regne de Déu per la força, no pot entrar mai al reialme espiritual. Els qui entenen aquest reialme i gaudeixen de la seva protecció, hi arriben per l’amor espiritual, un amor que no només protegeix del mal, ans fa pas vers el regne interior.

Aquesta breu explicació del sinònims il.lustra com apropar-nos científicament al reialme espiritual. En estudiar aquests set sinònims de Déu, es fan més forts, rics i pregons, i tenen més sentit, fins que ens revelen tota la realitat

Ni que aquest article estudiï la Ciència Cristiana pel poder que forneix contra el control mental, aquesta Ciència va lligada amb tots els aspectes de la vida. Només el fet de començar a llegir les publicacions de la Ciència Cristiana engega la transformació de la ment. Els guariments que vénen d’aquest canvi interior se senten a tota la nostra experiència.

La Ciència Cristiana revela que l’home – tu i jo – en aquest moment, per sota de la nostra identita visible hi tenim aquesta Veritat eterna, la Ment única, el Principi diví, l’Amor. Capir aquesta Ciència agafarà finalment el lloc del nostre coneixement humà actual i gaudirem de la Ment d’intel.ligència infal.lible i amor pur. Just com el pagès de l’edat Medieval, no vivia realment en un món de causes sobrenaturals i esperits malignes, tampoc avui vivim en un món material i un cos mortal. El tel de la matèria, sobreposat com una ombra sobre la ment s’espargirà de mica en mica, i hi veurem més enllà del tel, el reialme espiritual.

L’home a la imatge de Déu veu l’univers i l’home com Déu els féu, pensa amb la Seva intel.ligència, expressa el Seu amor, viu una vida indestructible de salut, harmonia i baldor.

Acceptant aquest fets tocant a Déu ens veiem a la Seva semblança. Això no nega el bé del passat, ans l’enriqueix, el fa més pregon i l’eixampla.

L’efecte d’aquest renovellament del jo interior és forta i duradora, perquè la Veritat eterna es fa conèixer per la ment individual. La Ciència Cristiana no és una teoria o un parer humà, ans la Veritat revelant finalment la relació de l’home amb Déu. Aquest capir-nos com la imatge i semblança de Déu, ens fa bons de fer una separació encara més dràstica entre els pensaments de Déu i les suggestions hipnòtiques.

La nosra pregària amb els sinònims és subjectiva, i ens hi relacionem personalment. No és un estudi acadèmic a part de la nostra personalitat o indentitat personal. Té un impacte pregon i durador sobre el jo interior – purificant, il.luminant, guarint, i transformant el cor, l’ànima, la ment i el cos.


Espiritualització Subjectiva

L’espiritualització de la consciència és del tot subjectiva. Totes les idees espirituals, la inspiració i l’amor, vénen de la influència de la Ment única. La influència de la Ment se sent a dins. És purament un esdeveniment mental. Entrem al reialme espiritual per la relació amb l’única Ment que hi fa estada. El Crist Jesús digué, “El regne de Déu és dins teu.” També digué, “El vostre Pare sap què us cal abans no li demaneu.”

Al llibre de text, la Sra. Eddy hi escriu, “Els pensaments inexpressats no li passen per alt a la Ment divina; i no hi podem perdre res posant els nostres desigs a les mans de Déu, que puguin ser afaiçonats i exaltats abans no agafin cos en paraules i en fets.”

Arribem a conèixer Déu pels pensaments que Déu ens envia. Com més el capim, més gran és la nostra protecció i deslliurament de tot mal.

Perquè les noves idees presentades per la Ciència Cristiana són tan radicals, al començament hem d’acceptar la Ciència Cristiana amb fe. En lloc de mirar de capir-la amb l’intel.lecte i la raó humana, comencem acceptant simplement la totalitat de Déu i el no res del mal.

Aquesta fe obre la porta al desplegament de les idees espirituals de Déu. En estudiar la Paraula de Déu i pregar científicament, els Seus pensaments esdevenen els nostres, i despunta una intel.ligència més alta. Renuncíem de bon grat als falsos punts de vista materials per les revolucionaries idees de la intel.ligència divina. En fer-ho, el jo interior és transformat o espiritualitzat mica en mica. Aquesta identitat a la imatge de Déu és ben el contrari de l’ocult. Si la cara més àvola de l’ocultime és la pràctica i l’adoració del mal, l’espiritualitat és la pràctica de la consciència Crística i l’adoració de l’únic Déu. Per espiritualitzar la consciència, hem d’estudiar els sinònims i tota la Ciència Cristiana.

També ens cal una altra cosa – la pregària d’afirmació i negació.


Capítol VI


La Pregària, La Resposta al Control Mental

La nostra protecció del control menta comença per l’estudi de la Bíblia i de les obres de la Sra. Eddy, i altra literatura de la Ciència Cristiana. Aquest estudi és una mena de pregària. Perquè la Veritat, activa a la consciència, neutralitza i destrueix el mesmerisme que ja ha entrat a la consciència, en treiem un gran bé de llegir i sospesar les idees espirituals que ens arriben a les nostres hores de quietud amb Déu. Aquest estudi ens forneix un fonament de fets purs on agafar-nos sempre. És la preparació que ens cal per neutralitzar amb la pregària tot control mental.

La hipnosi secreta pot ser tan fina, o tan agressiva i poderosa, que no n’hi hagi prou amb la bonesa humana, la fe en Déu, o fins i tot l’estudi consagrat de la Ciència Cristiana per protegir-nos de tot el ventall de l’àvola mala pràctica.

La mala pràctica és més que la presència d’una mentalitat dolenta. És un atac mental agressiu deliberat, imposat per la malícia i el poder de voluntat depravada. La seva tasca hipnòtica pot ser comparada a una pregària revessada. És molt més que cantar una maledicció o un anatema. És una negació premeditada i amb tota la voluntat de la consciència Crística, i una abrandada afirmació del poder del mal. Manlleva el seu poder de l’odi, de la luxúria, de la malícia, de la revenja i d’un depravat poder de voluntat mortal. Les emocions subjacents de l’hipnotisme li forneixen el poder que sembla que té.

Puix l’hipnotisme àvol és agressiu, motivat i empès per les emocions més depravades de la ment mortal, pot ser efectiu tot forçant un canvi mental de la seva víctima, controlar-ne la ment, i infligir-li diversos graus de patiment.

Puix és tan agressiu no ens podem escapolir sempre de la seva influència amb la simple pregària plena de fe que Li suplica a Déu el deslliurament. Cal una pregària més forta i efectiva i la Ciència Cristiana ens forneix aquesta mena de pregària. S’anomena tractament de la Ciència Crsitiana, o pregària d’afirmació i negació. Amb aquesta pregària agafem la iniciativa i conscientment neutralitzem l’agressivitat de l’hipnotisme maliciós amb els fets de la Ciència Cristiana.

Aquesta pregària no és una batalla entre la bona voluntat humana i una voluntat àvola depravada – com dos gladiadors en combat dins el circ mental. La contesa pel nostre domini sobre el mal es fa dins la nostra consciència, emprant la Veritat per resistir i vèncer les mentides hipnòtiques que se’ns suggereixen. Tota suggestió mesmèrica ens arriba disfressada com si fos els nostres pensaments. No batallem, doncs, amb el nostre oponent al seu nivell, al seu territori ni amb els seus mètodes. Per heures-nos-les amb la hipnosi de manera adient i efectiva, preguem de foragitar-la de la nostra consciència emprant les idees espirituals que destrueixen aquestes suggestions malicioses. El conflicte és del tot subjectiu. D’aquesta manera tenim el control de la contesa. Treballem on la victòria està assegurada. Si la suggestió mental agressiva ens amenaça, i sembla produir discordança, mal i patiment, la nostra tasca és lluitar amb la suggestió mental al nostre pensament més íntim fins que la conquerim i la seva influència negativa és destruïda.


Impersonalitzar el Mal

En aquesta lluita amb el mal hem d’impersonalitzar l’atac. Per heure-te-les científicament amb la suggestió hipnòtica, no podem emprar la nostra ment per atacar una altra ment. La nostra tasca ha de ser Crística, i comencem, doncs, havent-nos-les amb l’hipnotisme separant-lo de persones, i veient-lo com el mal impersonal. Qui practica la hipnosi àvola té la ment més engalipada, patètica i trastocada que hi ha. Va errat en l’ús pervertit dels seus poders mentals. Va errat en creure que no recollirà el que sembra. Però no és la nostra responsabilitat punir-lo ni reformar-lo. Déu imposa les Seves lleis morals i espirituals. La nostra tasca és mirar de no caure sota aquesta influència hipnòtica. Per fer-ho separem el mal de la persona, just com separaríem un error de matemàtiques de l’estudiant. Mai no identifiquem un error matemàtic amb una persona. No ataquem la persona per esmenar l’error. Tampoc no hauríem de personalitzar l’atac hipnòtic assumint que hem de fer una contesa mental amb la persona.

En separar la hipnosi de la persona, no mirem de venjar-nos del qui assumim ens fa mala pràctica. Si caiem en aquest parany podem culpabilitzar una persona que no ens ha fet res. No hi ha cap evidència que el qui sembla que ens ataca, ens ataqui realment, perquè l’atac és mental, silent i amagat. Però no malinterpretem mai la causa real – el magnetisme animal. Podem, doncs, separar la tasca hipnòtica de la persona, perdonant-la si sabem qui és, i haver-nos-les amb la tasca mental com un mal impersonal que ens arriba de mà d’una ment controlada pel magnetisme animal.

Havent impersonalizat la mala pràctica, treballem només per esmenar-la a la nostra consciència. Fent això reduïm la batalla a una sola cosa – els nostres pensaments. En separar la mala pràctica de les persones, denunciem la mala pràctica sense fer-nos mal a nosaltres ni a un altre, i som metafísics com el Crist, perquè no tornem mal per mal.

No és fàcil perdonar al qui assumim que ens fa patir, però no podem demostrar la Ciència Cristiana mentre odiem, estem resssentits o cerquem revenja. Aquí hi ha el repte modern d’estimar els nostres enemics. Obeint el manament de JesuCrist d’estimar els qui ens vol mal i en encalça, no hem d’odiar, revenjar-nos, ser hostils ni estar ressentits vers el mal practicant. Treballant des d’una base d’amor Crístic, no fem el pecat de fer mal a una altra persona amb el nostre treball mental. Amb amor Crístic aprenem a perdonar els nostres enemics i a estimar els qui no sembla que ens estimin.

Impersonalitzant el mal, el reduïm a la hipnosi sense fonament, ni déu, ni principi, ni avinguda, ni agent, ni intel.ligència, ni mitjà on actuar. Aleshores treballem per discernir dins la nostra consciència que no hi ha Déu a l’hipnotisme, i doncs, no té poder. En denunciar el mal, Déu ens forneix l’enteniment espiritual i la fortalesa per destruir-ne la influència. Si preguem des d’aquest estat mental espiritual, el nostre tractament serà molt efectiu.


El Tractament

Un tractament de la Ciència Cristiana és avui la forma d’intel.ligència més poderosa de la terra. Combina l’estudi de la metafísica divina amb la pregària d’afirmació i de negació. Amb aquesta pregària d’acció agafem la iniciativa i exercim el domini que Déu ens ha donat sobre el mal. Argumentem a favor del fets de la Veritat i en contra de les il.lusions del magnetisme animal.

El tractament s’empra per vèncer tota mena de discordança, pecat, malaltia i mancança. En aquesta discussió, tanmateix, ens centrarem en com emprar el tractament per heure-se-les amb el control mental.

El tractament és molt més que una pregària passiva de súplica. Hi afirmem els fets de Déu i de l’home amb convicció, i aleshores enfortits amb aquests fets, neguem el poder i la realitat de tota mena de mal, control mental i tot. Amb aquesta pregària d’afirmacions i negacions, els fets espirituals són emprats directament per espargir les il.lusions de la hipnosi. Aquests fets redueixen les il.lusions a la irrealitat, i s’esfondren i desapareixen dins del seu no res nadiu. Ja no són i la ment en queda alliberada.

El tractament pot vèncer la hipnosi, puix és una pregària més poderosa que cap suggestió hipnòtica, maledicció, encanteri, o anatema. Es basa en la Veritat eterna, el Principi diví, l’Amor. Amb el tractament, estableixes el fet a la consciència que el mal és una il.lusió, i que Déu és el Tot en tot. Aquesta pregària és una mena de defensa molt simple, però poderosa contra els atacs hipnòtics àvols, i quan s’empra sabent el què es fa és extremadament reeixida.

Per guarir i protegir, el tractament s’ha de basar en la comprensió de la Ciència Cristiana, ni que sigui minsa. Això exigeix un estudi diari de la Ciència Cristiana, i treballar amb el tractament. Les idees i inspiració que espigolem del nostre estudi, ens forneixen els fets espirituals que ens calen per batallar amb la mala pràctica. El tractament és l’arma que assegura la nostra llibertat mental.

Fins i tot quan el nostre enteniment de la Ciència és limitat, la fe amb què ens agafem als fets i neguem el magnetisme animal començarà a desmemeritzar la ment, i a protegir-la de les influències hipnòtiques.


Les Passes del Tractament

El tractament és fet de sis passes, quatre grans passes i dues de més petites. Aquestes passes serveixen per definir o menar pas a pas la pregària científica. Ni que siguin passes diferents, aquesta pregària no es basa en una fòrmula o ritual diari, o una repetició de paraules buides. Cada tractament hauria de ser inspirat, progressiu, emmenant noves intuïcions de la totalitat de Déu i de la irrealitat del mal.

Al començament és bo identificar la pregària reconeixent: aquest és un tractament de la Ciència Cristiana. És la Paraula de Déu, i la Veritat de Déu i de l’home. No pot ser anul.lat ni revesssat pel magnetisme animal. Les passes menors obren el tractament i l’identifiquen.

Al segon pas, afirmem Déu amb els sinònims, sospesant cada terme, i parant esment dels atributs que es relacionen amb cada terme. Els sinònims malgrat ser distintament individuals, també es relacionen els uns amb els altres. En veure’n la interrelació, els capim més bé. En aquest primer pas hi ajuda el relacionar aquests sinònims de Déu. Al tercer pas afirmem la naturalesa de l’home a la semblança de Déu. Això es fa relacionant els sinònims amb l’home, fent palès que l’home real reflecteix tots els atributs de Déu. Al quart pas, neguem el poder i la realitat de la matèria, de la ment mortal, de la mala pràctica i del magnetisme animal, establint la irrealitat d’aquestes il.lusions. Al cinquè pas, declarem la unitat de Déu i l’home perquè la nostra pregària s’acabi amb una nota positiva. I finalment tornem a protegir el tractament sabent: aquesta és la Paraula de Déu. Ha d’acomplir el seu propòsit i no Hi pot tornar buida.

El tractament és explicat detalladament a la meva obra, El Tractament de la Ciència Cristiana: la Pregària que Guareix. També hi ajuda el meu fulletó El Magnetisme Animal, i la meva obra, La Pregària Científica. Les trobareu a Bookmark. El tractament és tan bàsic en aquesta tasca que urgeixo al lector que estudiï tot el que se n’ha escrit.

De vegades el tractament pot ser una pregària d’uns quants minuts quan ens trobem amb una situació que demana una pregària immediata. Però un tractament a fons es pot allargar com a mínim una hora cada dia, en pensar estona i seriosament d’espiritualitzar la consciència. Aquestes sessions de pregària sols amb Déu ens preparen per la contesa amb la hipnosi àvola. Però, sobretot, obren la porta a la dimensió espiritual. Preguem trobant la nostra via dins del reialme amagat. No hi ha altra manera d’entrar-hi.

Al tractament, argumentem a favor dels fets espirituals tocant a Déu i a l’home, i contra les il.lusions hipnòtiques del mal. D’aquesta mena de pregària també se’n diu argument. Aquesta pregària no cal que es faci sempre en completa solitud. Cada cop que girem els nostres pensaments vers Déu i argumentem vigorosament la Seva totalitat i neguem els clams de realitat i poder del mal, treballem amb el tractament.

Us adonareu que les pregàries curtes només són efectives si esmerceu prou temps diàriament estudiant i fent el tractament, puix és aquí en aquesta tasca sagrada amb la Ciència Cristiana que us desempallegueu de les creences i dels trets materials que han lliscat dins la consciència, i desenvolupeu l’espiritualitat que li dóna al tractament el seu poder.

Cada dia, en pensar amb els sinònims, ens convencem més i més de la presència del poder de Déu. Ens adonem que el reialme espiritual té una estructura clarament definida de lleis que treballen per beneir-nos quan aprenem a obeir-les. També hi comencem a veure a través de la il.lusió del magnetisme animal.


Primera Passa: Protegir el Tractament

Identificar i protegir el tractament és la primera passa, i ni que sigui curta i en diguem menor, és bàsica per emmarcar el tractament i assegurar-ne el reeiximent.

S’hi enuncia ben clarament que és un tractament de la Ciència Cristiana. Que és la Paraula de Déu, i la Veritat de Déu i de l’home. Que no pot ser anul.lat ni revesssat pel magnetisme animal. I que acompleix el seu objectiu sense entrebancs ni ajornaments.


Segon Pas: Afirmar Déu amb els Sinónims

Com a regla, el tractament és bàsicament afirmatiu i positiu. Comencem afirmant Déu amb els sinònims. En sospesar els fets tocant a Déu, hauríem de pensar pregonament i curosament cada sinònim i què representa.

Podem començar el primer pas amb qualsevol dels set sinònims. Per exemple, agafem el sinònim Amor. Girant-nos d’esquena al món del materialisme i de la sensualitat, fent callar els sentits, contemplem Déu com Amor i els dos atributs que el defineixen més bé – poder i relacions.

Déu es relaciona amb la Seva creació espiritual amb amor. El Seu amor és gentil, puix Déu no força mai. Desplega. L’Amor diví hi és sempre, creant, governant i amanyagant i tenint cura de l’univers i de l’home. L’Amor és gentil, dolç, pacient, polit, compassiu, tendre, i veritable, i perdona. L’Amor no sap què és el conflicte, el desig, ni la tensió. Tot i ser infinitament gentil, l’Amor no és ni feble ni poc efectiu. És omnipotent. Les Escriptures ens diuen, “Déu no refusarà res de bo als qui caminen honestament,” assenyalant que en no obeir les Seves lleis refusem el bé. Imposa les lleis morals i espirituals subjectivament. Puix l’Amor és la llei de tot, tothom un dia o altra ha d’acabar obeint aquesta llei de pensament, de paraula i d’obra.

Desobeir la llei de l’Amor esmorteeix la llum interior fins que hom s’enfonsa en una gran foscor mental. Els qui L’estimen, veuen que la seva pregària els hi revela l’habilitat de detectar i refusar tota influència hipnòtica. A Ciència i Salut, la Sra. Eddy hi escriu, “Coneix-te a tu mateix, i Déu fornirà la saviesa i l’ocasió per vèncer el mal.” Obeint-Lo, Déu ens revela subjectivament els pensaments que calen per heure-se-les amb el control mental, i forneix la via on romandre allerat d’aquesta influència.

L’Amor és Ment. L’amor espiritual és l’atmosfera on les idees de la Ment es fan visibles. L’Amor és actiu, i la Seva acció ens arriba amb idees invencibles, que van curulles del poder de l’Amor. Els pensaments de Déu, despuntant a la consciència són omnipotents, i destrueixen la il.lusió del magnetisme animal. Puix són tan bons i amorosos, són irresistibles. Cap mentida ni influència falsa pot reptar la presència de l’Amor diví expressat amb intel.ligència, saviesa, i enteniment.

L’hipnostista no pot llegir els pensaments de la Ment divina perquè no hi ha res a la seva ment que lligui amb les idees espirituals. Ni pot evitar que la influència de la Ment única espargeixi les il.lusions hipnòtiques.

Amb el tractament, arribem a reflectir la Ment que és Déu. La intel.ligència i la saviesa divina poden vèncer tot control mental, puix la Ment només és conscient dels fets de l’ésser. El reialme de les idees espirituals destrueix les creences falses de la ment mortal, i enlaira la consciència més enllà de tota influència hipnòtica. Les idees espirituals es basen en el fet que Déu és el Tot en tot; no hi ha il.lusions a la realitat. Els Seus pensaments són realitat. La intel.ligència divina és omniscient, omnipresent i omnipotent. Podem dir, doncs, que la Ment és la Veritat.

La Veritat és la realitat. És la Ciència de l’univers i de l’home. La Veritat no és relativa. És absoluta perquè Déu és absolut, infal.lible, etern. L’Amor diví no és relatiu. No canvia mai, no s’estronca, no és mai negat. La intel.ligència de la Ment única no és relativa. És la Veritat universal, una manifestació de l’Amor, una expressió d’honestedat, integritat, justícia i misericòrdia. Res injust, deshonest, deceptiu o immoral pot entrar dins del reialme espiritual, perquè és governat per la Ciència divina.

El control mental no és mai amorós ni intel.ligent. I doncs, no està basat en la Veritat. Saber la Veritat és alliberar-se de la creença en el mal i la matèria. Al reialme de la Veritat no hi ha il.lusions hipnòtiques. Els fets de l’ésser a la Ciència divina beneeixen la creació de Déu, i emmenen l’harmonia i la perfecció de tot el què alena dins del Seu univers.

L’Amor, la Ment, i la Veritat són Vida. La Vida és viscuda al caliu de l’Amor, la intel.ligència de la Ment que ho sap tot, i la Ciència absoluta de la Veritat. Puix la Vida és la Veritat, la Vida és eterna, ésser indestructible, salut, vitalitat, joia, benaurança, harmonia, bé inexhaurible. La Vida és Amor. És gentil, compassiu, dolç, pacient, perdona. La Vida és Ment. Les idees de la Ment són la vida de l’home. La vida manifesta totes les qualitats de Déu, perquè la Vida és Déu, el bé. La Vida eterna és allerada de tota influència hipnòtica, puix no hi ha cap element que ressoni amb un pensament negatiu i el pugui deixar entrar o sortir. La Vida divina és el contrari de l’opressió, del control, de la malaltia, del mal i de la mort. És salut, llibertat, bé infinit.

La Vida és la llei de l’ésser, “Hem de servar per sempre la consciència de l’ésser,” escriu la Sra. Eddy. I esmenta la unitat indestructible de l’home amb Déu. Ni que la vida mortal sembla que comenci i s’acabi, és només un tel de falsa creença sobreimposat sobre la Vida que és Déu. La Vida roman segura a l’Ànima, on hi trobem tota veritable identitat.

L’Ànima és identitat i individualitat, expressant només els atributs de Déu. La consciència abasta les qualitats especials de l’Anima – bellesa, creativitat, originalitat, gràcia, puresa, sensibilitat, receptivitat. L’Anima li imparteix a l’home les idees de la Ment, el caliu i la gentilesa de l’Amor, la joia de la Vida. D’acord amb la llei de la individualitat infinita, cada idea manifestada per Déu és genuïnament ella mateixa. L’ésser de cada idea és independentment depenent de l’Ànima, i coneix la llibertat, la imparcialitat i l’honestedat de la veritat, la bonesa de cor de l’Amor, la intel.ligència de la Ment.

L’Ànima és allerada de la insensibilitat agressiva, dura, empedreïda de la mala pràctica. Aquest estat negatiu de la ment és el contrari de l’Ànima, i dos punts de vista oposats no poden coexistir alhora a la mateixa ment.

Puix l’Ànima, la Ment, la Vida, la Veritat, l’Amor són espirituals, Déu és Esperit, substància. L’univers i l’home són espirituals. L’Esperit, la causa invisible de tota cosa, és una, i és divina, no pas humana. De fet, no hi ha esperits malignes ni forces mentals violentes amb el poder de fer resistència a la Ment única. Igual que no hi ha matèria, ni causa ni llei material, ni univers ni home material, tampoc no hi ha causa ni llei maligna, ni un univers i un home dolent. L’Esperit, éssent immaterial, pot arribar als pensaments més íntims de tota cosa viva, i la influència de l’Esperit, de la Vida, de la Veritat i de l’Amor treballa subjectivament. La intel.ligència de la Ment expressada en idees espirituals, la gentil i poderosa presència de l’Amor, la Ciència de la Veritat, en ser espiritual, neutralitza i destrueix totes les influències hipnòtiques. Aquesta acció s’avé amb les lleis del Principi.

El Principi és el poder que finalment venç i destrueix tot allò que desobeeix les lleis espirituals i morals de Déu. El principi és llei. I la llei és absoluta. A costat de les lleis morals, hi ha lleis espirituals absolutes que governen la creació de Déu i l’home. Aquestes lleis operen al reialme subjectiu – el món invisible de la Ment. Com Pau va escriure als Hebreus: “Perquè la Paraula de Déu és ràpida i poderosa, més esmolada que una espasa de dos talls, destria el moll de l’os, l’esperit i l’ànima, i discerneix els pensaments i les intencions del cor.” El Principi imposa la llei de l’Amor, refinant i purificant els pensaments i els sentiments; la llei de la intel.ligència, il.luminant l’ésser interior amb idees divines; la llei de la Veritat, apuntalant l’honestedat i la justícia; la llei de la Vida, atorgant salut i harmonia a tothom. Aquestes lleis són absolutes i governen el reialme amagat de la Ment.

Reptar les lleis de Déu entenebreix l’ésser interior, i aquesta tenebror es manifesta en discordança i malaltia. Per això, capir científicament el Principi diví i les Seves lleis és essencial per protegir-nos del control mental. Com més capim les lleis morals i espirituals, més fàcil és obeir-les. Obeint aquestes lleis, la intel.ligència amagada a la Ment es manifesta com la nostra revelació de la Ciència divina, i aquesta consciència espiritualitzada és tant com Déu que cap influència dissemblant de Déu la pot tocar ni entrar-hi.

Cada dia, raonant sobre els sinònims d’aquesta manera, relacionant-los uns amb els altres, arribem a capir l’estructura i el contingut del reialme espiritual. La naturalesa de Déu es comença a desplegar, verificant el fet que Déu és el Tot i el mal només una il.lusió. Ens adonem que aquest concepte de Déu és veritat perquè, en treballar amb els sinònims, les idees espirituals que es depleguen, emmenen el guariment. Capir els sinònims neutralitza a la consciència el magnetisme animal que produeix la malatia, el mal, la discordança, i la mancança, i el canvi de pensament es manifesta amb el guariment.

En esdevenir conscients del reialme espiritual, i de la Ment al fonament de la creació, comencem a pensar i a viure en aquest reialme de l’Esperit, aquest dimensió de Vida i d’Amor diví. La Veritat que es desplega és tan justa, tan irresistible, que renovella el jo interior.


Tercer Pas: Afirmar l’Home amb els Sinònims

Al segon pas, aprenem què és Déu. Al tercer pas, aprenem què és l’home a la imatge de Déu identificant-lo amb els sinònims. Fent això, desenvolupem la nostra traça de capir la nostra veritable identitat com Déu ens féu, perquè de fet som aquest home.

Si Déu és Amor, l’home a la Seva imatge ha de reflectir l’Amor del Seu Pare-Mare Déu. L’home a la imatge de Déu viu la llei de l’Amor. És naturalment amorós, gentil, pacient, bo i perdona. Però aquesta naturalesa amorosa és també poderosa – puix en reflectir l’Amor és un amb el Pare, i encarna el poder irresistible de l’Amor diví. L’Amor de Déu serva la Seva vida i governa tot el que li pertoca. El poder de Déu actua per donar-li a l’home “tota cosa bona.” Diàriament, Déu li diu al cor amorós i obedient, “Fill, tu ets sempre amb mi, i tot el que és meu és teu.”

Si Déu és omnipresent, donant-li a l’home tota cosa bona, omplint-li el cor, l’ànima i la ment, aleshores la hipnosi no li és cap amença. L’home a la imatge de Déu no en sap res de les suggestions del magnetisme animal, perquè l’odi i l’abús mental no poden entrar dins d’una ment plena d’amor.

JesuCrist digué, “Sabràs la Veritat i la Veritat et farà lliure.” Puix l’home entén la realitat, la Veritat de l’ésser, l’home està allerat de la por i de la ignorància. Està segur perquè subjectivament és un amb Déu. La Ciència de Déu és el seu enteniment de la realitat. Sempre està segur arrecerat en Déu, sota la Seva cura, perquè la Veritat on viu és absoluta. És una realitat d’intel.ligència infinita i d’amor etern, que s’objectiva en harmonia i perfecció. Tota influència mental que topa amb la Veritat és vista com “un mentider i el pare de la mentida.” Els fets de l’ésser refusen les falses suggestions perquè no són veritat ni reals. Tota influència negativa és tan dissemblant de la Veritat, que no hi ha res en l’home que s’hi pugui relacionar com si fos real.

L’home reflecteix la intel.ligència de la Ment única. Aquesta intel.ligència es manifesta subjectivament en idees. L’home, amb la intel.ligència de Déu, és savi, i d’enteniment il.luminat. Aquestes idees estan amarades de Veritat i d’Amor. Expressen la Ciència de Déu, i revelen la naturalesa de la realitat.

Els pensaments de Déu es despleguen com idees que protegeixen l’home des de dins la consciència. Contemplant i sospesant pensaments de pura intel.ligència i d’amor, l’home és immune a les suggestions mentals agressives de l’anticrist, i totes les provatures de controlar-li la ment són endebades, perquè aquesta influència hipnòtica no el pot tocar.

Tota la Vida és de Déu, puix Déu és Vida. És la Vida de l’home. Aquesta vida és massa pura i bona per tenir pensaments dissemblants de Déu. És una vida de salut perfecta, d’immortalitat, de vitalitat, d’activitat, de bé inexhaurible. La Vida en Déu és més que simplement existir. És una Vida de benaurança, de joia, de felicitat, i de sadollament absolut. L’home, a la Ciència divina, no en sap res de les suggestions negatives ni de les experiències que en resulten de la hipnosi àvola. És tan conscient de la Vida en Déu que tot el dissemblant de Déu, aquesta Vida perfecta, és automàticament refusat. No pot ser acceptat a la consciència. Havent tastat la Vida espiritual, no pot ser tibat avall i arrossegat vers una experiència limitada. Les il.lusions del magnetisme animal no hi tenen cap efecte perquè esta “amagat amb el Crist en Déu.”

En definir la relació de l’home amb Déu, Ciència i Salut diu, “L’home és l’expressió de l’ésser de Déu.” I Déu és Esperit. L’home és, doncs, espiritual. És l’expressió de la substància divina, i la substància divina no té més massa sòlida que un pensament o un sentiment. La substància i l’origen de la vida de l’home no és a la matèria, ans a l’Esperit, i la creació ha de ser com el creador. La substància de l’ésser de l’home no és a la matèria, ans a les idees de Déu que encarna a la consciència i objectiva com la seva identitat espiritual. Aquesta identitat és tan com Déu, que cap mena de control mental pot entrar dins la seva atmosfera.

La identitat espiritual de l’home ve de l’Anima. Ni que tingui la substància de l’Esperit, la Ciència de la Veritat, el poder de l’Amor, i la intel.ligència de la Ment, cada idea té la seva pròpia identitat d’acord amb la llei de la individualitat infinita. Cada una és una expressió única de la creativitat, la bellesa, la gràcia, l’harmonia, la perfecció que té tot el què Déu crea. Déu no té cap element negatiu, no en podria impartir, doncs, cap a l’home. No hi ha res a la veritable identitat de l’home a la semblança de Déu que pugui respondre a les suggestions negatives del control mental.

Les lleis del Principi que governen l’home espiritual són absolutes. És llei que l’home és un amb el Pare-Mare Déu, i no pot tenir pensaments ni sentiments dissemblants del seu creador. L’home fa festa de ser governat pel Principi diví, l’Amor – sempre per sobre i més enllà de les preteses lleis dels elements mortals que el sotmeten a tota mena de suggestió mental agressiva.

Relacionant els sinònims amb l’home, comencem a fer visble la nostra veritable identitat a la semblança de Déu, perquè l’home que esmentem en aquesta passa és l’home que som, just aquí i ara. No hi ha dues menes d’home a l’univers. Només hi ha un home fet a la imatge i semblança de Déu. Sembla que hi hagin dos punts de vista del mateix home – un de material i un altre d’espiritual –, però a mesura que aprenem que la matèria i el magnetisme animal són irreals, veiem com el punt de vista material es fon i l’home spiritual esdevé una manifestació concreta aquí i ara.


Quarta Passa: Negar el Magnetisme Animal i la Mala Pràctica

La teva tasca diària, estudiant i fent el tractament et prepara per defensar la teva ment de tota mala influència. No esperis que un atac se t’abraoni per començar a estudiar i a pregar, perquè has d’estar a punt de vèncer l’anticrist. És amb l’estudi diari i el tractament que desenvolupes l’habilitat de detectar les suggestions hipnòtiques i te les hi heus abans no se les heguin amb tu. Demostrant la Ciència en totes les àrees de la teva vida, desenvolupes la intel.ligència, la fortalesa, i el coratge de retenir el control de la teva ment.

Tota mena de mala pràctica se’t presenta disfressada com els teus pensaments i sentiments. Quan sentiments punyents, depriments, de por, se t’abraonen sense raó aparent, quan no tens manera d’explicar els teus estats d’ànim, els teus problemes físics, experiències discordants, o relacions que no rutllen, has d’heure-te-les amb la mala pràctica.

Quan treballes per sobremuntar problemes amb la Ciència, hauries de començar el teu tractament afirmant la Veritat de Déu i de l’home, i aleshores heure-te-les amb el magnetisme animal emprant aquesta veritat. Fent-ho redueixes la creença mesmèrica al no res; aleshores s’esvaeix de la consciència i s’esdevé el guariment.

Havent-te-les amb la mala pràctica en aquesta quarta passa, comença impersonalitzant la mala pràctica, puix té el seu origen al magnetisme animal. Lluites amb el poder aparent de l’hipnotisme. Tingues sempre ben clar al pensament que tota suggestió discordant, per agressiva i maliciosa que sembli, és magnetisme animal. És una il.lusió. No és cap persona. La contesa és, doncs, entre els fets de l’ésser que declaren Déu com el Tot en tot, i les il.lusions del magnetisme animal que t’hipnotitzen fent-te creure que el mal és real i personal.

Impersonalitzant la influència hipnòtica, pots negar abrandat el poder i la realitat de la mala pràctica. Havent establert els fets de la totalitat de Déu i la naturalesa espiritual de l’home a la primera part del tractament, pots negar la mala pràctica amb convicció, coratge moral i fortalesa. La presència dels fets espirituals a la consciència et fa bo d’emprar aquesta veritat sobre la falsa influència i destruir-la.

Encara la suggestió específica i lluita-hi com si fos el teu enemic – puix és el teu enemic. Sigues l’atacant. És el teu dret lluitar-hi. No et quedes pas quiet quan un lladre t’ataca i et pren les teves possessions, oi? Tampoc has d’aguantar un atac mental, perquè la Ciència Cristiana t’ha equipat per atura-ne els mals efectes. Agafa els fets que has espigolat del teu estudi i lluita en contra de la influència hipnòtica. Sàpigues que el teu discerniment de la totalitat de Déu i de la irrealitat del mal, és la veritat de l’ésser. Aquesta Veritat és el fet absolut que et fa bo de sobremuntar i vèncer tota falsa influència. Si et plantes en aquesta veritat, indiferent i sense deixar-te afectar per l’aparent realitat del magnetisme animal, aleshores tot el poder de la llei divina i del Principi imposen la teva negació. No ets sol, ets amb Déu. El Seu poder i presència són un amb el teu tractament, i és el poder de Déu que emmena la victòria.

Al cor d’aquesta feina hi ha el clar enteniment que a la mala pràctica no hi ha Déu. No té ni origen ni causa. No té autoritat, ni poder, ni llei que l’apuntali, perquè és l’anticrist, tot el contrari del Crist, la Veritat. És, doncs, una irrealitat. I, afilerant-te amb Déu, empres la llei, el poder i la intel.ligència divina a l’hora de negar la realitat del clam del mal.

Aquesta tasca mental destrueix tota por del mal que puguis tenir. Vèncer la por et fa bo d’argumentar amb una convicció total en contra de tota aparent realitat de mala pràctica. Quan la por és vençuda, i pots romandre sense acovardir-te gens ni mica davant la temptativa de l’error d’influir la teva ment, les seves suggestions per tu esdevenen no res. És la destrucció de la basarda de la suggestió hipnòtica allò que et fa bo d’heure-te-les-hi amb reeiximent. La desaparició de la por ve del teu estudi i pregària diària.

Has d’heure-te-les amb les suggestions mentals agressives i aprendre a evitar que esdevinguin part de la teva consciència. La Sra. Eddy digué un cop, “El magnetisme animal és impotent – però hi has de declarar en contra com si tingués tot el poder.”

En aquesta tasca, tota la presència i el poder de Déu apuntalen la teva denúncia del mal. En aquesta passa argumentes amb força, autoritat i vigor. En aquest argument mental agafes la iniciativa i amb convicció blasmes el mal. El veus com una suggestió impersonal. Aleshores audible o silent t’hi gires i agressivament hi argumentes en contra. Encara’l amb el fet de la seva irrealitat. Denuncia que el mal tingui poder d’hipnotitzar. Ataca el nucli dels elements amagats del mal – el seu sadisme, la seva crueltat física i mental, el seu odi de la consciència Crística. Argumenta amb una autoritat absoluta que no hi ha llei, energia, poder ni intel.ligència a l’hipnotisme. No hi ha cap deu maligna de la suggestió mental agressiva. No hi ha cap ment que cregui en el poder del mal i no hi ha Déu al mal. Aleshores rebla que les suggestions hipnòtiques han d’aturar-se del tot per tu!

Nega l’hipnotisme emprant els sinònims de Déu: no hi ha vida ni ésser a l’ocult, i no hi ha ocult a la Vida; no hi ha veritat a la bruixeria, ni bruixeria a la Veritat; no hi ha amor ni poder a la màgia negra, ni màgia negra a l’Amor; no hi ha ment ni intel.ligència a la ciència negra, ni ciència negra a la Ment; no hi ha esperit ni substància al vudú, ni vudú a l’Esperit; no hi ha ànima ni identitat a la Teosofia, ni teosofia a l’Anima; no hi ha principi ni llei a l’hipnotisme oriental, ni hipnotisme Oriental al Principi.

El control mental només té les il.lusions de les seves mentides, i no tenen poder sobre la consciència Crística. Nega les energies mentals de l’odi, del sadisme, de la crueltat mental. Rebla que l’ocult no pot dominar, frustrar, contrafer ni punir l’home.

Puix tot control mental tou i hipnotisme dur es basen en la creença de la realitat de la matèria i de la mentalitat mortal, hauries de negar la realitat de la matèria, de la causa i de l’efecte material, de la llei material, de l’electricitat, de la fisicalitat, del patiment, de la malaltia i de la mort. Declara que el mal no té fonament o base, no té existència material ni mitjà on actuar. Rebla que el mal no pot ni pensar, ni sentir, ni actuar. No hi ha cap creació material on hi pugui pensar o actuar, perquè no hi ha matèria. El magnetisme animal no t’ha influït mai, i no et pot influir ara. Les suggestions hipnòtiques no et poden privar de cap bé dient que et separen de Déu. Nega amb fermesa que la suggestió hipnòtica et pugui encegar i no deixar-te veure la teva identitat real a la semblança de Déu, ni influir els esdeveniments i les circumstàncies, la salut i el proveïment de la teva vida.

Quan argumentes aquests fets, ataques la influència hipnòtica amb una Veritat tan radical que s’ha de donar. Treballa directe i amb simplicitat, i refiant-te absolutament de les teves negacions per vèncer mal. Quan sents que les suggestions mesmèriques t’engrapen, fes-les fora! Refusa de pensar-hi! Pren possessió de la teva ment i refusa de caure sota la influència de cap mena de control mental. Si refuses acceptar-les en tens el control.

En impersonalitzar les suggestions hipnòtiques, pots reduir tota discordança a un simple terme – magnetisme animal. Al moment que te n’adones, la teva tasca queda simplificada d’allò més. En lloc d’heure-te-les amb molts efectes del control mental, pots anar de dret al poder i a la causa aparent – el magnetisme animal – i heure-te-les-hi. Quan discerneixes que el mal no té el poder d’emetre suggestions hipnòtiques que et puguin controlar o fer-te mal, quan amb abrandament li negues el poder de mesmeritzar-te, i en perds la por, el seu poder il.lusori queda destruït. S’esfondra. Acaba el seu clam de realitat.

Quan un atac hipnòtic sembla especialment amenaçador o entestat, hauries de començar el tractament amb aquesta forta negació del magnetisme animal. La part negativa del tractement es pot allargar si l’argument agressiu persisteix i sembla que no te’n surtis de treure-te’l de la consciència. Quan és extremament agressiu, no afluixis la tasca de resistir-ne les suggestions i tots els efectes d’aquestes suggestions, fins que no sentis que tens altra volta el control de la teva ment. Aquesta part del tractament, la negació del mesmerisme és la teva resistència a l’argument fals. Pots veure que calen hores, dies, fins i tot una setmana o més perquè la teva ment en quedi deslliurada.

Si el teu primer maldar per heure-te-les amb alguna suggestió hipnòtica no t’allibera, has de tornar un cop i un altre a la part del tractament on negues la realitat i el poder de la suggestió mesmèrica. Pot exigir un maldar constant esbotzar l’atac; però si no afluixes, s’esbotzarà; i quan s’esbotzi, sàpigues que calia tota la teva tasca de pregària per assolir aquesta victòria.

Una forta negació, resistència i refús de la suggestió hipnòtica intrusiva, no és cap embull metafísic complicat. La negació és simple, directa, i expressada amb autoritat. En aquesta tasca de pregària hauria d’arribar el moment de sentir que la influència hipnòtica comença a afluixar. Sovint és una clara impressió. Pots sentir el canvi mental. La teva ment es comença a alliberar de la presència de la suggestió i dels seus efectes perturbadors i punyents.

En aquest punt pots esmerçar més estona afirmant la Veritat, alhora que negues l’hipnotisme. La negació s’hauria d’allargar fins que la ment és lliure. No aturis la negació del tot al punt que la hipnosi afluixa, però afegeix-hi més afirmacions.

En algun moment a la tasca de pregària, sabràs que el tractament ha esbotzat el poder de l’atac hipnòtic, i en tens el domini. Ja no et fa por. Ni t’afecta ni t’esporugueix. Ben aviat tot l’atac s’esfondrarà en el no res, i en quedaràs alliberat. Aquesta és la teva prova que el mal és irreal.

És un gran moment de veritat a la teva vida, quan la teva pregària destrueix realment la creença en el poder del mal i les seves mentides hipnòtiques. Aleshores saps que la teva pregària, el teu tractament té el poder de destruir les il.lusions del mal, i saps perquè la Sra. Eddy pogué dir que el mal és irreal.


Cinquena Passa: Unitat de Déu i l’Home

Un tractament arrodonit hauria d’encloure al cinquena passa on hi estableixes la unitat de Déu i l’home.

Havent lluitat amb el magnetisme animal, la ment és a la part negativa del tractament. Aquest és un mode negatiu i agressiu. El tractament no s’hauria d’acabar amb el pensament fixat en la il.lusió i la irrealitat del mal. Torna, doncs, a fer afirmacions positives a la cinquena passa, establint la unitat de l’home i Déu amb els sinònims. Pots afirmar que:

La Vida és eterna, i l’ésser de l’home, doncs, immortal. És un ésser de salut, vitalitat, activitat, harmonia i perfecció indestructibles.

La Veritat és la realitat i l’home viu a la consciència Crística, segur a la Ciència de Déu, el bé.

L’Amor és el poder i l’única relació del Pare-Mare amb l’home. La unitat indestructible de l’home amb Déu és una relació servada eternament pel desplegament del bé inexhaurible del Pare i de la cura tendra i amorosa de la Mare.

L’Esperit és la substància de l’ésser de l’home. Viu en un univers benigne i en una forma sempre jove. Puix l’Esperit és immaterial i no es pot malmetre ni finir, l’ésser de l’home, reflectint l’Esperit, és immutable, immortal, diví, i del tot com Déu.

L’Ànima li forneix la identitat a l’home. La veritable identitat de l’home, que reflecteix Déu, encarna la bellesa, la gràcia, la puresa, i la santedat. És sensible a les idees que l’afaiçonen a la semblança de Déu.

El Principi és la llei de l’ésser de l’home. L’Home viu dins del pla que Déu ha fet, i està segur dins d’un univers de llei i d’ordre, de pla i d’unitat. Déu és l’única causa, i l’home i l’univers són els efectes d’aquest Principi diví, l’Amor.

La Ment li desplega a l’home idees divines, i aquestes idees són l’ésser, la vida, la realitat, la individualitat de l’home, la seva única deu d’intel.ligència i enteniment.

Aleshores pots cloure el tractament altre cop protegint la teva tasca sabent: aquesta és la Paraula de Déu. Ha d’acomplir el seu propòsit i no Hi pot tornar buida.

Amb aquesta passa hem fet les sis passes senceres que la Sra. Mary Baker Eddy primer donà als seus estudiants. Aquest tractament recolzat per la nostra comprensió de la Ciència Cristiana, pot prevenir que la mala pràctica llisqui dins la consciència i pot vèncer el què s’hagi fet en contra nostra.


Guiatge per Emprar el Tractament

Quan ens comencem a refer de la suggestió hipnòtica que sembla que ens domina, hauríem de pregar i estudiar pregonament fins que ens enlairem per sobre de tota l’experiència i poguem pensar tan lliurement com abans de l’atac.

Quan un atac hipnòtic és extremadament exigent, val més començar el tractament amb una abrandada negació del magnetisme animal. Roman a la negació fins que sentis que tens el domini de la suggestió. Aleshores comença a la primera passa i fes tot el tractament fent servir afirmacions i negacions per blasmar les suggestions fins que es donin del tot.

Quan encetes aquesta tasca, et pos trobar que una suggestió hipnòtica sembli tan real que reptar-la amb la pregària pot semblar una tasca aclaparadora, fins i desesperada. Tanmateix, hauries de començar negant-la, i anar-hi lluitant per no creure-hi, refiant-te que el mal, per real i menaçador que sembli, és tanmateix una il.lusió – algun moment en aquesta batalla, t’adonaràs del teu domini sobre el mal, perquè sentiràs que la falsa influència afluixa i es dóna.

Quan has reeixit havent-te-les amb l’error d’aquesta manera, aprendràs a heure-te-les amb tota mena de discordança i malaltia com una il.lusió hipnòtica. Hauries de ser bo d’encarar tota adversitat o problema físic i exigir que no et mesmeritzi més, i saber que s’acabarà.

De vegades aquesta tasca metafísica produirà una quimicalització del problema, i semblarà que s’empitjori. Si un problema canvia tant si és per bé com per mal, vol dir que el teu tractament hi fa el seu efecte. Si hi vas treballant, sense deixar-te impressionar pels senyals externs, hauries de discernir el guariment.

En encarar una mena de mala pràctica que ens repta de manera poc usual, et pots adonar que la pregària persistent no canvia la condició. En aquests moments és quan hi has de treballar amb més determinació, perquè la teva tasca hauria d’afectar el mesmerisme ni que no ho sembli. Certament, la teva tasca d’oposició no li deixa fer la seva via al problema. Probablement no el deixa anar a més. Aquests clams entestats poden resistir la teva tasca fins que hi ha un darrer tractament que els esbotza, i el guariment s’esdevé.

A voltes ens trobem que no podem encarar un atac perquè el treball col.lectiu mental d’una colla de malpracticants sembla massa fort per anul.lar-lo i revessar-lo. En aquests casos, ens cal retirar-nos tan pregonament com poguem a la dimensió espiritual i “romandre forts i determinats.” Hi ha menes d’àvola mala pràctica maliciosa tan agressives i tan malignes que no n’hi ha prou amb l’enteniment espiritual que tenim en aquest moment per neutralitzar-les del tot. Però si som bons de retirar-nos dins del reialme amagat, perdonar els nostres enemics, i aguantar l’atac, ni que patim, fins que els qui ens ataquen s’esgotin tot mirant de fer-nos mal; mentre tinguem el poder i la fortalesa de Déu apuntalant i imposant les nostres pregàries, l’hipnotista només té les seves energies, emocions i poder de voluntat. Es cansarà i ho deixarà córrer, mentre Déu no es cansa mai de protegir-nos.

Si ets savi no repassaràs les teves experiències amb la mala pràctica ni hi rumiaràs gens. Les refusaràs amb els mots, “No ha passat mai.” Si hi has de passar més d’un cop, i probablement hi hauràs de passar, les lliçons que n’aprendràs de cada topada seran una experiència invaluable per heure-te-les amb la propera. Però agafar-se al record d’aquests reptes i explicar-los als altres, és fer-ne una realitat. Una demostració ben arrodonida enclou posar aquestes batalles al reialme de l’irreal, discernint que aquestes coses s’esdevingueren al reialme del magnetisme animal i no pas a la realitat. El magnetisme animal és tot el que els generà, en patí, i se’n recorda. I si estàs temptat d’explicar-te’ls a tu i als altres, d’agafar-te a la il.lusió i rumiar-hi, ajornaràs el teu progrés. Si ve la suggestió de fer memòria dels reptes, gira’t vers el magnetisme animal i diga-li: “No tornis a fer-me venir això al cap. No ha passat mai.”

No podem culpabilitzar la mala pràctica de tots els nostres problemes. Quan ens comencem a adonar que el poder de la influència hipnòtica produeix tota mena d’adversitats – fins i tot la mort – tenim la tendència de pensar que els pensaments dels altres són la causa dels nostres problemes. Tanmateix, finalment aprenem que tots els nostres reptes són culpa del nostre pensament erroni. Hi ha sempre alguna mena de magnetisme animal a la nostra mentalitat que hi deixa entrar la influència del magnetisme animal. Demostrem el domini sobre la influència hipnòtica del tot dins la nostra consciència. La batalla és finalment entre la il.lusió del mal i la realitat del bé al camp de batalla de la nostra ment.

Puix l’àvola mala pràctica ens toca agafant-se als nostres trets i creences mortals, l’objectiu de la nostra tasca diaria hauria de ser el d’espiritualitzar la consciència, reformar el nostre pensament, trascendir el món material, i sojornar al reialme espiritual. Fins que no ho fem, ens podem trobar que hem d’heures-nos-les amb moltes menes de magnetisme animal – encloent-hi totes les fases de control mental.

Són justes o equitables aquestes conteses amb la hipnosi maliciosa? No, no són justes ni ens les mereixem des del punt de vista humà. Tanmateix, aquestes lliçons semblen inevitables, perquè hem de demostrar el domini sobre tota mena de magnetisme animal, el que ens arriba de mà de la màgia negra o de la ciència negra i tot. Només en sobremuntar la nostra creença en tota mena de mal, en serem lliures.

Ara hem d’aprendre aquesta lliçó d’exercir el domini que Déu ens ha donat sobre el mal. La pràctica de l’ocult es fa més gran cada dia, però això no el fa real. És sempre una il.lusió. Ara, quan el poder del mal esdevé tan fort, hem estat beneïts amb la Ciència Cristiana i la pregària científica per encarar-lo i vence’l.


Capítol VII


El Poder de la Pregària Científica

Quan ens endinsem dins la dimensió espiritual, hi trobem altre cop “l’inesperat.” Latent dins d’aquest reialme de Déu hi ha un poder invencible pel bé – un poder que és alliberat per l’estudi i la pregària de la Ciència Cristiana. A mesura que la consciència s’espiritualitza, reflecteix la Ment divina, i aquesta intel.ligència més gran, discernida subjectivament, es manifesta com idees i opera amb un poder irresistible per guarir-nos i protegir-nos. L’acció d’aquest poder a la nostra vida és més enllà de tota descripció. Amb la pura força de la seva santedat, la consciència espiritualitzada emula les obres guaridores dels primers Cristians. Qui podria haver predit que aquest poder de fer el bé seria el resultat del progrés espiritual i científic de l’home?

El reialme espiritual no és només un recer per deslliurar-nos del control mental, ans és la deu del poder que destrueix tot el mal. Fa massa centúries que Cristians devots, bons i honestos són a les mans de tirans mancats de misericòrdia, i de ments sense escrúpols, amorals, insadollables i conflictives. Massa sovint, la història narra amb fascinació el reeiximent d’homes dolents que conquereixen i governen. La feina, la vida desesperada del pagès, de l’esclau, i de les masses són el resultat del domini del corrupte i del poderós sobre el feble i l’indefens. Avui la història podria escriure una altra pàgina de crueltat i injustícia si les ments i les ànimes de les masses, i les seves vides i propietats, mica en mica són controlades per la ment tirànica i criminal. Si el desenvolupament de la màgia negra i de la ciència negra va a més sense trobar oposició, la predicció de la Sra. Eddy d’un imminent “Regne del Terror” podria esdevenir mica en mica el fat del món civilitzat.

És, doncs, imperatiu que aprenguem a emprar aquest poder salvador de Déu per neutralitzar i destruir les forces mentals del magnetisme animal de la mena que siguin. Amb la nostra tasca de pregària metafísica, podem emprar aquest poder infinit esperant que ens salvi no només del control mental, ans de tota discordança i patiment.


La Deu del Poder Espiritual

Per emprar el poder espiritual hem de començar reconeixent que la seva deu és la Ment única infinita. El poder espiritual que emprem als tractaments, és només el reflex de la omnipotència del Déu únic. Una definició de Déu a Ciència i Salut declara: “Déu, el gran JO SÓC; el qui ho sap tot, tota acció, tota saviesa, tot amor, i etern; Principi; Ment; Ànima; Esperit; Vida; Veritat; Amor; tota substància; intel.ligència.” La Deïtat única del reialme espiritual és una causa pensant, una intel.ligència suprema, una Ment infinita, involucrada activament creant i servant l’univers espiritual i l’home. I nosaltres som l’home de qui Déu en té cura.

De la mateixa manera que la ciència física ens ha donat el control del nostre univers visible, la Ciència de Déu ens donarà control de l’univers invisible. Aquest poder se’ns fa a mans amb l’espiritualitat – no pas la intel.lectualitat. En trascendir la raó i el coneixement científic, assolim un nou nivell d’intel.ligència que ens fa discernir la realitat concreta de la presència del reialme espiritual.

La més primerenca narració d’aquest poder diví la trobem a l’Antic Testament. Allí, teixits dins de la història dels Hebreus hi ha narracions d’esdeveniments “sobrenaturals” – el poder de Déu operant per sadollar les seves necessitats. La història comença amb Abraham marxant d’Ur de Caldea per adorar el Déu de l’Esperit. El seu coratge fóu recompensat amb la prosperitat i la promesa que seria el pare d’una gran nació.

Tornem a veure aquest poder en Josep, que intrepretà somnis i salvà Egipte de la fam. Moisès sentí la veu de Déu al matoll que cremava sense consumir-se, i tragué els Fills d’Israel d’Egipte, menant-los a la Terra Promesa. Déu en tingué cura els quaranta anys que passaren al desert. Els seus vestits no s’espellingaren, ni les seves sabates es feren malbé.

Ni que a la història dels Hebreus hi hagueren personalitats amb febleses i faltes que els allunyaven de la santedat, la presència i el poder de Déu encara llueix a les Escriptures a les vides dels reis i dels profetes. David matà Goliat, Daniel sobrevisqué la cova dels lleons, i els tres nois hebreus caminaren dins la fornal roent. Aquest fets fan palès el poder spiritual que és a l’abast dels qui entenen Déu.

Els versos de la Bíblia ens parlen de la naturalesa divina de Déu i de la Seva relació amb l’home. Hi llegim. “El Déu etern és el meu recer, m’aguanten els seus braços eterns.” “Déu se m’ha aparegut dient, Sí, t’he estimat amb un amor entranyable: t’he atret, doncs, amb bonesa de cor.” “I les teves orelles sentiran una veu darrera teu dient, Aquesta és la via, camina-hi, quan tombis a la dreta i quan tombis a l’esquerra.” “Tu que vius al recer secret de l’Altíssim, fas estada a l’ombra del Totpoderós” “El Senyor és el meu pastor; no em manca res.”

Els miracles i l’obediència de la nació Hebrea a les lleis de Déu, emmenà l’adveniment del Messies. Crist Jesús fóu l’exemple més alt del poder espiritual visible per la vista humana. Guarí el malalt, ressucità els morts, apaivagà la tempesta, caminà sobre l’aigua, i atipà les gentades amb uns quants pans i uns quants peixos. La seva tasca vital culminà amb la seva resurreció i la seva ascenció, En totes aquestes obres es nodria del poder infinit de Déu, que espera pacientment l’acceptació universal.

Jesús ensenyà als seus deixebles la Ciència de Déu, i després de la seva ascenció, van tirar endavant guarint pel poder inherent de l’enteniment espiritual. N’ensenyaren d’altres a emprar aquest poder. Els guariments s’allargaren tres centúries, i després es perderen.

Ni que els guariments dinàmics del Cristianisme primitiu desaparegueren lentament, la fe en el poder de Déu per guarir i tenir cura de l’home sempre ha anat de bracet del Cristianisme, i hi hagueren temps que aquesta fe produí miracles. I sempre hi havia l’expectativa de l’adveniment del Consolador promés.

Quan la Sra. Eddy descobrí la Ciència Cristiana, definí científicament i per sempre quina és la deu d’aquest poder i com emprar-lo. La seva pròpia vida fóu plena d’obres guaridores, i estudiants d’arreu del món que estudiaren les seves obres, experimentaren uns guariments tan clars que reconegueren la Ciència Cristiana com el segon adveniment del Crist.

Pels qui en puguin dubtar, els periòdics de la Ciència Cristiana enregistren un cos massiu d’evidència que demostra el poder de la pregària a la Ciència Cristiana. Uns quants guariments, per impressionants que siguin, no serien prou per demostrar que la Ciència Cristiana revela les lleis científiques a la base de la tasca guaridora de JesuCrist. Però és difícil de disputar els milers i milers de testimonis verificats en aquests periòdics i a d’altres escrits de la Ciència Crsitiana. Les darreres cent pàgines de Ciència i Salut són testimonis inspirats dels qui es guariren simplement llegint el llibre.

En encetar el segle vint-i-un, hem de girar-nos vers aquest poder i emprar-lo si hem de romandre lliures i segurs. El control mental i altres amenaces ominoses ens empenyeran vers la dimensió espiritual on hi trobarem el poder i els recursos que ens calen per veure el món real darrera d’aquest temps de fermentació mental i d’evolució. A mesura que més gent pensadora aprengui a emprar aquest extraordinari poder espiritual, les pregàries col.lectives faran evolucionar la civilització fins al punt que el poder del bé finalment començarà a vèncer tot mal.

És vers aquest poder a fora i més enllà de nosaltres mateixos on ens girem a l’hora de les tribulacions. La nostra relació amb Déu és subjectiva. Quan tota la resta falla, ens girem vers Déu amb fe, refiant-nos que sent les nostres pregàries. Ens cal aquest poder suprem perquè els mitjans humans sols no poden solventar els molts reptes que ens encaren. El paper de Déu en contestar les nostres pregàries, és fer per nosaltres el que nosaltres no podem fer. Primer, desplega els pensaments que ens fan bons de fer la nostra part per resoldre el problema. Després, emmena els elements o esdevemiments que calen per rescabalar la salut i l’harmonia. La seva part al guariment és el que sembla miraculós. Aquest poder espiritual, aquest Principi diví, l’Amor, guareix, protegeix, forneix, arranja els detalls, i crea el grau més alt d’harmonia a l’abast en unes circumstàcies donades. Aquest poder invencible – l’omnipotència de Déu – encara no és entès, perquè actua tan gentilment i naturalment que no sempre en reconeixem l’acció.

Aquest poder diví i les obres del magnetisme animal són oposats. El magnetisme animal força, dirigeix, domina, destrueix, crea conflicte, tensió, discordança, malaltia, destret, mort. Déu dóna, desplega, mena, protegeix, guareix, regenera i rescabala la salut, l’harmonia, la pau i la joia. I ho fa tan planerament i amb una cura tan amorosa i tendra, que no sempre detectem aquesta activitat de l’Amor emmenant harmonia i salut a la nostra experiència. Els esdeveniments de la Bíblia semblen miracles simplement perquè no capim les lleis científiques i espirituals que hi operen. Quan experimentem el poder que trobem en aquest reialme, ens adonem que per Déu tot és possible.

La nostra tasca de pregària a la Ciència Cristiana esdevé una deu de poder espiritual com cap altra coneguda des del temps de JesuCrist i dels primers Cristians. Quan pensem i preguem, cridem a l’acció aquest poder increïble del bé – un poder que pot anul.lar i destruir tota influència aparent de la ment impia. La Ciència Cristiana entesa i demostrada és invencible. Cap mal no pot resistir el poder d’una ment espiritualitzada. Aquest poderós estat de consciència no només guareix el qui prega, ans en pot guarir d’altres.

Tal com ens les hem hagut amb el reialme visible i hem demostrat que la matèria sòlida és una il.lusió, també podem heure-nos-les amb el reialme mental i demostrar que el mal és una il.lusió. El control mental no pot evitar que l’estudiant honest de la Ciència faci via en aquesta tasca. La hipnosi no pot envair el reialme espiritual. No pot afectar la Ment única que és la deu del poder espiritual. No pot fer girar Déu en contra nostra, ni separa-nos-En.

Aquest poder del bé confon els qui creuen en el poder del mal. Confondrà, farà recular, i destruirà el maldar del mal practicant, que no pot ni revessar ni vèncer aquest poder espiritual, ni el pot emular. Els qui no creuen en Déu, no en poden capir el poder. No el poden emprar pels seus objectius ni evitar que els altres l’emprin. Aquest poder és a l’abast en la mesura de la nostra confiança i dependència de la intel.ligència divina. Només treballa per la consciència Crística.

Aquest poder és amagat dins la dimensió espiritual. No pot ser furtat ni perdre’s. És nostre per reflexió, i roman un poder permanent a l’abast instantàniament per sadollar tot menester.


El poder Espiritual és Subjectiu

El poder que ens espera a la dimensió espiritual primer es desplega subjectivament. És un poder nou pel món. La ment que reflecteix la ment divina és invenciblement forta, tanmateix, dolça, gentil, misericordiosa, innocent, pura i bona. Reflecteix la intel.ligència i l’amor del Pare, i també el Seu poder. En capir la Ciència Cristiana, ens adonem que el poder espiritual és inseparable del discerniment de la Veritat. A mesura que la veritat es deplega subjectivament, el poder també apareix subjectivament. Quan una il.lusió mortal s’ha bescanviat per un fet tocant a Déu i a l’home, el canvi és permanent, i el poder que va de bracet de la revelació és també un estat mental permanent.

Amb la nostra pregària les idees es despleguen a la consciència, i el poder d’aquestes idees s’objectivarà en guariment i protecció. Cap mena d’hipnosi pot entrebancar el poder d’una idea espiritual que ve a guarir, protegir i beneir. Aquets poder és real. És aquí esperant-se! Cercant la Veritat a la Ciència Cristiana, podem entendre com emprar-la.

Amb la pregària, moltes coses bones esdevenen nostres. Primer, comecem a capir el reialme amagat de Déu i trobar-hi recer. Segon, deslliurem la consciència dels trets mortals que ens fan receptius a la influència hipnòtica. Tercer, ens alliberem de la influència hipnòtica que hem acceptat com “fets.” Quart, aprenem a detectar i a resistir les suggestions mentals agressives de l’hipnotisme secret, evitant que atacs sadistes agafin el control de la nostra ment. I cinquè, assolim un poder invencible de fer el bé que anul.la i destrueix la influència hipnòtica, no només per nosaltres, ans també pels altres.


La Darrera Batalla

Al llibre de la Revelació, St. Joan hi va escriure, “Hi hagué una batalla al Cel: Miquel i els seus àngel lluitaren amb el drac; i el drac lluità a costat dels seus àngels, i no va prevaldre; i perdé el seu lloc al cel. I el gran drac fóu llençat fora, aquesta vella serp, anomenada dimoni, i Satanàs, que ensarrona tot el món; i fóu llençat a la terra, i el seus àngels amb ell. I vaig sentir una veu forta al cel que deia, ‘Ara és l’hora de la salvació, i del poder, i del regnat del nostre Déu, i del poder del Seu Crist, perquè el qui acusava els nostres germans, que els acusava davant de Déu dia i nit, és fet fora’.”

Hom assumeix normalment que aquesta “guerra al Cel” és una guerra física, una batalla sagnant entre les forces del bé i del mal. Però ara es fa palès que pot ben ser una batalla mental entre les forces hipnòtiques del magnetisme animal i el poder espiritual de Déu. El camp de batalla és la consciència del món.

L’ocult, el mal més radical, o l’anticrist, clama tenir poder de fer el mal escapolint-se de la detecció i del puniment. Ser bo de defensar la ment d’aquestes mentalitats és essencial, sobretot quan els qui serveixen l’ocult es poden aplegar secretament treballant col.lectivament per controlar o matar, afectar el temps, influir l’economia i les condicions mundials. Molts incidents estranys, accidents inexplicables, actes de violència, morts sobtades i suïcidis, forces destructives de la natura, i estranys esdeveniments a les relacions mundials, podrien ser la tasca d’una mala pràctica col.lectiva.

Hi hauran exèrcits de treballadors mentals atacant poblacions senceres amb suggestions de malalties, passes, desastres econòmics, o odi racial? Atacaran oficials del govern? Generaran conflicte perpetu entre nacions? Crearan condicions climàtiques extremes? Com molts de nosaltres sabem , no són possibilitats llunyanes. Ja podria estar passant.

Puix l’ocult està tan avançat i les seves pràctiques tan escampades, al món Cristià li cal un territori comú per fer les seves pregàries de defensa més efectives. No ens cal saber com la bruixeria o la ciència negra treballa. No ens cal saber com hipnotitzar. Aquest fals coneixement només enfosqueix la ment i entrebanca la nostra pregària. Per protegir la ment i fer recular l’acció del mal tot el què ens cal és capir la Ciència Cristiana. Les pregàries científiques anul.len i revessen la tasca hipnòtica de l’ocult, cridant a l’acció el poder del Crist sobre l’anticrist.

La nostra tasca és trascendir les pregàries del passat – pregàries de fe orba i súpliques. Hem d’emprar la pregària d’acció, la pregària que és més forta que la tasca hipnòtica de l’ocult, la pregària que pot unificar el món Cristià en un lligam comú. La Ciència Cristiana forneix aquesta unitat perquè és una descoberta científica que ha estat provada i demostrada universalment. Amb aquest Ciència, el món es pot avenir tocant a les realitats espirituals, pregar col.lectivament des d’un territori comú de fets científics, i fer via unificats per un Principi.

Equipats amb aquesta Ciència, tothom pot agafar la iniciativa i treballar metafísicament contra el mal i pel desplegament del bé espiritual. Tothom pot assumir la responsabilitat de fer recular la maregassa d’anatemes ocults, de malediccions, d’influències anticrístiques, d’obres satàniques, i tota mena de control mental.

No cal un cos fort ni gran resistència física per aquesta guerra. Les victòries més extraordinàries són dels mentalment més determinats, però dolços homes i dones de tots els temps que s’assemblen al Crist – els qui han desenvolupat un alt grau d’amor espiritual de bracet de fortalesa i resistència espiritual, puix el poder de la pregària és una activitat mental. La guerra amb l’ocult exigeix coratge moral, determinació, i una fortalesa o resistència mental que no s’associa sempre amb la pregària.

En aquesta guerra, tant els homes com les dones poden pregar de manera efectiva, perquè no lluitem obertament amb el mal ni verbalment ni físicament. Hi lluitem secretament i espiritualment. Al cor de la pregària, ens les havem amb àvoles menes d’hipnotisme fins que n’emergim victoriosos. N’emergirem victoriosos perquè anem equipats amb el poder de Déu per resistir i vèncer tot mal.

Com guerrers d’una guerra mental, ens cal amor espiritual. Altrament la nostra defensa esdevé vindictiva, fins i tot odiosa, i la nostra batalla es fa a nivell humà, on el poder de voluntat humà ben intencionat resisteix el poder de voluntat humà depravat. I no se’n surt, perquè encara som al mateix nivell mental que l’atacant, i som vulnerables, doncs, encara a la tasca mental agressiva. És per aquesta raó que l’amor espiritual ha de motivar la nostra tasca. Aleshores podem separar el mal de les persones i gaudir del mateix amor del Crist que perdona la persona mentre neguem la mala pràctica. JesúCrist a la creu demanà a Déu de perdonar els qui el crucificaven. Aquest és l’amor Crístic que ens cal pels qui crucifiquen els Cristians d’avui. No hem de tenir hostilitat, animositat, ràbia, odi, ni ens hi hem de voler tornar i revenjar-nos dels nostre enemics. Podem estimar els nostres enemics, perquè els reptes que ens presenten ens serveixen per endinsar-nos més al reialme espiritual, fins que som més enllà de l’abast de tot mal.

Assolim la victòria en la mesura que encarnem l’amor espiritual, de bracet de la determinació i la resistència espiritual. La fortalesa espiritual neix de la convicció que és bo de resistir tota influència hipnòtica. I que l’hem de resistir. No n’hi ha prou amb l’Amor per protegir la ment en aquests temps. Hem de parar esment de l’admonició de Jesús, “El què us dic a vosaltres ho dic a tothom, Vetlleu.” Vetllar és negar l’entrada de la influència hipnòtica al nostre pensament. Si és agressiva hem de tenir una certa fermesa i determinació mental que pugui encarar la influència àvola, aguantar el patiment que ens infligeix, i lluitar-hi fins que hàgim vençut. Aquesta fortalesa i resistència ve de saber que és just de resistir el mal, de demostrar que Déu és el Tot i el mal una il.lusió, que és just de lluitar pel bé i contra el mal. Com JesuCrist hem d’estimar la bonesa i odiar la iniquitat.

El desenvolupament d’aquest poder espiritual a escala universal serà un esdeveniment històric de proporcions monumentals. Mai abans a la història l’individu Crístic ha estat tan ben equipat per encarar i vèncer els poders mentals de l’anticrist, i demostrar el poder sobre tot mal. I puix aquest poder espiritual ve de la pregària científica, és una defensa universal a l’abast de tothom, arreu, a tots els temps.


La Victòria final de Déu

Pels qui es miren l’escena del món amb les ulleres fosques de la visió material humana, el futur sembla ple de malastrugança i tristor, perquè “on no hi ha visió el poble pereix.” Sense gens de discerniment del reialme espiritual, el futur sembla molt incert, fins i tot desesperat, i sembla que no hi hagi enlloc on amagar-nos. Però quen discernim el reialme amagat, ens adonem que hi ha un lloc on ens podem amagar. A més, la presència d’aquesta dimensió prediu l’adveniment d’una nova era, l’era espiritual.

De mica en mica, a mesura que la veritable naturalesa d’aquest reialme agafa cos, hi haurà un renovellament de la ment – de com pensem i ens veiem a nosaltres mateixos i el nostre món. La humanitat assolirà un sentit de direcció i un propòsit per viure.

També ens adonarem que no serà un temps fàcil pel desenvolupament de la civilització. El magnetisme animal no es dóna sense resistir la seva pròpia destrucció, i el conflicte, doncs, entre el bé i el mal serà un gran repte. JesuCrist profetitzà aquest batalla que tenim a sobre, “Hi haurà senyals al sol i a la lluna, i als estels; i sobre la terra, destret de nacions, plens d’astorament; el mar i les ones, bramulant; el cor dels homes defallint de por per totes les coses que passen a la terra: perquè els poders del cel seran somoguts.”

La Sra. Eddy va escriure, “Les formes toves del magnetisme animal desapareixen, i els seus trets àvols més passen al davant. Els telers del crim, amagats als racons del pensament mortal, teixeixen cada hora que passa, xarxes més complicades i fines. Tan secrets són els mètodes actuals del magnetisme animal que atrapen l’època din la indolència, i produeixen l’apatia tocant a aquest tema que el criminal desitja.”

La batalla de l’Armageddon ja se’ns ha abraonat a sobre. La rapidesa del reconeixement que la dimensió espiritual és el recer i l’aprendre a emprar-ne el poder per vèncer el mal, determinarà la durada de la guerra.

Però una claror esclatant és el resultat predit. Jesús digué, “I quan aquestes coses comencin a passar, enlaireu la vista i alceu el cap, perquè el vostre alliberament és a prop …. quan vegeu que passen aquestes coses sapigueu que el regne de Déu és a l’abast.”

St. Joan va escriure, “I vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra s’havien fos; i no hi havia mar … i vaig sentir una gran veu del cel que deia, ‘Mireu, el tabernacleu de Déu és amb els homes, i hi farà estada, i seran el Seu poble, i Déu mateix serà amb ells. I Déu els hi eixugarà totes les llàgrimes dels ulls, i no hi haurà més mort, ni tristor, ni plors, ni més patiment: perquè les coses velles han passat’.”

Clourem aquesta discussió amb una declaració inspirada de Ciència i Salut. Des del més pregon de la seva visió espiritual, la Sra. Eddy escriu: “El Revelador era al nostre pla d’existència, mentre contemplava tanmateix allò que l’ull no pot veure, – allò que és invisible pel pensament mancat d’inspiració. Aquest testimoni de les Escriptures recolza el fet a la Ciència, que els cels i la terra per una consciència humana, aquesta consciència que Déu atorga, són espirituals, mentre que per una altra, la ment humana no il.luminada, la visió és material. Això ensenya incontestablement que allò que la ment humana anomena matèria i esperit indica estats i estadis de consciència.

“De bracet d’aquesta consciència científica hi va un altra revelació, la declaració des del cel, l’harmonia suprema, que Déu, el Principi diví de l’harmonia, és sempre amb els homes, i ells són el Seu poble. L’home, doncs, no fóu vist més com un pecador miserable, ans com el benaurat Fill de Déu. Per què? Perquè el sentit corporal dels cels i de la terra de St. Joan s’havia esvaït, i en lloc d’aquest fals sentit hi havia el sentit espiritual, l’estat subjectiu que li deixava veure el cel nou i la terra nova, que va de bracet de la idea i la consciència espiritual de la realitat. Això ens forneix l’autoritat de les Escriptures per concloure que aquest reconeixement de l’ésser és, i ha estat, possible pels homes en aquest estat actual de consciència, – que podem esdevenir conscients aquí i ara de l’acabament de la mort, de la tristor, del mal. Això és de fet, un tast de la Ciència Cristiana absoluta. Fes el cor fort, estimat patidor, perquè aquest realitat de l’ésser de ben segur es farà visible algun dia i d’alguna manera. No hi haurà més mal, totes les llàgrimes seran eixugades. Quan llegeixis això fes memòria dels mots de Jesús, ‘El regne de Déu és dins teu.’ La consciència espiritual és una realitat present … Una cançó forta, més dolça de les que mai han arribat al cel dels cels, ara s’enlaira mes clara i més propera al gran cor del Crist, perquè l’acusador no hi és, i l’Amor toca la seva nota primal i eterna.”

SOBRE L’AUTORA: Ann Beals és una Científica Cristiana de tota la vida. La seva família abraçà la Ciència Cristiana esperonats per un guariment que va experimentar quan no tenia ni un any. Els metges no podien diagnosticar ni guarir la seva malaltia. Semblava que es morís quan la seva mare va trucar un Científic Cristià que pregà fins que es retornà. Al cap de poc temps estava del tot guarida. Aleshores els seus pares van començar a estudiar la Ciència Cristiana i la família anà a la Primera església del Crist, Científic a Louisville, Kentucky. A la seva infantesa fóu guarida de més d’una malaltia molt seriosa refiant-se del tot de la Ciència Cristiana. Amb el temps, el seu pare, Harry Smith, esdevingué un mestre i conferenciant de la Ciència Cristiana.

Mentre estudiava a la univeristat de Washington a St. Louis, Missouri, La Sra. Beals va conèixer i es casà amb el Sr. Beals. Té dos fills, Charles i John. Després de servir l’església de Decatur, Georgia, esdevingué una practicant de la Ciència Cristiana, anunciada al Journal de la Ciència Cristiana. També va escriure articles pels periòdics de la Ciència Cristiana.

Ben aviat a la seva pràctica s’adonà que calien escrits que expliquessin amb pèls i senyals com demostrar la Ciència Cristiana. Però quan presentà articles que anaven més a fons als editors dels periòdics, no els volgueren publicar.

Veient el declivi constant de l’església de la Ciència Cristiana, el seu neguit pel futur del moviment la menà, el 1974, a publicar independentment de l’organització el seu llibretó Animal Magnetism. La política de l’església prohibia als practicants de publicar res sense el permís del Consell de Direcció de la Ciència Cristiana. Després de publicar el seu llibretó se la féu plegar de practicant llistada al Journal.

Anà a viure a Califòrnia el 1977 i deixà l’Església. El 1880 va començar el Bookmark amb la convicció que havia arribat l’hora que literatura més profunda de la Ciència Cristiana havia de ser publicada i posada a l’abast de tothom. Amb el temps ha pogut publicar molts llibres de la Ciència Cristiana suprimits pel Consell de Direccció des de fa anys.

Ara viu a Sta. Clarita, California, des d’on escriu articles de la Ciència Cristiana, i és l’editora del Bookmark.