Introducció |

Introducció

500 Punts de Vetlla




El nostre llibre de text, Ciència i Salut amb la Clau de les Escriptures, de la Sra. Mary Baker Eddy, adreça tots els menesters humans i exposa la manera de solventar tota mena de problemes. Cal, tanmateix, que cada estudiant, faci efectius per si mateix aquests ensenyaments, sobretot tocant a la fase de l’error que no li voldria deixar capir la vàlua veritable dels ensenyaments de la Bíblia i del seu llibre de text, ni emprar a l’ample allò que n’entén, que és l’únic que mena a la salvació final.

Els estudiants que visqueren a la llar de la nostra Cap testifiquen que cap fase de l’experiència humana no era tan insignificant que no els hi exigís d’aplicar les regles de Déu, i cercar-Ne l’ajut. Molts dels malentesos que es produiren, eixiren del fet que els estudiants tenien una concepció limitada de com fer servir la veritat, en contrast amb la gran pràctica que en tenia la seva Mestra.

N’hi havia que es pensaven que la Sra. Eddy era massa primmirada tocant a detalls poc importants, però ella només exigia el pensament just dels seus estudiants tant en les qüestions més menudes com en les més grans. No se sap que blasmés ni critiqués mai un estudiant per haver fet una demostració d’una qüestió humanament poc important.

El vostre mestre voldria que aquests punts de Vetlla fossin una guia adient i escaient per a què els seus estudiants eixamplessin la demostració de la Ciència Cristiana seguint l’exemple que la Sra. Eddy donà a casa seva, sobretot quan aquest maldar és adreçat a tota suggestió de mesmerisme que clami enterbolir la comprensió del sentit més pregon de la Bíblia i de Ciència i Salut.

No és un error nodrir la idea que copsar les coses pregones de Déu és una qualitat que es desenvolupa i s’assoleix només amb l’estudi i la dedicació? Cert, cal aquest estudi i aquesta dedicació per saber quines són les traves que no deixen expressar als estudiants la Ment que hi havia en JesuCrist, una cosa divinament i científicament natural pel qui té el pensament allerat de la influència de la ment mortal. La tasca més cabdal de l’estudiant és buidar el seu pensament per a què hi puguin entrar les coses pregones de Déu.

La Bíblia descriu les victòries i també les desfetes dels qui miraren de seguir el guiatge de la veritat. Amb aquests exemples notables davant vostre, no us passarà pel cap que el vostre mestre vagi errat si mira d’emfatitzar humilment algunes de les lliçons que ell mateix ha après, tot esperant que en assenyalar el camí, li siguin d’ajut a un altre. És la veritat la que il.lumina els racons foscos d’aquest somni humà; tanmateix un peregrí pot ajudar-ne un altre amb la seva claror.

El punt de vetlla més cabdal, i que realment abasta tot el territori, és vetllar que l’error humà que es toca en aquestes pàgines -puix s’adiu amb la creença del món que l’error és real- no quedi arrelat a la vostra consciència com una realitat, ni us faci creure que us les haveu amb res tret d’una il.lusió, l’efecte del pensament no científic. Enrecordeu-vos que el mal pensament i els seus efectes són irreals a la vista de Déu; allò que esfereix l’home i allò que el neguiteja és mitològic i intercanviable.