Vetlla 108
500 Punts de Vetlla
Gilbert Carpenter
Premeu aquí per l’audio:
108- VETLLA, que no et creguis que, si no declares determinats arguments científics, o estudies la lliçó cada matí, podria passsar un accident o un daltabaix terrible. Aquesta actitud errònia demostra com en som d’ignorants del propòsit de la tasca mental. Hom no omple el dipòsit de benzina cada matí. Pèro està a l’aguait de l’indicador, i l’omple quan cal. El poder diví és com un cotxe que, si badem un moment, topa amb amb alguna cosa?
L’estudiant hauria de maldar constantment per tenir el seu pensament equilibrat i ajustat al cantó espiritual. Aleshores allò que n’emani serà constructiu i guaridor. Si s’adona que temporalment ha perdut el seu equilibri al cantó bo, ha de maldar sincerament per tornar-l’hi a trobar.
La bona via és operar des d’un punt de vista mental actiu, joiós i refiat, sense por que si hom no estudia, llegeix i repeteix arguments tota l’estona, desarrelant malhauradament del seu pensament l’espontaneitat i la vitalitat, passarà alguna cosa terrible o esfereïdora. Aquesta concepció errònia no és gaire lluny de la repetició buida, com les rodes de pregàries del Tibet, que els sacerdots fan giravoltar amb la fe supersticiosa que això és pregar com cal.
La nostra Cap prohibeix les fòrmules. Quan hom empra una fòrmula a la seva tasca guaridora, vol dir que té més fe en la lletra que en l’Esperit. Part de la nostra formació i del nostre creixement és aprendre a formular amb el guiatge diví, les nostres propies eines científiques per encarar cada problema i recolzar aquestes declaracions amb l’expectació i la inspiració que les fa operatives.
Els qui empren fòrmules, no només desaprofiten el creixement que va de bracet d’afaiçonar les seves pòpies eines, ans es creuen erròniament que són les afirmacions que empren les que fan el guariment. D’aquesta manera negligeixen i passen per alt que allò que ens cal és l’Esperit. Capir la Ciència Cristiana de manera adient foragita la fe o la creença en l’eficàcia de la lletra sense l’Esperit. Les fòrmules són repeticions buides com les dels pagans.