Vetlla 117 |

Vetlla 117

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


117- VETLLA, que l’error no encarcari ni faci rígid el teu pensament, un pensament que hauria d’aprendre a ser mal.leable i flexible a les mans del Pare per a què tot el que és humà pugui donar-se a la divinitat.

Quan l’argila s’endureix, el terrisaire ja no la pot afaiçonar. Quan l’aigua es glaça, es pot picar amb un mall. Tanmateix, si es fongués abans que el mall no li clavés la patacada, el mall no hi trobaria res per picar. La conclusió és que quan permets que el pensament esdevingui fix i encarcarat, el teu estat mental no només entrebanca el guiatge diví, ans li forneix a l’error una qualitat de pensament que pot martallejar.

L’actitud mental que es dóna, doncs, al Pare en tot moment i declara, “Que no es faci la meva voluntat ans la Teva,” ens protegeix dels cops de mall de l’error. La Sra. Eddy sabia com doblegar-se quan bufava la ventada, o com fondre’s abans de l’atac de l’error, puix per ser menada per Déu, havia de ser flexible. Explicant com va ser bona d’aguantar i tirar endavant, un cop digué, “Quan un peu m’aixafa, em doblego com l’herba, i quan el peu s’alça, em torno a posar dreta de manera natural.” Aquesta traça de fondre’s o de doblegar-se sota les patacades de l’error, fóu el resultat del seu maldar i humil desig de ser menada pel Pare en tot el què pensava, feia i deia.

Jesús ens avisa que parem l’altre galta. Dit altrament, quan l’error et piqui no t’encarcaris ni t’hi resisteixis, doblega-t’hi, com va fer el Mestre a l’hora de la crucifixió, deixant ben clar que podien fer el què volguessin amb la seva carn, que ell ja vetllaria prou que no li prenguessin Déu, ni el pensament amorós i humil amb què Déu el menava.

El nostre maldar hauria de ser resistir l’error a nivell de la causa, més que no pas de l’efecte. Quan resistim l’error a nivell de l’efecte, ho fem esporuguits, i el resultat és l’encarcarament perquè el mal sembla real. Quan resistim l’error a nivell causal, resistim la temptació de creure que sigui real.

Si anessis en una barca i vegessis que està a punt de topar amb un iceberg, t’encongiries en veure que sembla tan real i sòlid. Però, si de cop sabessis que l’iceberg és només una llenca de boira, et calmaries i hi passaries sense patir cap mal. La resistència adient en aquest cas no seria contra l’iceberg, ans contra la temptació de creure que és un iceberg.