Vetlla 125

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

125- VETLLA, que no et creguis que el pretès clam del revessament és quelcom a part del teu pensament que se’t pot abraonar a sobre a qualsevol moment, i que te les hi has d’heure com un enemic extern. De fet, el revessament és un parany del magnetisme animal o sentit il.lusori, que ens fa acceptar la creença mortal quan, com un pèndol, es gronxa vers el bé humà, de manera que automàticament i orba hem de patir el cantó dolent de la mateixa creença.

La creença del revessament no és una llei, ans un parany. Hom no s’adona del perill de dir, “Quin dia més maco!” Tanmateix el pèndol es gronxa automàticament vers la creença oposada, el mal temps. El temps de Déu no és com un pèndol; no en sap res dels oposats. Sadolla allò que cal en tot moment, sigui pluja o sol, sense el extrems de xafogor o de fredor, ni d’aiguats o secada.

La conclusió és que no hi ha bé personal o individual. Déu és universal i uniforme, no fa diferències. Capint això en tractar un malalt, tant si ets tu mateix com un altre, no cauràs al parany de mirar d’establir una mica d’harmonia dins d’un gran món de discordança. Escarrassar-se per fer visible la salut individual, o el bé personal, perpetua la creença en els oposats, mentre que el discerniment universal de la presència i la realitat de la salut i l’harmonia no pot anar de bracet de cap oposat. Has de vetllar doncs, que no t’imaginis que has establert una consciència veritable d’harmonia, salut i bonesa, si no és universal, o si acceptes que el seu contrari sigui una possibilitat, o fins i tot que et pugui passar pel cap.

Si creus que la salut és el contrari de la malaltia, encara et creus la realitat de la malaltia. Si creus que la vida és el contrari de la mort, o la baldor el contrari de la mancança, et creus que un sentit de l’error és real.

Has de discernir que l’harmonia és l’única realitat sense cap contrari. Això exclou la posssibilitat de revessament. El teu sentit del bé, no és el bé espiritual fins que el teu concepte del bé és tan universal i uniforme que un contrari és impensable.

Un cop un estudiant de la Sra. Eddy es posà malalt, i semblava que no se’n sortia de fer fora el patiment. Va descloure el seu pensament a la Saviesa per detectar què passava, i la resposta fóu que volia posar-se bé mirant de crear una bombolla d’harmonia personal dins d’un món de discordança. Mirà, doncs, de discernir la veritat d’aquests mots de les Escriptures, “La terra quedarà plena del coneixement de Déu, com les aigües omplen el mar.” Havia maldat per assolir el bé personal sense tenir en compte la humanitat que pateix. Era un maldar egoista per fer visible l’harmonia, mentre encara es creia la realitat de la discordança. Aquesta manera de fer avortava el seu maldar i no el feia científic. Quan va esmenar aquest error, fóu guarit.