Vetlla 132 |

Vetlla 132

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


132- VETLLA, que no et creguis que el poder de Déu actua a favor teu, amb cura i protegint-te, només quan penses bé conscientment. La teva demostració és establir el fet que la teva claror espargeix la foscor de la por, tant si el teu pensament sembla científic, o de moment, deprimit. Has de saber que la demostració encara es fa, i que la fase de la ment mortal que mira d’anomenar-se tu no té el poder de posar pals a les rodes a l’operació eterna de l’Amor infinit, ni a la Seva tendra cura .

Has de bandejar el concepte de Déu que diu que, si tens la traça científica i clara d’argumentar la veritat, el Seu poder és a l’abast; i que el Seu poder es fa enrera quan no fas l’argumentació científica.

Déu no es fa mai enrera; els mortals simplement el perden de vista. A la paràbola del jutge injust, Jesús ens presenta la concepció finita que de Déu en té la ment mortal, un Déu que ajuda l’home només quan l’home li és a sobre. La Ciència Cristiana explica que Déu és l’Amor infinit que té cura de l’home, sempre, tant si l’home n’és conscient com si no n’és; però quan per culpa de la creença errònia, l’home perd de vista aquest fet, li cal ser a sobre del seu sentit de la demostració, per tornar-ne a ser conscient, i fer la demostració activa i operativa.

La Sra. Eddy li digué a en Calvin Frye, “Demana-Li a Déu cada dia de ser deslliurat de totes les creences de pecat i de malaltia, i després gira’t i demana’t a tu mateix de discernir-ne la irrealitat, i reconèixer el teu poder sobre la temptació de donar-te a aquesta mena d’il.lusió.”

És la preponderància del bé o del mal al pensament de l’home allò que determina la seva manifestació. La consciència que té de la seva relació amb Déu s’ha de renovar cada dia. Per què? Perquè se les heu amb un gerro que vessa. El clam és que allò que hom posa dins de la dita ment mortal, s’escola, tant si és la veritat com l’error. Hom ha de mirar, doncs, de pensar bé cada dia per servar el nivell espiritual del seu pensament al punt enlairat que hi deixi entrar l’Amor, l’amari i en faci el seu instrument.

Hauríem de treballar, vetllar i pregar, – estudiar i argumentar la veritat – no pas perquè ens imaginem que altrament Déu es farà enrera i ja no ens protegirà amb cura, ans perquè veiem la importància cabdal de servar el nivell del pensament habitual al punt enlairat on no perdem la consciència de l’afluència d’allò que ens cal per ser savis i viure bé.

Per culpa d’aquest clam que la ment mortal és un gerro que vessa, hem de vetllar diàriament per servar el nostre sentit de la veritat actiu i a l’aguait. La Sra. Eddy mirava de tenir el seus estudiants de puntetes espiritualment, inculcant-los-hi el temor del Senyor i de com n’era de seriosa la situació si deixaven escolar allò que sabien de la veritat.

Si vegessis els moviments d’una mestressa de casa que planxa, fer-se cada cop més lents, li faries un ensurt perquè es deixondís, i li diries que passant la planxa tan a poc a poc socarrimaria el vestit. Quan la Sra. Eddy veia que els seus estudiants s’engorronien mentalment s’emparava en el temor del Senyor per eixorivir-los. De vegades feia servir les maquinacions d’en Richard Kennedy i de la Josphine Woodbury per esvivallar-los dient, “Què en serà de la Causa si deixem treballar a l’ample aquests emissaris del diable?” Amb el temps la bèstia negra que feia servir es féu més impersonal, però el propòsit era el mateix, revifar el maldar diari dels seus estudiants.

Avui hem de romandre desvetllats i no descuidar el nostre maldar espiritual diari, no pas perquè ens creguem que Déu es farà enrera si no maldem, ans perquè no volem que la consciència que En tenim s’escoli, o la inactivitat permeti que les nuvolades del magnetisme animal entelin la visió que En tenim, com la boira s’ajeu sobre la terra quan de nit no bufa el vent.