Vetlla 133 |

Vetlla 133

500 Punts de Vetlla


Premeu aquí per l’audio:



133- VETLLA, que no et creguis que et pots oposar a la multiplicació del pensament erroni, i destruir-lo, encarant-hi amb el pensament just, tret que aquest pensament just sigui tan científic i diví que no tragini cap creença d’un oposat. El pensament humà que s’anomena just pot ser més bo que el pensament humà que s’anomena a si mateix erroni, però tot el pensament humà és del mateix llinatge.

L’home mortal sent inevitablement la fiblada del pensament erroni, perquè el seu pensament humà, pensant-se que és just, fa niu pel pensament erroni.

En sentir la bonior de les abelles al voltant del teu cap malgrat maldar per fer-les fora, et pots preguntar què ho fa, fins que no t’adones que algú t’ha empastifat l’esquena de mel. El magnetisme animal posa el parany de la dolçor o harmonia humana per induir els mortals a acceptar la discordança humana. Un sentit humà del bé, ni que vagi abillat de vestimenta angèlica, no pot existir sense un oposat.

La regla quan vols foragitar les abelles és eliminar allò que les atreu. Quan fas fora la creença del mal, també has de maldar per destruir la creença del bé humà a fi de poder assolir aquest sentit del bé que no en sap res dels oposats perquè és el Tot.

I quin és l’error de la creença del bé humà? És el clam que el sentit material, o un sentit de mancança de Déu, pot ser bo.