Vetlla 135

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

135- VETLLA, que no et creguis que el teu creixement serà més bo si maldes tractant casos de malaltia una any rera l’altre, com un forner que havent après a fer galetes, en fa sense aturador. Quan un estudiant creix espiritualment, el guariment s’hauria d’acomplir des d’un enteniment cada cop més refinat. S’hauria de fer més amb l’Esperit que no pas amb arguments. S’hauria d’eixamplar i allargar més enllà del simple guariment dels mals físics.

A mesura que un estudiant refina el seu enteniment espiritual, el carrall humà no es barreja tant amb la seva percepció de la Veritat, la seva tasca no és tan estereotipada i esdevé més inspirada. Esguarda cada cas que li arriba com un problema original que ha de portar davant de Déu. La seva tasca gradualment va més enllà de l’ideal de mirar simplement d’harmonitzar el mortal a la carn. Mira d’ajudar-lo a desempallegar-se del sentit mortal de l’home, ni que, és clar, guarir la malaltia física sigui encara el fenòmen més impressionant per convèncer els mortals del poder de la Ment.

Si un estudiant progressa, estarà a l’aguait que una consciència gaire sensible del sentit del deure no el meni a deixar-se esgotar per les exigències aclaparadores dels qui tenen problemes, demanant-li el seu temps i el seu pensament, i perdi l’esvivallament, la frescor i l’espontaneïtat de pensament que és tan essencial. La Sra. Eddy un cop va escriure, “Jesús féu el què veié que era més bo per la seva benanança espiritual, ni que les gentades se li tiressin a sobre. Se’n va allunyar i se n’anà a la muntanya a reviscolar-se. No va mirar al seu voltant i digué, ‘Mira a la gent li cal ajut, avui no puc pujar a la muntanya.’ Se n’allunyà i tornà reviscolat i els ajudà més.”

L’estudiant que progressa vetlla per no perdre de vista que, malgrat a Ciència i Salut s’hi digui que un gra de Ciència Cristiana al començament fa meravelles pels mortals, ha de cercar temps de silenci lluny de la seva pràctica per fer-se seu un desplegament més gran de la Veritat i assimilar el seu pensament amb Déu. Això cal, no pas perquè no sàpiga ja com guarir el malalt, ans perquè li cal més enteniment per servar activa la seva confiança i expectativa espiritual, i més discerniment per escandellar i exposar els clams més fins del magnetisme animal.

L’estudiant hauria de tenir sempre al cap que ha de servar la seva confiança i expectativa espiritual ben vives, puix no són els arguments els que guareixen, ans la unció espiritual la que esperona l’expectativa tant del pacient com del practicant. L’expectativa forneix la motivació espiritual i prepara el camí per a què la llei de Déu pugui operar. Déu fa el guariment; els nostres arguments simplement posen a punt el pacient, i Déu l’enlaira.