Vetlla 141

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

141- VETLLA, que no basis el teu sentit de la Ciència Cristiana i de l’adoració de Déu en la forma buïda de l’Esperit. La teologia tradicional és l’adoració de Jesús sense el Crist o en lloc del Crist. No hi ha gaire diferència entre aquest error i acceptar la Ciència Cristiana basant-la en la personalitat de la Sra. Eddy i no en la idea espiritual impersonal que encarnà, el Pastor emèrit.

Un cop, amb el permís de la Sra. Eddy, hom encarregà una estàtua d’una dona agenollada pregant, per l’eixamplament de l’Església Mare. La posaren sobre l’òrgan i s’hi va estar tres dies. Aleshores els directors reberen una carta de la Sra. Eddy manant que la treguessin.

Un dels nostres himnes ens diu que a mesura que ens enlairem, els símbols desapareixen. Els tres dies que l’estàtua fóu al seu lloc simbolitzen l’ascenció del pensament de la Sra. Eddy; s’adonà que la seva personalitat havia de ser bescanviada per la consciència de la seva presència espiritual. Sabia que Jesús havia declarat que, com idea espiritual, era sempre amb nosaltres; però que no sentiríem aquesta presència espiritual, o el Consolador, tret que la concepció personal i humana que en tenim no fos bandejada.

El pensament de la Sra. Eddy s’enlairà fins aquest discerniment espiritual, i va manar de treure l’estàtua (que avui fa més bonic el campus del Principia). La seva carta amb aquesta ordre data del 14 de Desembre del 1909, “Cap imatge d’una dona en actitud de pregària ni en cap altra actitud serà feta ni posada a la nostra Església ni en cap dels nostres edificis amb el meu consentiment. Això us demano i us exigeixo: No feu cap estàtua, cap escrit ni cap acció que perpetuï o immortalitzi el pensament de l’ésser personal; ensenyeu, il.lustreu i practiqueu tot allò que impersonalitzi Déu i la Seva idea, l’home i la dona. Em faig del tot enrera del què hagi dit al passat de representacions amb pensaments o imatges, i la meva Església no em pot contradir en aquest punt.”

La Sra. Eddy discerní que si hi deixava l’estatua, els estudiants podien baixar al nivell d’adorar-la, perquè representava la seva personalitat, i això no els hi deixaria capir la seva veritable missió ni el concepte que ajudava el seu creixement espiritual i volia que els estudiants tinguessin sempre present. La ment gandula sempre agafa el camí més fàcil. S’estima més adorar una estatua que no pas demostrar el concepte i la memòria justa de la nostra Cap.

Tornem a crucificar el Crist cada cop que adorem la forma sense l’Esperit, o en lloc de l’Esperit. Un cop la Sra. Eddy definí la teologia escolàstica com l’adoració de la personalitat. Va dir, “La teologia de la Ciència Cristiana és la realitat del bé i la irrealitat del mal. Les altres teologies són els parers dels homes tocant als ensenyaments de les Escriptures, dels profetes i de l’obra de Jesús. A la Ciència capim tots els ensenyaments del Crist, que enclouen tot el bé i exclouen tot el mal. I en podem fer la demostració.”