Vetlla 143 |

Vetlla 143

500 Punts de Vetlla


Premeu aquí per l’audio:



143- VETLLA, que no et creguis que la idea espiritual, que és la naturalesa real de l’home, es pugui perdre, contaminar o esdevenir inoperant per culpa d’una condició, fet o evidència humana. Si un diamant et caigués dins d’un bassal de fang, tindries prou fe per saber que aquesta experiència no el pot sollar ni fer-li mal, i que un bon aiguat en netejaria el fang i revelaria tota la puresa de la gemma. Un cop un Científic Cristià digué, ‘No et creguis mai que res, ni tant sols la teva follia, pugui ajornar indefinidament el destí que Déu té per tu.’

A Mateu 4:7 Jesús hi diu, “No temptis el Senyor, el teu Déu.” Si el Senyor és Déu fet idea, o home, la nostra tasca és adonar-nos que aquesta naturalesa Crística, que és la nostra i la de tothom, no es pot perdre, ser profanada, ni temptada per cap suggestió ni condició terrenal.

Quan tens la temptació de trobar-te malament o de pecar, pots discernir que la naturalesa real de l’home és molt per sobre d’aquestes fases del somni de la mortalitat. Pots saber que ets un canal pel bé de tota la humanitat, malgrat la conspiració d’aquesta suggestió mortal o fals testimoni que mira de fer caure el teu pensament del seu alt cimall.

La Sra. Eddy digué un cop, “L’error ens diu que estem malalts o desanimats; no ho diem pas nosaltres. És l’error que parla de si mateix. Si ho admetem, hem acceptat una mentida. La Veritat diu, ‘Tinc uns ulls perfectes, un cor perfecte, unes cames perfectes … ; tot el que sóc és com Déu, perfecte’.” Hauríem de descartar el judici de la ment mortal, i pregar per la Ment Crística.

Una vegada una dona patia un prolapse intern. Era una Científica Cristiana però la temptació d’operar-se era forta, perquè semblava l’única manera d’alleujar el mal. Anà a veure el seu practicant per dir-li el què volia fer, pel camí, però, un agraïment tan gran vers la Ciència Cristiana l’amarà, que decidí de viure’n els ensenyaments tan bé com sabés, ni que mai no s’arribés a guarir del seu problema físic (Sentinel CC del 1931).

Aquesta senyora fóu guarida allí mateix, aquell mateix moment. La seva declaració era una clara determinació de defensar el reconeixement del fet que era una idea espiritual i que reflectia Déu, malgrat la interferència o el menysteniment de tot fals testimoni o suggestió humana.

“No temptis el Senyor el teu Déu.” No et creguis que la identitat espiritual de l’home, que és l’expressió de l’Ésser de Déu, pugui ser temptada.

La Sra. Eddy un cop va declarar, “Haig de saber que la definició de l’home que s’hi fa a Ciència i Salut, em defineix a mi. Jo sóc l’home espiritual; jo sóc la imatge i semblança de Déu, i reflecteixo una imatge plena i perfecta de la Vida, de la Ment, de l’acció …, no estic sotmesa ni a lleis materials ni a limitacions.” No ens podem creure que aquesta identitat perfecta pugui ser més temptada pel mal que un actor pot ser malferit per una bala que li disparen en una pel.lícula.