Vetlla 153
500 Punts de Vetlla
Gilbert Carpenter
Premeu aquí per l’audio:
153- VETLLA, que no acceptis la idea general que la mica de poder que representava el petit còdol de David va vèncer un gran poder, anomenat Goliat. David, la manifestació i la representació visible de la omnipotència de la Ment divina, era, de fet, el gegant invencible equipat del poder infinit i fóu aquest poder el que vencé Goliat, símbol del poder del tot deceptiu de la mida material.
El parany del mesmerisme del testimoni dels sentits és capgirar-ho tot, magnificant el no res de l’error, fent-lo semblar un gegant, i menyspreant el poder i la presència de l’Esperit.
I doncs, quan ens encarem amb un problema que sembla gegantí, no hauríem de demanar-li a Déu més poder; ens les hauríem d’heure amb el magnetisme animal, que els nostres ulls es descloguin per veure les proporcions i les relacions adients de les coses. Aleshores ens adonarem que som els representants de Déu equipats d’omnipotència, i que anem a encarar un enemic que no ens ha de fer més por que un pardal.
La Ciència Cristiana no li dóna a l’home més i més poder per a què pugui encarar-se amb les gegantines forces del mal; ans li treu dels ulls les ulleres magnificadores del testimoni dels sentits, que ens fa veure l’error com si fos real, inflat i poderós.
Una vegada a un nen se li explicà que als cavalls que desfilaven amb pas joliu als feliços anys noranta, se’ls ensinistrava a alçar la pota en fer el pas, posant-los-hi ulleres magnificadores que els hi feien veure les pedretes del camí com si fossin rocs. Així alçaven les potes més del que calia per passar-hi per sobre, fent-ne el pas joliu.
Tant si aquesta història és veritat com si no n’és, il.lustra el fet que la creença del naixament a la matèria els hi posa als mortals les ulleres de la visió material de la ment mortal, i el pigmeu de la impotència i del no res humà s’infla i sembla un Goliat de poder i de revenja. Quan l’enteniment espiritual fa fora aquesta distorsió, i li forneix a l’home una visió clara, l’home s’adona de l’absolut no res del no res, i del gran fet de la totalitat de Déu. És així com el Goliat de la ment mortal és conquerit.