Vetlla 155

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

155- VETLLA, que sàpigues destriar entre la feina que hauries de fer i pots fer pels altres, individualment i col.lectivament, sense haver-ne de demanar permís, i la feina que ningú no hauria de fer sense demanar-ne permís, tret d’en situacions perdonables, com esmenta la Sra. Eddy a la pàgina 282 dels Miscellaneous Writings.

La feina que hauries de fer per tothom és impersonalitzar l’error, veure’n el no res separat de l’home, i discernir la perfecció de l’home com la idea de Déu.

La feina que no hauries de fer sense permís, per regla general, és tractar un altre per a què es vegi separat del seu error, i perfecte a la vista de Déu.

Se’ns ha manat d’esmenar el nostre pensament dels altres a tota hora, però se’ns avisa que no mirem d’esmenar els pensament que els altres tenen de si mateixos sense el seu permís, tret de si hi ha un accident o quan el qui en té el dret, vol que ho fem.

És bo i permisible veure l’error separat de l’home, i doncs, com no res; però tractar un home per a què es vegi a si mateix separat de l’error, implica el maldar per entrar dins del precinte de la llar mental d’un altre, que ordinàriament no s’hauria de fer sense permís.

Si un noi s’agafés a una repalassa, la repalassa també s’agafaria al noi. Podries ajudar-lo a desempallegar-se’n tibant la repalassa, fins i tot sense el seu permís, però normalment hauries d’esperar que t’ho demanés abans de mirar d’ajudar-lo a deixar anar la repalassa. Pots fer la tasca impersonal de separar l’error de l’home a totes hores, però ajudar un mortal a deixar anar l’error que agafa, sense que t’ho demani, és una cosa que no hauries de fer gairebé mai.