Vetlla 167 |

Vetlla 167

500 Punts de Vetlla


Premeu aquí per l’audio:



167- VETLLA, que no et creguis la vacuïtat, o aquesta sensació de buidor espiritual que va de bracet d’un sentit de desànim i de por. Jesús digué, “Poden els fills de les noces fer dol mentre hi ha el nuvi? Però arribarà el dia que el nuvi els hi serà pres, i aleshores dejunaran.”

Si hom gaudeix de la música de poca qualitat, ha de dejunar d’aquest plaer mentre el gust per una música més refinada es desenvolupa. Déu parla amb tots els seus fills a tota hora, però han de fer dejuni de les veus del món, si volen destriar quina és la veu de Déu.

Quan l’estudiant que tira endavant es troba abocat a la depressió i a l’aparent buidor espiritual, no s’ha de desanimar; hauria d’esguardar aquestes experiències com una prova de progrés espiritual. Per què? Perquè són el pas preliminar de la seva propera revelació.

La manera de guardar-se de creure en la vacuïtat és refusar d’estar deprimit. La Sra. Eddy ens diu que aquest buit aparent ja és ple de l’Amor diví. La demostració és aguantar ferm, i no deixar-hi entrar res fins que no sigui anegat per la consciència de la Veritat.

La temptació en aquests moments és mirar d’omplir el pensament amb quelcom que ens faci marxar del cap el sentit de buidor, puix pel sentit mortal pot semblar una condició trasbalsadora. L’estudiant que resisteix fidelment aquesta condició s’adonarà que fa un gran creixement espiritual. És un truïsme que Déu escriu sobre una pissarra buida.

Jesús vol dir-nos a la cita esmentada més amunt que hi haurà moments que ens creurem que hem perdut el nuvi – el sentit espiritual enlairat. És aleshores que hem de fer dejuni, o refrenar-nos de mirar d’omplir el buit amb distraccions humanes, fins que no revingui l’influx espiritual, perquè de fet no hi ha cap buit.

Quan un estudiant té una revelació a la Ciència i s’hi agafa, demostra que li fa por el buit. Té por que si perd aquesta revelació gloriosa, no serà bo de rebre’n una altra, i es quedarà a les fosques. Se’ns dóna la Veritat per compartir-la amb els altres. Si reps un pensament que t’ajuda, dóna’l als altres. Aleshores l’aparent pèrdua serà només el lloc de donar-la, per a què una revelació més alta hi pugui entrar. Sabent això, acolliràs el buit aparent, puix assenyala que estàs a punt per una revelació més gran.

No et faci mai por que la teva ment sigui una pissarra buida, però en aquests moments guarda-la, que només Déu hi pugui escriure.