Vetlla 178

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

178- VETLLA, que no barregis el mètode espiritual amb el desig humà, i et creguis que ets un Científic Cristià que va a més. Els mortals quan s’acosten a la Ciència Cristiana, hi porten el desig humà de pau i tranquil.litat a la matèria, i miren de barrejar aquest desig amb el mètode espiritual, un mètode que té per finalitat alliberar els mortals del miratge il.lusori. Si no van a més espiritualment, aniran fent servir aquest mètode, en lloc d’un mètode material, com una via més fàcil d’assolir i servar la salut i la benanança humanes.

La gespa que es rega més del compte no s’arrela prou fondo per trobar l’aigua que no s’estronca a les secades estiuenques. Un estudiant que se’n surt de servar l’harmonia humana de manera constant, mai no s’arrela gaire fondo a la Ment divina.

L’home que fa un pou, s’encara amb la temptació d’aturar-se quan troba l’aigua superficial. Tanmateix, tret que no vagi més fondo, aquesta aigua superficial s’estroncarà a l’hora de les secades. Podríem dir que l’harmonia humana és l’aigua superficial que vol fer aturar la nostra cerca de les deus d’aigua eterna del bé espiritual.

Sembla estrany de dir que si hom no vetlla, serà temptat d’emprar la demostració per poder aturar la demostració. L’home mortal deleja trobar seguretat a la matèria, i tragina aquest desig quan s’acosta a la Ciència. Tanmateix l’objectiu adient hauria de ser arribar al punt on hom no pot tirar endavant sense demostració, i cada dia ha de fer la demostració per menjar, dormir, caminar, parlar, i fins i tot existir! Només d’aquesta manera la feblesa humana es fondrà dins la fortalesa divina. Per què? Perquè la demostració vol dir aprendre a refiar-se de Déu del tot.

Hem de deixar enrera l’ús immadur de la demostració per manifestar els desitjos humans i un sentit material de l’harmonia. Els ensenyaments de la vella teologia ens fan treballar per un objectiu finit, i ens forneixen un mètode finit per assolir aquest objectiu. No hauríem de fer servir el mètode infinit de la Ciència Cristiana per assolir l’objectiu finit de la falsa teologia! Un mortal pròsper, amb salut, i que simplement se n’està de fer certes coses que es consideren pecaminoses, no és l’ideal de la Ciència Cristiana. Allò que cerquem és de fer fora un sentit finit de l’home per a què l’home de Déu es faci visible.