Vetlla 185

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

185- VETLLA, que no miris de seguir les directrius de la Sra. Eddy tocant al te, al cafè, al tabac, a l’alcohol i a l’opi sense discernir que l’únic poder i efecte que aquests elements materials tenen és el que la mala pràctica de la creença mortal els hi confereix.

Renunciar a tota exigència humana sense demostració, és una mena de devoció mancada d’esperit, que no acompleix gran cosa, per no dir res. Renunciar a les pràctiques materials o pecaminoses pel poder de la voluntat, calma el pensament amb l’acontentament personal i ens mena al cofoisme. Què ha aconseguit l’home que no beu gens d’alcohol, si encara es creu que té el poder inherent d’intoxicar?

Hi hauria d’haver una llei escrita al cor de cada Científic Cristià, de manera que, erigint-se com un exemple davant del món, estigués tan agraït al Principi que reflecteix i representa, que volgués fer amb joia la demostració sobre cada exigència humana en l’ordre que toca, per a què la seva claror llueixi esclatant davant dels homes, glorificant així el seu Pare.

De fet, representar i reflectir Déu és una gran joia, i aquesta joia és el pagament que fa valuós cada maldar i cada demostració.

Emprar el te o el cafè per refrescar-nos vol dir que, sense piular, li donem al magnetisme animal el poder de manipular-nos. Hom no pot eludir la conclusió derivada dels ensenyaments de la Sra. Eddy, que tots i cada un dels hàbits humans demostren que donem el poder i el control de la nostra vida a una ment fora de Déu. Cada hàbit, tant si sembla bo com dolent, és un lligam, que un dia o altre, s’ha de segar, per a què l’home es pugui alliberar de la teranyina de la creença mortal.

El te i el cafè semblen inofensius. La creença mortal no els hi dóna cap valor nutritiu. I són, doncs, el símbol del plaer dels sentits, ni que sigui tèbi. Posant-los a la seva llista de desitjos morbosos, la Sra. Eddy ens ve a dir que encarar el clam més simple de plaer dels sentits ens ajudarà a vèncer finalment la ment humana.

Alguns estudiants que han deixat el tabac sense fer-ne la demostració, han vist com l’exigència s’ha manifestat d’una altra manera, per exemple amb el desig de menjar caramels. Si hagués estat una demostració hauria representat una passa endavant vers la llibertat, no només el canvi d’un error per un altre.

Alliberar-nos de la ment humana vol dir desempallegar-nos de tots els hàbits carnals, o corporals. Un canvi d’hàbit no demostra que la nostra actitud hagi esdevingut més científica. Donar-se sense dir ni piu a qualsevol exigència humana crea un lligam que emmanilla l’home a la falsia. La Sra. Eddy ens diu que, de moment, hem de menjar, dormir i abillar-nos. I tanmateix declara que el progrés és la llei de Déu.

Com més odiós se’ns fa un hàbit, més se n’afebleix el control, puix la seva mateixa naturalesa ens el fa rebutjar i lluitar-hi en contra. Però rebutjar i lluitar contra els hàbits que no van de bracet del puniment i que la societat no condemna exigeix una demostració més alta.

Els estudiants tenen la tendència de centrar-se tant en la importància de vèncer les fases més repulsives de la materialitat, que en negligeixen les fases aparentment inoqües. I doncs, els hàbits més inofensius esdevenen els fils més forts de la corda imàginària que lliga els mortals a la creença d’un origen material. És natural que hom esmerci més temps mirant d’eliminar allò que es pensa que no plau a Déu ni als seus germans humans.

En posar, doncs, al mateix sac el te, el cafè, el tabac, l’alcohol i l’opi, la Sra Eddy ajudava els estudiants a evitar el parany del magnetisme animal, que voldria fer embaltir els mortals tocant a certes exigències de Déu. Els hàbits que no van de bracet del patiment i de la manca d’aprovació, s’han d’encarar a la Ciència tan fidelment com els que per la seva natura fuetegen l’home i l’aboquen a la contesa.

L’estudiant sensible no pot aguantar el pensament de la condemna perpètua de la societat, i malda, doncs, per resisitir el mal. Però la Sra. Eddy s’adonà que totes les exigències dels sentits esclavitzadors, han de ser resistides, sobretot les que van lligades amb la creença que són un plaer inofensiu. És per això que ens ajudà fent-nos parar esment de certes fases de la matèria que van lligades amb la creença de plaer, que altrament podríem passar per alt.

Els estudiants no haurien de preguntar-se l’un a l’altre si ja han deixat el te o el cafè, més que no es pregunten si ja han deixat el tabac o el licor. Si, com diu en Shakespeare, no hi ha res ni bo ni dolent, ans és el què en pensem que li fa, la demostració a la Ciència és l’assoliment del pensament espiritual que ho fa tot bo. Arribats a aquest punt, no queda res que sigui dolent que pugui esclavitzar-nos.

La nostra tasca és treure la ment mortal de tots els canals, siguin grans o petits, i tornar-los-hi a Déu. No hi ha terreny neutral; no hi ha res que per si mateix ens pugui fer mal; una cosa és bona o dolenta perquè el pensament li fa. És per això que cal aquesta demostració.