Vetlla 192 |

Vetlla 192

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


192- VETLLA que, quan no te’n surts d’un cas, no donis per fet que et calen eines més científiques i més complicades, en lloc d’emprar més efectivament les eines simples que la Ciència ja t’ha fornit. Si haguéssim pogut furgar dins del pensament del Mestre i veure com treballava, probablement ens hauríem quedat bocabadats de la simplicitat del seu pensament científic i de les simples declaracions que emprava.

Ens adonaríem que en tenim ben bé prou amb les eines que se’ns han donat per qualsevol menester – només els simples fets de l’ésser que Ciència i Salut ens ensenya, i que ja ens són familiars. Si un cas no es dóna, quin és el problema? La traça metafísica de Jesús raïa en la seva habilitat d’emprar l’eina adient al lloc adient, per reduir el problema a un nivell de creença que pogués ser encarat i reduït facilment al no res amb les regles primitives de la Ciència Cristiana. Tenia una fe simple, tanmateix amb aquesta fe podia bellugar muntanyes de creences.

En ser encarat per la creença de la mort, si hom és un metafísic, no se les heu directament amb aquest clam. Tira enrera fins que arriba a la creença del naixement a la matèria, i se les heu amb el clam arribats a aquest punt de la creença. En ser encarat pel clam de l’edat, el redueix a una creença de temps i limitació i és amb aquesta creença que se les heu.

Un cop, l’organista de l’Església Mare va patir un accident el diumenge al matí. Ensopegà amb una embestida, va caure, es picà al cap i quedà inconscient. Quan es retornà i va poder cridar la seva dona que l’ajudés, li digué que no treballés amb la creença de sensació i d’intel.ligència a la matèria, ans amb el clam d’interferència amb el servei que s’havia de fer aquell mateix matí. Es trobà bé de seguida i va poder fer la part que li pertocava al servei.

Si tens la clau que obre un pany, què més vols? Però si tens moltes claus, et cal traça per triar la bona. Una substància estranya es podria haver posat sobre el pany per fer-te creure que no hi ha pany. Cal saviesa i expectativa per saber que el forat hi és en tota circumstància. Amb la bona clau i sabent on ha de ser el pany, pots obrir la porta amb un tres i no res.

Hem de vetllar que no ens deixem ensarronar per l’aparença d’un cas i l’encarem a aquest nivell. L’error treballa amb finor. Mira de malmenar-nos de manera que la nostra tasca sigui inefectiva. És per això que la Sra. Eddy digué un cop, “La llei de la ment mortal que diu que la nostra tasca, sigui la que sigui, no servirà de res, s’ha d’esbotzar … Vetlla el teu pensament, que no siguis trabucat i se’t faci servir de canal per posar pals a les rodes a la bona tasca que mires de fer. Aquest punt és fonamental, puix la finor de l’error vol evitar que la Veritat es faci visible. Una altra finesa és el clam que ‘heure-se-les amb la serp’ no farà cap bé. Para’n esment.”

Enrecorda-te’n que l’error sempre té un punt vulnerable, i en cada cas, la percepció espiritual et farà bo de trobar-lo. Aleshores t’adonaràs que les teves simples eines són d’allò més adients.