Vetlla 208 |

Vetlla 208

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


208- VETLLA, que no empris la definició científica de l’ésser pensant que ets científic, quan de fet, el teu propòsit fonamental és eliminar les sensacions poc plaents o punyents, i argumentar la veritat tocant a la matèria i les seves preteses lleis amb l’objectiu de tornar a experimentar sensacions plaents.

A un avió li calen dues ales per volar. Seria impossible de volar si n’hi caigués una. Si hom cerca d’una banda desfer-se de les sensacions punyents, i de l’altra, retenir les sensacions plaents, no li ha de sobtar que la seva demostració no arribi al cel i no se’n surti d’acomplir el seu propòsit.

A Ciència i Salut, la Sra. Eddy fa anar de bracet el desig depravat de beure té i cafe amb el de l’alcohol, el tabac i l’opi. No ho féu perquè aquestes cinc maneres de gratificar els sentits materials són les que representen d’una manera més frapant la il.lusió de plaer a la matèria?

A la definició científica de l’ésser hi trobem la veritat espiritual dissenyada per alliberar-nos de la creença de la carn, de manera que el nostre pensament pugui assimilar-se amb Déu, i ens poguem desvetllar del nostre somni carnal. Però emprar-la de manera unilateral demostra immaduresa de pensament, i una feble aplicació del seu gran poder. La Sra. Eddy mirava d’enlairar els estudiants vers un enteniment i un ús més ample d’aquesta regla, abastant amb la seva il.lustració de sensació plaent tant allò que el món no desaprova com allò que els Cristians més conscients condemnen. A la Ciència de l’Home, a l’edició que la Sra. Eddy feia servir a les seves classes l’any 1870, hi trobem escrit, “Si a la teva pràctica mires més pels diners que no pas pel teu creixement espiritual, per ser perfectament pur, honest, just, humil i amorós, aleshores demanes sentit i no pas Ànima per assolir la felicitat, i els teus pacients no es guariran del tot. Primer arribaran on ets, però si tu no has anat més enllà, ben a prop de l’Ànima, no podràs arrossegar-los més enllà del sentit material.

“Un rierol no pot córrer més amunt de la deu d’on brolla. Si ets superficial, o egoista, o gasiu, o mentider, o injust, quan practiques el guariment, adona’t que t’agafes a l’error tan fermament com s’hi agafa el teu pacient. L’única diferència és que ell roman dins l’error del mal als sentits, i tu romans dins l’error del plaer als sentits o matèria.”

La Sra. Eddy un cop declarà, “Només guarim amb la nostra perfecció. La perfecció de Jesús guarí les gentades.”

El magnetisme animal engrapa els mortals perpètuament tot partint la creença mortal en dues parts, la creença de la benanança humana i el de la malanança humana, la creença de la sensació punyent i la de la sensació plaent. És podria comparar amb un cargol que es fa servir per fixar dues peces metàl-liques. Un cap del cargol està partit, i quan es posa dins la femella, totes dues potes es dobleguen per a que les peces quedin ben travades i no belluguin. Si volem treure el cargol, n’hem de redreçar totes dues potes.

Quan emprem el poder de Déu només per eliminar el patiment i la discordança humana, encara ens agafem a la creença del plaer i de l’harmonia humana. Treballem només amb una pota del cargol de la creença mortal, i amb aquest maldar unilateral no trobem la manera de sortir-ne. Hem de veure ben clar que totes dues potes de la sensació tenen el mateix origen. La sensació a la matèria és la creença que cal detectar i sobremuntar, tant si l’argument diu que és agradable com desagradable. Només aleshores ens podem escapolir de la falsia.

Isaïes diu al capítol 65 que el llop jaurà amb l’anyell, i que el lleó menjarà palla com el bou. Si el llop i el lleó representen la discordança, la malaltia i el mal; i l’anyell i el bou, l’harmonia i el plaer humà, la profecia ens diu que aquestes dues potes de la mortalitat es faran paleses i hom s’donarà que els aguanta la mateixa crença, que tenen un mateix origen; capir això obre la porta a la llibertat espiritual, puix ens treu de l’error de voler emprar el poder de Déu per fer-ne de l’infern un lloc feliç; i ens mena vers la tasca veritable d’enlairar-nos més enllà del sentit material, de manera que poguem trobar la realitat i l’harmonia ara i aquí sobre una base del tot espiritual – la de reflectir Déu.