Vetlla 225

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

225- VETLLA, que no et neguitegi la possibilitat que els pacients que s’acosten a la Ciència Cristiana perquè estan malalts i miren lluny de la terra, en ser guarits, marxin contents perquè el seu problema s’ha solucionat, i aparentment, la veritat ja no els hi faci ni fred ni calor. El nostre Mestre visqué aquesta experiència amb els deu leprosos; només un tornà enrera per agrair el guariment i cercar el poder que l’havia guarit. Això ens diu que la Veritat només en va tocar un fins al punt d’empénye’l a mirar més enllà de la simple regeneració física.

La ment mortal és com un pastís eixut, glaçat de sobre. La malaltia és la condició que esberla la capa de glaç i ens fa adonar que el pastís no és bo. Cap malaltia no exposa més les possibilitats ofensives de la carn que la lepra. La demostració de Jesús va restituir la capa de glaç per tots deu, i n’hi va haver nou de tant contents amb la regeneració física, que els hi marxà del cap la naturalesa repulsiva de la creença en la carn que la lepra manifestava, i aparentment, doncs, no n’aprengueren res de l’experiència.

Els practicants no s’han d’amoinar quan viuen experiències similars. Una bona capa de pintura fresca en una casa vella pot engalipar molta gent, però n’hi ha que saben detectar la fusta podrida, i cerquen una casa més bona. Hi haurà sempre un percentatge de pacients que reconeixeran la naturalesa indesitjable i fonamentalment errònia de la creença en la carn, per molt que l’encanteri de la creença mortal la faci semblar seductora i bonica. Els qui s’adonen que delegen quelcom que rau més enllà del testimoni fràgil i fals dels sentits materials, se n’allunyaran per cercar l’enteniment més alt i la regeneració que ofereix la Ciència Cristiana.

El desè leprós es devia adonar que després del guariment era el mateix mortal d’abans, i malgrat haver estat purificat, no n’estava content d’aquest sentit material de l’home. Devia adonar-se que l’harmonia humana era simplement la malaltia vestida d’una altra manera, i amb els mateixos àvols efectes.

Els pacients que esdevenen bons estudiants són els que cerquen més enllà de la capa glaçada de la materialitat, i vetllen que el magnetisme animal no els hi faci creure que el patís eixerreït és desitjable. El qui només mira la capa de glaç o la lluentor del mesmerisme i es creu que el pastís és bo, és un tòfol. La Sra. Eddy ens avisa que mirem més enllà del fals testimoni del sentit material vers les coses eternes de l’Esperit. Qui hi mirarà mentre accepti la suggestió que val la pena menjar-se el pastís de la materialitat? L’estudiant savi mira de fer memòria de la condició del pastís per molt desitjable que sembli la capa seductora de l’harmonia humana, i prega que aquesta falsia no l’ensarroni.