Vetlla 226

500 Punts de Vetlla

Gilbert Carpenter

---

226- VETLLA, que no et creguis que el corrent de Vida que amara l’home pugui minvar mai, ni estroncar-se. De fet, l’home mateix és corrent de Vida. La Sra. Eddy un cop va dir, “Jo m’amaro sense aturador del donar etern de Déu.”

Un submarinista pot adonar-se que la seva imaginació l’ensiborna, tot suggerint-li que l’abastiment d’aire que els seus amics li fan arribar des del vaixell, minva. Li pot passar pel cap que els seus amics no se’n recorden i no bomben l’aire que li cal. Fins i tot pot arribar a patir per culpa d’aquest parany de la seva imaginació. Quan la raó esmena aquesta creença errònia i apaivaga la maregassa creixent de l’error, el submarinista queda alliberat de tots els àvols efectes físics, i s’adona que, mentre ell estava entrampat dins del seu petit malson privat, els seus amics li enviaven tot l’aire que li calia.

Un cop una invàlida que es va quedar sola a casa s’imaginà que sentia pudor de gas. No va poder fer res per tancar l’aixeta del gas, però se’n va sortir de telefonar i demanar ajut abans de perdre el coneixement. Quan els qui la venien a ajudar van arribar, no trobaren cap fuita de gas, i la senyora es retornà de seguida. Més tard se’n va poder enriure de com la seva imaginació l’havia engalipat.

Un cop un infant aclucà els ulls i s’imaginà que anava enrera mentre era al tren. No li va costar gens i ben aviat experimentà totes les sensacions de l’anar enrera. I tanmateix, per desempallegar-se de les falses sensacions només li calia obrir els ulls.

Seguint aquest fil de pensament, la Ciència declara que l’home no es mor mai, ni es fa mai vell, ni perd mai fortalesa ni vitalitat; aquestes coses només són enganyifes de la imaginació. La Sra. Eddy un cop va dir, “No hi podem guanyar res esperant la mort, perquè no arriba mai. Ens hem d’enlairar individualment per sobre de les pretensions dels sentits.”