Vetlla 230 |

Vetlla 230

500 Punts de Vetlla


Premeu aquí per l’audio:



230- VETLLA, que no et pensis que t’has de desempallegar de l’error tan de pressa com puguis, en lloc de vèncer la por que et fa, deixar-ne enrera la creença i aprendre’n les lliçons que ensenya. Un infant li podria demanar a son pare que encengui el llum per esvair la seva por de la foscor. Un pare savi li explicaria que la naturalesa de la foscor és només la manca de claror, i li faria estar prou estona perquè en perdés la por. Aquest ha de ser el propòsit del nostre Pare del cel quan ens trobem encarant clams de foscor que no es fonen tot seguit, com s’esmenta a Ciència i Salut, pàgina 22, “L’Amor no s’afanya a deslliurar-nos de la temptació, perquè Estimar vol dir que serem provats i purificats.”

Un cop quan explicava l’Èxode 4:4 la Sra. Eddy digué, “De vegades em sembla que sento la veu del Pare dient-me: filla Meva, no hi ha res que s’hagi de tèmer de la ment mortal, ni tan sols el pensament educat que sap el què fa. Però aquests clams han de romandre fins que no t’esfereeixin. Només són aquí per a què aprenguis que no et poden fer cap mal. Quan això s’ha après, han fet la seva feina i se’n van. La manera d’aprendre que són impotents és amb el reconeixement constant que Déu té el poder de foragitar-los.”

D’aquests mots en podem copsar el propòsit del nostre Pare quan ens encaren suggestions i arguments que ens fan basarda i no reculen tot seguit, malgrat el nostre maldar honest i científic.