Vetlla 243 |

Vetlla 243

500 Punts de Vetlla

Premeu aquí per l’audio:


243- VETLLA, que no et pensis que la ment mortal una hora és el teu enemic, i l’altra el teu amic. La notra Cap la tractà sempre com un enemic, i sempre va mirar de desclucar els ulls dels seu estudiants perquè vegessin aquest fet. Assenyalà el fenòmen de la seva mutabilitat des de l’aparent ment humana inofensiva fins al magnetisme animal maliciós quan la Veritat li planta cara, tot esperant que així els estudiants fossin constantment conscients de la seva veritable naturalesa, sense que se’ls n’hi hagués de fer sempre memòria.

Si un general s’adonés que els seus homes saben reconèixer l’enemic tret de quan són eixerides espies femenines, no aturaria el seu maldar fins que els seus homes s’adonessin d’aquest parany. Espies boniques i espavilades han induït molts homes a trair els seus països, passant informació secreta. La Sra. Eddy va mirar de desclucar els ulls dels seus estudiants, com escriu a la pàgina 451 del llibre de text, per a “què puguin copsar la natura i els mètodes de tota mena d’error, sobretot, els graus més fins del mal, ensibornat i ensibornador.”

Si comparéssim la imatge de la irrealitat de la ment mortal amb un gran rètol fet de bombetes elèctriques, que s’encenen totes en tocar-ne una, tant seria quina toquessis. Tocar-ne una seria encendre-les totes. A la ment mortal tant li fa quina bombeta de la seva imatge toquem, mentre en toquem una, puix tocar-ne una fa que tota la imatge ens sembli real. Aquest exemple explica perquè la Sra. Eddy demanava tant que fóssim consistents.

Un exemple de la seva consistència són aquests mots què li digué un cop a l’Adam H. Dickey, “Què és un bon àpat? Un bon dimoni. Què és una bona dormida? Un bon mal. Què és un vestit nou bonic? Un bon mal. Què és un sentit de salut a la matèria? Un bon mal. Què és més a prop de Déu, un sentit humà de la salut o de la malaltia? Què ens mena a discernir l’ésser veritable? L’enteniment espiritual. Com guareixo, doncs? Sabent que la Ment infinita, eterna, omnipotent i omnipresent és el Tot – i no hi ha, doncs, ni inacció, ni massa acció, ni acció malaltisa ni reacció. L’enteniment espiritual – el coneixement de Déu – fa perfecte.”